27
de setembre
del
2019
Actualitzat
a les
14:16h
El govern espanyol en funcions ha activat ja els mecanismes per portar al Tribunal Constitucional tres de les propostes de resolució que van ser aprovades pels grups independentistes al Parlament durant el debat de política general. Es tracta de les que fan referència a donar una resposta institucional a la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O, la que advoca per un acord nacional a favor de l'amnistia i l'exercici de l'autodeterminació i, finalment, la que demana que la Guàrdia Civil marxi de Catalunya.
La portaveu de l'executiu, Isabel Celáa, ha explicat que l'Advocacia de l'Estat analitzarà els textos un cop es publiquin oficialment i prendrà les mesures que consideri necessàries per tal d'impugnar-les. "Es tracta d'una clara extralimitació i un atac a la convivència entre catalans", ha dit la ministra sobre els acords aprovats al Parlament. Primer, però, caldrà que el Consell d'Estat emeti el seu dictamen.
Petició a Torra perquè condemni "una potencial violencia"
La dirigent socialista ha advertit que el govern espanyol "no està disposat a consentir cap atac a l'Estatut ni a la Constitució" i que no li tremolarà el pols per aplicar la llei "davant del camí del desordre o, fins i tot, de possible violència". De fet, Celáa ha concentrat les crítiques en el president de la Generalitat, Quim Torra, a qui li ha demanat una "clara condemna d'una possible o potencial violència". Ha rebutjat, a més, que s'acusi l'Estat de "criminalitzar" l'independentisme.
Celáa ha lloat l'operació de la Guàrdia Civil i ha definit el seu treball com a "discret" i "digne de reconeixement i respecte" en la seva tasca de preservar la seguretat de la ciutadania. Els set empresonats acusats de terrorisme, ha dit la portaveu del govern, hauran de respondre dels seus actes davant la justícia.
En tot cas, ha insistit que la proposta del govern espanyol seguirà sent la del "diàleg" per resoldre un conflicte que es pot "empassar una generació de catalans i espanyols en un bucle constant de divisió".
"No es donen les circumstàncies" per aplicar el 155
Celáa ha demanat "no extralimitar ni situacions ni respostes" i no considera que es donin les "circumstàncies" per aplicar un 155 a Catalunya. Ha precisat que els acords del Parlament no són lleis com les del setembre del 2017, si no propostes no de llei. En tot cas, ha assegurat que, si es dona la situació, el govern espanyol aplicarà el 155. Ara per ara, ha subratllat, Torra es queda en el terreny de les "declaracions".
La portaveu de l'executiu, Isabel Celáa, ha explicat que l'Advocacia de l'Estat analitzarà els textos un cop es publiquin oficialment i prendrà les mesures que consideri necessàries per tal d'impugnar-les. "Es tracta d'una clara extralimitació i un atac a la convivència entre catalans", ha dit la ministra sobre els acords aprovats al Parlament. Primer, però, caldrà que el Consell d'Estat emeti el seu dictamen.
Petició a Torra perquè condemni "una potencial violencia"
La dirigent socialista ha advertit que el govern espanyol "no està disposat a consentir cap atac a l'Estatut ni a la Constitució" i que no li tremolarà el pols per aplicar la llei "davant del camí del desordre o, fins i tot, de possible violència". De fet, Celáa ha concentrat les crítiques en el president de la Generalitat, Quim Torra, a qui li ha demanat una "clara condemna d'una possible o potencial violència". Ha rebutjat, a més, que s'acusi l'Estat de "criminalitzar" l'independentisme.
Celáa ha lloat l'operació de la Guàrdia Civil i ha definit el seu treball com a "discret" i "digne de reconeixement i respecte" en la seva tasca de preservar la seguretat de la ciutadania. Els set empresonats acusats de terrorisme, ha dit la portaveu del govern, hauran de respondre dels seus actes davant la justícia.
En tot cas, ha insistit que la proposta del govern espanyol seguirà sent la del "diàleg" per resoldre un conflicte que es pot "empassar una generació de catalans i espanyols en un bucle constant de divisió".
"No es donen les circumstàncies" per aplicar el 155
Celáa ha demanat "no extralimitar ni situacions ni respostes" i no considera que es donin les "circumstàncies" per aplicar un 155 a Catalunya. Ha precisat que els acords del Parlament no són lleis com les del setembre del 2017, si no propostes no de llei. En tot cas, ha assegurat que, si es dona la situació, el govern espanyol aplicarà el 155. Ara per ara, ha subratllat, Torra es queda en el terreny de les "declaracions".