Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Segon aniversari de l'1-O

On eren i on són els protagonistes del referèndum?

Els responsables governamentals i dirigents civils que van impulsar l'1-O es troben a la presó o a l'exili; els encarregats de reprimir-lo van ser desallotjats del poder amb la moció de censura del 2018

per Oriol March , 30 de setembre de 2019 a les 20:15 |
Carles Puigdemont, a Sant Julià de Ramis després d'haver votat l'1-O | Carles Palacio
Les conseqüències del terratrèmol polític que va suposar l'1-O són ben visibles dos anys després del referèndum. La repressió de l'Estat, sumada a la concatenació d'eleccions i a la moció de censura del 2018, han trastocat el destí de tots els qui van viure la jornada des de primera fila. Aquesta és la situació actual de setze dirigents que, tant a Barcelona com a Madrid, van influir en el desenvolupament de la votació. 

Carles Puigdemont

Imatge de Carles Puigdemont en l'acte institucional de la Diada del 2019 Foto: Adrià Costa


El president de la Generalitat, que l'1-O va votar a Cornellà del Terri després de despistar la comitiva policial espanyola que el seguia, viu ara exiliat a Waterloo. Puigdemont manté l'ascendència en el camp independentista gràcies a la victòria davant d'ERC a les eleccions catalanes del 21-D i a les europees d'aquest mes de maig. Defensa la "confrontació" amb l'Estat pel període posterior a la sentència i està pendent de si el veredicte de Manuel Marchena comporta la reactivació de les euroordres. Des de l'exili ha col·leccionat victòries judicials contra el Tribunal Suprem, però de moment no ha pogut ocupar l'escó obtingut com a eurodiputat arran de les traves de la Junta Electoral Central (JEC).
Oriol Junqueras

Oriol Junqueras i Gabriel Rufián se saluden a l'arribada del primer al Congrés Foto: ACN


El líder d'ERC, a qui Puigdemont va encarregar la maquinària del referèndum, es troba empresonat des del 2 de novembre del 2017. En el judici de l'1-O, en absència de Puigdemont, la Fiscalia l'ha assenyalat com a "motor principal" de la rebel·lió. Des d'Estremera, des de Soto del Real o des de Lledoners, Junqueras ha exercit com a cap de cartell dels republicans a totes les eleccions -catalanes, espanyoles i europees- i té intenció de fer-ho fins que l'inhabilitin. Situat ara en posicions més pragmàtiques i partidàries de l'entesa amb l'Estat que en la tardor del 2017, el màxim dirigent d'ERC ha estat massivament avalat per la militància per seguir al capdavant del partit juntament amb Marta Rovira.
Raül Romeva

Raül Romeva, al Senat, després de la sessió constitutiva en què ha promès el seu càrrec Foto: ACN


L'exconseller d'Exteriors va ingressar a la presó el 2 de novembre del 2017 i en va sortir per la campanya electoral del 21-D, però al cap d'uns mesos hi va tornar i ja no l'ha abandonat. Com a membre del Govern encarregat dels contactes internacionals va ser una de les cares del referèndum en la jornada de l'1-O amb compareixences al centre de premsa organitzat per Mediapro. Va ser cap de cartell d'ERC al Senat a les últimes eleccions espanyoles i té intenció de repetir el 10-N, tot i que la inhabilitació prevista li ho acabarà impedint.
Jordi Turull

Jordi Turull, en la sessió inaugural del Congrés d'aquesta legislatura. Foto: Junts per Catalunya


L'exconseller de la Presidència i exportaveu del Govern va comparèixer diverses vegades durant la votació i va ser l'encarregat d'explicar el sistema de cens universal. Va arribar al Govern el juliol previ a la votació i en tot moment es va arrenglerar amb Puigdemont. Com Romeva, va passar un mes a la presó -tot el novembre del 2017- i després hi va tornar a ingressar enmig del seu debat d'investidura com a president de la Generalitat. Després d'oferir-se com a candidat a Europa, va acabar sent cap de cartell per Lleida a les espanyoles del 28-A. Està suspès com a diputat per decisió de la mesa del Congrés.
Joaquim Forn

Forn, al ple de constitució de l'Ajuntament de Barcelona. Foto: Adrià Costa


L'exconseller d'Interior, com Junqueras, porta empresonat ininterrompudament des del 2 de novembre del 2017. La Fiscalia el veu com el responsable polític que els Mossos no fessin tot el que pertocava -segons el seu punt de vista- per impedir el referèndum. En el judici de l'1-O ha insistit que no va donar cap ordre al cos per permetre la votació i, tant amb les seves declaracions com amb l'informe final de l'advocat Xavier Melero, s'ha desmarcat  de la declaració d'independència del 27-O. Des de la presó va ser candidat de JxCat a l'alcaldia de Barcelona: va obtenir cinc regidors fent tàndem amb Elsa Artadi.
Jordi Cuixart

Jordi Cuixart, en l'al·legat final al Suprem. Foto: Bernat Cedó


El president d'Òmnium, que abans del referèndum va ser el més insistent a l'hora de cridar a la mobilització permanent, va ingressar a la presó el 16 d'octubre del 2017 i no n'ha sortit en cap moment. És qui ha posat en circulació la frase Ho tornarem a fer per definir l'estratègia posterior a la sentència i és l'únic que ha apuntat que no té com a prioritat sortir de la presó. Lidera el discurs d'Òmnium destinat a agrupar el 80% de la ciutadania a favor del referèndum i contra la repressió -en els dos últims anys ha fet créixer de forma notable el nombre de socis de l'entitat- i s'ha mantingut allunyat de les polèmiques partidistes que han impactat cíclicament en l'independentisme i en la dinàmica dels presos.
Jordi Sànchez

Jordi Sànchez, al Congrés dels Diputats Foto: ACN


Com Cuixart, Sànchez va entrar a Soto del Real quinze dies després del referèndum i només n'ha sortit per canviar de centre penitenciari o bé per assistir a les sessions del judici al Tribunal Suprem i a la constitució del Congrés dels Diputats. Un cop empresonat, va deixar la presidència de l'ANC per ser el número dos de Puigdemont a les eleccions del 21-D. JxCat i ERC van intentar investir-lo en dues ocasions, i en totes dues van topar amb les traves del Suprem. Des de la presó ha impulsat la Crida Nacional per la República -que presideix- i ha estat cap de cartell al Congrés dels Diputats, on ara es troba suspès, com el seu company d'escó -i de presó- Turull. Des de la cel·la ha defensat posicions pragmàtiques en referència al diàleg amb l'Estat.
Marta Rovira

Marta Rovira, a Ginebra. Foto: ACN


La secretària general d'ERC va ser una de les veus més insistents a l'hora de portar el referèndum fins a les últimes conseqüències i també una de les que més va pressionar per arribar a la declaració de la independència. El 23 de març del 2018, dia en què estava citada a declarar al Suprem, va decidir arrencar una nova etapa a Ginebra. Des d'allà segueix exercint com a secretària general d'ERC i és una de les figures republicanes que té interlocució amb Puigdemont. La capital Suïssa ha acollit cimeres -algunes més públiques, d'altres més discretes- amb els dos dirigents com a protagonistes.
Mariano Rajoy

Pablo Casado, amb Mariano Rajoy, en la reunió posterior al relleu al PP. Foto: Flickr PP


L'expresident del govern espanyol va passar, pràcticament d'un dia per l'altre, de liderar la Moncloa a tornar a exercir com a registrador de la propietat. La sentència del cas Gürtel, que va condemnar el PP, va provocar una moció de censura que el va arrossegar a ell i a tot el seu executiu. Al cap de pocs dies va deixar la presidència del partit i la primera fila de la política. Enrere queden els dies en què, des de la Moncloa, va posar en marxa la judicialització del procés, va avalar les càrregues de l'1-O i va aplicar el 155. En el judici al Suprem va tornar a erigir-se com a representant absolut de l'immobilisme.
Soraya Sáenz de Santamaría

Soraya Sáenz de Santamaría, durant el congrés del PP del qual va sortir com a perdedora. Foto: PP


La número dos de Rajoy en els anys al poder i una de les cares del govern espanyol més utilitzades contra l'independentisme va optar al lideratge del PP, però va perdre davant Pablo Casado. Aquest últim, per cert, va acabar rebent el suport de María Dolores de Cospedal, la seva eterna rival dins les files conservadores. Sáenz de Santamaría és ara sòcia del bufet d'advocats Cuatrecasas i observa la política des de la distància. En el judici al Suprem es va encarregar d'afermar el relat de la violència associat al referèndum i va negar la duresa de les càrregues policials en un intercanvi tens amb Xavier Melero.
Enric Millo

Enric Millo, en una entrevista a NacióDigital. Foto: Albert Alemany


L'exdelegat del govern espanyol a Catalunya va viure molt de prop el referèndum i els dies previs, marcats per les decisions judicials i les ordres repartides als cossos policials. El mateix dia de la votació, per exemple, va tenir una conversa pujada de to amb Joaquim Forn. En el judici al Suprem va fer un últim intent per falcar el relat de la rebell·lió ordit per la Fiscalia. Ara ocupa la secretaria d'Acció Exterior de la Junta d'Andalusia, presidida pel PP.
Juan Ignacio Zoido

Juan Ignacio Zoido, en una compareixença al Senat. Foto: ACN


L'exministre de l'Interior encara no s'ha responsabilitzat de les càrregues policials del referèndum i, com Rajoy, va haver de deixar el càrrec després de la moció de censura. En una compareixença parlamentària va xifrar en 87 milions d'euros el cost del desplegament de seguretat per impedir l'1-O, però en el judici al Suprem va descarregar totes les decisions en els operatius desplaçats a Catalunya. Ara no ocupa cap càrrec públic i Casado l'ha nomenat president del comitè electoral del PP.
José Antonio Nieto

José Antonio Nieto, exsecretari d'Estat de Seguretat, al Suprem Foto: ACN


A diferència de Zoido, el seu número dos no va defugir responsabilitats al Suprem a l'hora de parlar del dispositiu policial. Nieto, com a secretari d'Estat de Seguretat, va representar el govern espanyol en la junta de seguretat del 28 de setembre del 2017 al Palau de Pedralbes -en la qual Puigdemont va aclarir que el referèndum es faria sí o sí- i va seguir des de Barcelona la jornada del referèndum. La sortida del PP del govern espanyol va truncar la seva carrera a l'administració estatal, i ara exerceix com a portaveu parlamentari a Andalusia.
Diego Pérez de los Cobos

El coronel Pérez de los Cobos, al Suprem. Foto: ACN


El coronel de la Guàrdia Civil, a diferència de bona part dels qui van viure en directe l'1-O, no ha patit cap canvi en la seva trajectòria. Va exercir com a coordinador de totes les forces de seguretat durant el referèndum i en el judici al Suprem va carregar amb duresa contra la Generalitat, contra els Mossos i contra el major Josep Lluís Trapero.
Josep Lluís Trapero

L'excap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, a l'entrada de l'Audiència Nacional. Foto: ACN


El màxim responsable dels Mossos durant el referèndum va ser cessat de forma fulminant la mateixa nit que es va aplicar el 155 i va negar-se a tornar al càrrec quan li ho van oferir Quim Torra i Miquel Buch el juny del 2018. En el judici al Suprem va narrar el divorci de la policia catalana amb el Govern i va relatar l'existència d'un pla per detenir tot l'executiu si així ho hagués ordenat la justícia després de la declaració d'independència. Mentre prepara la defensa per al judici per rebel·lió que arrencarà al gener a l'Audiència Nacional, Trapero col·labora en la resolució de casos de ciberdelinqüència.
Mercedes Armas
La magistrada del TSJC que va dictar abans de l'1-O les ordres per aturar el referèndum i -al mateix temps- preservar la convivència ciutadana manté la seva posició en la judicatura i serà una de les encarregades de jutjar Torra per la pancarta del llaç groc. Sempre i quan, això sí, es desestimi definitivament la recusació demanada per la defensa del president.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació