Debat de política general: Crònica

Torra busca l'equilibri entre pressupostos i autodeterminació camí de la sentència

El president de la Generalitat ofereix una reforma fiscal per obtenir suports als comptes i donar vida a la legislatura mentre JxCat, ERC i la CUP ja situen l'amnistia al centre de la resposta al veredicte de Marchena

per Joan Serra Carné / Oriol March / Sara González , Parlament de Catalunya, 25 de setembre de 2019 a les 21:00 |
El president de la Generalitat, Quim Torra, aquest dimecres en el debat de política general | Adrià Costa
La matinada del 7 d'agost del 1974, de nit i sense autorització, Philippe Petit va començar a fer realitat un somni. Amb l'ajuda d'un grup d'amics, va accedir d'amagat al World Trade Center per executar el que es va anomenar el "crim artístic del segle": caminar sobre un cable d'acer el buit que separava les Torres Bessones. L'equilibrista francès va complir una gesta impossible abans de ser detingut per la policia de Nova York, relatada en un film millorable de Robert Zemeckis.

El president de la Generalitat, Quim Torra, no té les habilitats físiques de Philippe Petit, però aquest dimecres ha perseguit un exercici d'equilibrisme tan o més complex que el que va veure la llum aquella matinada d'estiu del 1974 al cel novaiorquès. Torra intentarà aprovar els pressupostos mentre es compromet a "no aturar-se" en la recerca de l'autodeterminació, insistent com ha estat en la demanda de votar en un referèndum. En el mentrestant, haurà de liderar la resposta institucional a la sentència del Tribunal Suprem.


El president ha invertit dues hores i escaig per donar forma a l'equilibri més complicat de la seva presidència, que passa per fer possible la gestió del mentrestant, tot ampliant els suports parlamentaris, amb l'objectiu irrenunciable de la independència. Tot plegat, en un clima electoral a Espanya, acabat d'agitar per l'impacte del veredicte de Manuel Marchena.

El Govern necessita els pressupostos quan el calendari hagi superat la data del 10 de novembre si pretén allargar la legislatura catalana: Junts per Catalunya (JxCat) no preveu una convocatòria electoral immediata, a diferència del que pretendrien veus d'ERC, però li serà molt complicat ampliar el mandat si l'executiu no pot brandar uns comptes públics i es veu abocat a una nova pròrroga pressupostària.


Oferta de reforma fiscal per aprovar els pressupostos

Protegit en una carpeta blava, el president ha desplegat un discurs de 44 pàgines al debat de política general articulat en quatre missatges. Per una banda, crítiques a la justícia espanyola per la criminalització de l'independentisme amb l'ús de la figura delictiva del terrorisme -arran de les detencions de membres de CDR-, i determinació per exercir el dret a l'autodeterminació encara el nou inquilí de la Moncloa no s'avingui a dialogar.


Els dos altres missatges del president: voluntat per negociar una reforma fiscal, amb canvis en el tram autonòmic de l'IRPF -en la línia dels que ja es va posar damunt la taula al febrer-, per aconseguir els suports suficients per aprovar els pressupostos per al 2020, i projecció de l'obra de Govern, amb un discurs optimista sobre l'estat de l'economia catalana que ha estat discutit per l'oposició pel seu "triomfalisme".


Del relat del president, en ocasions determinat i en d'altres més funcionarial, n'ha destacat el discurs de desconfiança en relació a les institucions espanyoles. S'ha referit a l'"ofec econòmic" que practica l'Estat a Catalunya, per la via del dèficit fiscal i el deute acumulat, i ha negat la separació de poders a l'Estat. "La democràcia espanyola fa aigües, la repressió política és una pràctica normalitzada i animada per alguns partits polítics. Ja no hi ha cap partit espanyol que estigui en contra del 155", ha expressat per enfocar el context polític de l'octubre.

Amnistia per començar a negociar

Torra ha aixecat el to contra la fabricació d'una imatge violenta de l'independentisme: "No permetré mai que es vulgui associar un moviment democràtic amb el terrorisme". L'esmena a la totalitat de Torra al sistema espanyol no ha anat acompanyat de concreció en la resposta que formularà l'independentisme, institucional i civil, quan arribi la sentència del Suprem. No s'ha referit al diàleg per cercar unitat aquesta tardor ni tampoc a com s'articularà la reacció a la resolució judicial.


A l'espera de més concreció, el consens estratègic ha tingut, de moment, dues expressions: una breu reunió dels grups parlamentaris de JxCat i ERC abans del ple -la primera conjunta d'aquesta legislatura- i la confecció de propostes de resolució del debat, cap de tan cridanera com la que demana l'expulsió de la Guàrdia Civil de Catalunya. Però el gran acord de les forces independentistes, inclosa la CUP, pivota sobre el concepte d'"amnistia", enunciat estrella d'una proposta de resolució conjunta dels tres partits.

Potser la frase més rodona en relació a la resposta a la sentència l'ha formulada Sergi Sabrià (ERC): "La resposta ha de portar l'Estat a negociar". És una pista per entendre què persegueix l'independentisme en els pròxims mesos. Certament, l'objectiu no resulta senzill.  
 
Complicitats encara iniciàtiques amb els comuns

Amb el permís de la CUP, que ha plantejat un "gran acord polític" per l'autodeterminació i l'amnistia que ha estat rebut amb proximitat pel president de la Generalitat -els anticapitalistes participen de les converses per respondre a la sentència-, amb qui més complicitats podria teixir el Govern en els pròxims mesos és amb els comuns. L'espai polític capitanejat per Ada Colau també demana l'absolució dels presos i aquest dimecres ha instat les forces catalanistes a articular una reacció "eficaç" davant la sentència. Els comuns tenen proposta pròpia, caldrà veure si l'entesa que plantegen cristal·litza o troben punts de trobada amb el plantejament independentista. 

Però l'aportació més rellevant dels comuns, que continuen sent tan crítics amb el Govern com ho han estat al llarg de la legislatura, és l'oferiment per negociar els pressupostos encara això impliqui una "factura electoral", tal com ha expressat Jéssica Albiach. La presidenta del grup parlamentari dels comuns ha recordat, però, que només hi haurà marge per fer camí si els comptes inclouen una veritable lluita per combatre les desigualtats, reforçar els serveis públics i lluitar contra l'emergència climàtica.
 

També ha ofert mà estesa el PSC, però amb més distància amb l'executiu de Torra. Miquel Iceta no establirà lligams parlamentaris amb JxCat i ERC si el Govern persisteix en la confrontació amb l'Estat i manté el relat de l'autodeterminació. Els socialistes catalans, que han rebut invectives dels comuns pel desacord en la investidura espanyola, han sintonitzat amb el president en dues propostes sectorials: Torra ha acceptat escoltar la manera d'aprofundir en l'ensenyament de l'anglès i la inversió en energies renovables. 

Ciutadans, ETA i l'independentisme

Els moments més agres del debat han arribat amb la intervenció de Ciutadans. En sintonia amb l'estratègia d'Albert Rivera i Inés Arrimadas -que aquest dimecres s'han passejat per Vic en una acte que només s'explica per estratègia electoral-, Lorena Roldán ha mesclat terrorisme i independentisme. Mostrant la imatge més icònica de l'atemptat a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic -una instantània guardonada al seu dia amb l'Ortega y Gasset de fotoperiodisme-, Roldán ha equiparat els CDR amb ETA, i s'ha preguntat quin paper juga el "Goma-2" en el procés. "Senyor Torra, demani als seus comandos que parin", ha etzibat la dirigent de Cs, advertida en dues ocasions pel president del Parlament, Roger Torrent.


El to desafiant de Roldán -que ha negat a retractar-se de les seves afirmacions després d'enfangar el debat- només ha trobat certa simpatia a la bancada del PP. De fet, Alejandro Fernández, ha apuntat a Torra que els partidaris d'Arnaldo Otegi estan prenent el lideratge del procés. Sense el vocabulari matusser de Ciutadans i amb un somriure sorneguer, el líder del PP ha reclamat al president que deixi pas.

El Parlament ha tastat la polarització que tornarà a provocar la sentència del Suprem. Resulta una incògnita si, entre tanta agitació com la que es preveu, seran possibles exercicis d'equilibrisme: l'aprovació dels pressupostos i la suma de suports al projecte sobiranista, articulats entorn al clam de l'amnistia. Si l'escenari s'enfosqueix, s'obrirà pas una nova convocatòria electoral.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació