Una sàtira estrident i punyent amb el sistema polític, amb tota la parafernàlia que envolta unes eleccions occidentals, en aquest cas en un institut privat. Així és The Politician, la nova comèdia de Ryan Murphy -creador d'èxits com American Horror Story o Glee- que produeix Netflix. La seva estrena a l'Estat es va poder gaudir aquest dijous al vespre al CCCB de Barcelona en el marc del Serielizados Fest.
The Politician És el producte audiovisual amb el segell més marcat de Ryan Murphy. La sèrie obtindrà una resposta clara des de l'episodi pilot: o agrada molt des del principi o es detesta des de la primera broma passada de voltes. La sèrie presenta un estudiant d'un institut privat de Santa Barbara (Califòrnia) que vol ser president dels Estats Units. Per a poder arribar a aquesta fita s'haurà d'afrontar a una selva encara pitjor: les eleccions per a delegat de l'institut.
Ben Platt interpreta Payton, el jove ambiciós, creat gairebé artificialment per ser una màquina política, afable amb els altres, maquiavèl·lic i superficial, amb unes fortes contradiccions dignes de tot adolescent. Ryan Murphy explora el circ mediàtic i polític en un format de sàtira estrident, a través d'eleccions a l'institut, amb clares inspiracions en sèries polítiques dramàtiques com House of Cards.
Gwyneth Paltrow, Jessica Lange, Lucy Boynton i Zoey Deutsch són algunes de les dones que conformen un gran repartiment secundari femení. Murphy no es talla ni un pèl: utilitza un humor negre, fort, contundent, per fer riure de manera incòmoda. Bromes sobre orientacions sexuals, sobre malalties, sobre la hipocresia social general o sobre la vida a l'institut.
Lucy Boynton, en un dels moments del primer episodi Foto: Netflix
The Politician no té cap mala intenció, no és mesquina ni vol fer cap instrucció política. Només vol fer-te gaudir d'aquest univers de xiclet, estrident i superficial que crea Murphy a través de les seves obres. La sèrie està plena de personatges que els fanàtics del seu estil reconeixeran de seguida (una matriarca com Lange, una preciosa i malèvola Boynton...). Els moments musicals, al més pur estil Glee, retornen als orígens i on va començar el seu major èxit. Una sèrie agradable, divertida i amb una gran capacitat per seguir normalitzant rols de gènere i sexuals, sense que hi hagi cap problema.
