Poc s’imaginava el reverend Peach, el capellà anglicà que un bon dia de l’any 1889 va decidir crear un equip de futbol que representés al petit llogaret de Forest Green, situat a la localitat de Nailsworth, al comtat anglès de Gloucestershire, que més d’un segle després el club que havia impulsat encara continuaria exisitint i que ho faria convertit en un referent futbolístic de l'ecologisme i de les polítiques verdes per salvar el planeta.
Tot i que la denominació de l’entitat, Forest Green Rovers, que en una de les seves accepcions es podria traduir com els Exploradors del Bosc Verd, ens pugui portar a pensar que la protecció del medi ambient ha estat sempre un dels seus trets definitoris, el cert és que la lluita per la preservació del planeta no es va convertir en una de les seves prioritats fins el 2010, quan va ser adquirida per Dale Vince, l’empresari ecologista que se situa a l’arrel del canvi profund en la seva identitat.
L’exterior de l’estadi del Forest Green Rovers amb una pancarta on es pot veure el seu actual escut Foto: @JamieSnailham
L'apel·lació, de clara reminiscència naturalista, que rebia el club es devia senzillament al fet que pretenia representar el petit poblet de Forest Green, situat, com el seu nom indica, en una zona boscosa propera a Nailsworth, el municipi al qual estava adscrit. Així, doncs, durant els seus primers 120 anys d’existència el Forest Green Rovers no va tenir res a veure amb l’ecologisme més enllà de la curiositat que podia despertar el seu nom entre els defensors del medi ambient.
El club, que vestia una samarreta a franges blanques i negres a la qual va incorporar posteriorment un escut pràcticament calcat al del FC Barcelona, va competir en les categories regionals del futbol anglès (on va assolir algun èxit prou notable com ara el seu triomf en la Hellenic League en un 1982 gloriós que es va completar amb la victòria en la copa FA Vase que els Rovers van aixecar ni més ni menys que al mític estadi de Wembley) fins que el 2010, en un moment en el qual l’entitat vivia una profunda crisi esportiva i econòmica, l’entrada de Dale Vince, primer com a accionista principal i posteriorment com a president, va canviar per sempre més la seva història.
Antic escut del Forest Green Rovers, inspirat en el del FC Barcelona
L'arribada de Vince, un antic hippie reconvertit en exitós empresari gràcies a l’energia verda, va transformar radicalment la vida del club. Aquest antic motxiler, que havia abandonat ben jove els estudis per anar a conèixer món i que encapçalava Ecotricity, una companyia dedicada a la producció d’electricitat a través d’aerogeneradors que podia presumir de tenir centenars de milions d’euros anuals de benefici, va decidir invertir en l’àmbit del futbol tot triant el modest Forest Green Rovers per fer-ho.
Els canvis fruit de l’accés de Vince a la presidència es van començar a concretar aviat i tenien una finalitat ben clara, fer del Forest Green un referent mundial com a club ecologista i compromès amb el medi ambient.
La primera mesura que el nou regent de l’entitat va adoptar tenia a veure amb l’alimentació. Vince va prohibir el consum de carn vermella per anar introduint paulatinament una dieta completament vegana, la que ell mateix practicava. Allò més curiós, però, és que el president no va limitar el règim vegà als jugadors sinó que va imposar-lo també als establiments de restauració de l’estadi. Així doncs, les tradicionals i carnívores hamburgueses i salsitxes acompanyades d’un refresc ("un menjar immund", segons paraules del mateix Vince) van deixar pas a l’hummus, a la quinoa i als vegetals, emparellats tot sovint amb begudes de soja o d’avellanes. Tot fins al punt de convertir, en molt poc temps, al Forest Green Rovers en el primer club completament vegà del planeta.
Una samarreta, molt popular entre els seguidors del Forest Green després de l’ascens a quarta divisió, recorda als grans clubs de l’English Football League que hauran de menjar hummus quan visitin el seu estadi Foto: @VeganChatRoom
Els canvis en l’alimentació van anar acompanyats de tota una sèrie de decisions orientades a fer de l’entitat un referent en l’àmbit ecològic. Així, doncs, es va optar per una gespa completament biològica on els excrements de vaca van substituir als habituals fertilitzants i productes químics. A més, es va optar per tallar l’herba amb un robot alimentat per energia solar i distribuir-ne els retalls entre els pagesos locals.
Uns fets que van anar acompanyats de la instal·lació de plaques solars, de la reutilització de l’aigua de la pluja, de la promoció de l’ús de vehicles elèctrics, del reciclatge, de la impressió dels programes dels partits en paper ecològic, i de l’ús de pintures sense químics contaminants per decorar els seients de l’estadi. Unes mesures que van comportar la reducció de la petjada de carboni generada pel club, un fet que li ha valgut l’obtenció d’un premi concedit per les Nacions Unides que reconeix la seva tasca en la lluita contra el canvi climàtic. Un guardó que s’afegeix al que també va rebre, en aquest cas concedit per l’Institute of Groundmanship, distingint la sostenibilitat i la protecció del medi ambient del seu terreny de joc.
La samarreta del Forest Green, després del canvi de color del club, amb el verd com a color predominant i amb la publicitat d’Ecotricity, l’empresa del seu president Foto: @NathanOAFC01
Totes aquestes disposicions van anar forjant la nova identitat ecològica del club i es van completar amb la renovació de l’escut i dels colors de la samarreta. El verd, la tonalitat ecologista per excel·lència, va passar a ser el tint dominant a la camiseta i un nou logotip va substituir al que s’havia inspirat en l’escut del Barça. Malgrat que algunes d’aquestes mesures no van agradar als nostàlgics, Vince les va justificar amb l’argument que calia construir una identitat pròpia per al Forest Green Rovers i que aquesta no podia ser una burda còpia del FC Barcelona.
Al marge dels reconeixements que els canvis que es van produir al club van suscitar en l’entorn mediambientalista, el cert és que la transformació va tenir un impacte molt positiu també en l’àmbit social i esportiu. Esdevenir un club vegà i ecologista ha internacionalitzat el Forest Green i ha provocat que, des de 2010, el públic assistent al seu estadi s’hagi quadriplicat. Una circumstància que també s’explica gràcies a la fita que el club va assolir el 2017 quan va aconseguir l’ascens a la English Football League Two, la quarta divisió anglesa, que ja és una categoria absolutament professionalitzada.
De fet, amb aquest ascens, el Forest Green Rovers va convertir a Nailsworth, amb tot just sis mil habitants, en la localitat més petita que ha comptat mai amb un equip al futbol professional anglès. L’ambició de Vince, però, no s’atura amb l’arribada del club a la quarta divisió. El seu somni és dur-lo a la Championship, la lliga de segona divisió, i, qui sap si a la Premier League.
El projecte del nou estadi per al Forest Green Rovers, l’EcoPark Foto: Zaha Hadid Architects
És per això que aquest empresari verd, que de jove va ser un activista contra les polítiques de Margaret Thatcher i que en l’actualitat manté posicions properes al Green Party anglès, ja projecta un nou estadi per al seu Forest Green. Un recinte construït gairebé íntegrament de fusta, amb capacitat per a cinc mil espectadors però ampliable a deu mil per si el club fa realitat els seus somnis d’ascens a la Premier, i que voler ser l’epicentre d’un complex per a empreses ecològiques, l'EcoPark, que esdevingui una referència mundial en la matèria. Tot un exemple que ens demostra com el futbol també pot posar el seu granet de sorra en aquesta lluita global contra el canvi climàtic i per la preservació del planeta. Una lluita on ens hi va el futur.