25
de setembre
del
2019
Actualitzat
a les
17:42h
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha invertit poc més de dues hores de discurs per fixar les coordenades del curs en el debat de política general. A estones ha estat un relat funcionarial, massa pensat pels convençuts, per bé que ha tingut punts de transcendència. Rellevants com seran les setmanes de tardor, han estat tan destacables les concrecions com les absències en el missatge del president. Torra ha fet una crida a la "responsabilitat" dels grups de l'oposició per poder aprovar els pressupostos -aspira a una entesa en aquest mateix debat- i ha ofert com a element de negociació una reforma fiscal que pugui seduir els comuns i la CUP.
El president ha estat molt dur amb l'Estat: ha qüestionat la separació de poders a Espanya, ha dit que la "democràcia espanyola fa aigües" i ha carregat contra l'"ofec econòmic" de Madrid. També ha volgut deixar clar que no abandonarà l'objectiu de la independència encara que no arribi cap proposta de diàleg de la Moncloa. No ha concretat, però, com avancen els contactes per a una resposta unitària a la sentència ni tampoc com es concretarà.
La reunió dels grups parlamentaris de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC minuts abans del debat, la primera conjunta de la legislatura i de durada molt breu, no ha tingut traducció en el discurs del cap de l'executiu.
1. Càrrega a la justícia espanyola per la criminalització de l'independentisme
Les detencions practicades per la Guàrdia Civil, a instàncies de l'Audiència Nacional, han marcat l'inici del debat. Torra va desacreditar des del primer moment l'actuació de la justícia espanyola -ho va fer a les xarxes socials- i dimarts va vehicular la "indignació" del Govern en una carta a Pedro Sánchez, accions que transmeten la nul·la confiança del president en el poder judicial espanyol.
Al Parlament, Torra ha ratificat un posicionament que, de facto, qüestiona l'estat de dret a Espanya. De fet, ha negat la separació de poders a l'Estat. "No permetré mai que es vulgui associar un moviment democràtic amb el terrorisme", ha afirmat el president per censurar el poc respecte a la "presumpció d'innocència" i la gravetat dels delictes imputats per la Fiscalia de l'Audiència Nacional als detinguts -rebel·lió i terrorisme, els més importants-, amb les derivades que té per al conjunt del moviment.
Conscient que, com va passar l'octubre del 2017, aquesta tardor es tornaran a mirar amb lupa les mobilitzacions a la sentència del Suprem, Torra ha recalcat que l'independentisme "és i serà un moviment no-violent". Ha rebut aplaudiments també de diputats dels comuns quan hi ha fet referència. Torra, però, els ha interpel·lat quan ha recordat que els partits espanyols -incloent-hi Unides Podem- han respost amb silenci a l'ofensiva contra membres de CDR i la "criminalització de l'independentisme".
"La Constitució es basa en què la unitat d'Espanya és la base de l'estat de dret. Què podem esperar, d'això, que no sigui una carta de defunció per a Catalunya?", ha reblat per il·lustrar el missatge de repressió.
2. Determinació, però la resposta a la sentència encara és opaca
"Sempre voldrem el diàleg, però com que no s'asseuen a la taula, nosaltres seguirem endavant i no ens aturarem". Torra ha deixat clar que en el seu full de ruta no hi ha cap renúncia a l'objectiu d'exercir el dret a l'autodeterminació, encara que no trobi interlocutor a la Moncloa. Però els passos que faci l'independentisme quedaran condicionats pel contingut de la sentència del Suprem i la resposta que s'ofereixi a Catalunya, des del carrer i les institucions. I, en aquest capítol, no ha ofert concrecions, ni de com avança el diàleg per a l'estratègia unitària ni de com es materialitzarà la reacció al veredicte de Manuel Marchena.
L'únic detall rellevant que s'ha escoltat a l'hemicicle en relació a la gestió de l'escenari d'octubre té relació amb els Mossos d'Esquadra. "La policia catalana ha de ser la garant de les llibertats civils i democràtiques. Té en el servei a la ciutadania el fet de fer prevaldre la justícia per sobre de la força i la venjança", ha expressat el president, a qui se li ha entès una instrucció de no coartar les mobilitzacions que es produeixin.
"Segur que trobareu fets difícils de gestionar, però segur que us en sortireu. Recordeu sempre que per damunt de tot hi ha les llibertats civils i democràtiques", ha subratllat. Complicat el paper que li espera al conseller d'Interior, Miquel Buch, sempre en el punt de mira.
3. Ningú a l'altre costat de la taula de negociació
És conegut l'aval del president a l'estratègia de "confrontació" amb l'Estat, en sintonia amb Waterloo. Des de l'estroncament de les converses que van tenir com a punt àlgid la cimera de Pedralbes, Torra ha insistit que el govern de Pedro Sánchez -ara en funcions- no ha formulat cap proposta per encaminar una solució política al plet territorial plantejat per l'independentisme. "No hi havia un veritable compromís pel diàleg", ha recordat del regust que va quedar després de la crisi del relator, que va fer virar el rumb de la Moncloa. "No vam tenir mai una contraproposta No n'hem sentit cap en un any i mig", ha afirmat.
Torra ha contraposat l'acció del seu executiu amb el "desgovern" d'Espanya, abocada a les quartes eleccions en un lustre. Ha incidit en la inestabilitat espanyola per evidenciar que no hi ha interlocutors a l'altra banda de la taula. Fins i tot ha insinuat una instrumentalització de la justícia per desacreditar la figura del president de la Generalitat. "Ara ja no interessa el meu judici?", s'ha preguntat en referència a la suspensió del judici per desobediència al TSJC, tot establint un vincle entre l'ajornament de la vista i la convocatòria electoral espanyola.
En un exercici que el pujolisme ja havia practicat quan el catalanisme incidia en la governabilitat d'Espanya, Torra ha ofert un memorial de greuges i deslleialtats de l'Estat. Ha recalcat que Catalunya no només està sotmès a un "ofec polític" per la via judicial sinó que també és víctima d'un "ofec econòmic". Ha definit el dèficit fiscal com un "llast" que condiciona el creixement.
Malgrat l'acumulació d'obstacles, el president ha presentat un país "en marxa", capacitat per superar les adversitats, també un context de desacceleració de l'economia a escala global. No s'ha estalviat un missatge a Josep Borrell, a qui ha recordat que Catalunya continua "explicant-se al món" tot i l'ofensiva d'España Global.
4. Reforma fiscal per aprovar pressupostos i combatre l'"ofec econòmic"
Torra ha formulat el missatge més nítid del matí al Parlament quan ha fet referència a la confecció dels pressupostos per al 2020. Ha apel·lat a la "responsabilitat" dels grups parlamentaris -sense citar-ne cap- per validar uns comptes després de successives pròrrogues pressupostàries.
Per recollir els suports necessaris, que espera començar a aconseguir en el transcurs del debat de política general, el president ha formulat una reforma fiscal que incideix en el tram autonòmic de l'IRPF i els impostos mediambientals. "Ens posem d'acord per tenir uns pressupostos que el poble de Catalunya es mereix?", ha preguntat a la cambra.
Torra ha parlat d'uns comptes amb un increment substancial de la despesa -de més del 16% en relació als pressupostos del 2017- per seduir els grups de l'oposició, des de la CUP fins a comuns. L'oferta prèvia a l'estiu del PSC sembla haver decaigut. El Govern, que havia diferit en el passat en matèria de reforma fiscal, s'alinea ara per recollir els avals imprescindibles.
Amb pressupostos, JxCat podrà allargar la legislatura. Sense pressupostos, una convocatòria electoral serà pràcticament inevitable. En aquest apartat, també hi ha hagut missatge en relació als greuges de l'Estat. L'"ofec econòmic", ha dit Torra per referir-se al dèficit fiscal i els deutes de l'Estat, impedeixen a Catalunya fer el que aplica la Comunitat de Madrid, una reducció d'impostos.
5. Projecció d'una obra de Govern que no convenç l'oposició
"Aquest Govern governa". Ho ha repetit el president quan ha encetat l'apartat destinat a desplegar el memoràndum de l'exercici de l'executiu, com si en la repetició busqués la complicitat de l'oposició, descreguda davant la figura de Torra. El president ha construït un discurs optimista, especialment amb els indicadors econòmics del país. S'ha referit al creixement de la inversió estrangera, a les exportacions i a la reducció de l'atur, comparant-ho amb les xifres de l'economia espanyola. "Això no és fer un discurs triomfalista, sinó posar les dades sobre la taula", ha reblat per donar credibilitat al missatge.
En una llarga exposició sectorial, Torra ha incidit en les polítiques socials desplegades pel seu executiu -condicionades per l'absència de pressupostos en el que portem de legislatura-, que intenten pal·liar les dificultats de moltes llars, com ha admès el president. En el discurs hi ha inclòs concrecions, com accions per combatre l'emergència climàtica, així com mesures per contenir el preu dels lloguers, una iniciativa que fins ara no ha cristal·litzat.
Abans de l'estiu, el Govern no va aconseguir l'aval del Parlament per tramitar una regulació, després de discrepàncies visibles entre JxCat i ERC. En aquell moment no va convèncer l'oposició. No sembla que el president i el seu executiu tinguin millors cartes avui.
El president ha estat molt dur amb l'Estat: ha qüestionat la separació de poders a Espanya, ha dit que la "democràcia espanyola fa aigües" i ha carregat contra l'"ofec econòmic" de Madrid. També ha volgut deixar clar que no abandonarà l'objectiu de la independència encara que no arribi cap proposta de diàleg de la Moncloa. No ha concretat, però, com avancen els contactes per a una resposta unitària a la sentència ni tampoc com es concretarà.
La reunió dels grups parlamentaris de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC minuts abans del debat, la primera conjunta de la legislatura i de durada molt breu, no ha tingut traducció en el discurs del cap de l'executiu.
El president de la Generalitat, Quim Torra, aquest dimecres en el debat de política general Foto: Adrià Costa
1. Càrrega a la justícia espanyola per la criminalització de l'independentisme
Les detencions practicades per la Guàrdia Civil, a instàncies de l'Audiència Nacional, han marcat l'inici del debat. Torra va desacreditar des del primer moment l'actuació de la justícia espanyola -ho va fer a les xarxes socials- i dimarts va vehicular la "indignació" del Govern en una carta a Pedro Sánchez, accions que transmeten la nul·la confiança del president en el poder judicial espanyol.
Al Parlament, Torra ha ratificat un posicionament que, de facto, qüestiona l'estat de dret a Espanya. De fet, ha negat la separació de poders a l'Estat. "No permetré mai que es vulgui associar un moviment democràtic amb el terrorisme", ha afirmat el president per censurar el poc respecte a la "presumpció d'innocència" i la gravetat dels delictes imputats per la Fiscalia de l'Audiència Nacional als detinguts -rebel·lió i terrorisme, els més importants-, amb les derivades que té per al conjunt del moviment.
Conscient que, com va passar l'octubre del 2017, aquesta tardor es tornaran a mirar amb lupa les mobilitzacions a la sentència del Suprem, Torra ha recalcat que l'independentisme "és i serà un moviment no-violent". Ha rebut aplaudiments també de diputats dels comuns quan hi ha fet referència. Torra, però, els ha interpel·lat quan ha recordat que els partits espanyols -incloent-hi Unides Podem- han respost amb silenci a l'ofensiva contra membres de CDR i la "criminalització de l'independentisme".
"La Constitució es basa en què la unitat d'Espanya és la base de l'estat de dret. Què podem esperar, d'això, que no sigui una carta de defunció per a Catalunya?", ha reblat per il·lustrar el missatge de repressió.
El president de la Generalitat, Quim Torra, aquest dimecres en el debat de política general Foto: Adrià Costa
2. Determinació, però la resposta a la sentència encara és opaca
"Sempre voldrem el diàleg, però com que no s'asseuen a la taula, nosaltres seguirem endavant i no ens aturarem". Torra ha deixat clar que en el seu full de ruta no hi ha cap renúncia a l'objectiu d'exercir el dret a l'autodeterminació, encara que no trobi interlocutor a la Moncloa. Però els passos que faci l'independentisme quedaran condicionats pel contingut de la sentència del Suprem i la resposta que s'ofereixi a Catalunya, des del carrer i les institucions. I, en aquest capítol, no ha ofert concrecions, ni de com avança el diàleg per a l'estratègia unitària ni de com es materialitzarà la reacció al veredicte de Manuel Marchena.
L'únic detall rellevant que s'ha escoltat a l'hemicicle en relació a la gestió de l'escenari d'octubre té relació amb els Mossos d'Esquadra. "La policia catalana ha de ser la garant de les llibertats civils i democràtiques. Té en el servei a la ciutadania el fet de fer prevaldre la justícia per sobre de la força i la venjança", ha expressat el president, a qui se li ha entès una instrucció de no coartar les mobilitzacions que es produeixin.
"Segur que trobareu fets difícils de gestionar, però segur que us en sortireu. Recordeu sempre que per damunt de tot hi ha les llibertats civils i democràtiques", ha subratllat. Complicat el paper que li espera al conseller d'Interior, Miquel Buch, sempre en el punt de mira.
El president de la Generalitat, Quim Torra, aquest dimecres en el debat de política general Foto: Adrià Costa
3. Ningú a l'altre costat de la taula de negociació
És conegut l'aval del president a l'estratègia de "confrontació" amb l'Estat, en sintonia amb Waterloo. Des de l'estroncament de les converses que van tenir com a punt àlgid la cimera de Pedralbes, Torra ha insistit que el govern de Pedro Sánchez -ara en funcions- no ha formulat cap proposta per encaminar una solució política al plet territorial plantejat per l'independentisme. "No hi havia un veritable compromís pel diàleg", ha recordat del regust que va quedar després de la crisi del relator, que va fer virar el rumb de la Moncloa. "No vam tenir mai una contraproposta No n'hem sentit cap en un any i mig", ha afirmat.
Torra ha contraposat l'acció del seu executiu amb el "desgovern" d'Espanya, abocada a les quartes eleccions en un lustre. Ha incidit en la inestabilitat espanyola per evidenciar que no hi ha interlocutors a l'altra banda de la taula. Fins i tot ha insinuat una instrumentalització de la justícia per desacreditar la figura del president de la Generalitat. "Ara ja no interessa el meu judici?", s'ha preguntat en referència a la suspensió del judici per desobediència al TSJC, tot establint un vincle entre l'ajornament de la vista i la convocatòria electoral espanyola.
En un exercici que el pujolisme ja havia practicat quan el catalanisme incidia en la governabilitat d'Espanya, Torra ha ofert un memorial de greuges i deslleialtats de l'Estat. Ha recalcat que Catalunya no només està sotmès a un "ofec polític" per la via judicial sinó que també és víctima d'un "ofec econòmic". Ha definit el dèficit fiscal com un "llast" que condiciona el creixement.
Malgrat l'acumulació d'obstacles, el president ha presentat un país "en marxa", capacitat per superar les adversitats, també un context de desacceleració de l'economia a escala global. No s'ha estalviat un missatge a Josep Borrell, a qui ha recordat que Catalunya continua "explicant-se al món" tot i l'ofensiva d'España Global.
El president de la Generalitat, Quim Torra, aquest dimecres en el debat de política general Foto: Adrià Costa
4. Reforma fiscal per aprovar pressupostos i combatre l'"ofec econòmic"
Torra ha formulat el missatge més nítid del matí al Parlament quan ha fet referència a la confecció dels pressupostos per al 2020. Ha apel·lat a la "responsabilitat" dels grups parlamentaris -sense citar-ne cap- per validar uns comptes després de successives pròrrogues pressupostàries.
Per recollir els suports necessaris, que espera començar a aconseguir en el transcurs del debat de política general, el president ha formulat una reforma fiscal que incideix en el tram autonòmic de l'IRPF i els impostos mediambientals. "Ens posem d'acord per tenir uns pressupostos que el poble de Catalunya es mereix?", ha preguntat a la cambra.
Torra ha parlat d'uns comptes amb un increment substancial de la despesa -de més del 16% en relació als pressupostos del 2017- per seduir els grups de l'oposició, des de la CUP fins a comuns. L'oferta prèvia a l'estiu del PSC sembla haver decaigut. El Govern, que havia diferit en el passat en matèria de reforma fiscal, s'alinea ara per recollir els avals imprescindibles.
Amb pressupostos, JxCat podrà allargar la legislatura. Sense pressupostos, una convocatòria electoral serà pràcticament inevitable. En aquest apartat, també hi ha hagut missatge en relació als greuges de l'Estat. L'"ofec econòmic", ha dit Torra per referir-se al dèficit fiscal i els deutes de l'Estat, impedeixen a Catalunya fer el que aplica la Comunitat de Madrid, una reducció d'impostos.
5. Projecció d'una obra de Govern que no convenç l'oposició
"Aquest Govern governa". Ho ha repetit el president quan ha encetat l'apartat destinat a desplegar el memoràndum de l'exercici de l'executiu, com si en la repetició busqués la complicitat de l'oposició, descreguda davant la figura de Torra. El president ha construït un discurs optimista, especialment amb els indicadors econòmics del país. S'ha referit al creixement de la inversió estrangera, a les exportacions i a la reducció de l'atur, comparant-ho amb les xifres de l'economia espanyola. "Això no és fer un discurs triomfalista, sinó posar les dades sobre la taula", ha reblat per donar credibilitat al missatge.
En una llarga exposició sectorial, Torra ha incidit en les polítiques socials desplegades pel seu executiu -condicionades per l'absència de pressupostos en el que portem de legislatura-, que intenten pal·liar les dificultats de moltes llars, com ha admès el president. En el discurs hi ha inclòs concrecions, com accions per combatre l'emergència climàtica, així com mesures per contenir el preu dels lloguers, una iniciativa que fins ara no ha cristal·litzat.
Abans de l'estiu, el Govern no va aconseguir l'aval del Parlament per tramitar una regulació, després de discrepàncies visibles entre JxCat i ERC. En aquell moment no va convèncer l'oposició. No sembla que el president i el seu executiu tinguin millors cartes avui.
Intervenció del president Torra al debat de política general by naciodigital on Scribd