El 12 de febrer del 2018, una notícia trasbalsava les sempre plàcides aigües de la Barcelona de la part alta: José Manuel Lara García-Píriz, l'hereu principal d'una de les grans sagues del poder econòmic català, havia estat destituït com a conseller delegat del Grup Planeta, una de les grans multinacionals del sector editorial. Josep Creuheras, president del grup, es feia amb el control efectiu i designava un home de la casa, Carlos Fernández, com a nou conseller delegat.
José Manuel Lara García-Píriz era la tercera generació dels Lara al capdavant de Planeta. Net del fundador, José Manuel Lara Hernández, l'home que des de baix havia aixecat un gran imperi editorial i econòmic, i fill de José Manuel Lara Bosch, mort de càncer el gener del 2015, es creia destinat a la presidència del grup.
En només tres anys, l'hereu va veure com el seu poder era arrabassat per un directiu, Creuheras, que havia estat el principal col·laborador del seu pare. Format a Goldman Sachs i Mercapital, el fill de Lara Bosch va estudiar Ciències Polítiques a la UB, MBA a Columbia Business School i postgrau a la London School of Economics. El que no tenia era molta empatia amb els treballadors del grup, que el veien distant i arrogant, potser pel caràcter reservat que se li atribueix.
Una llarga batalla
La defenestració del jove Lara va ser el resultat d'un llarg pols en què es van donar tots els ingredients de les guerres familiars i les grans lluites pel poder. El patriarca, José Manuel Lara Hernández, va deixar el capital en mans dels seus quatre hereus: el 26% per a cadascun dels seus dos fills (José Manuel Lara Bosch i la vídua del malaguanyat Fernando, mort el 1995) i el 24% per a cadascuna de les filles, Inés i Maribel. Al morir José Manuel Lara Bosch el 2015, el primogènit, José Manuel Lara García-Píriz, apareixia com el successor natural. Però va ser Josep Creuheras qui va assumir la presidència.
Entremig, hi va haver moltes maniobres i especulacions. Es va dir que Lara García va reunir-se amb Mariano Rajoy i figures del poder econòmic a Espanya per buscar suports per apartar Creuheras. Una operació que hauria arribat a les orelles de Creuheras. Aquest, home de confiança de la família, representant del capital dels hereus de Fernando Bosch, va aconseguir el suport de la resta de germans i va ser ell qui va apartar Lara García-Píriz del poder. Es tancava així un capítol -potser no definitiu- en una de les grans famílies de la burgesia catalana.
De la Legión a Planeta
"No he hagut de fer gaires putades perquè el meu pare ja les ha fetes quasi totes". Aquesta frase de José Manuel Lara Bosch l'esmenta el veterà periodista José Martí Gómez a Los Lara. Aproximación a una familia y a su tiempo (Galaxia Gutenberg/La Maleta de Portbou), llibre imperdible per conèixer l'evolució de l'imperi Planeta des que José Manuel Lara Hernández (El Pedroso, Sevilla, 1914) va arribar a Barcelona com a militar ocupant, sent oficial de la Legió durant la Guerra Civil. Home fet a si mateix, sense estudis però dotat d'una vivor extraordinària, va tocar moltes tecles: de ballarí en la revista que dirigia Celia Gámez a director d'una acadèmia per formar opositors.
El vell Lara, uniforme legionari i pocs escrúpols, es va obrir pas en la Barcelona dels quaranta utilitzant sense manies la seva condició de combatent franquista. Va ser a partir del 1944, quan va comprar l'editorial Tartessos i la va convertir en editorial Lara, que la seva vida donaria un salt, ja casat amb la catalana Maria Teresa Bosch. Cinc anys més tard, el seu segell va esdevenir l'editorial Planeta.
Incrementar els índexs de lectura i donar a conèixer nous autors va ser la bandera de l'editorial, que el 1952 va llançar el premi Planeta. El primer guardonat va ser Juan José Mira per la novel·la En la noche no hay caminos, que li va suposar un premi de 40.000 pessetes. Ha plogut molt des d'aleshores fins a l'actual guardó, premiat amb 600.001 euros, només per sota del Nobel quant a concursos premiats, una de les perles del seu imperi. Amb el títol nobiliari que Joan Carles I va atorgar al vell patriarca, marquès del Pedroso de Lara, la família va entrar també en els salons de la noblesa.
Nom: José Manuel Lara García-Píriz (Barcelona, 1976)
Família: fill de José Manuel Lara Bosch (mort el 2015) i Consuelo García Píriz
Matrimoni: casat amb la mallorquina Magda Colom. Tenen dos fills
Càrrecs: conseller del Grup Planeta (conseller delegat entre el 2015 i 2018), exconseller del Banc Sabadell
Volum de negoci: 2.505 milions el 2017 (resultats d'explotació de Planeta); patrimoni net de 840 milions (segons rànquing d'El Mundo)
Un lloc: el Baix Empordà. El Mas Dalmau, a Santa Cristina d'Aro, és el refugi de la família i on s'han celebrat algunes de les festes del clan. Una de les filles de Lara Bosch, Àngela, es va casar al monestir de Sant Feliu de Guíxols
Actitud davant el procés: hostilitat explícita. Amenaces de traslladar Planeta fora de Catalunya en cas d'independència. Alhora, Lara Bosch va ser molt crític envers l'actitud de l'Estat respecte a Catalunya. Propietari d'un grup mediàtic hostil amb el procés
El darrer burgès ambiciós?
José Manuel Lara Bosch va agafar el testimoni del seu germà, esdevenint l'home fort de Planeta molt abans de la mort del patriarca, el 2003. Fins a la seva mort a causa d'un càncer, el 2015, va omplir el buit deixat pel pare i va dur l'imperi a posicions encara més altes, obrint un nou front de negoci editorial a Amèrica Llatina i donant el salt a l'univers comunicatiu.
"Un tret sorprenent de Lara Bosch -explica una persona del món econòmic que el va conèixer molt de prop- és el seu perfil de fundador, tot i ser la segona generació al davant de Planeta. Sabia la diferència entre activitat econòmica i poder econòmic. Per ell, la finalitat no eren els diners, sinó el que es podia fer amb ells, com correspon a un bon burgès".
José Manuel Lara Bosch va morir el 2015. Foto: Europa Press
En molts aspectes, Lara Bosch supera l'obra del pare. Es troba amb un Planeta de mil treballadors i, quan mor, l'imperi en té quasi deu mil. Consolida la primera indústria editorial en llengua castellana i es permet el luxe de comprar la segona editorial francesa, Editis. Sense ser una persona vinculada al catalanisme cultural, va ser crucial per salvar Edicions 62. També va intervenir, junt amb el Grup Godó, en l'operació per intentar reflotar el diari Avui, que es va demostrar com una missió impossible.
Però, per damunt de tot, Lara Bosch va tenir clar que calia competir amb Madrid amb ambició. Aquesta va ser una de les raons que van fer que optés per entrar en el món dels mitjans i s'enderiés amb la compra del diari La Razón, una operació a la qual va destinar un dels seus homes de confiança: Mauricio Casals, anomenat "príncep de les tenebres" per la seva capacitat de maniobrar pels grans despatxos del poder madrileny.
També van entrar en el sector aeri. Lara va ser determinant per fer possible el naixement de Vueling, que va començar a operar el 2004, posant un 30% del capital inicial. Anys més tard, el 2009, se'n va desvincular i va vendre la seva participació. "Sense ell, Vueling no hagués estat possible", explica un soci del Cercle d'Economia, que ell va presidir.
Contra el procés, però crític amb Aznar
A banda de consolidar el seu negoci, Lara Bosch va voler exercici un lideratge social. Per això es va implicar en entitats com l'Institut de l'Empresa Familiar o el Cercle d'Economia. També era un dels (pocs) burgesos que s'atrevia dir el que pensava. Va mostrar-se sempre contrari al procés independentista de Catalunya. En diverses declaracions, va assegurar que "la independència és impossible i ho saben tots". També va amenaçar amb marxar de Catalunya en cas que algun dia es produís la independència. Alhora, també va criticar l'actitud del govern espanyol i va afirmar que un 90% de la societat catalana se sentia maltractada per Madrid.
Abans de ser-ne president, la seva influència al Cercle ja era determinant. Va ser ell un dels qui va impulsar el famós document "El paper de l'Estat en el manteniment de l'equilibri econòmic territorial a Espanya". En ell es feia una crítica severa al model territorial imposat des de Madrid. És d'aquells anys el seu xoc amb el l'aleshores president espanyol José María Aznar. En més d'una ocasió, durant les visites d'Aznar a Barcelona i les seves trobades amb empresaris, Lara delegava en Josep Creuheras per evitar trobar-se amb el líder del PP.
L'actitud de Planeta contra la independència no ha pas canviat després de la mort de Lara Bosch. L'octubre del 2017, el grup va traslladar la seu social a Madrid. Amb posterioritat, Creuheras ha manifestat que "les condicions que van decidir el trasllat no han canviat".
Políticament, els Lara han estat sempre una família conservadora, tradicional i catòlica que manté una bona amistat amb el cardenal Antonio Cañizares, exponent dels sectors més ultraconservadors de l'Església i col·laborador assidu de La Razón. Fins i tot ha casat algun dels joves Lara, com Pablo Lara García, matrimoniat amb Anna Brufau, neboda de l'expresident de Repsol Antoni Brufau.
El lligam amb Mas
Malgrat no pertànyer al catalanisme cultural, Lara Bosch va mantenir bones relacions amb alguns polítics nacionalistes, com Artur Mas. Hi havia un lligam entre ells: l'escola Aula, que el vell Lara havia contribuït a fundar.
Lara Bosch n'havia estat alumne, com també Mas, i president del consell d'administració. Després de la seva mort, es va fer un acte d'homenatge, l'abril del 2016, amb presència del president Carles Puigdemont, que va definir Lara Bosch de "prohom poderós i generós".
José Manuel Lara García, amb Puigdemont a darrera, a l'homenatge a Lara Bosch a Aula. Foto: Europa Press
Un gran imperi
Planeta, tot i el seu nom, és mes aviat un gran univers: més de cent segells editorials, alguns amb tant de pedigrí com Edicions 62, Espasa, Destino, Seix Barral o Martínez Roca; accionista majoritari d'Atresmedia, amb un 42% de participació (amb Antena 3 i La Sexta com a vaixells insígnia); del grup italià DeAgostini; del diari La Razón; Onda Cero, Melodia FM i Europa FM en ràdio; el grup de revistes especialitzades Prisma Publicaciones o la xarxa de llibreries Casa del Libro.
L'abril passat es van fer públiques les dades dipositades per Planeta al Registre Mercantil de Madrid del 2017, quan va obtenir una xifra de negoci de 2.505,68 milions d'euros. Suposava un lleu estancament al perdre el 0,1% respecte de l'any anterior. Pel que fa al resultat operatiu, l'ebitda (els beneficis abans d'interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions) va ser de 306,7 milions, una reculada respecte als 351,6 del 2016. Segons el rànquing del diari El Mundo, el patrimoni net de Lara aquest 2019 és de 840 milions d'euros, una pèrdua rellevant respecte al 2016, quan era de 1.350 milions, passant del lloc 33 a la 64 entre les grans fortunes espanyoles.
La temptació bancària
L'any 2006, Lara va fer una aposta que amb el temps -molt poc- es delataria catastròfica. Ho explica amb molts detalls Roger Vinton a La gran teranyina (Edicions del Periscopi). Sis anys abans, La Caixa havia entrat al Banc Sabadell fent-se amb el 12% del seu capital i en aquest termini, el valor de la participació s'havia multiplicat per dos. La Caixa va vendre la seva participació -havia passat de 675 milions d'euros a 1.300 milions- i un grup d'empresaris van voler aprofitar l'avinentesa per entrar amb força al sector financer. Un d'ells era José Manuel Lara, junt amb altres figures com Joaquim Folch-Rusiñol i Isak Andik.
La decisió es va demostrar errònia. La crisi bancària era a les portes. Les accions van caure en picat. Sembla que Lara va intentar, en algun moment, forçar la fusió del Sabadell amb La Caixa. Però l'operació no va fructificar. En part, per l'oposició rotunda del president del Sabadell, Josep Oliu. L'octubre del 2018, Creuheras anunciava que la família Lara sortia del capital del banc, del qual posseïa el 2,4%. El maig anterior, Lara García-Píriz havia abandonat el consell d'administració de l'entitat bancària.
Un poder en declivi?
La sortida del Sabadell va comportar altres decisions greus pel grup, que va haver de vendre la seva seu de l'avinguda Diagonal, 662. L'edifici (nou plantes, més de 28.000 metres quadrats) s'havia convertit en un dels símbols del poder de Planeta i que va ser adquirit per la immobiliària Blackstone per 210 milions d'euros. Havia estat antigament la seu de Banca Catalana. El braç inversor dels Lara, Inversiones Hemisferio, havia començat la seva liquidació després del fracàs de la seva entrada al Sabadell. Planeta també va vendre a Vivendis l'editorial francesa Editis, per 900 milions d'euros.
El futur de la saga com a nucli de poder és ara un enigma. José Manuel Lara García-Píriz està afeblit, però no es pot descartar una reconciliació familiar que canviaria les coses a Planeta. Una germana seva, Àngela, treballa de periodista a La Razón (abans a la secció d'esports de TV3 i Mundo Deportivo) i Marta treballa a l'àrea jurídica de Planeta. Un altre germà, Pablo, està casat amb Anna Brufau, neboda d'Antoni Brufau, president de Repsol.
Planeta continua sent un gran imperi. Però, han iniciat els Lara la fi del seu ceptre? Només el temps respondrà a la pregunta. Una cosa està clara: la dinastia no ha omplert encara el buit deixat per José Manuel Lara Bosch, que va exercir una forta empremta en el món d'una burgesia que ell veia amb poc tremp.
El vell Lara va morir el 2003. Molt abans, s'havia produït un fet que va caure com un vel negre en la memòria de la família Lara. El patriarca havia dividit les responsabilitats del negoci entre Fernando (1957) i José Manuel (1946). Al primer, li va lliurar la venda directa i les llibreries, donant-li certa primacia. Al segon, la divisió internacional. En aquell moment, semblava que, tot i ser més jove, Fernando era l'escollit per heretar la primacia. Però tot es va truncar un 18 d'agost del 1995.
Vicepresident de l'Espanyol -un altre vincle de la família-, tornava de Barcelona, on s'havia presentat la plantilla del club, a Puigcerdà. Un accident a l'autovia Terrassa-Manresa li va costar la vida. El sacerdot Josep Maria Ballarin va veure l'accident i va aturar el seu cotxe, donant l'extremunció al ferit. Aquest va ser l'inici d'una llarga relació editorial entre "mossèn Tronxo" -el personatge literari creat per Ballarín- i Planeta. L'any següent, Ballarín guanyava el Premi Ramon Llull, creat pel vell Lara per premiar la novel·lística en català, amb l'obra Santa Maria, pa cada dia.