Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Debat de política general

JxCat, ERC i la CUP posen l'amnistia al centre de la resposta al Suprem

Els tres grups registren una proposta de resolució conjunta al debat de política general en la qual esbossen sense concretar les accions institucionals posteriors al veredicte

per Sara González / Joan Serra Carné / Oriol March, Parlament de Catalunya, 25 de setembre de 2019 a les 19:55 |
Sergi Sabrià i Albert Batet, aquest dimecres al Parlament | Adrià Costa
"El Parlament es compromet, un cop coneguda la sentència, si aquesta és condemnatòria, a treballar per trobar solucions per aconseguir la seva llibertat a través de l'aplicació d'una amnistia, com a part d'una solució política al conflicte polític de Catalunya amb l'estat espanyol". Aquesta és la redacció textual del sisè punt de la proposta de resolució conjunta que han presentat Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP en el debat de política general i que es votarà demà dijous. Les tres formacions posen, per tant, l'amnistia al centre de la resposta a la sentència del Tribunal Suprem.

El següent punt, segons consta en la proposta, estableix les línies mestres de la resposta institucional al veredicte de Manuel Marchena. "El Parlament es conjura en liderar una resposta institucional a la sentència basada en el respecte, garantia i defensa dels drets fonamentals civils i polítics, les llibertats, i l'exercici del dret de l'autodeterminació i respecte de la democràcia, conjuntament amb la resta d'institucions democràtiques de Catalunya", assenyala el text. L'autodeterminació, per tant, també forma part de l'estratègia, per bé que no es detalla com o quan s'exercirà


El suport a les mobilitzacions també forma part del text. "El Parlament mostra el suport i fa una crida a l'exercici del dret de manifestació, llibertat d'expressió, mobilització i protesta, sempre per les vies pacífiques, cíviques i democràtiques", apunta la proposta, que disposa de les signatures d'Albert Batet (JxCat), Anna Caula (ERC) i Carles Riera (CUP). De moment encara no s'han concretat com seran aquestes mobilitzacions, per bé que hi ha converses per definir-les, com seria el cas d'una aturada de país.

Els comuns no parlen d'amnistia però sí de llibertat dels presos i la CUP abocarà JxCat i ERC a votar sobre la "legitimitat de la desobediència civil i institucional"

Els comuns, per la seva banda, no fan referència a una amnistia que no consideren possible per l'actual correlació de forces al Congrés. La proposta número tres de Catalunya en Comú Podem manifesta la "necessitat d'assolir la llibertat dels líders independentistes empresonats emprant els mecanismes jurídics i polítics més efectius per aconseguir aquest objectiu" en cas que siguin condemnats pel Tribunal Suprem. Més enllà del consens assolit a l'entorn de l'amnistia, la CUP buscarà anar un pas més enllà i abocarà els partits independentistes a posicionar-se sobre la "legitimitat de la desobediència civil i institucional". 

Retirada de la Guàrdia Civil


La retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya és una altra petició del grup de Quim Torra i els republicans, i previsiblement, prosperarà amb el suport de la CUP. "S'ha mostrat obertament com una policia de caire polític que està centrada en perseguir determinats col·lectius polítics i socials", argumenten en una proposta de resolució conjunta que es preveu polèmica després de les nou detencions de membres dels CDR acusats de terrorisme per la Fiscalia de l'Audiència Nacional.

En aquesta mateixa proposta de resolució de defensa dels drets civils i polítics, JxCat i ERC demanen també la dimissió de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, a qui acusen de ser "manifestament incapaç de garantir els drets fonamentals de la ciutadania". La dirigent ha rebut crítiques per part de l'independentisme en els darrers dies per justificar com a "preventiva" l'actuació de la Guàrdia Civil contra els membres dels CDR. 

En aquesta proposta, també denuncien que la cúpula del poder judicial està "manifestament esbiaixada" i que actua per "imposar els seus propis biaixos ideològics" en detriment dels drets civils i polítics. JxCat i ERC exigeixen que s'arxivin les causes obertes per l'1-O en compliment de l'informe del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de Nacions Unides. Els dos grups aposten també per revertir la modificació legal que es va fer l'any 2015 sobre el delicte de terrorisme, impulsada pel PP fa quatre anys i a la qual culpen de la detenció d'activistes amb aquest tipus d'acusacions greus.

Cs: vincles amb el terrorisme i aplicació del 155

Les propostes de Ciutadans per al debat estan perfectament alineades amb el discurs que ha desplegat Lorena Roldán al Parlament. Arran de les detencions de membres dels comitès de defensa de la República (CDR) acusats de preparar actes "terroristes amb finalitats secessionistes", Ciutadans pretén que es condemni el "blanquejament" de la violència per part de l'independentisme. També donen suport a la Guàrdia Civil.

El grup de Roldán reclama que no "s'espiï" els nens a les escoles catalanes per saber en quin idioma parlen al pati

En un segon bloc, el grup de Roldán defensa que hi es veti qualsevol possibilitat d'indultar o amnistiar els dirigents independentistes en cas que el Suprem els condemni. Defensen l'aplicació immediata de l'article 155, reclamen que no "s'espiï" els nens catalans a les escoles i demana investigar el Cesicat pel presumpte "cop digital".

PSC: eleccions i diàleg per superar "el bloqueig"

La primera proposta de resolució del PSC, que aspira a "superar el bloqueig polític i institucional" a Catalunya, demana explícitament a Torra la convocatòria d'eleccions anticipades. En la segona, però, reclama al Govern que faci esforços per aprovar els pressupostos, una circumstància que -paradoxalment- donaria aire a l'executiu de Torra. Aquest pressupost hauria de contenir una reforma fiscal per recaptar 350 milions d'euros més a través de l'IRPF, successions i patrimoni.

El PSC insisteix en la necessitat de modificar el codi penal per aplicar l'agreujament de multireincidència sigui aplicable als furts

En la línia del que ha demanat Miquel Iceta en el debat, els socialistes també aposten per reforçar les competències en anglès i per un paquet de mesures relatives a política ambiental. Dins d'aquesta iniciativa hi ha la creació d'una Agència Catalana de l'Energia i el compromís que el mix energètic català sigui 100% renovable l'any 2050. En clau de seguretat, el PSC "constata la necessitat" de modificar el codi penal per tal que l'agreujament de la multireincidència sigui aplicable als furts. 

Catalunya en Comú Podem: batalla contra el canvi climàtic i reforma fiscal

Els comuns arrenquen la bateria de propostes amb un intent de consensuar una "entesa pel futur" que passi pel diàleg per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya, el desenvolupament de la llei del canvi climàtic, el blindatge dels serveis públics, compromís i pressupost per la igualtat entre home i dona i treballar per un nou model de finançament. També demanen donar suport a la vaga pel canvi climàtic i a celebrar un ple monogràfic per a aquesta qüestió. 

Els comuns demanen que l'objectiu de dèficit es relaxi fins al 0,1%; Torra ha demanat aquest matí que arribi fins al 0,31%

En matèria pressupostària, si bé Torra ha apuntat que caldria relaxar l'objectiu de dèficit del 0% al 0,31%, els comuns demanen que sigui del 0,1%. També que els comptes reverteixin les retallades i impulsar un reforma fiscal progressiva que modifiqui la fiscalitat en l'impost sobre la renda i l'impost de successions i posar en marxa la fiscalitat verda per lluitar contra el canvi climàtic. 

En matèria de seguretat, demanen "prendre les mesures necessàries" per evitar que els Mossos emprin un "ús excessiu i desproporcionat de la força", especialment en els casos de desnonaments i de mobilitzacions pacífiques. 

CUP: apujar impostos a les rendes altes

Més enllà de la proposta sobre l'autodeterminació i l'amnistia, la CUP exigeix un "gir de 180 graus" en relació al model econòmic i social. Després que Torra hagi demanat suport per aprovar els pressupostos i hagi obert la porta a una reforma fiscal, els anticapitalistes demanen la modificació de l'IRPF: un increment de l'1% per a trams superior als 60.000 euros, del 2,5% als superiors a 90.000, del 4% als de més de 120.000, de 5,5% als superiors a 150.000 i del 10% als que s'enfilin més enllà dels 600.000. També demanen modificar l'impost de donacions i successions i de patrimoni, així com la modificació dels tributs sobre el joc i l'impost als casinos.

La CUP reclama aturar qualsevol ampliació de l'aeroport del Prat i la reducció del trànsit aeri a Catalunya

La CUP també plantejarà que s'aturi qualsevol ampliació de l'aeroport del Prat i que s'aposti per una reducció del trànsit aeri i que, per contra, es reforci la xarxa ferroviària. A més, plantejaran la recuperació de la gestió de totes les xarxes de distribució elèctrica i l'expropiació de tot el parc d'habitatges buits en mans de bancs i grans tenidors per incorporar-los al parc públic d'habitatge de lloguer.

PP: qüestió de confiança a Torra en un mes o eleccions

El subgrup que lidera Alejandro Fernández reclama que Torra se sotmeti a una qüestió de confiança en el termini d'un mes o bé que convoqui noves eleccions. Pel que fa als mitjans públics, la segona proposta reclama que se'n garanteixi la "neutralitat", i en clau de "convivència" es reclama "deixar de controlar i intentar limitar el dret dels alumnes catalans a poder expressar-se lliurement en qualsevol dels dos llegües oficials".

El PP vol que s'aturi en pla exterior de la Generalitat i aposta de nou per la supressió del Diplocat

L'acció exterior torna a ser una de les fixacions del PP, que demana la supressió del Diplocat i l'aturada del pla de la Generalitat per seguir obrint delegacions malgrat les traves de l'Estat, com va avançar ahir NacióDigital.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació