L'independentisme flirteja amb la desobediència institucional en plena agitació pels empresonaments

El Parlament torna a ser una olla a pressió. A la sentència imminent sobre l'1-O i al context electoral del 10-N s'hi sumen ara els empresonaments de set membres dels CDR, una situació que augmenta la tensió en una cambra altament polaritzada. El clima enverinat s'ha pogut constatar en un hemicicle que ha retornat per moments als punts àlgids de la tardor del 2017, amb l'agreujant que la judicialització del procés està sotmesa a un efecte bola de neu sense fre i que els dos blocs polítics estan totalment enquistats. Els partits espanyolistes s'agafen a la bandera del 155 i avalen incondicionalment la repressió. I l'independentisme, centrat en consensuar una reacció unitària, flirteja amb la desobediència institucional. Almenys sobre el paper.

L'encarament d'Ernest Maragall i Carlos Carrizosa, amb retrets creuats a crits, dits acusadors en alça i front arrufats en tensió, és l'estampa que resumeix el final d'un debat de política general que havia de servir per consolidar els fonaments del curs polític. Una part de la bancada, defensant la llibertat dels empresonats. L'altra, carregant contra els que consideren que donen suport a terroristes. La bronca s'ha acabat imposant, amb el president Quim Torra aplaudint en senyal de solidaritat amb els set nous presos i el vicepresident Pere Aragonès seriós i sense moure les mans. En paral·lel a la crispació, traspuen les estratègies electorals i els primers vectors de quina serà la resposta independentista que es cou a les portes a la sentència.

L'argamassa de l'amnistia

Ha quedat clar en les votacions al Parlament que la petició d'amnistia actua d'argamassa d'un independentisme heterogeni amb connexions limitades amb els comuns, que s'han abstingut a aquesta via tot considerant que no s'ha de "sacralitzar" en detriment d'altres com l'indult o la reforma del codi penal. Però de cara a l'escenari post-sentència, una de les novetats és que Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP han tancat files amb el concepte de "desobediència institucional", que ha estat sotmès a debat pels anticapitalistes dins d'una resolució que torna a reivindicar la declaració d'inici del procés del novembre del 2015 i també el valor del referèndum de l'1-O.

En una legislatura en la qual la via de transitar fora del marc legal havia quedat explícitament relegada -més enllà de la negativa de Torra de retirar el llaç groc del balcó de la Generalitat, no sempre compartida de forma unànime per tot el Govern-, aquest pronunciament a les portes de la sentència pren rellevància. Si anirà més enllà del paper o no està encara per constatar, però el vot afirmatiu dels independentistes al Parlament succeïa al mateix temps que sectors de l'independentisme civil s'organitzava per protestar al carrer. Aquesta setmana ja hi ha hagut dos assajos de mobilització: dilluns, contra les detencions; aquest dijous, contra els empresonaments.

L'independentisme, en tot cas, es manté ferm en la defensa que és un moviment "eminentment pacífic" mentre que des de l'Audiència Nacional la diagnosi és que s'ha empresonat la llavor del que podria ser una "organització amb una estructura jerarquitzada" amb objectiu d'instaurar la República catalana "per qualsevol via, incloses les violentes". Els set empresonaments, a banda, instal·len el marc que l'Estat actua de forma preventiva abans de la mobilització arran de la sentència, i assenyalen que la judicialització també avança al marge del govern espanyol.

És per això que, en aquest context, l'independentisme se sustenta en dos conceptes: l'amnistia -per a la qual cal una llei específica al Congrés, i per tant el suport explícit del PSOE esdevé indispensable- i aquesta desobediència institucional que els sectors més moderats -aquest dilluns la descartava Artur Mas- observen amb recel. Tot i els matisos existents en llenguatge i estratègia de JxCat i ERC, en aquest debat de política general han anat a l'una i han aparcat, per un moment, les discrepàncies.

Terrorisme i enquestes

L'obstinació de Ciutadans durant el ple ha estat la d'instar el Govern i als partits independentistes a condemnar el terrorisme, englobant en aquest propòsit els activistes empresonats. "Em sento amenaçat pels que donen suport als terroristes". "Ha de morir algú perquè Pedro Sánchez prengui cartes en l'assumpte?". "S'aplaudeix a qui vol posar bombes". La duresa declarativa del partit taronja, amb Carrizosa com a figura -relegant així en segon pla Lorena Roldán, ahir estrella del debat amb l'exhibició de la fotografia de l'atemptat d'ETA a Vic- ha anat creixent al mateix ritme que s'han anat succeint els mals auguris electorals de cara al 10-N.

El darrer, el del CIS. Diputats de grups parlamentaris unionistes, tot i no compartir els crits de llibertat dels independentistes a l'hemicicle, manifesten fora del focus mediàtic incomoditat amb les formes bel·ligerants del partit ara encapçalat per Lorena Roldán al Parlament. "Estan nerviosos i se'ls nota", assenyalaven membres del PP mentre Carrizosa oferia una multitudinària roda de premsa acompanyat de tot el grup parlamentari. La gestualitat i la recerca de les càmeres -arribada cinematogràfica inclosa al faristol just després d'una sortida agitada de l'hemicicle- han estat calcades al 2017.

L'escalada verbal de Ciutadans coincideix amb els mals auguris que els pronostiquen les sentències de cara a la

Paradoxalment, la duresa de Ciutadans acaba fomentant nexes d'unió en el sobiranisme. Els comuns -tímids amb l'amnistia, tot i demanar la llibertat dels presos- s'han expressat clarament en contra de la situació de judicialització i, com els independentistes, han posat en quarantena les acusacions de terrorisme que arriben des de l'Audiència Nacional. Davant la sentència, el front antirepressiu es veurà abocat a compactar-se, almenys, en la mobilització al carrer. En tot cas, mantenir un perfil propi segueix sent una prioritat per a Catalunya en Comú Podem, que reclama respostes "transversals" i no exposar les institucions a cap risc legal. D'aquí el vot en contra a la desobediència institucional i, al mateix temps, la defensa dels drets i les llibertats. 

Blindatge davant les acusacions

Visiblement incòmode amb el nou moment convuls està el PSC, que és conscient que el seu partit pateix especialment en moments d'alta polarització i crispació. Mentre l'independentisme assenyala una repressió que no cessa tampoc amb un govern sota la batuta de Pedro Sánchez, Miquel Iceta ha intentat erigir-se en el garant de les crides a la serenor. Ha demanat respecte per les decisions judicials i, alhora, per la presumpció d'innocència dels empresonats. Però també un clar desmarcatge dels partits independentistes amb tot sector que pugui estar temptat d'utilitzar la violència.

JxCat i ERC han estat tot el debat intentant blindar-se davant dels vincles que s'estan intentant construir entre terrorisme i independentisme, sempre a l'espera de com acabi la investigació judicial, i pretenen accentuar el pacifisme del moviment ara que s'acosta la sentència. El veredicte de Manuel Marchena serà l'element definitiu per saber com es desenvoluparà la tardor a Catalunya, que aquest dijous ha fet revifar dos moviments en paral·lel: la desobediència institucional i la tensió a l'hemicicle.