28
de setembre
del
2019
Actualitzat
el
30
de setembre
a les
8:42h
"Pot ser qüestió de setmanes... o de mesos". Així pronostica Soumia Sebti el temps que l'Ajuntament de Barcelona pot tardar a atorgar-li un pis d'emergència habitacional. Fa dos anys que espera i des de fa dos mesos va d'allotjament temporal en allotjament temporal. L'últim, un alberg a Badalona, on dorm amb els seus tres fills menors d'edat en una habitació amb lliteres.
Sobre el paper, la mesa d'emergència hauria de facilitar habitatges permanents a les persones desnonades, però segons les últimes dades facilitades per l'Ajuntament aquest ens està desbordat. Les últimes dades facilitades pel Consell de l'Habitatge Social a Barcelona són del març i apuntaven que més de la meitat de famílies que el 2018 tenien dret a un pis d'emergència a la capital catalana, encara esperaven un habitatge.
Això ha fet créixer el nombre de persones que es veuen obligades a dormir en pensions i que el temps que hi passen sigui més llarg. Durant el 2018 l'estada mitjana en aquests allotjaments per part de persones desnonades va ser de 173 dies, gairebé mig any. Aquest escenari ha provocat que diversos grups en defensa del dret a l'habitatge reclamin a les administracions que garanteixin allotjaments dignes per a les persones que han estat desnonades de casa seva.
La darrera reunió entre els col·lectius, l'Ajuntament i el Govern, però, no va servir per posar sobre la taula cap solució a curt termini, tot i l'aposta del govern municipal per convertir els mòduls prefabricats del projecte APROP en allotjaments temporals. "Les meves queixes no van contra Ada Colau sinó contra l'administració. Va lenta i ho paguem nosaltres", explica Sebti, que va participar activament en la campanya electoral dels comuns a les eleccions municipals.
Un intent de desnonament i un incendi
El periple de Sebti va començar fa dos anys. Aleshores vivia en un pis de lloguer, on pagava 400 euros de quota mensual, després d'haver estat víctima de violència masclista i haver-se divorciat.
La impossibilitat de pagar el lloguer va fer que el propietari demanés que la desnonessin però la família va aconseguir evitar l'intent de desallotjament, una setmana després que hagués donat a llum el seu fill petit. El següent pas va ser sol·licitar la renda mínima garantida i que l'Ajuntament pagués al propietari els 800 euros de deute acumulat que havia contret Sebti amb el titular.
L'habitació on dormen Sebti i els seus tres fills. Foto: Cedida
En aquell moment, després d'haver fet front a un intent de desnonament, Sebti va arribar a un acord amb el seu propietari per pagar 150 euros més de lloguer al mes i va entrar a la mesa d'emergència, que en el seu reglament estableix com a requisit per formar-ne part haver perdut l'habitatge o que aquesta pèrdua pugui ser imminent.
El següent capítol va arribar el passat agost. Concretament el dia 12, quan un incendi va cremar el pis on vivia. Actualment Sebti en continua pagant el lloguer, a l'espera que l'asseguradora estableixi les compensacions corresponents al propietari. Mentrestant, els allotjaments temporals s'han convertit en casa seva.
"No és un lloc adequat per una família"
Des que va haver de marxar del pis incendiat, Sebti ha passat per cinc allotjaments temporals. "Els serveis socials et diuen quin dia has d'entrar i quin has de marxar, són com robots", lamenta.
L'allotjament actual és un alberg a Badalona i assegura que "no és un lloc adequat per a una família". Sebti es queixa de la brutícia i explica que l'alberg no reuneix les característiques suficients per poder atendre la intolerància alimentària severa que pateix un dels seus fills. "Necessita que tot el que menja estigui molt calculat i aquí no podem cuinar", relata.
Des que ha començat a viure en allotjaments temporals el nen ha hagut d'anar tres cops a urgències per indisposicions relacionades amb la intolerància alimentària. Almenys en un dels informes mèdics, al qual ha tingut accés NacióDigital, el metge recalca que l'infant necessita viure en un "ambient adequat" per poder seguir el seu règim alimentari.
La família de Sebti és una de les 550 famílies que, segons l'Ajuntament, esperen un pis d'emergència a Barcelona. Les poques solucions al bloqueig de la mesa d'emergència plantejades fins ara per les administracions han provocat les queixes dels grups d'habitatge, que reclamen mesures "urgents" per frenar l'emergència habitacional a la ciutat, amb la implicació de totes les administracions.
Sobre el paper, la mesa d'emergència hauria de facilitar habitatges permanents a les persones desnonades, però segons les últimes dades facilitades per l'Ajuntament aquest ens està desbordat. Les últimes dades facilitades pel Consell de l'Habitatge Social a Barcelona són del març i apuntaven que més de la meitat de famílies que el 2018 tenien dret a un pis d'emergència a la capital catalana, encara esperaven un habitatge.
Això ha fet créixer el nombre de persones que es veuen obligades a dormir en pensions i que el temps que hi passen sigui més llarg. Durant el 2018 l'estada mitjana en aquests allotjaments per part de persones desnonades va ser de 173 dies, gairebé mig any. Aquest escenari ha provocat que diversos grups en defensa del dret a l'habitatge reclamin a les administracions que garanteixin allotjaments dignes per a les persones que han estat desnonades de casa seva.
La darrera reunió entre els col·lectius, l'Ajuntament i el Govern, però, no va servir per posar sobre la taula cap solució a curt termini, tot i l'aposta del govern municipal per convertir els mòduls prefabricats del projecte APROP en allotjaments temporals. "Les meves queixes no van contra Ada Colau sinó contra l'administració. Va lenta i ho paguem nosaltres", explica Sebti, que va participar activament en la campanya electoral dels comuns a les eleccions municipals.
Un intent de desnonament i un incendi
El periple de Sebti va començar fa dos anys. Aleshores vivia en un pis de lloguer, on pagava 400 euros de quota mensual, després d'haver estat víctima de violència masclista i haver-se divorciat.
La impossibilitat de pagar el lloguer va fer que el propietari demanés que la desnonessin però la família va aconseguir evitar l'intent de desallotjament, una setmana després que hagués donat a llum el seu fill petit. El següent pas va ser sol·licitar la renda mínima garantida i que l'Ajuntament pagués al propietari els 800 euros de deute acumulat que havia contret Sebti amb el titular.
En aquell moment, després d'haver fet front a un intent de desnonament, Sebti va arribar a un acord amb el seu propietari per pagar 150 euros més de lloguer al mes i va entrar a la mesa d'emergència, que en el seu reglament estableix com a requisit per formar-ne part haver perdut l'habitatge o que aquesta pèrdua pugui ser imminent.
El següent capítol va arribar el passat agost. Concretament el dia 12, quan un incendi va cremar el pis on vivia. Actualment Sebti en continua pagant el lloguer, a l'espera que l'asseguradora estableixi les compensacions corresponents al propietari. Mentrestant, els allotjaments temporals s'han convertit en casa seva.
"No és un lloc adequat per una família"
Des que va haver de marxar del pis incendiat, Sebti ha passat per cinc allotjaments temporals. "Els serveis socials et diuen quin dia has d'entrar i quin has de marxar, són com robots", lamenta.
L'allotjament actual és un alberg a Badalona i assegura que "no és un lloc adequat per a una família". Sebti es queixa de la brutícia i explica que l'alberg no reuneix les característiques suficients per poder atendre la intolerància alimentària severa que pateix un dels seus fills. "Necessita que tot el que menja estigui molt calculat i aquí no podem cuinar", relata.
Des que ha començat a viure en allotjaments temporals el nen ha hagut d'anar tres cops a urgències per indisposicions relacionades amb la intolerància alimentària. Almenys en un dels informes mèdics, al qual ha tingut accés NacióDigital, el metge recalca que l'infant necessita viure en un "ambient adequat" per poder seguir el seu règim alimentari.
La família de Sebti és una de les 550 famílies que, segons l'Ajuntament, esperen un pis d'emergència a Barcelona. Les poques solucions al bloqueig de la mesa d'emergència plantejades fins ara per les administracions han provocat les queixes dels grups d'habitatge, que reclamen mesures "urgents" per frenar l'emergència habitacional a la ciutat, amb la implicació de totes les administracions.