Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Segon aniversari de l'1-O: Crònica

La commemoració del segon aniversari de l'1-O s'enverina pel relat de la violència

L'empresonament dels set CDR, acusats de terrorisme, impacta en la resposta a la imminent sentència i serveix de plataforma per una nova ofensiva contra l'independentisme

per Oriol March, 30 de setembre de 2019 a les 20:30 |
Persones esperant-se per votar l'1-O a Vic | Sergi Cámara
L'entrada de la Guàrdia Civil a nou domicilis d'activistes dels comitès de defensa de la República (CDR) no només ha generat set empresonaments i una acusació formal de terrorisme contra ells, sinó la intensificació d'un relat -cíclic, però mai tan explícit- que identifica l'independentisme amb la violència. Des de les detencions de dilluns passat, el marc instal·lat és tan senzill com enverinat: Quim Torra, el Govern, els partits i les entitats han de condemnar la violència -encara que no s'hagi produït- per allunyar-se d'unes detencions sobre les quals encara pesen llacunes i episodis que els mateixos protagonistes -com la germana de Carles Puigdemont- ja han desmentit. Un escenari que afecta de ple la commemoració del segon aniversari del referèndum de l'1-O.

La filtració de parts del sumari als grans mitjans espanyols per part de fonts policials, malgrat que el sumari està decretat com a secret, apunta a una conxorxa clandestina pensada per generar el caos a Catalunya amb la connivència del president de la Generalitat, els CDR i les entitats, que aquest dimarts presenten els detalls del nou cicle de mobilitzacions. La resposta a la imminent sentència del Tribunal Suprem contra els líders del procés ha rebut l'impacte directe del relat de la violència, perquè tant partits com institucions espanyoles projecten dubtes sobre el paper de la Generalitat i tornen a brandar l'espantall del 155 en plena precampanya del 10-N, fruit del fracàs de totes les negociacions al Congrés.


Ho va fer diumenge Pedro Sánchez des de Gavà, ho fa constantment Albert Rivera i Pablo Casado, que havia assajat un gir moderat, reclama ara l'aplicació de la llei de seguretat nacional per "recuperar" l'ordre a Catalunya. Si hi ha violència, o si es crea aquest marc, serà més fàcil justificar una nova intervenció. Quan fa dos anys del referèndum, es poden establir paral·lelismes amb la tardor del 2017: PSOE, PP i Ciutadans exhibeixen més mà dura que diàleg, el Parlament segueix crispat -moció de censura de Lorena Roldán contra Torra inclosa- i la repressió es manté, amb presos com Jordi Sànchez i Jordi Cuixart que porten 715 dies privats de llibertat.


Vertigen i desobediència

Si el primer aniversari de l'1-O va tenir un punt de dol per la situació dels presos i els retrets dels manifestants contra els dirigents independentistes a les portes del Parlament, el segon té un component accentuat de vertigen. Vertigen davant la sentència del Tribunal Suprem, que obrirà un nou cicle polític tan bon punt es coneguin les condemnes. Vertigen davant dels nous empresonaments ordenats per l'Audiència Nacional. Vertigen pel clima de tensió al Parlament, amb ressonàncies del 2017, que se suma a la inestabilitat als Mossos d'Esquadra, amb la dimissió del seu director general, Andreu Martínez, aquest mateix dilluns. I vertigen per la situació de l'independentisme, centrat com en trobar una unitat perduda fa exactament dos anys i que té en l'amnistia i la desobediència dos dels pilars.


Amnistia per als presos a través d'una llei específica al Congrés -només podria sorgir d'un acord polític de gran profunditat i sempre amb el suport del PSOE, ara centrat en la campanya del 10-N i per tant allunyat de qualsevol demanda catalana- i desobediència tant civil com institucional, tal com van acordar Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP la setmana passada al Parlament. La cambra catalana tornarà a recuperar protagonisme després de la sentència, perquè és on Torra exposarà els seus plans. 

Torra, fa exactament dos anys, estava a l'Escola Oficial d'Idiomes de Sarrià col·laborant en les activitats prèvies al referèndum. Poc s'imaginava que, amb el pas del temps, seria el president encarregat de liderat la resposta a les sentències que condemnarien els protagonistes institucionals de la votació. El dirigent de JxCat, en tot moment vinculat a l'estratègia de Puigdemont des de Waterloo, aposta per una "confrontació democràtica" per ara sense concretar i que es basarà en tornar a exercir "tots els drets negats", entre els quals l'autodeterminació. Si pot ser, de forma pactada.

La cambra catalana tornarà a recuperar protagonisme després de la sentència, perquè és on Torra desgranarà el pla per respondre-hi

El discurs oficial fa dos anys, però, era que l'autodeterminació ja s'havia exercit i que Catalunya s'havia "guanyat el dret" a ser un estat independent. El pas del temps ha fet que el mandat de l'1-O hagi deixat pas al retorn a la idea del referèndum, que ERC reivindica com a "inevitable" malgrat les reiterades negatives del govern espanyol i del Congrés dels Diputats, sense terminis fixats ni ultimàtums damunt la taula. Torra està compromès a "no aturar-se" encara que la Moncloa no s'assegui a dialogar, com ha fet fins ara, però no tot l'independentisme porta el mateix ritme.

Un exemple: dijous de la setmana passada, en veure que la majoria independentista votava a favor de la desobediència civil i institucional en el debat de política general, un dirigent que va viure des de primera fila la tardor del 2017 i encara implicat en el procés criticava la decisió. "Així no anirem enlloc", reflexionava en privat. El problema per als més pragmàtics, en tot cas, és que l'Estat no només rebutja qualsevol entesa sobre el referèndum, sinó que promou detencions preventives i alimenta el vincle entre l'independentisme i la violència. Una relació que va prenent cos en paral·lel a la preparació de mobilitzacions posteriors a la sentència.

Urnes a la vista, lideratges en joc

El mapa del segon aniversari de l'1-O es completa amb la celebració de les eleccions espanyoles, les quartes en quatre anys. L'independentisme, sempre que ha anat a votar -fins i tot el dia del referèndum, marcat per la violència policial-, ha acabat responent: el cicle que es va tancar al maig va acabar amb victòria incontestable de Puigdemont a les europees i triomf d'ERC a les municipals, que se sumava al rècord de 15 diputats al Congrés dels republicans als comicis del 28-A. El context per la repetició de les eleccions, prevista pel 10-N, és incert per l'impacte de la sentència.

Des de Lledoners, on s'ha desplaçat sovint l'epicentre del procés per la presència de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull, els presos jugaran un paper destacat en la cita electoral. Junqueras i Romeva exerciran com a candidats fins que siguin inhabilitats, i Rull, Sànchez i Turull també tenen aquesta intenció a l'espera del format de la llista de JxCat. I a l'exili, per descomptat, la veu de Puigdemont -i també de Marta Rovira- tindran presència.

L'independentisme segueix patint la presó i l'exili dels seus principals dirigents: "Agradin o no, són els millors que tenim", assegura un alt dirigent consultat

Els lideratges són els qui més han patit la repressió, fins ara. "Agradin o no, els dirigents a la presó i a l'estranger són els millors que tenim", destaca un alt responsable independentista. El Govern transita entre el dia a dia -malda per aprovar els pressupostos amb el suport dels comuns- i l'excepcionalitat, sense trencar el cordó umbilical amb l'1-O i la seva legitimitat però sense plans per aplicar-ne el resultat. Els plans per disposar d'un executiu autonòmic a Barcelona i un Consell per la República efectiu a Waterloo no s'han acabat de concretar, com els suports internacionals.

Judicialització en dos temps

Mentrestant, la dinàmica de la judicialització no s'ha aturat. Al judici al Suprem, de gran impacte social, polític i mediàtic, s'hi sumaran tres processos més en les properes setmanes i mesos. Primer arribarà la vista oral per desobediència contra Torra -18 de novembre-, el judici contra la mesa del Parlament que acompanyava Carme Forcadell la legislatura passada -del 19 al 22 del mateix mes- i el cicle es tancarà a l'Audiència Nacional a partir del 20 de gener, quan arrenca el procés contra la cúpula dels Mossos per rebel·lió, amb Josep Lluís Trapero al capdavant.

La celeritat en els processos judicials que investiguen les càrregues policials de l'1-O, que van causat 1.066 ferits segons les dades de la Generalitat, no és la mateixa. Els instructors han anat citant com a investigats els principals comandaments que van participar en l'operatiu a Barcelona, mentre que a Girona la investigació arriba a la trentena d'agents de la Guàrdia Civil. En el judici al Suprem, l'exministre Juan Ignacio Zoido va descarregar les culpes de l'operatiu en els comandaments, que al seu torn van negar l'existència de càrregues. En ocasions, el procés al Suprem va ser un judici contra els Mossos, a qui la Fiscalia acusa de col·laborar amb el referèndum.

El judici a Torra, el 18 de novembre, anirà seguit del procés per desobediència a l'anterior mesa del Parlament i la vista a l'Audiència Nacional de la cúpula dels Mossos

El paper de la policia catalana estarà sota l'escrutini públic en el nou cicle polític, especialment si hi ha mobilitzacions al carrer després de la sentència. Les turbulències a la policia catalana són una més de les reverberacions de l'1-O, que compleix dos anys amb el PSOE tancat en banda -pressionat com està per aplicar el 155 de forma preventiva per part de Ciutadans, de nou centrats en enfangar el terreny de joc-, amb l'independentisme repensant el futur -amnistia, desobediència i mobilització- i la ciutadania movent-se entre la desorientació i la solidaritat cap als represaliats. El relat de la violència ha acabat d'enverinar un quadre de diagnòstic incert.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació