26
de setembre
del
2019
Actualitzat
a les
6:29h
Yamila Mesaud és una de les barcelonines que des que ha començat el 2019 ha dormit en un dels allotjaments temporals que ofereix l'Ajuntament de Barcelona a les persones que han patit un desnonament. Hi va passar tres nits a mitjans de setembre, després que ella, el seu marit i el seu fill -menor d'edat- fossin desallotjats de l'immoble on vivien al carrer d'en Roig, al Raval. Després de passar-hi uns dies, i davant la impossibilitat de trobar pis a Barcelona, ha marxat al Gironès després que un amic els oferís una casa a preu assequible.
L'execució del desnonament va anar a càrrec dels Mossos d'Esquadra, que es van presentar a l'immoble amb la comitiva judicial sense previ avís. El pis és propietat de l'Institut d'Habitatge Municipal de Barcelona (IMHAB) i Mesaud i la seva família el van ocupar el gener del 2017. L'IMHAB va ordenar el desnonament poc després i Mesaud el va resistir tres cops. A la quarta va venir la vençuda i la família va recórrer als serveis socials. D'allà els van derivar a un allotjament temporal al districte d'Horta-Guinardó.
L'emergència habitacional es manté a Barcelona i una de les conseqüències és l'escassetat de pisos per a persones que han patit un desnonament. La gestió d'aquests immobles depèn de la mesa d'emergències, que no compta amb prou pisos en cartera. El Consell de l'Habitatge Social a Barcelona va reconèixer al març que més de la meitat de famílies que el 2018 tenien dret a un pis d'emergència a la capital catalana, encara esperaven un habitatge.
En aquest context, la quantitat mitjana de persones que durant el 2018 -últimes dades disponibles- dormia cada dia en allotjaments temporals va ser de 800. En total, durant l'any passat 1.704 persones van requerir el servei. L'Ajuntament assegura que mai hi ha llista d'espera per accedir a allotjaments temporals, però admet que puntualment "hi ha moments més difícils per manca de places". Per exemple, durant la celebració del Mobile World Congress o els caps de setmana d'estiu.
El bucle de l'ocupació
"És molt diferent que viure a casa", explica Mesaud recordant el seu pas per l'allotjament temporal. La família tenia dues habitacions, una pel matrimoni i l'altre pel fill. Cada habitació té un llit i un lavabo i els àpats es fan en una zona comuna amb uns horaris fixats. Si no s'arriba a temps, no es menja, a no ser que la persona avisi amb antelació que arribarà tard.
Més endavant, els serveis socials de Barcelona van oferir a Mesaud una pensió a Castelldefels durant un mes. Veient la inexistència de solucions definitives i comprovant la impossibilitat de trobar pis a Barcelona, la família va recórrer a un amic que tenia un immoble buit al Gironès. Després d'arribar a un acord econòmic amb ell, s'hi han traslladat. Una de les conseqüències és que el seu fill ha hagut de canviar d'escola.
"Jo sempre he plantejat pagar un lloguer social", diu Messaud. Ella cobra la renda mínima garantida i el seu marit treballa en feines puntuals. Tots dos asseguren que podrien haver assumit un arrendament de 300 o 400 euros. El problema, però, és que l'IMHAB penalitza les persones que han ocupat un habitatge públic i veta l'opció que més endavant accedeixin a un pis de propietat municipal. Això, sumat a l'increment dels preus de mercat, han fet impossible que la família es quedés a Barcelona.
Víctimes de la gentrificació
Mesaud participa activament a les mobilitzacions i accions dels col·lectius en defensa del dret a l'habitatge a Ciutat Vella, com el Sindicat d'Habitatge del Raval. Un dels seus portaveus, Rafa Díaz, explica que el seu cas resulta "paradigmàtic" de la realitat que es viu al barri. "És un tipus de cas habitual tot i l'heterogeneïtat de situacions que vivim", afirma.
Díaz emmarca el cas de Mesaud en el context de moltes persones que ingressen pocs diners. "Això el que comporta és que deixin de pagar el lloguer i siguin desnonats", explica. "Després, alguns recorren a les ocupacions com a única opció", afegeix.
Una exclusió residencial que, segons el sindicat, no para de créixer per l'adquisició d'habitatges per part de fons voltor i l'impacte del turisme. "Els preus pugen i els veïns han de marxar per culpa de la gentrificació", resumeix Díaz.
El sindicat va guanyar al juliol la batalla a Blackstone i va aconseguir que el fons voltor regularitzés sis ocupacions al carrer Hospital. Díaz defensa que la resistència contra Blackstone és el camí a seguir. "Les administracions treballen quan nosaltres pressionem", argumenta.
La quantitat de veïns que formen part del sindicat ha anat creixent progressivament i Díaz entén que és per la "transversalitat" de la reivindicació pel dret a l'habitatge. "Indirectament, travessa molts aspectes de la vida. Per exemple, l'empoderament de les dones que hi participen, els drets dels menors o de les persones migrants", relata. Una realitat que diversos col·lectius reivindicaran en el primer congrés d'habitatge de Catalunya, que se celebrarà a Barcelona al novembre.
L'execució del desnonament va anar a càrrec dels Mossos d'Esquadra, que es van presentar a l'immoble amb la comitiva judicial sense previ avís. El pis és propietat de l'Institut d'Habitatge Municipal de Barcelona (IMHAB) i Mesaud i la seva família el van ocupar el gener del 2017. L'IMHAB va ordenar el desnonament poc després i Mesaud el va resistir tres cops. A la quarta va venir la vençuda i la família va recórrer als serveis socials. D'allà els van derivar a un allotjament temporal al districte d'Horta-Guinardó.
L'emergència habitacional es manté a Barcelona i una de les conseqüències és l'escassetat de pisos per a persones que han patit un desnonament. La gestió d'aquests immobles depèn de la mesa d'emergències, que no compta amb prou pisos en cartera. El Consell de l'Habitatge Social a Barcelona va reconèixer al març que més de la meitat de famílies que el 2018 tenien dret a un pis d'emergència a la capital catalana, encara esperaven un habitatge.
En aquest context, la quantitat mitjana de persones que durant el 2018 -últimes dades disponibles- dormia cada dia en allotjaments temporals va ser de 800. En total, durant l'any passat 1.704 persones van requerir el servei. L'Ajuntament assegura que mai hi ha llista d'espera per accedir a allotjaments temporals, però admet que puntualment "hi ha moments més difícils per manca de places". Per exemple, durant la celebració del Mobile World Congress o els caps de setmana d'estiu.
El bucle de l'ocupació
"És molt diferent que viure a casa", explica Mesaud recordant el seu pas per l'allotjament temporal. La família tenia dues habitacions, una pel matrimoni i l'altre pel fill. Cada habitació té un llit i un lavabo i els àpats es fan en una zona comuna amb uns horaris fixats. Si no s'arriba a temps, no es menja, a no ser que la persona avisi amb antelació que arribarà tard.
Més endavant, els serveis socials de Barcelona van oferir a Mesaud una pensió a Castelldefels durant un mes. Veient la inexistència de solucions definitives i comprovant la impossibilitat de trobar pis a Barcelona, la família va recórrer a un amic que tenia un immoble buit al Gironès. Després d'arribar a un acord econòmic amb ell, s'hi han traslladat. Una de les conseqüències és que el seu fill ha hagut de canviar d'escola.
"Jo sempre he plantejat pagar un lloguer social", diu Messaud. Ella cobra la renda mínima garantida i el seu marit treballa en feines puntuals. Tots dos asseguren que podrien haver assumit un arrendament de 300 o 400 euros. El problema, però, és que l'IMHAB penalitza les persones que han ocupat un habitatge públic i veta l'opció que més endavant accedeixin a un pis de propietat municipal. Això, sumat a l'increment dels preus de mercat, han fet impossible que la família es quedés a Barcelona.
Víctimes de la gentrificació
Mesaud participa activament a les mobilitzacions i accions dels col·lectius en defensa del dret a l'habitatge a Ciutat Vella, com el Sindicat d'Habitatge del Raval. Un dels seus portaveus, Rafa Díaz, explica que el seu cas resulta "paradigmàtic" de la realitat que es viu al barri. "És un tipus de cas habitual tot i l'heterogeneïtat de situacions que vivim", afirma.
Díaz emmarca el cas de Mesaud en el context de moltes persones que ingressen pocs diners. "Això el que comporta és que deixin de pagar el lloguer i siguin desnonats", explica. "Després, alguns recorren a les ocupacions com a única opció", afegeix.
Una exclusió residencial que, segons el sindicat, no para de créixer per l'adquisició d'habitatges per part de fons voltor i l'impacte del turisme. "Els preus pugen i els veïns han de marxar per culpa de la gentrificació", resumeix Díaz.
El sindicat va guanyar al juliol la batalla a Blackstone i va aconseguir que el fons voltor regularitzés sis ocupacions al carrer Hospital. Díaz defensa que la resistència contra Blackstone és el camí a seguir. "Les administracions treballen quan nosaltres pressionem", argumenta.
La quantitat de veïns que formen part del sindicat ha anat creixent progressivament i Díaz entén que és per la "transversalitat" de la reivindicació pel dret a l'habitatge. "Indirectament, travessa molts aspectes de la vida. Per exemple, l'empoderament de les dones que hi participen, els drets dels menors o de les persones migrants", relata. Una realitat que diversos col·lectius reivindicaran en el primer congrés d'habitatge de Catalunya, que se celebrarà a Barcelona al novembre.