Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Entrevista

Marc Giró: «El gran problema de Ciutadans és que són molt mals actors»

El presentador de "Vostè Primer", la gran novetat de RAC1, confessa que no té "cultura de ràdio", però creu que aquesta condició "és un avantatge"

per Sergi Ambudio, 29 de setembre de 2019 a les 09:00 |
Marc Giró | Adrià Costa
Què tenen en comú El Versió, Zapeando, Està Passant, Tot es mouEspejo Público Marie Claire? En tots ells, i en tants d'altres, ha treballat o col·laborat Marc Giró. El mediàtic periodista afronta ara un repte inèdit: dirigir i presentar un programa de ràdio. Des de fa tot just un mes, de 13h a 14h, pilota amb "generositat i alegria" el Vostè Primer, que té un nom "deliciosament antic", a l'emissora RAC1.

En aquesta entrevista, Giró reflexiona sobre l'inici d'una nova aventura "apassionant" a nivell professional, valora l'enèsim episodi de tensió entre Ciutadans i la bancada independentista al Parlament, així com les mancances comunicatives de la política actual, i, entre altres coses, passa revista a les seves pròpies qualitats com a presentador.


- A NacióDigital sempre escrivim les entrevistes de vostè. Però, realment, hem de parlar de vostè amb tothom?

- D'entrada, sí. És com anar amb corbata o anar ben vestit. L'escenari ideal és començar parlant de vostè i acabar parlant de tu. El vostè indica inici de relació, cordial i distant, i el tu, que som amics o amablement saludats. Faci, faci.

- Nosaltres hem començat parlant de tu, malgrat que els lectors no ho notaran.

- Clar, perquè ja ens coneixem d'abans. La fase del vostè ja l'hem passada. Això és un cas, però n'hi ha d'altres en què el vostè no s'ha d'abandonar, eh! Parlo del respecte institucional, per exemple.


- En el seu nou programa a RAC1, farcit de trucades i col·laboradors, la paraula "vostè" és de les més utilitzades. Encapçala el nom, de fet: Vostè Primer.

- Jo volia que el programa es digués Boogie-woogie, perquè és la forma del jazz més salvatge. Però el vam descartar perquè el Vostè Primer ens remet a la meva faceta de les bones maneres. També vam optar per aquest nom perquè sona deliciosament antic i perquè ens donem la paraula els uns als altres. Si cal, ja discutirem, ballarem o follarem... però per començar, parlem. El Vostè Primer també comporta generositat, que l'hauríem de recuperar en el moment actual.
 

Marc Giró Foto: Adrià Costa


- És la primera vegada que dirigeix i presenta un programa.

- Sí, això va generar remor al principi.

- Allò de Marc Giró com a col·laborador, sí. Presentador, quina llosa!

- És el que es pensava, sí. Però tampoc ho trobo tan complicat, eh! [Riu]. Només faig una hora. El que fan el Basté o el Clapés, tantes hores, no ho podria fer. No podria per una raó física i psicològica. Ells són éssers superiors, no és el meu cas ni molt menys. I si ho fos, dissimularia. Una hora la fas tu i la fa el teu company fotògraf. El d'aquí i el de més enllà. A més, de 13h a 14h, que és horari de ministre.

- De ministre?

- Sí. Vinc, faig i me'n vaig. Res més.

"Puc garantir que RAC1 és una emissora en la qual es pot parlar de tot"

- Entenc, doncs, que a Vostè Primer hi ha poc guió, no?

- No n'hi ha gaire. Tenim fars per no perdre'ns en directe. Però tampoc diria que n'hi ha poc. És un programa que està en construcció i que, segurament, no s'acabarà de construir mai, pel que estic veient. És cert que demanem molta presència de l'espectador, però tenim clar de què volem parlar i cap a on volem anar. Ara bé, pensa que jo no tinc cultura de ràdio.

- Què vol dir?

- Respecto poc el mitjà. Aquest i cap altre, eh! Hi ha gent que t'explica que porta fent ràdio des que són petits. En el meu cas, ni soc un gran oient de ràdio ni tinc grans records de ràdio. I deixa'm dir que crec que això és un avantatge.
 

Marc Giró Foto: Adrià Costa


- Per què?

- Perquè de la necessitat en farem virtut. Sempre he funcionat de la mateixa manera. El nostre guió és flexible. Fem una conversa, un aperitiu. I precisament això ens permet incorporar noves coses sobre la marxa: si una dona mira el mòbil al públic, una trucada inesperada, etcètera. Al programa també podríem dir-li "La matança del porc", perquè ho aprofitem tot.

- Tot?

- I tant. Quan no van bé les coses, per exemple, també. A mi m'encanta que fallin coses: que caigui una trucada, que no s'escolti bé un àudio, el que sigui. El caos i el desordre sempre m'han anat bé.

- Vostè Primer és el programa que sempre havia volgut fer o el que van demanar-li que fes?

- Jo no volia fer cap programa. Tot això va sortir de pura casualitat.

- Com va anar?

- RAC1 va encarregar a El Terrat aquest franja, d'una a dues. Els de la Segona Hora van fer el pas a RAC105 i, deixa'm dir, que els està quedant un morning extraordinari i divertidíssim. A mi, a la productora ja feia temps que em coneixien, i van ser ells qui m'ho van proposar. Jo vaig dir que sí molt agraït perquè no vull deixar perdre mai cap oportunitat. Realment, però, no entrava al meu cap fer un programa de ràdio, no ho tenia previst. Ara bé, m'he de guanyar la vida... i tot això que t'estic dient, a què venia? Quina era la pregunta? 

-Ja no ho recordo. Ah, sí: és el programa que volia fer?


- Si tu contractes un pingüí, saps què has contractat. Es mou com es mou i té les manetes que té.
 

Marc Giró Foto: Adrià Costa


- Un pingüí és un pingüí, sí.

- I clar, si no funciona, si la gent no comprada l'entrada, no pots demanar que faci truita de patates. Això és el que em passa a mi. A RAC1 han contractat un pingüí. Jo sé fer el que sé fer. I això és el que vinc a fer. Si no funciona, agafaré el carretó i les mules i anirem endavant. Estic tranquil. A més ens ho estem passant bé, que és el més important.

- Jordi Basté o Toni Cruanyes?

- Jo soc promiscu. No podria escollir. Un trio, no? Potser també els hi hauríem de preguntar a ells, que no sigui cas que se'n vagin tots dos i em deixin a mi a fora.

- Ràdio o tele?

- No soc ric i, per tant, vaig allà on em diguin. No tinc cap mania. Ràdio, tele o el que faci falta. Jo vaig allà on hi ha el pinso.

"No tinc cultura de ràdio i crec que això és un avantatge perquè, al Vostè Primer, de la necessitat en farem virtut"

- Com és Marc Giró de director?

- Molt hippy. Molt simpàtic. Confio plenament en la mirada i la feina de l'altre. Intento donar les gràcies i, quan una cosa no funciona, dir-ho bé també. Demano mínim esforç i màxim rendiment. Els programes es fan al carrer, com menys estiguem a la redacció, millor. I clar, a més, pensa que a mi això m'ha agafat amb 45 anys: no estic ansiós.

- I quin és el cap ideal?

- Una bona persona. Ha de ser una persona que confiï en l'equip plenament, que sàpiga detectar en l'altre què sap fer bé i en què serà feliç, i demanar-li allò. Algú que sàpiga envoltar-se de gent que estigui feliç fent la feina que fa. Algú que entengui que les persones som persones, que no ens llevem sempre de la mateixa manera, que tenim emocions. I, clar, també, una persona que pagui bé.
 

Marc Giró. Foto: Adrià Costa


- Que compleixin aquest últim aspecte ja no n'hi ha tants.

- Diria que n'hi ha pocs, malauradament, sí.

- En les poques setmanes que portem de Vostè Primer ha quedat clar que és un lloc en el qual es pot parlar absolutament de tot. I deu tenir encara més mèrit fer-ho en un temps on sembla que tothom fixa barreres.

- Sí. Nosaltres tenim una fórmula i volem explicar coses. Volem explicar, dia a dia, una visió del món. Coses que ens preocupin. Apel·lem a la intel·ligència de l'oient i crec que això està tenint bona acceptació. Afortunadament a RAC1 no he rebut cap advertència. Et puc garantir, de moment, que és una emissora en la qual es pot parlar de tot.

"Albert Rivera, Lorena Roldán i companyia sempre volen muntar el número, però normalment els queda un número de fireta"

- Ha treballat molts anys a la revista de moda Marie Claire i, per tant, ha viscut molt temps a Madrid. Amb quina es queda: Barcelona o Madrid?

- És molt complicat això. Parlo per mi, he nascut aquí al costat. Si em poses a una ciutat europea, sé moure'm. Els codis dels pobles, en canvi, no els domino. Les grans ciutats, sí. Sigui Barcelona o sigui Madrid, m'hi sento estupendament. Barcelona, malgrat les catanes, és meravellosa. Les grans ciutats necessiten grans polítics, i aquí n'hem tingut.

- N'hem tingut. No en tenim?

- Jo soc molt de l'època alcalde Maragall i de l'imaginari de Barcelona dels anys 70 cap aquí. Però soc completament conscient que és molt difícil exercir de polític a Barcelona.

- És un ferm defensor de les bones maneres. Què en pensa d'imatges com les del final del debat de política general al Parlament?

- La picabaralla i la esbroncada en seu parlamentària no em semblen malament. Jo recomano mirar a Westminster, els crits que fan i el to que tenen. El gran problema de Ciutadans i de Carrizosa és que són molt mal actors. Els polítics han de ser bons actors. També li passa a Albert Rivera i a Lorena Roldán, que volen muntar un número sempre que poden, però els queda un número de fireta.
 

Marc Giró. Foto: Adrià Costa


- Hi ha molta part d'actor en el polític?

- Els polítics han de ser actors. Tots hem de ser-ho. Tots fem personatges en el nostre dia a dia, i això està bé. Actuar ens permet virar i afinar.

- I quin és el problema dels actors de Ciutadans?

- Que estan dessintonitzats.

Sobre Sánchez: "Si estàs aconsellat per gent de dretes, fas operacions de dretes"

- Aquesta capacitat de virar a la qual fa referència creu que és precisament el que ha faltat a Sánchez i Iglesias per entendre's?

- D'una banda, Pedro Sánchez està aconsellat per Ivan Redondo, una persona grisa i de dretes. Si estàs aconsellat per gent de dretes, fas operacions de dretes. De l'altra banda, Sánchez i Iglesias tenen un conflicte personal, no tenen sintonia.

- La política es veu i s'afronta de manera molt diferent a Catalunya i a la resta d'Espanya?

- A Espanya tenen una visió de la política absolutista. Passes d'una dictadura a majories absolutes. A Catalunya ha quedat clar que la gent almenys ha intentat posar-se d'acord. Sigui on sigui i sigui com sigui, estem perdent la diplomàcia de passadissos.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació