Música

La «finezza» de Dorian i El Petit de Cal Eril tanquen el Mercat de Música Viva

Una plaça Major de Vic freda veu el superxou dels barcelonins i tasta el pop metafísic de Joan Pons en l'última jornada de la cita vigatana

per Roger Font, 22 de setembre de 2019 a les 07:27 |
Concert de Dorian a plaça Major de Vic | Albert Alemany
Per sort, totes les previsions meteorològiques que apuntaven a tempesta no s'han complert i l'únic esclat que han presenciat els centenars de persones que s'han congregat a la plaça Major de Vic ha estat el de llum, color, globus i electro-pop de Dorian. Els barcelonins eren els caps de cartell d'aquesta 31a edició del Mercat de Música Viva i han demostrat, perquè són un dels grups més en forma del panorama estatal i perquè triomfen a l'Amèrica Llatina. Porten un xou solvent, mil·limetrat, gairebé,  on totes les peces estan al seu lloc i funcionen com un rellotge suïs. Aquest dissabte, però, els ha faltat so.

A la plaça li ha costat entrar en erupció en un concert in crescendo, perquè han reservat per al final Arrefice i A cualquier otra parte. Fins a aquest moment totes aquelles lletres i finezza en les melodies no han acabat de transportar un públic que ha viscut el concert un punt fred i distant. Tot i això, a les acaballes, gràcies als grans hits, han fet ballar i saltar un públic intergeneracional que avui estava a l'expectativa.

 

Dorian, durant el concert a la Plaça Major de Vic Foto: Albert Alemany


La tormenta de arena o Los amigos que perdí sí que han alçat els ànims, així com Ara, cançó en català que ha servit per encarar la recta final. Els fans més fervents esguardaven les primeres files i cantaven noves creacions com Justicia universal, cançó política sobre el canvi climàtic i els paradisos fiscals, Algunos Amigos o Buenas intenciones. Tot plegat, durant més d'una hora d'un concert que, malgrat no ha omplert la mastodòntica plaça, els que hi eren, no oblidaran. Dorian ha creat amb les seves lletres uns paradisos artificials que s'acosten força als amors adolescents que tots hem tingut. Els vam crear, els vam viure i, al final, sempre necessitem tornar-hi.

Visca el pop metafísic!

La tarda era trista a Vic. Els núvols encapotaven el cel i semblava una meravellosa tarda de diumenge per estirar-se al llit escoltant El Petit de Cal Eril. Però tocaven a la Plaça Major quan ja s'havia fet de nit. Joan Pons, capità del conjunt, ha estat clar: "Volem que ens enterrin a Vic, perquè aquí ens han passat les millors coses de la vida i és aquí on hem conegut gent inspiradora". Unes paraules màgiques, tant com les melodies que destil·la un grup que, després de gairebé una dècada sobre els escenaris, ara se'ls comença a fer justícia.


Arribaven al Mercat de Música per la posada de llarg d'Energia Fosca, el disc que evoluciona el pop metafísic, una etiqueta de la qual ja en vam tenir una bona mostra dijous, amb la presentació de Kevin, de Ferran Palau, i que va encunyar Pons ara fa uns anys. Pols, Sento o Ets una idea s'han anat conjuminant amb creacions que ja són estendards del gènere com Som transparents, Les lletres no fan les paraules o Amb tot. Cançons, totes elles, que cobreixen el públic sota una atmosfera que atrapa. Fins i tot ha reversionat Cendres, la seva cançó més política i l'ha enbolcallat d'unes bases electròniques que han sorprès a més d'un.

I el pop metafísic deu ser aquest punt d'unió entre l'energia fosca i la lluminositat i bonhomia que desprèn El Petit de Cal Eril. I, si és això, llarga vida i que visqui el pop metafísic!
 

Joan Pons, capità d'El Petit de Cal Eril, a la plaça Major de Vic. Foto: Albert Alemany

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació