27
de setembre
del
2019
Actualitzat
a les
20:22h
La pancarta del llaç groc ja no llueix a la façana del Palau de la Generalitat, però en el seu lloc hi ha -de nou- el rètol de "Llibertat d'opinió i expressió. Article 19 de la Declaració Universal de Drets Humans" amb el qual es va sortejar la primera prohibició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El nou símbol l'han penjat, entre d'altres, personalitats Lluís Llach, Sílvia Bel, Antonio Baños i Teresa Casals.
La manibra s'ha fet a les 18.20, tres hores després que treballadors de la Generalitat retiressin la pancarta del llaç groc després de rebre l'hora dels Mossos d'Esquadra, que al seu torn havien estat obligats a fer-ho pel TSJC. En l'anterior retirada de la simbologia, també van ser treballadors públics -alguns d'ells col·laboradors estrets del president de la Generalitat, Quim Torra- els encarregats de treure-la.
Fa tot just una setmana, el TSJC va ordenar a Torra que retirés la pancarta, però el president s'hi va negar. La decisió de la justícia va arribar després d'una demanda de la plataforma espanyolista Impulso Ciudadano, i no té a veure amb la polèmica oberta durant el mes de març sobre el llaç groc en període preelectoral. Fonts de Presidència, després de conèixer-se l'ordre del tribunal als Mossos, han indicat que el màxim dirigent del país no donaria cap instrucció per tal que fos retirada la simbologia.
Arribats a aquest punt, segons les fonts consultades per NacióDigital, han estat membres de la policia catalana els qui han donat l'ordre als treballadors, encarregats finalment de retirar-la. Els Mossos, en l'anterior polèmica per la simbologia a favor de la llibertat dels presos als edificis públics, van acabar entrant en conselleries i escoles per comprovar si s'havien retirat, tal com ordenava la justícia.
Judici per desobediència
Per l'episodi del març, Torra afronta un judici per desobediència que se celebrarà el 18 de novembre al TSJC. S'havia d'haver fet aquesta setmana, però una recusació sense resoldre va obligar el tribunal a ajornar-lo. El president va insinuar que no s'hi presentaria, en cas d'haver-se mantingut la data inicial, perquè coincidia amb el debat de política general que s'ha celebrat dimecres i dijous al Parlament.
Torra va rebre dilluns la notificació personal del TSJC que li demanava retirar el llaç, i a través de Twitter va dir el següent: "Quan es tracta de drets civils, socials i polítics, no ens podem fer enrere i no podem cedir a la involució que promou l'Estat. El meu compromís amb la llibertat d'expressió és total". L'obertura del procés penal per l'anterior episodi pot derivar en una condemna per inhabilitació que, en cas de ser proclamada ferma pel Tribunal Supren -després d'un recurs-, li faria abandonar el càrrec.
La manibra s'ha fet a les 18.20, tres hores després que treballadors de la Generalitat retiressin la pancarta del llaç groc després de rebre l'hora dels Mossos d'Esquadra, que al seu torn havien estat obligats a fer-ho pel TSJC. En l'anterior retirada de la simbologia, també van ser treballadors públics -alguns d'ells col·laboradors estrets del president de la Generalitat, Quim Torra- els encarregats de treure-la.
Fa tot just una setmana, el TSJC va ordenar a Torra que retirés la pancarta, però el president s'hi va negar. La decisió de la justícia va arribar després d'una demanda de la plataforma espanyolista Impulso Ciudadano, i no té a veure amb la polèmica oberta durant el mes de març sobre el llaç groc en període preelectoral. Fonts de Presidència, després de conèixer-se l'ordre del tribunal als Mossos, han indicat que el màxim dirigent del país no donaria cap instrucció per tal que fos retirada la simbologia.
Arribats a aquest punt, segons les fonts consultades per NacióDigital, han estat membres de la policia catalana els qui han donat l'ordre als treballadors, encarregats finalment de retirar-la. Els Mossos, en l'anterior polèmica per la simbologia a favor de la llibertat dels presos als edificis públics, van acabar entrant en conselleries i escoles per comprovar si s'havien retirat, tal com ordenava la justícia.
Dos treballadors de la Generalitat despengen la pancarta del balcó de Palau. Foto: ACN
Judici per desobediència
Per l'episodi del març, Torra afronta un judici per desobediència que se celebrarà el 18 de novembre al TSJC. S'havia d'haver fet aquesta setmana, però una recusació sense resoldre va obligar el tribunal a ajornar-lo. El president va insinuar que no s'hi presentaria, en cas d'haver-se mantingut la data inicial, perquè coincidia amb el debat de política general que s'ha celebrat dimecres i dijous al Parlament.
Torra va rebre dilluns la notificació personal del TSJC que li demanava retirar el llaç, i a través de Twitter va dir el següent: "Quan es tracta de drets civils, socials i polítics, no ens podem fer enrere i no podem cedir a la involució que promou l'Estat. El meu compromís amb la llibertat d'expressió és total". L'obertura del procés penal per l'anterior episodi pot derivar en una condemna per inhabilitació que, en cas de ser proclamada ferma pel Tribunal Supren -després d'un recurs-, li faria abandonar el càrrec.
TSJC, sobre els llaços grocs by naciodigital on Scribd