25
de setembre
del
2019
Actualitzat
a les
16:19h
El Gabinet Jurídic de la Generalitat ha interposat un recurs de reposició al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per tal de deixar sense efecte la interlocutòria que aquest alt tribunal va emetre per retirar la pancarta de solidaritat amb els presos i exiliats de Palau. Aquest dilluns es va notificat personalment al president del Govern, Quim Torra, l'obligació de retirar els símbols de la façana de l'edifici de la Generalitat en un termini màxim de 48 hores. A partir d'aquell moment, doncs, Torra tenia dos dies per fer efectiva l'ordre, de manera que aquest dimecres al voltant de les 18.00 hores s'esgotaria el termini.
Ara, abans de finalitzar aquest marge de temps, el l'equip jurídic de la Generalitat ha demanat que es "revoqui" i es "deixi sense efecte" la interlocutòria del TSJC, denegant també la mesura cautelar sol·licitada, per tal que no es pugui perdre la finalitat del recurs, com s'ha acordat en altres ocasions. Així, demana que la mesura quedi posposada fins que es resolgui el recurs.
Segons el recurs de Torra, les manifestacions de tipus polític -com penjar o mostrar una pancarta amb un lema polític- "s'ha d'emmarcar en l'exercici de la llibertat d'expressió". Per tant, quan un representant polític vol exercir aquest dret, "no se li ha d'exigir que segueixi un procediment administratiu determinat ni que dicti cap resolució administrativa". De fet, apunten els lletrats, "l'exercici de la llibertat d'expressió no està condicionat a aquests extrems" en l'ordenament jurídic espanyol.
Així doncs, els lletrats consideren que la jurisdicció contenciosa administrativa "no ha de dedicar els seus esforços a controlar manifestacions de tipus polític" fetes per ajuntaments en exercici de la llibertat d'expressió. I recorda que més enllà del cas català s'han donat situacions en què consistoris d'arreu de l'estat espanyol s'han manifestat a favor d'acollir refugiats, dels drets LGTBI o, en el cas de l'Ajuntament de Salamanca, contra la devolució a Catalunya dels papers de Salamanca: "Tot això són manifestacions de tipus polític fetes per representants polítics de diferent signe i tendències, que formen part del debat polític en una societat democràtica i han de quedar fora de la jurisdicció contenciosa administrativa".
Per altra banda, defensen que la llibertat d'expressió dels representants polítics -com mostra la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans- s'ha de poder exercir dins de les diferents institucions, ja sigui al Parlament o a la seu del Govern.
"Neutralitat institucional"
L'ordre de retirar la pancarta va ser una mesura acordada per la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa de l'alt tribunal català, que ja havia demanat anteriorment l'associació Impulso Ciudadano, després que es tornés a penjar la pancarta retirada durant les eleccions del mes de maig. L'entitat considera que amb aquesta pancarta s'incompleixen els deures als quals està sotmesa l'administració publica de representació del conjunt de la ciutadania.
En la interlocutòria, el TSJC citava també doctrina del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem sobre la neutralitat necessària de les institucions. Aquestes, assegurava, "no tenen el dret fonamental a la llibertat d'expressió que proclama la Constitució", com sí que passa amb els ciutadans. A més, apuntava que el Suprem també estableix que la "neutralitat institucional" que s'ha de reforçar durant els períodes electorals, "ha de mantenir-se en tot moment".
El president ja va assenyalar la setmana passada que no tenia intenció de treure el símbol de suport als represaliats. Passat aquest temps, hi ha diverses vies que es poden obrir, com podria ser el cas d'una nova querella de la Fiscalia per un delicte de desobediència.
Ara, abans de finalitzar aquest marge de temps, el l'equip jurídic de la Generalitat ha demanat que es "revoqui" i es "deixi sense efecte" la interlocutòria del TSJC, denegant també la mesura cautelar sol·licitada, per tal que no es pugui perdre la finalitat del recurs, com s'ha acordat en altres ocasions. Així, demana que la mesura quedi posposada fins que es resolgui el recurs.
Segons el recurs de Torra, les manifestacions de tipus polític -com penjar o mostrar una pancarta amb un lema polític- "s'ha d'emmarcar en l'exercici de la llibertat d'expressió". Per tant, quan un representant polític vol exercir aquest dret, "no se li ha d'exigir que segueixi un procediment administratiu determinat ni que dicti cap resolució administrativa". De fet, apunten els lletrats, "l'exercici de la llibertat d'expressió no està condicionat a aquests extrems" en l'ordenament jurídic espanyol.
Així doncs, els lletrats consideren que la jurisdicció contenciosa administrativa "no ha de dedicar els seus esforços a controlar manifestacions de tipus polític" fetes per ajuntaments en exercici de la llibertat d'expressió. I recorda que més enllà del cas català s'han donat situacions en què consistoris d'arreu de l'estat espanyol s'han manifestat a favor d'acollir refugiats, dels drets LGTBI o, en el cas de l'Ajuntament de Salamanca, contra la devolució a Catalunya dels papers de Salamanca: "Tot això són manifestacions de tipus polític fetes per representants polítics de diferent signe i tendències, que formen part del debat polític en una societat democràtica i han de quedar fora de la jurisdicció contenciosa administrativa".
Per altra banda, defensen que la llibertat d'expressió dels representants polítics -com mostra la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans- s'ha de poder exercir dins de les diferents institucions, ja sigui al Parlament o a la seu del Govern.
"Neutralitat institucional"
L'ordre de retirar la pancarta va ser una mesura acordada per la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa de l'alt tribunal català, que ja havia demanat anteriorment l'associació Impulso Ciudadano, després que es tornés a penjar la pancarta retirada durant les eleccions del mes de maig. L'entitat considera que amb aquesta pancarta s'incompleixen els deures als quals està sotmesa l'administració publica de representació del conjunt de la ciutadania.
En la interlocutòria, el TSJC citava també doctrina del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem sobre la neutralitat necessària de les institucions. Aquestes, assegurava, "no tenen el dret fonamental a la llibertat d'expressió que proclama la Constitució", com sí que passa amb els ciutadans. A més, apuntava que el Suprem també estableix que la "neutralitat institucional" que s'ha de reforçar durant els períodes electorals, "ha de mantenir-se en tot moment".
El president ja va assenyalar la setmana passada que no tenia intenció de treure el símbol de suport als represaliats. Passat aquest temps, hi ha diverses vies que es poden obrir, com podria ser el cas d'una nova querella de la Fiscalia per un delicte de desobediència.