27
de setembre
del
2019
Actualitzat
a les
15:47h
Més de tres hores després de la data prefixada per l'inici del judici i després que s'hagi conegut que Neymar da Silva Santos Júnior no hi assistiria -a primera hora del matí ha agafat un avió de Barcelona cap a París-, la vista que havia d'enfrontar els interessos del jugador brasiler i del Barça ha començat sota una important expectació mediàtica. No ha estat possible un acord, tal i com els advocats de les dues parts han intentat durant diverses hores. I la conformitat, que obria la possibilitat d'un nou fitxatge del jugador per part del FC Barcelona, ha quedat en res.
Neymar, doncs, ha decidit enfrontar-se -ja obertament- als tribunals amb el club blaugrana per defensar els seus interessos econòmics, arran del contracte que va signar el 2016, un any abans de marxar al París Saint-Germans, club del qual actualment llueix samarreta. Durant el judici, la representació del jugador ha demanat el pagament de 43 milions d'euros, subjectes a un concepte contractual que, posteriorment, el club blaugrana ha considerat de diferent forma.
Una bonificació per firma: la tesi de Neymar
El 2016, ha explicat el lletrat de Neymar, el futbolista va signar amb el Barça la renovació del contracte que havia signat anteriorment, per tal de substituir-lo, ja que aquest "no era correcte legalment", sobretot en l'àmbit fiscal. En aquest punt, l'advocat del brasiler ha recordat que ja llavors el club va reconèixer la "comissió d'uns delictes fiscals a Hisenda", i que per això va propiciar l'estipulació d'un nou contracte on tots els pagaments estiguessin englobats sota un mateix factor. "La intenció de les parts era perllongar la situació del jugador al Barcelona, però la intenció principal, era regularitzar la situació del propi jugador", ha precisat el lletrat.
Va ser a partir d'aquest nou contracte, quan es va fixar també una bonificació a pagar en dos terminis, que va ascendir a 64 milions d'euros. Aquests diners, ha concretat, "no són una partida salarial més" sinó una "bonificació per firma", ha dit, i mentre que Neymar va rebre 20 milions en els terminis acordats, en van quedar 43 de pendents. Són precisament aquests diners, els que ara Neymar reclama, al·legant -per boca de la seva defensa- que no se li van pagar perquè el Barça va decidir trencar el contracte.
"El FC Barcelona realitza un primer pagament en la data acordada i, arribada la data del segon pagament, i sense cap tipus d'acord o manifestació del jugador en relació al PSG, arriba el juny del 2017 i el Barça no paga", ha denunciat la representació del brasiler. "Per què no paga?", s'ha preguntat, i ha contestat: "Perquè creuen que està negociant amb el PSG". Segons l'advocat de Neymar, el Barça "de manera unilateral i sense cap tipus de justificació eludeix la seva obligació de pagar els 43 milions, i introdueix un nou condicionant" al contracte. Els diners, però, assegura que són "per firma" i, per tant, s'haurien d'haver pagat, sense estar vinculats a la permanència del jugador al club blaugrana.
La bonificació era per fidelitat: la tesi del Barça
Segons l'advocat del FC Barcelona, però, el motiu de la renovació del contracte del jugador va ser per assegurar una "major vinculació amb el club a canvi de major contribució". I va ser específicament per això, que es va pactar la bonificació de 63 milions, sempre buscant garantir la "fidelitat" de Neymar, fins i tot més enllà de l'any que s'havia pactat. Així doncs, ha negat que es amb el brasiler s'hagués pactat cap bonificació per firma, sino per lleialtat i fidelitat.
Va ser justament quan s'havia d'efectuar el segon pagament -de 43 milions d'euros-, ha explicat l'advocat del Barça, quan es va donar a conèixer la voluntat del jugador de fitxar pel PSG: "Quan arriba la segona paga, és quan se sap perfectament que el jugador no té cap interès en continuar amb el club". Llavors, ha justificat, en comptes de pagar directament la quantitat, es va dipositar al notari, precisant que es faria el pagament "quan Neymar demostrés que realment volia pertànyer al club". "És una mesura prudencial per assegurar major vinculació", ha aclarit.
El Barça, que també és part acusadora -ja que la denúncia és creuada-, reclama el retorn dels 20 milions d'euros de la prima pagada a Neymar, i 1,75 milions més, ja que el jugador només va estar al club una de les cinc temporades pactades.
Renuncien a Neymar i els testimonis ajuden al Barça
Després que la defensa de Neymar hagi renunciat a l'interrogatori del seu defensat -només aquesta part l'havia sol·licitat-, el jutge ha iniciat la prova pericial i testifical. Josep Vives, portaveu del FC Barcelona, ha refermat la versió del club, assegurant que era conegut que el jugador tenia la voluntat de marxar del Barça per anar al PSG. Així mateix, i com també ho ha ratificat el director de serveis jurídics del club blaugrana, han destacat que la bonificació estava vinculada a la lleialtat de Neymar amb el Barça. No així el lletrat brasiler del jugador, que ha declarat en sentit contrari i ha defensat la bonificació per firma.
Durant les properes setmanes, tal i com ho ha establert el jutge, les dues parts podran presentar els seus escrits de conclusió. Tindran temps fins el 21 d'octubre a les 15.00 hores, segons ha fixat el magistrat. Un termini que deixa oberta la porta, encara, a un possible acord entre les parts. Fins a quin punt el Barça i el jugador volen tornar a formar part de la mateixa família es veurà, en un primer terme, en la presentació de les conclusions del judici.
Neymar, doncs, ha decidit enfrontar-se -ja obertament- als tribunals amb el club blaugrana per defensar els seus interessos econòmics, arran del contracte que va signar el 2016, un any abans de marxar al París Saint-Germans, club del qual actualment llueix samarreta. Durant el judici, la representació del jugador ha demanat el pagament de 43 milions d'euros, subjectes a un concepte contractual que, posteriorment, el club blaugrana ha considerat de diferent forma.
Una bonificació per firma: la tesi de Neymar
El 2016, ha explicat el lletrat de Neymar, el futbolista va signar amb el Barça la renovació del contracte que havia signat anteriorment, per tal de substituir-lo, ja que aquest "no era correcte legalment", sobretot en l'àmbit fiscal. En aquest punt, l'advocat del brasiler ha recordat que ja llavors el club va reconèixer la "comissió d'uns delictes fiscals a Hisenda", i que per això va propiciar l'estipulació d'un nou contracte on tots els pagaments estiguessin englobats sota un mateix factor. "La intenció de les parts era perllongar la situació del jugador al Barcelona, però la intenció principal, era regularitzar la situació del propi jugador", ha precisat el lletrat.
Va ser a partir d'aquest nou contracte, quan es va fixar també una bonificació a pagar en dos terminis, que va ascendir a 64 milions d'euros. Aquests diners, ha concretat, "no són una partida salarial més" sinó una "bonificació per firma", ha dit, i mentre que Neymar va rebre 20 milions en els terminis acordats, en van quedar 43 de pendents. Són precisament aquests diners, els que ara Neymar reclama, al·legant -per boca de la seva defensa- que no se li van pagar perquè el Barça va decidir trencar el contracte.
"El FC Barcelona realitza un primer pagament en la data acordada i, arribada la data del segon pagament, i sense cap tipus d'acord o manifestació del jugador en relació al PSG, arriba el juny del 2017 i el Barça no paga", ha denunciat la representació del brasiler. "Per què no paga?", s'ha preguntat, i ha contestat: "Perquè creuen que està negociant amb el PSG". Segons l'advocat de Neymar, el Barça "de manera unilateral i sense cap tipus de justificació eludeix la seva obligació de pagar els 43 milions, i introdueix un nou condicionant" al contracte. Els diners, però, assegura que són "per firma" i, per tant, s'haurien d'haver pagat, sense estar vinculats a la permanència del jugador al club blaugrana.
La bonificació era per fidelitat: la tesi del Barça
Segons l'advocat del FC Barcelona, però, el motiu de la renovació del contracte del jugador va ser per assegurar una "major vinculació amb el club a canvi de major contribució". I va ser específicament per això, que es va pactar la bonificació de 63 milions, sempre buscant garantir la "fidelitat" de Neymar, fins i tot més enllà de l'any que s'havia pactat. Així doncs, ha negat que es amb el brasiler s'hagués pactat cap bonificació per firma, sino per lleialtat i fidelitat.
Va ser justament quan s'havia d'efectuar el segon pagament -de 43 milions d'euros-, ha explicat l'advocat del Barça, quan es va donar a conèixer la voluntat del jugador de fitxar pel PSG: "Quan arriba la segona paga, és quan se sap perfectament que el jugador no té cap interès en continuar amb el club". Llavors, ha justificat, en comptes de pagar directament la quantitat, es va dipositar al notari, precisant que es faria el pagament "quan Neymar demostrés que realment volia pertànyer al club". "És una mesura prudencial per assegurar major vinculació", ha aclarit.
El Barça, que també és part acusadora -ja que la denúncia és creuada-, reclama el retorn dels 20 milions d'euros de la prima pagada a Neymar, i 1,75 milions més, ja que el jugador només va estar al club una de les cinc temporades pactades.
Renuncien a Neymar i els testimonis ajuden al Barça
Després que la defensa de Neymar hagi renunciat a l'interrogatori del seu defensat -només aquesta part l'havia sol·licitat-, el jutge ha iniciat la prova pericial i testifical. Josep Vives, portaveu del FC Barcelona, ha refermat la versió del club, assegurant que era conegut que el jugador tenia la voluntat de marxar del Barça per anar al PSG. Així mateix, i com també ho ha ratificat el director de serveis jurídics del club blaugrana, han destacat que la bonificació estava vinculada a la lleialtat de Neymar amb el Barça. No així el lletrat brasiler del jugador, que ha declarat en sentit contrari i ha defensat la bonificació per firma.
Durant les properes setmanes, tal i com ho ha establert el jutge, les dues parts podran presentar els seus escrits de conclusió. Tindran temps fins el 21 d'octubre a les 15.00 hores, segons ha fixat el magistrat. Un termini que deixa oberta la porta, encara, a un possible acord entre les parts. Fins a quin punt el Barça i el jugador volen tornar a formar part de la mateixa família es veurà, en un primer terme, en la presentació de les conclusions del judici.