24
de setembre
del
2019
Actualitzat
el
26
de setembre
a les
10:36h
Som a les portes d'unes noves eleccions espanyoles i els partits posen a punt les seves maquinàries per encarar la cursa. Des de l'inici de la legislatura nascuda de les eleccions del 28-A, va sobtar que el discurs de Pablo Casado trenqués amb els que havien estat els missatges del nou líder del PP durant la campanya. Després d'haver llançat contra Pedro Sánchez tots els epítets imaginables (inclosos el de "traïdor" i "felón"), Casado es va presentar al Congrés amb una intervenció ponderada i un to volgudament moderat. Una línia que la convocatòria d'eleccions per al 10-N no ha desmentit.
El PP s'afanya a anar a la campanya amb un discurs dur contra Pedro Sánchez, però centrat en l'economia i els perills d'una desacceleració que s'entreveu en l'horitzó. En vigílies de la sentència del Tribunal Suprem i mentre Ciutadans s'ha enrocat en una estratègia per competir amb el PP en el lideratge de la dreta espanyola, Casado a baixa el to.
Com si intuís el cansament que el bloqueig polític i unes noves eleccions generen en amplis sectors socials, el líder del PP rebaixa l'agressivitat i treballa la imatge de polític responsable. Amb un sector de l'electorat temptat per l'abstenció, la sobtada moderació del PP pot ser també una manera de desmobilitzar les bases contràries. Però qui hi ha al darrera d'aquesta inflexió moderada?
El pinyol de Casado
Guillermo Mariscal i Mario Garcés són dos diputats al Congrés que formen part del pinyol del líder del PP. Tots dos van apostar fort per l'actual líder en les primàries posteriors a la retirada de Mariano Rajoy, després que perdés la moció de censura. Mariscal (Madrid, 1974) és un diputat canari, llicenciat en dret, que és al Congrés des del 2005.
Mariscal va donar suport a Casado enfront Sáenz de Santamaría i va aportar al jove aspirant a presidir el PP suports importants a les Canàries. Després de les eleccions del 28-A, el líder del PP el va fer número dos del grup popular al Congrés, com a portaveu adjunt. Es dona el cas que coneix bé Catalunya: manté una relació de fa anys amb Coralí Cunyat, presidenta de la Fira de Girona, exsenadora de Convergència i exregidora de l'Ajuntament de Barcelona durant l'alcaldia de Carles Puigdemont.
Mario Garcés (Jaca, 1967) és un altre dels integrants del nucli proper a Casado, a qui va donar suport des de la primera hora en què va llançar la seva candidatura per presidir el PP. Enfront les crítiques rebudes pel líder conservador per haver "purgat" les seves llistes, Casado té en Garcés un suport important. És un dels dirigents que pot mostrar experiència de govern. Ha estat conseller d'Hisenda del Govern de l'Aragó, sotssecretari de Foment i secretari d'Estat de Serveis Socials.
Garcés, a la "FAES" de Casado
Garcés, inspector de finances i membre de la Reial Acadèmia Espanyola de Legislació i Jurisprudència, és el portaveu del PP en temes d'economia i ha estat l'ideòleg de l'ofensiva contra el govern socialista en el tema de finançament autonòmic. El PP ha reclamat que es desbloquegin els 7.200 milions d'euros pendents de pagament que no es poden executar pel fet que el govern es troba en funcions.
Però Garcés, escriptor i polític amb inquietuds culturals àmplies, és més que un portaveu parlamentari. Casado l'ha nomenat secretari general de la Fundació Concòrdia i Llibertat, que vol ser el laboratori d'idees del PP i que presideix Adolfo Suárez Illana. Acostumat a gestionar, Mario Garcés va ser un dels secretaris d'Estat enviats a Catalunya durant l'aplicació de l'article 155, a les ordres de Sáenz de Santamaría.
En l'equip de Casado hi ha també Cayetana Álvarez de Toledo, la portaveu del grup al Congrés que serà altre cop, amb tota probabilitat, cap de llista per Barcelona. Álvarez de Toledo és una altra persona de la confiança del líder del PP i amb un discurs no precisament moderat que apareix com a contradictori amb el que el líder dels populars ha començat a imprimir.
El PP s'afanya a anar a la campanya amb un discurs dur contra Pedro Sánchez, però centrat en l'economia i els perills d'una desacceleració que s'entreveu en l'horitzó. En vigílies de la sentència del Tribunal Suprem i mentre Ciutadans s'ha enrocat en una estratègia per competir amb el PP en el lideratge de la dreta espanyola, Casado a baixa el to.
Com si intuís el cansament que el bloqueig polític i unes noves eleccions generen en amplis sectors socials, el líder del PP rebaixa l'agressivitat i treballa la imatge de polític responsable. Amb un sector de l'electorat temptat per l'abstenció, la sobtada moderació del PP pot ser també una manera de desmobilitzar les bases contràries. Però qui hi ha al darrera d'aquesta inflexió moderada?
El pinyol de Casado
Guillermo Mariscal i Mario Garcés són dos diputats al Congrés que formen part del pinyol del líder del PP. Tots dos van apostar fort per l'actual líder en les primàries posteriors a la retirada de Mariano Rajoy, després que perdés la moció de censura. Mariscal (Madrid, 1974) és un diputat canari, llicenciat en dret, que és al Congrés des del 2005.
Mariscal va donar suport a Casado enfront Sáenz de Santamaría i va aportar al jove aspirant a presidir el PP suports importants a les Canàries. Després de les eleccions del 28-A, el líder del PP el va fer número dos del grup popular al Congrés, com a portaveu adjunt. Es dona el cas que coneix bé Catalunya: manté una relació de fa anys amb Coralí Cunyat, presidenta de la Fira de Girona, exsenadora de Convergència i exregidora de l'Ajuntament de Barcelona durant l'alcaldia de Carles Puigdemont.
Mario Garcés (Jaca, 1967) és un altre dels integrants del nucli proper a Casado, a qui va donar suport des de la primera hora en què va llançar la seva candidatura per presidir el PP. Enfront les crítiques rebudes pel líder conservador per haver "purgat" les seves llistes, Casado té en Garcés un suport important. És un dels dirigents que pot mostrar experiència de govern. Ha estat conseller d'Hisenda del Govern de l'Aragó, sotssecretari de Foment i secretari d'Estat de Serveis Socials.
Garcés, a la "FAES" de Casado
Garcés, inspector de finances i membre de la Reial Acadèmia Espanyola de Legislació i Jurisprudència, és el portaveu del PP en temes d'economia i ha estat l'ideòleg de l'ofensiva contra el govern socialista en el tema de finançament autonòmic. El PP ha reclamat que es desbloquegin els 7.200 milions d'euros pendents de pagament que no es poden executar pel fet que el govern es troba en funcions.
Però Garcés, escriptor i polític amb inquietuds culturals àmplies, és més que un portaveu parlamentari. Casado l'ha nomenat secretari general de la Fundació Concòrdia i Llibertat, que vol ser el laboratori d'idees del PP i que presideix Adolfo Suárez Illana. Acostumat a gestionar, Mario Garcés va ser un dels secretaris d'Estat enviats a Catalunya durant l'aplicació de l'article 155, a les ordres de Sáenz de Santamaría.
En l'equip de Casado hi ha també Cayetana Álvarez de Toledo, la portaveu del grup al Congrés que serà altre cop, amb tota probabilitat, cap de llista per Barcelona. Álvarez de Toledo és una altra persona de la confiança del líder del PP i amb un discurs no precisament moderat que apareix com a contradictori amb el que el líder dels populars ha començat a imprimir.