Més presos camí de la sentència

Rep el butlletí cada matí al teu correu

El debat de política general al Parlament va obrir carpetes interessants, com el de l'amnistia -en el marc d'una proposta de resolució validada per JxCat, ERC i la CUP-, i va deixar titulars amb càrrega de profunditat, com el de la defensa de la via de les desobediència institucional, text també votat per les tres forces independentistes. Però la sessió al Parlament va quedar necessàriament marcada per l'empresonament sense fiança dels set membres dels CDR a Soto del Real, una decisió judicial que aquest dijous al vespre va alimentar nombroses concentracions arreu del país.

A la cambra catalana es va tornar a posar en dubte el caràcter no-violent del moviment independentista. I les imatges no van ser precisament edificants. Els crits a favor de la llibertat dels activistes empresonats, protagonitzats pels diputats de JxCat i ERC al final de la sessió -els de la CUP ja havien abandonat l'hemicicle-, van trobar una ràpida reacció a la bancada de Ciutadans, que ha convertit tot el debat de política general en un circ preelectoral. Lorena Roldán va mesclar dimecres ETA i independentisme brandant la imatge de l'atemptat a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, i aquest dijous Carlos Carrizosa va acabar expulsat després de sostenir que el seu grup se sent "amenaçat per aquells que fan costat al terrorisme". Mal temps per a la calma, el rigor i la política constructiva.

Creix el número de presos camí de la sentència del Tribunal Suprem. La presó sense fiança es justifica, des de l'Audiència Nacional, amb l'argument judicial que els detinguts integraven una organització "amb una estructura jerarquitzada" que té per objectiu "instaurar la República catalana per qualsevol via, incloses les violentes". Costa d'imaginar que les imatges de detencions i els discursos que barregen terrorisme i independentisme no satisfacin una tesi llargament anhelada, la que sosté que el moviment sobiranista ha creuat la línia vermella de la violència. Més presos, més tensió. Precisament quan cal més serenitat.
 

---

Avui no et perdis

»Crònica: L'independentisme flirteja amb la desobediència institucional en plena agitació pels empresonaments; per Sara González.

»El jutge envia a la presó els set CDR acusats de terrorisme; per Irene Ramentol, Bernat Surroca i Aida Morales.

»Entrevista a Xavier Pellicer, portaveu d'Alerta Solidària: «Qualsevol que qüestioni l'Estat és terrorista»; per Aida Morales.

»El Parlament reclama la retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya; per Oriol March i Sara González.

» Opinió: «Amnistia»; per Oriol March.

»Primícia: Poble Lliure ofereix a Mireia Boya en lloc de Fachin liderar un nou Front Republicà; per Ferran Casas i Joan Serra Carné.

»La vaga per la crisi climàtica, més enllà de Greta Thunberg; per Andreu Merino.

»El Festival de Sitges 2019 referma l'aposta pel cinema català i espanyol; per Albert García i Elvira Vilardell.
 

---

 El passadís

Els debats de política general són terreny propici per a les cites de filòsofs i escriptors. El president de la Generalitat, Quim Torra, encarregat d'encetar el debat al Parlament, no va desaprofitar l'oportunitat de trufar el discurs de dimecres de referències a autors que han teoritzat sobre la desobediència civil i l'acció no-violenta. És el cas de Ramin Jahanbegloo, director del Mahatma Gandhi Centre for Nonviolence and Peaces Studies i vicedegà de l'School of Law de la Jindal Global University de Delhi, a qui Torra va citar en tres ocasions.

El filòsof iranià ha estudiat amb profunditat l'activisme de la no-violència i coneix a la perfecció el moviment independentista de Catalunya. El seu pensament queda recollit en un llibre acabat de publicar per Arcàdia, amb pròleg de Jordi Cuixart. De Jahanbegloo el president en va subratllar que defineix l'independentisme català amb les idees de "tolerància constructiva, esperit polític crític i convivència entre el jo i l'altre". Tot plegat, ben lluny de l'espectacle protagonitzat aquest dilluns per Carlos Carrizosa i el grup de Ciutadans al Parlament.

Vist i llegit

Carles Mundó és un dels exconsellers del Govern que, per raons òbvies, està pendent de la sentència del Tribunal Suprem. La resolució que emeti el tribunal presidit per Manuel Marchena condicionarà els propers mesos de la política catalana i espanyola, marcada també per les eleccions del 10 de novembre. I, sobre l'escenari electoral, Mundó firmava ahir un article a La Vanguardia en el qual sostenia que l'escenari ideal del PSOE seria "la geometria variable, pactant amb Podem al matí i amb Cs a la tarda". La crítica sorneguera a Pedro Sánchez anava acompanyada d'una descripció sobre la naturalesa dels comicis en clau catalana: "El 10-N serà una espècie de plebiscit a la sentència". Mundó raona que la decisió del Suprem provocarà un impuls de la participació electoral de l'independentisme, que podria tenir incidència en la conformació de majories al Congrés. Encara que Sánchez ho vulgui obviar, el plet català no desapareixerà.

 El nom propi

Jacques Chirac va morir aquest dijous als 86 anys. Retirat de la vida pública des de feia temps, l'expresident francès va comandar la República des de 1995 fins al 2007. De la figura de Chirac, també alcalde de París i primer ministre, en queda l'empremta d'un nacionalisme madurat per connexió amb De Gaulle i el seu conservadorisme, que no li va impedir enfrontar-se a l'extrema dreta encarnada per Le Pen. Chirac també va posar-se al capdavant de l'Europa que es resistia a fer d'escola de Washington, com recorda Pep Martí en aquest perfil. De fet, va abanderar l'oposició a la guerra de l'Iraq davant el trio de les Açores, format per Bush, Blair i Aznar. En el crepuscle de la seva trajectòria va ser processat i condemnat per malversació de fons públics. A Le Monde, en versaven la seva trajectòria amb aquest article de Béatrice Gurrey. 

 Els imperdibles

Últim cap de setmana de setembre. Si el voleu aprofitar, no us perdeu les recomanacions que cada dijous ens acosta Arnau Urgell, amb una cita destacada, el Serializados Fest, el festival imprescindible per als amants de les sèries. El certamen, amb el CCCB com a principal espai, projectarà més de vint sèries, xerrades i tallers fins diumenge. Brilla amb llum pròpia l'estrena internacional de la cinquena temporada d'Inside No. 9, i criden l'atenció la presència de la creadora de Borgen o la celebració dels 20 anys de l'estrena de Plats Bruts. Bon cap de setmana!

 ​