Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Debat de política general

JxCat, ERC i la CUP es conjuren per aconseguir l'amnistia dels presos

Els comuns s'abstenen en la proposta de resolució conjunta dels grups independentistes que reclama defensar aquest mecanisme com a sortida política al conflicte

per Oriol March / Sara González, Parlament de Catalunya, 26 de setembre de 2019 a les 17:35 |
El president de la Generalitat, Quim Torra, aquest dijous en el debat de política general | Josep M. Montaner
L'amnistia ja és, formalment, el primer consens del sobiranisme a nivell institucional a l'hora d'afrontar la sentència del Tribunal Suprem. Els vots de Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP -amb l'abstenció dels comuns- han servit per aprovar una proposta de resolució presentada conjuntament en la qual consignen aquesta estratègia: "El Parlament es compromet, un cop coneguda la sentència, si aquesta és condemnatòria, a treballar per trobar solucions per aconseguir la seva llibertat a través de l'aplicació d'una amnistia, com a part d'una solució política al conflicte polític de Catalunya amb l'estat espanyol".

El següent punt, segons consta en la proposta aprovada, estableix les línies mestres de la resposta institucional al veredicte de Manuel Marchena. "La cambra es conjura en liderar una resposta institucional a la sentència basada en el respecte, garantia i defensa dels drets fonamentals civils i polítics, les llibertats, i l'exercici del dret de l'autodeterminació i respecte de la democràcia, conjuntament amb la resta d'institucions democràtiques de Catalunya", assenyala el text. L'autodeterminació, per tant, també forma part de l'estratègia, per bé que no es detalla com o quan s'exercirà. 


El suport a les mobilitzacions també forma part del text. "El Parlament mostra el suport i fa una crida a l'exercici del dret de manifestació, llibertat d'expressió, mobilització i protesta, sempre per les vies pacífiques, cíviques i democràtiques", apunta la proposta, que disposa de les signatures d'Albert Batet (JxCat), Anna Caula (ERC) i Carles Riera (CUP). De moment encara no s'han concretat com seran aquestes mobilitzacions, per bé que hi ha converses per definir-les, com seria el cas d'una aturada de país.

Els comuns s'han abstingut finalment a la petició d'amnistia. I és que la seva aposta és treballar de forma "eficaç" per a l'alliberament dels empresonats promovent una reforma del delicte de rebel·lió en el codi penal. Durant el debat, han demanat que no es "sacralitzi" cap via i es contemplin també opcions com la de l'indult o reformes legislatives. 

Acord per en la desobediència institucional

També hi ha ha hagut sintonia de l'independentisme sobre l'exercici, encara sense concretar, de la desobediència institucional. Els dos socis de Govern s'han sumat a la proposta de resolució dels anticapitalistes que afirmava la "legitimitat de la desobediència civil i institucional com a instruments en defensa dels drets civils, polítics i socials que puguin ser lesionats", de manera que ha estat aprovada.


El punt de la proposta en el qual apareixia l'esment a la desobediència institucional era el quart, el mateix en què es ressaltava la resolució del 9 de novembre del 2015 que explicitava l'inici del procés cap a la independència aprovada per Junts pel Sí i la CUP en l'arrencada de l'anterior legislatura i que va ser suspesa pel Constitucional. "El Parlament es reafirma [...] en el seu caràcter plenament sobirà, rebutjant les imposicions antidemocràtiques de les institucions de l'estat espanyol i, en especial, del seus Tribunal Constitucional i Tribunal Suprem", apuntava el mateix punt.

Una polarització enquistada

El torn per defensar les propostes de resolució ha estat una rèplica a petita escala del to de la primera jornada del debat. El diputat de Ciutadans Dimas Gragera ha defensat que "els demòcrates accepten" les sentències i que, després del veredicte del Suprem sobre el procés no es poden acceptar "ni amnisties ni indults". Segons el partit taronja, Torra ha perdut l'oportunitat de condemnar el terrorisme: "Un dirigent responsable no es posa al costat dels que tenen explosius". Gragera també ha lamentat que les propostes dels independentistes "recordin als anys de plom" i ha titllat el president Torra de "perill públic". Tant Cs com el PP han lamentat que l'independentisme voti a favor de demanar que la Guàrdia Civil marxi de Catalunya i que dimiteixi la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera.  

La portaveu del PSC, Eva Granados, ha instat el Govern a "plegar" i convocar eleccions. L'aposta dels socialistes, ha subratllat, és un "diàleg amb la llei a la mà" i evitar "dividir més" la societat catalana per "tornar a ser un sol poble". La lectura dels socialistes és que el procés ha dividit la societat en dos per motius identitaris i el seu propòsit és treballar perquè Catalunya torni a estar "cohesionada". 
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació