Debat de política general

La CUP abandona el debat de política general per l'empresonament dels set CDR

Els anticapitalistes reclamen una resposta institucional del Parlament per la decisió de l'Audiència Nacional

per Sara González / Oriol March , Parlament de Catalunya, 26 de setembre de 2019 a les 17:55 |
Un dels detinguts dilluns a Sabadel | Juanma Peláez
L'Audiència Nacional ha decret presó sense fiança per als set CDR detinguts des de dilluns i que han estat interrogats aquest dijous per l'alt tribunal. La decisió ha tingut una reverberació immediata al Parlament, on s'estaven celebrant les votacions de les propostes de resolució del debat de política general.

"No podem normalitzar aquesta situació", ha assegurat Carles Riera, portaveu dels anticapitalistes, que ha demanat la paraula al president del Parlament, Roger Torrent, entre votació i votació. Tot seguit, després de demanar una reunió immediata de la mesa i de la junta de portaveus, Riera ha anunciat que els diputats anticapitalistes deixarien l'hemicicle en senyal de solidaritat amb els empresonats.


"Ja hi ha setze presos polítics", ha apuntat el dirigent anticapitalista. Es tracta de la suma entre els nou actuals -Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull- i la dels set membres dels CDR detinguts aquest dilluns acusats de terrorisme.

Petició de la Fiscalia


El ministeri públic, hores abans, també havia sol·licitat aquesta mesura cautelar privativa de llibertat, acusant-los de delictes de terrorisme, tinença d'explosius i conspiració per un delicte d'estralls. L'interrogatori dels arrestats ha començat a les 11 hores, amb la declaració dels dos amb advocats d'ofici.

Les declaracions s'han fet per separat i, a banda del magistrat, només hi han estan presents cadascun dels acusats amb el seu advocat i el fiscal Miguel Ángel Carballo, ja que el cas està sota secret de sumari.


Els cinc detinguts amb lletrats d'Alerta Solidària només han respost les preguntes de la defensa. Els membres dels CDR detinguts des de dilluns han arribat a l'Audiència Nacional a primera hora del matí en un autobús de la Guàrdia Civil.
 

Protesta independentista a l'Audiència Nacional. Foto: ND
 

Protesta independentista a l'Audiència Nacional. Foto: ND


Tenien "projectes terroristes", segons la Fiscalia

Segons el relat de la Fiscalia, els detinguts preparaven "projectes terroristes amb fins secessionistes" i justifica que fossin arrestats davant la "certesa" que pensaven actuar entre l'aniversari de l'1-O i l'anunci de la sentència del judici als dirigents independentistes al Tribunal Suprem. El ministeri públic va argumentar que calia "avortar el projecte que hauria pogut ocasionar danys irreparables a causa de com d'avançats estaven els preparatius".

Protestes i indignació de l'independentisme

L'independentisme va respondre a les detencions amb protestes a diversos municipis de Catalunya i amb indignació per part dels representants polítics. El president de la Generalitat, Quim Torra, va demanar explicacions per carta al cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, i ha considerat "intolerable" que es vulgui criminalitzar l'independentisme i se l'acusi de "moviment rebel i terrorista".

L'executiu espanyol ha respost que a l'Estat hi ha separació de poders i ha afirmat que el poder judicial actua amb "autonomia i independència". De fet, Sánchez va instar Torra a condemnar "qualsevol mena de potencial ús de la violència" per part de grups vinculats amb l'independentisme. Segons Sánchez, és una forma "fàcil" d'esvair "dubtes" sobre un hipotètic vincle "entre l'independentisme i qualsevol classe d'acció radical violenta".

Precedents de CDR acusats de terrorisme

Les detencions de dilluns per suposats delictes de terrorisme no són les primeres que fa la Guàrdia Civil a membres dels CDR. L'abril del 2018, i també per ordre de l'Audiència Nacional, es va detenir l'activista de Viladecans Tamara Carrasco i es va intentar fer el mateix amb Adrià Carrasco, d'Esplugues de Llobregat. Aquest últim, però, va poder fugir a Bèlgica, mentre Tamara Carrasco era obligada a romandre permanentment al seu terme municipal.

Mesos després, al novembre, l'Audiència va retirar les acusacions de terrorisme i va remetre les actuacions als jutjats catalans, que encara segueixen el seu tràmit per desordres públics. Tamara ja pot sortir de Viladecans, però l'Adrià encara segueix a Bèlgica. A tots dos se'ls acusa d'incitar a través de les assemblees dels CDR a cometre desordres públics i a bloquejar vies de comunicació.

D'altra banda, els Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han fet des de la tardor del 2017 diverses detencions de membres dels CDR per desordres públics en tallar carreteres o vies de tren, i en alguns d'aquests casos després que els investigats no es presentessin voluntàriament a declarar davant de la policia o el jutjat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació