L'espai de JxCat s'aboca a una refundació entre campanyes

No és la primera vegada que una convocatòria electoral trastoca els plans de la refundació de l'espai anteriorment aglutinat sota les sigles de Convergència. De fet, la primera reordenació, impulsada just després de la confessió de Jordi Pujol el juliol del 2014, va quedar paralitzada per les municipals i les plebiscitàries de l'any següent, en les quals CDC va aconseguir convèncer ERC per concórrer-hi en coalició. El PDECat va néixer deu mesos després, però el projecte ha arrossegat ferides sense cicatritzar des del primer dia. Quan l'engranatge estava en marxa per solucionar-ho d'una vegada per totes, la repetició electoral a Espanya ha impactat -un cop més- en el calendari intern.

Aquests són els cinc punts claus d'un procés destinat a aixoplugar sota les sigles de Junts per Catalunya (JxCat) totes les sensibilitats nacionalistes però que, malgrat la voluntat de tancar-lo en els primers compassos de la tardor, s'ha anat ajornant.

1. El PDECat s'asseu al divan, la Crida s'activa

Una enquesta als militants va ser l'avantsala de la fi de Convergència l'any 2016, i un procés de participació als associats serà l'encarregat de definir els propers passos del PDECat. Les assemblees locals del partit s'han reunit al llarg dels últims dies per definir el seu futur, amb dues opcions principals damunt la taula: desaparèixer o no desaparèixer com a formació en el marc de l'encaix amb JxCat. La fi del PDECat és una opció mal vista per la direcció encapçalada per David Bonvehí, que batalla per mantenir la influència i poder negociar amb Carles Puidgemont tenint l'aval de la militància.
 

Convergència, CiU, Junts pel Sí, Democràcia i Llibertat, PDeCAT, Junts per Catalunya, la Crida... multitud de noms ...
Resumim 45 anys d'història en 1 minut i mig.#ElsMatinsTV3pic.twitter.com/BUIbdsVGD2

— Els matins TV3 (@elsmatins) September 23, 2019

Però l'equació no es redueix a JxCat i a les sigles hereves de CDC. Hi ha un tercer actor, la Crida Nacional per la República, que té vincles amb totes dues organitzacions. Tot i ser formalment una associació, funciona com un partit i a finals de la tardor posarà en marxa els principals organismes interns. Dirigents del PDECat sospiten que Puigdemont -impulsor de la Crida, presidida per Jordi Sànchez- l'acabarà activant del tot pensant en les futures eleccions catalanes en cas que no hi hagi acord entre tots els sectors.

2. El paper de Mas (i de Puigdemont)

Artur Mas, que va deixar la presidència del PDECat el 2018, just a les portes de la sentència del cas Palau que va acreditar el finançament irregular de CDC, ha tornat a primera fila en els últims mesos. No només en els mítings, sinó també als despatxos, d'on mai havia marxat del tot: va contactar amb Puigdemont la setmana passada i té previst tornar-lo a veure en els propers dies per tractar la reordenació de JxCat. Ahir, en una entrevista al programa Els Matins de TV3, va advertir que seria "inadmissible" una trencadissa de l'espai nacionalista fruit d'un fracàs en les negociacions.

Mas assegura que seria "inadmissible" una trencadissa de tot l'espai que en teoria havia d'arribar ja reordenat a la sentència del Suprem

En cas que la situació s'enquisti, va posar una solució sobre la taula: que el PDECat i la Crida siguin dos partits i que concorrin a les eleccions amb un programa electoral comú. Al juny, Mas i Puigdemont van acordar dotar JxCat d'una estructura "operativa i eficaç", i es donava per fet que durant l'estiu hi hagués un "procés de reflexió", però de moment no hi ha hagut passos concrets. No n'hi haurà fins que passin les eleccions espanyoles del 10 de novembre, celebrades sota l'influx de la sentència del Tribunal Suprem.

3. Lideratges

Només un dirigent s'ha ofert públicament a liderar les sigles resultats de la reordenació. Es tracta de Miquel Buch, conseller d'Interior i aquests dies submergit de nou en una crisi -política i comunicativa- arran dels materials que els Mossos poden fer servir a partir d'ara per controlar manifestacions. Al costat del nom de Buch n'hi ha cinc més amb els quals tothom compta: Elsa Artadi, Marc Castells, Àngels Chacón, Damià Calvet i Laura Borràs. Tots cinc, en major o menor mesura, ja sigui de forma directa o indirecta, han estat vinculats a una hipotètica candidatura a la presidència de la Generalitat.

Una plaça per a la qual Mas encara no es descarta, tot i que sempre aclareix que no seria el seu escenari ideal. Puigdemont apareix com a líder moral clar de JxCat, malgrat que -sempre en privat- hi ha dirigents del PDECat que recelen de la seva actitud. En tot cas, l'expresident ha aconseguit resultats molt bons cada cop que s'ha presentat a les eleccions -les europees en són l'últim exponent- i ningú el discuteix en públic. Qui ho fa són els més moderats del PDECat arrenglerats sota el projecte de Poblet -Marta Pascal, Jordi Xuclà i Carles Campuzano, entre d'altres- i que s'han vist damnificats per ell.

4. Llistes electorals

Fins que arribin les inhabilitacions del Suprem -i la previsible reactivació de les euroordres un cop publicada la sentència-, els presos i exiliats segueixen sent els principals reclams electorals de JxCat. Tot i les declaracions de Laura Borràs que posava en dubte la presència dels presos, les llistes al Congrés tornaran a tenir els empresonats com a protagonistes fins que el veredicte de Manuel Marchena els impedeixi formar-ne part, i en aquell moment caldrà resoldre el debat sobre qui posar al capdavant de les candidatures. Les places de Borràs i Míriam Nogueras apareixen com a inamovibles, així com també la de Jaume Alonso-Cuevillas per Girona.

El pas endavant de Junqueras i Romeva han obligat JxCat a no descartar els presos com a candidats al Congrés fins que siguin tots inhabilitats

A Tarragona i a Lleida, on el 28-A van exercir de caps de llista Josep Rull i Jordi Turull, respectivament, caldria debatre-ho de portes endins. El número dos de Rull va ser Ferran Bel, proper a Bonvehí, mentre que l'acompanyant de Turull va ser Concepció Cañadell. La presència -fins a la inhabilitació- d'Oriol Junqueras i Raül Romeva com a candidats d'ERC al Congrés i al Senat ha obligat JxCat a situar els presos de nou a escena, tot i els dubtes expressats per Borràs en una entrevista la setmana passada.

5. Estratègia política

Tot i que Mas assenyalava ahir que les decisions de la direcció del PDECat no es prenen des de Waterloo, resulta innegable que Puigdemont hi té una incidència notable. Ho demostren l'assemblea del 2018 -amb la sortida de Pascal- i les llistes del 28-A, amb els seus afins situats en llocs de sortida. La tria de lideratges és també una tria de projecte polític, i viceversa. Hi ha un sector més enquadrat amb la "confrontació democràtica" que defensa l'expresident exiliat i també el seu successor, Quim Torra, i una branca que observa amb més prudència l'estratègia a seguir després de la sentència.

Mas, per exemple, descarta una desobediència institucional com a resposta al Suprem, però hi ha actors de JxCat que aposten per recuperar el clima de la tardor del 2017 i tornar a posar l'Estat contra les cordes. En un moment en què ERC està jugant la carta del diàleg amb Madrid -exemplificat en els gestos a favor de la investidura de Pedro Sánchez-, l'espai nacionalista es debat entre tornar a una actitud més pactista o posar rumb a una nova confrontació. Una tessitura que, en el fons, ho condiciona tot.