PRIMÍCIA

El Govern aprova sis decrets per blindar les delegacions de l'ofensiva judicial de Borrell

L'executiu català valida una nova fórmula administrativa per "esquivar" el contenciós obert al TSJC pel recurs del Ministeri d'Afers Estrangers

per Joan Serra Carné , 24 de setembre de 2019 a les 18:35 |
El president de la Generalitat, Quim Torra, reunit a Brussel·les amb els delegats de la Generalitat a l'exterior | Govern
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de setembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Generalitat i l'Estat continuen mantenint un pols polític per l'acció exterior. L'executiu català va recuperar delegacions tancades arran de l'aplicació de l'article 155 i el Ministeri d'Afers Estrangers, capitanejat per Josep Borrell, hi va respondre amb una ofensiva judicial. El contenciós obert al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel decret del Govern que preveia el restabliment de sis delegacions -Alemanya, Suïssa, el Regne Unit, França, Itàlia i els EUA- feia perillar l'activitat de les oficines de la Generalitat a l'exterior. Per això, en la reunió del consell executiu d'aquest dimecres s'han aprovat sis decrets pensats per blindar les delegacions i "esquivar" el procés judicial.

Poc després que el Govern iniciés l'obertura del teixit d'acció exterior amputat pel 155, el Ministeri d'Afers Estrangers -per via de l'Advocacia de l'Estat- va interposar un recurs contenciós-administratiu al TSJC amb l'argument que la Generalitat no havia complert l'obligació de comunicació prèvia a l'Estat.


En aquesta ocasió i tal com detallen fonts governamentals a NacióDigital, l'executiu espanyol està informat dels sis decrets que la conselleria d'Exteriors sotmetrà a validació del Govern. La comunicació oficial es va fer el mes d'agost -amb el marge suficient de 15 dies que és preceptiu- i, malgrat que el pertinent informe redactat pel Ministeri torna a ser desfavorable, el Departament d'Alfred Bosch considera que ha fet els deures.

Fonts governamentals consideren que la mesura que es validarà aquest dimecres a la reunió de Govern servirà per combatre l'amenaça de tancament de les delegacions a l'exterior

Segons fonts governamentals, l'aprovació dels nous decrets de "creació" de delegacions permetrà substituir el decret 126/2018 de 26 de juny -que agrupava el restabliment de les sis oficines- i això provocarà que decaigui el contenciós obert al TSJC. La mesura, segons les mateixes fonts, protegirà les delegacions de l'amenaça de tancament.

Malgrat que a finals de juliol una interlocutòria de l'alt tribunal català va tombar elements procedimentals del recurs del Ministeri d'Afers Estrangers contra el pla del Govern, no s'ha produït encara un pronunciament definitiu del TSJC sobre el cas.


L'informe desfavorable del govern espanyol arran de la comunicació feta per la conselleria de Bosch aquest agost i la insistència de la Moncloa en la via judicial s'expliquen, des de Madrid, amb l'argument que les oficines catalanes a l'exterior continuen actuant en l'àmbit de les relacions internacionals, un "títol competencial i exclusiu de l'Estat", segons el Ministeri de Borrell.

Pel govern socialista en funcions, les delegacions pretenen ser una "estructura d'estat" al servei d'un "projecte de transició nacional de caràcter secessionista inconstitucional", que impacta "negativament" en la política exterior espanyola. Almenys així ho defensava l'executiu de Pedro Sánchez el mes de juliol passat, quan es van conèixer novetats sobre l'última interlocutòria del TSJC.

Acció administrativa, lectura política

La iniciativa del Govern pretén assegurar l'activitat de les delegacions en un moment d'incertesa política, marcat per l'escenari electoral a Espanya -que podria comportar un relleu a la Moncloa després del 10-N- i la comunicació de la sentència del Suprem sobre el judici del procés. Tanmateix, l'executiu justificarà la validació dels decrets per la necessitat d'"homogeneïtzar" la creació de les oficines a l'exterior i "modificar-ne" l'abast de les actuacions.

Fonts coneixedores dels canvis exposen que es transmetrà la voluntat d'ampliar la "cobertura institucional" de les seus de la Generalitat: la de Suïssa assumirà funcions en la relació amb Liechtenstein, així com el contacte amb organitzacions de caràcter internacional amb seu a Estrasburg; mentre que la d'Itàlia ampliarà el seu cercle d'influència a Xipre. 

En la reunió del Govern d'aquest dimecres, l'executiu de Quim Torra també ha aprovat la resposta jurídica de la conselleria d'Exteriors al requeriment del govern espanyol en relació al Pla d'Acció Exterior 2019-2022. Tal com ha avançat aquest dimarts La Vanguardia i ha confirmat NacióDigital, la Generalitat no té previst modificar la seva estratègia, malgrat que l'executiu estatal va donar un mes de termini per aplicar-hi canvis perquè considerava que el pla transcendia les competències autonòmiques. La resposta, que apel·la a sentència del Tribunal Constitucional, recorda que no s'han produït vulneracions de les atribucions de l'Estat.

El paquet de mesures incloses en el consell executiu d'aquest dimecres també inclou la validació del Pla Nacional Agenda 2030 i l’Estratègia Mediterrània del Govern.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació