L'ofensiva judicial contra els CDR impacta en la resposta sobiranista a la sentència

Mentre l'independentisme segueix debatent la resposta a la sentència del Tribunal Suprem, l'Estat també es prepara per a les turbulències d'un escenari que impactarà en ple context electoral del 10-N.

A l'espera que es resolguin les llacunes que planen sobre les nou detencions ordenades per l'Audiència Nacional -la Fiscalia sosté que membres dels comitès de defensa de la República (CDR) preparaven "actes terroristes amb finalitats secessionistes"-, les principals institucions de l'Estat i els partits constitucionalistes han intensificat la vinculació d'un sector de l'independentisme amb la violència.

Aquest és un binomi que influeix en el clima dins del qual es preparen les mobilitzacions de resposta a la sentència, assajades arreu del territori com a resposta a una operació policial amb cert flaire a la del 20 de setembre del 2017 contra les conselleries que preparaven el referèndum. Divendres en va fer dos anys.

Des de tot el ventall del sobiranisme, les detencions de la Guàrdia Civil, sustentades en un caràcter "preventiu" -tal com ha expressat la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera-, ha estat interpretada com un avís per generar un clima dissuasiu per les previsibles protestes que es produeixin si els dirigents empresonats són condemnats a principis d'octubre.

Els paral·lelismes amb les conseqüències que va tenir la manifestació del 20-S davant de la seu d'Economia -per la qual Jordi Sànchez i Jordi Cuixart porten quasi dos anys en presó preventiva- han anat guanyant terreny a mesura que es coneixien alguns detalls de les detencions.

En aquell moment, va ser el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, qui després de la concentració va començar a parlar de "tumults", concepte insòlit fins aleshores que va acabar quallant en el relat mediàtic primer i en el judicial, finalment. Ara, però, l'actuació policial es produeix poques setmanes abans que Manuel Marchena faci públic el seu veredicte. La coincidència en el calendari, segons analitzaven ahir els partits independentistes, no és una casualitat.

Existeix un nom que fa d'enllaç entre la persecució judicial de la tardor del 2017 i l'operació d'ahir: Miguel Ángel Carballo.

Membre d'una associació conservadora, aquest fiscal és l'autor de l'acusació per rebel·lió i terrorisme contra els nou detinguts -dos dels quals han estat posats en llibertat al vespre- i va ser qui va demanar que s'investigués per sedició les protestes del 20-S. Carballo també va demanar presó incondicional per a l'activista dels CDR Tamara Carrasco, l'acusació de terrorisme contra la qual va quedar arxivada després d'haver estat confinada durant més d'un any a Viladecans.

Des de primera hora, mitjans ben connectats amb la Guàrdia Civil difonien que els detinguts a Sabadell disposaven de material "precursor" d'explosius i plànols de casernes de l'institut armat.

Retorn al "relat de la violència"

Els partits independentistes i també els comuns han encaixat amb preocupació el que entenen que és una operació intencionada i basada en un "fals relat" per "criminalitzar" el moviment. "Estan intentant tornar a construir un relat de violència abans de les sentències. No ho aconseguiran", ha advertit el president de la Generalitat, Quim Torra, en una piulada.

De fet, Junts per Catalunya (JxCat), ERC, la CUP, Catalunya en Comú han concentrat els esforços en subratllar el caràcter pacifista del moviment , un reconeixement que des de primera hora del matí havia fet també el líder del PSC, Miquel Iceta, a SER Catalunya: "El procés i l'independentisme català és eminentment pacífic i democràtic, per bé que la frustració pot haver portat alguns a la radicalització". 

Des de les detencions de membres dels CDR, dins de l'independentisme també hi ha veus que acusen l'estat espanyol d'intentar aplicar la "recepta basca" sobre Catalunya per "criminalitzar" la dissidència.

L'objectiu, asseguren, és instal·lar en l'imaginari col·lectiu que el moviment independentista és violent i fer extensiu el delicte de terrorisme a accions de protesta per tal de justificar detencions i escorcolls, un procés del qual participarien dirigents polítics, cossos policials, estament judicial i l'establishment mediàtic. Inclosos, per descomptat, el PP i Ciutadans.

Si bé des del primer moment l'independentisme ha emmarcat l'operació de la Guàrdia Civil en la repressió orquestrada per l'Estat, els condicionals i les faltes de confirmació admeses per la pròpia nota de premsa emesa per la Fiscalia no han estat suficients per impedir que els partits unionistes hagin llançat un crit d'alarma. Des del "tenen bombes" llançat i posteriorment esborrat pel líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, a l'"apretar el detonador" al qual, segons la portaveu de Ciutadans, Lorena Roldán, va animar Torra.

El president arrossega des de l'1 d'octubre de l'any passat aquell "apreteu i feu bé d'apretar" interpretat i reinterpretat dins i fora de l'independentisme. 

El missatge de la cúpula judicial

Conscient del factor d'inestabilitat que pot suposar per a les eleccions del 10-N la reacció a la sentència del Suprem, si una cosa preocupa al govern espanyol en funcions liderat per Pedro Sánchez és que l'escenari a Catalunya sigui prou gestionable com perquè no tingui afectacions el resultat. També des del poder judicial hi ha inquietud perquè la resposta a la sentència no sigui incontrolable.

El propi president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, ha demanat aquest dilluns que no sigui "en cap cas excessiva o sobreactuada". També ha insistit que cal actuar de manera "exemplar" abans que es faci públic el contingut del veredicte.

Carlos Lesmes, president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), defensa que cal actuar de forma "exemplar" abans de la sentència

Les mobilitzacions d'aquesta tarda, les primeres arreu del territori contra una operació policial des de la tardor del 2017, sumades a la "confrontació democràtica" que promou Torra per quan arribi la sentència del Suprem, incrementen la temperatura de la tardor a Catalunya i també a l'Estat.

La gravetat de les acusacions -terrorisme- suposa un pas més per part d'una judicatura que ha processat nou dirigents per rebel·lió al Suprem i, amb aquest pretext, ha afermat la presó preventiva. Aquesta mateixa gravetat, a banda, obre una nova bretxa entre la Generalitat i les institucions espanyoles.

Si bé l'Estat va construir el relat de la violència després de les mobilitzacions del 20-S, amb aquesta operació ja situa el marc abans que apareguin manifestacions contra el veredicte de Marchena i envia un missatge a l'independentisme més mobilitzat: no els tremolarà el pols a l'hora d'acusar-los de terrorisme, ja sigui al Vallès Occidental o a Osona. Un avís que agafa els partits i les entitats sense haver consensuat, encara, una resposta unitària a la sentència que, segur, inclourà el carrer dins l'equació.