24
de setembre
del
2019
Actualitzat
el
25
de setembre
a les
11:10h
Fa tot just un any, el debat de política general va convertir-se en l'escenari d'una de les disputes més grans entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC durant aquesta legislatura. La situació dels diputats suspesos pel Tribunal Suprem i la idoneïtat de substituir-los temporalment va portar al límit la situació entre els socis de Govern, que van reunir-se d'urgència al Parlament per evitar la convocatòria anticipada d'eleccions.
El debat que arrenca aquest dimecres també està marcat pel Suprem, en concret per la imminència de la sentència contra els líders independentistes i per quina ha de ser la resposta civil i institucional al veredicte. Una qüestió que planarà sobre la cambra juntament amb la detenció de membres dels comitès de defensa de la República (CDR) de dilluns i que instal·len novament el vincle entre independentisme i violència.
Tots dos aspectes apareixeran en el discurs del president de la Generalitat, Quim Torra, que afronta el segon debat de política general des que ocupa el càrrec. La data de la sessió coincidia amb el judici contra ell al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però l'ajornament ha impedit que se solapessin les dues convocatòries. El discurs del president arrencarà a les onze i abans hi haurà una reunió conjunta amb els diputats de JxCat i d'ERC, inclòs el vicepresident Pere Aragonès.
Torra, en tot cas, tenia intenció de prioritzar el debat al Parlament que no pas el judici, que es podia desenvolupar en absència seva. Una absència que, segons havia insistit el president, podria emmarcar-se en l'estratègia de "confrontació democràtica" amb l'Estat que propugna com a resposta a la sentència del Suprem.
És altament probable que aquest concepte aparegui en el discurs del president, que l'ha acabat de polir en les últimes hores en col·laboració amb els assessors més estrets, segons fonts de JxCat. En tot cas, però, la resposta a la sentència -Torra defensa que serveixi com a impuls per culminar la independència, com va detallar en una conferència a Prada (Conflent) a mitjans d'agost- no serà l'únic punt del discurs, sinó que també desgranarà l'acció de Govern i insistirà en la necessitat d'aprovar els pressupostos de la Generalitat per al 2020. Els comptes s'han d'aprovar a principis d'aquesta tardor i el vicepresident Aragonès aspira a negociar-los amb els comuns i la CUP.
El futur dels comptes
El PSC, que inicialment s'havia ofert, ja va deixar clar fa unes setmanes que si el Govern seguia amb el rumb del procés no hi havia espai per al seu suport. Els socialistes, a banda, han de moderar qualsevol acostament cap a les forces independentistes en plena precampanya de les eleccions espanyoles del 10-N, convocades a la força després del fracàs de Pedro Sánchez a l'hora de ser investit al Congrés.
Els comptes de la Generalitat, per tant, queden amb dos socis possibles: els comuns -a través d'un intercanvi que inclogui el suport com a mínim d'ERC als pressupostos d'Ada Colau a Barcelona- i la CUP, que ha suavitzat l'enrocament cap al Govern, però segueix exigint una estratègia rupturista quan arribi la sentència del Suprem.
La resposta al veredicte de Manuel Marchena, que ha d'arribar abans del 12 d'octubre, encara no està consensuada entre tots els actors que integren el sobiranisme, i des de dilluns té un nou condicionant: l'operació de l'Audiència Nacional contra els CDR. La detenció de nou activistes, als quals la Fiscalia acusa de preparar actes "terroristes amb finalitats secessionistes", indica que l'Estat ha actuat de forma preventiva -així ho va reconèixer la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera- de cara al nou cicle de mobilitzacions. Torra s'ha queixat per carta a Sánchez, a qui ha exigit explicacions per les paraules de Cunillera. Tant Ciutadans com el PP l'acusaran, en el debat que s'obrirà a partir de les tres de la tarda, de liderar les activitats dels CDR.
Propostes de resolució
Dijous a la tarda serà el moment de votar les propostes de resolució dels grups i subgrups: els primers en poden presentar fins a vint, mentre que els segons tenen marge fins a catorze. JxCat i ERC ja tenen perfilats textos conjunts, entre els quals en destaca un sobre la repressió, segons fonts parlamentàries consultades per NacióDigital. Les mateixes fonts precisen que les iniciatives que es presentin per separat també seran "parlades" entre els dos grups, a l'estil dels plens monogràfics. No es descarta sumar el suport de la CUP en votacions de propostes clau.
Els anticapitalistes, en tot cas, plantejaran dues iniciatives pròpies en l'àmbit del procés: una de resposta a la sentència i una sobre desobediència civil i institucional. Aquest últim terme ha generat debat en les últimes hores: mentre Torra no la descarta, Artur Mas va assegurar que no seria una estratègia pertinent per quan arribi la sentència. Els sectors menys partidaris de la unilateralitat assenyalen que qualsevol moviment de desobediència institucional derivarà en la intervenció de l'autonomia.
Els comuns presentaran un text que demanarà apostar per la fórmula "més efectiva" per alliberar els presos, segons va avançar ahir Europa Press. La situació dels dirigents empresonats, un cop condemnats, marcarà la campanya electoral del 10-N, en la qual l'amnistia -ho detallava aquest cap de setmana Joan Tardà en una entrevista a aquest diari- tindrà un paper central. L'amnistia, l'indult i la reforma retroactiva del codi penal -defensada pels comuns al Congrés- són tres de les fórmules damunt la taula per evitar que els presos hagin de complir íntegrament la pena del Suprem.
Malgrat el component jurídic d'aquests tres mecanismes, tots ells són indestriables del context polític. El debat al Parlament, el més rellevant abans que arribi la sentència, servirà per posar el termòmetre a les estratègies de tots els partits, especialment entre els que integren el Govern. Amb una JxCat més inclinada a la "confrontació democràtica" amb l'Estat i en permanent debat intern sobre la reordenació del seu espai, i amb una ERC que ha apostat fins al final per no bloquejar la investidura de Sánchez, l'independentisme afronta el moment més decisiu dels últims anys amb fulls de ruta que no acaben de ser coincidents. Almenys fins que arribi el veredicte de Marchena.
El debat que arrenca aquest dimecres també està marcat pel Suprem, en concret per la imminència de la sentència contra els líders independentistes i per quina ha de ser la resposta civil i institucional al veredicte. Una qüestió que planarà sobre la cambra juntament amb la detenció de membres dels comitès de defensa de la República (CDR) de dilluns i que instal·len novament el vincle entre independentisme i violència.
Tots dos aspectes apareixeran en el discurs del president de la Generalitat, Quim Torra, que afronta el segon debat de política general des que ocupa el càrrec. La data de la sessió coincidia amb el judici contra ell al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però l'ajornament ha impedit que se solapessin les dues convocatòries. El discurs del president arrencarà a les onze i abans hi haurà una reunió conjunta amb els diputats de JxCat i d'ERC, inclòs el vicepresident Pere Aragonès.
La precampanya electoral a Espanya impacta en la legislatura catalana i en la negociació de pressupostos, també vinculats als comptes de l'Ajuntament de Barcelona
Torra, en tot cas, tenia intenció de prioritzar el debat al Parlament que no pas el judici, que es podia desenvolupar en absència seva. Una absència que, segons havia insistit el president, podria emmarcar-se en l'estratègia de "confrontació democràtica" amb l'Estat que propugna com a resposta a la sentència del Suprem.
És altament probable que aquest concepte aparegui en el discurs del president, que l'ha acabat de polir en les últimes hores en col·laboració amb els assessors més estrets, segons fonts de JxCat. En tot cas, però, la resposta a la sentència -Torra defensa que serveixi com a impuls per culminar la independència, com va detallar en una conferència a Prada (Conflent) a mitjans d'agost- no serà l'únic punt del discurs, sinó que també desgranarà l'acció de Govern i insistirà en la necessitat d'aprovar els pressupostos de la Generalitat per al 2020. Els comptes s'han d'aprovar a principis d'aquesta tardor i el vicepresident Aragonès aspira a negociar-los amb els comuns i la CUP.
El futur dels comptes
El PSC, que inicialment s'havia ofert, ja va deixar clar fa unes setmanes que si el Govern seguia amb el rumb del procés no hi havia espai per al seu suport. Els socialistes, a banda, han de moderar qualsevol acostament cap a les forces independentistes en plena precampanya de les eleccions espanyoles del 10-N, convocades a la força després del fracàs de Pedro Sánchez a l'hora de ser investit al Congrés.
Els comptes de la Generalitat, per tant, queden amb dos socis possibles: els comuns -a través d'un intercanvi que inclogui el suport com a mínim d'ERC als pressupostos d'Ada Colau a Barcelona- i la CUP, que ha suavitzat l'enrocament cap al Govern, però segueix exigint una estratègia rupturista quan arribi la sentència del Suprem.
La resposta al veredicte de Manuel Marchena, que ha d'arribar abans del 12 d'octubre, encara no està consensuada entre tots els actors que integren el sobiranisme, i des de dilluns té un nou condicionant: l'operació de l'Audiència Nacional contra els CDR. La detenció de nou activistes, als quals la Fiscalia acusa de preparar actes "terroristes amb finalitats secessionistes", indica que l'Estat ha actuat de forma preventiva -així ho va reconèixer la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera- de cara al nou cicle de mobilitzacions. Torra s'ha queixat per carta a Sánchez, a qui ha exigit explicacions per les paraules de Cunillera. Tant Ciutadans com el PP l'acusaran, en el debat que s'obrirà a partir de les tres de la tarda, de liderar les activitats dels CDR.
Propostes de resolució
Dijous a la tarda serà el moment de votar les propostes de resolució dels grups i subgrups: els primers en poden presentar fins a vint, mentre que els segons tenen marge fins a catorze. JxCat i ERC ja tenen perfilats textos conjunts, entre els quals en destaca un sobre la repressió, segons fonts parlamentàries consultades per NacióDigital. Les mateixes fonts precisen que les iniciatives que es presentin per separat també seran "parlades" entre els dos grups, a l'estil dels plens monogràfics. No es descarta sumar el suport de la CUP en votacions de propostes clau.
Els anticapitalistes, en tot cas, plantejaran dues iniciatives pròpies en l'àmbit del procés: una de resposta a la sentència i una sobre desobediència civil i institucional. Aquest últim terme ha generat debat en les últimes hores: mentre Torra no la descarta, Artur Mas va assegurar que no seria una estratègia pertinent per quan arribi la sentència. Els sectors menys partidaris de la unilateralitat assenyalen que qualsevol moviment de desobediència institucional derivarà en la intervenció de l'autonomia.
JxCat i ERC provaran d'exhibir unitat amb les propostes de resolució conjuntes, i en alguna d'elles aspiren a sumar el suport de la CUP
Els comuns presentaran un text que demanarà apostar per la fórmula "més efectiva" per alliberar els presos, segons va avançar ahir Europa Press. La situació dels dirigents empresonats, un cop condemnats, marcarà la campanya electoral del 10-N, en la qual l'amnistia -ho detallava aquest cap de setmana Joan Tardà en una entrevista a aquest diari- tindrà un paper central. L'amnistia, l'indult i la reforma retroactiva del codi penal -defensada pels comuns al Congrés- són tres de les fórmules damunt la taula per evitar que els presos hagin de complir íntegrament la pena del Suprem.
Malgrat el component jurídic d'aquests tres mecanismes, tots ells són indestriables del context polític. El debat al Parlament, el més rellevant abans que arribi la sentència, servirà per posar el termòmetre a les estratègies de tots els partits, especialment entre els que integren el Govern. Amb una JxCat més inclinada a la "confrontació democràtica" amb l'Estat i en permanent debat intern sobre la reordenació del seu espai, i amb una ERC que ha apostat fins al final per no bloquejar la investidura de Sánchez, l'independentisme afronta el moment més decisiu dels últims anys amb fulls de ruta que no acaben de ser coincidents. Almenys fins que arribi el veredicte de Marchena.