22
de setembre
del
2019
Actualitzat
a les
20:23h
La portaveu del PP al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, tornarà a ser la cap de llista dels populars per Barcelona. La periodista i aristòcrata -marquesa de Casa Fuerte- forma part del nucli dur que envolta el líder del PP, Pablo Casado, i la seva posició a les llistes està consolidada. Però, paradoxalment, el seu discurs radical i un estil que no pot amagar certa prepotència, amb algunes polèmiques que ha protagonitzat darrerament, l'està convertint en una peça incòmoda en l'organigrama del PP. En cercles del partit hi ha inquietud per la "intransigència" de la portaveu.
En els cercles del PP al Congrés, segons ha pogut saber NacióDigital, destaquen que Álvarez de Toledo s'ha consolidat com a portaveu del grup i que ha "guanyat" el pols amb la portaveu del grup de Ciutadans, Inés Arrimadas, per fixar terreny en els escons de la dreta espanyola. Una situació que es va fer evident durant el debat sobre la gestió de l'Open Arms del passat estiu i en què les dues parlamentàries es van batre amb la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo. La diputada popular va mostrar més seguretat que Arrimadas, que acaba d'arribar al Congrés i ha hagut d'apamar la nova -i efímera- responsabilitat.
"La" diputada catalana del PP
La figura d'Álvarez de Toledo brilla en la galàxia Casado. El seu discurs i tarannà coincideixen amb el gir a la dreta imprimit pel nou dirigent. Però el seu fitxatge com a cap de llista per Barcelona va sorprendre. Era del tot aliena a la política catalana i la seva xarxa de relacions era molt madrilenya i estretament vinculada a l'univers de la FAES. De fet, en la seva campanya es va poder veure el retorn de José María Aznar a un míting del partit a Barcelona.
La candidata va haver d'encaixar com els 6 diputats que havia obtingut el PP a Catalunya a les eleccions de juny del 2016 quedaven reduïts a només un: el seu. De totes maneres, Álvarez de Toledo no va ser enviada a Catalunya per "eixamplar la base", sinó per salvar el partit d'un aiguat que amenaçava la seva supervivència, amb un Ciutadans fort i un Vox en ascens que rosegava la seva base per la dreta extrema. Així doncs, mai se sabrà si la candidata va ser perjudicial o encara va evitar més fuites de vots. Amb tot, el resultat fou objectivament desastrós.
Els peus a totes les galledes
La dirigent conservadora va aterrar en la campanya amb un missatge exacerbat, en què la paraula "xenòfobs" va ser la més repetida i amb elogis al discurs de Felip VI del 3 d'octubre. Entre els populars catalans, no va acabar de ser reconeguda com un actiu propi. Després del 28-A, un dirigent com Xavier García Albiol la va criticar dient que no s'havia entès que fos cap de llista una persona "no catalana". Un cop al Congrés, li va costar quasi tres mesos ser designada portaveu. El sector més moderat del partit no la volia.
El breu pas d'Álvarez de Toledo pel càrrec de portaveu ha estat marcat per les polèmiques. L'agost passat, va protagonitzar una greu relliscada quan va presentar una proposició no de llei demanant més presència policial a Barcelona davant de l'increment de la inseguretat, acompanyant-la d'una suposada notícia que va resultar falsa: que empreses de repartiment com Amazon, MRW i Seur havien renunciat a operar a Barcelona per la criminalitat.
Fa uns dies, en vigílies de la convenció del PP basc celebrada el cap de setmana passat, la portaveu va escometre durament contra la formació acusant-la de "ser tèbia" amb el nacionalisme. Álvarez de Toledo es va enganxar amb els principals dirigents del PP d'Euskadi, amb Alfonso Alonso al capdavant. La diputada és una enemiga de la foralitat basca, que defensen els populars del País Basc. El portaveu de la formació al Parlament basc, Borja Sémper, li va respondre amb duresa: "Mentre algunes caminaven sobre catifes toves, d'altres ens jugàvem la vida".
El futur de la portaveu, una incògnita
Casado, sense desautoritzar explícitament la seva portaveu, va avalar la posició foralista d'Alonso i els seus companys bascos. Sembla, a més, que el líder del PP ha entès, després del penós resultat del 28-A, que el discurs més agressiu ja no dona més de si. L'estratègia de campanya que prepara la direcció de Génova és molt diferent de la del 28-A i incidirà més en el discurs econòmic que en Catalunya. Un gir que és aplaudit pels barons més importants del PP, des de l'andalús Moreno Bonilla al gallec Núñez Feijóo, passant pel basc Alonso.
Com es resituarà Álvarez de Toledo en aquest nou escenari és tot una incògnita. Però mentre Casado busca la recomposició del seu equip i suavitza el to, anunciant que no vol "el vot de la ira", caldrà veure si la portaveu sap navegar en aquestes aigües. Una campanya seva a Catalunya en les setmanes posteriors a la sentència del Suprem pot ser explosiva dins i fora del partit.
En els cercles del PP al Congrés, segons ha pogut saber NacióDigital, destaquen que Álvarez de Toledo s'ha consolidat com a portaveu del grup i que ha "guanyat" el pols amb la portaveu del grup de Ciutadans, Inés Arrimadas, per fixar terreny en els escons de la dreta espanyola. Una situació que es va fer evident durant el debat sobre la gestió de l'Open Arms del passat estiu i en què les dues parlamentàries es van batre amb la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo. La diputada popular va mostrar més seguretat que Arrimadas, que acaba d'arribar al Congrés i ha hagut d'apamar la nova -i efímera- responsabilitat.
"La" diputada catalana del PP
La figura d'Álvarez de Toledo brilla en la galàxia Casado. El seu discurs i tarannà coincideixen amb el gir a la dreta imprimit pel nou dirigent. Però el seu fitxatge com a cap de llista per Barcelona va sorprendre. Era del tot aliena a la política catalana i la seva xarxa de relacions era molt madrilenya i estretament vinculada a l'univers de la FAES. De fet, en la seva campanya es va poder veure el retorn de José María Aznar a un míting del partit a Barcelona.
La candidata va haver d'encaixar com els 6 diputats que havia obtingut el PP a Catalunya a les eleccions de juny del 2016 quedaven reduïts a només un: el seu. De totes maneres, Álvarez de Toledo no va ser enviada a Catalunya per "eixamplar la base", sinó per salvar el partit d'un aiguat que amenaçava la seva supervivència, amb un Ciutadans fort i un Vox en ascens que rosegava la seva base per la dreta extrema. Així doncs, mai se sabrà si la candidata va ser perjudicial o encara va evitar més fuites de vots. Amb tot, el resultat fou objectivament desastrós.
Els peus a totes les galledes
La dirigent conservadora va aterrar en la campanya amb un missatge exacerbat, en què la paraula "xenòfobs" va ser la més repetida i amb elogis al discurs de Felip VI del 3 d'octubre. Entre els populars catalans, no va acabar de ser reconeguda com un actiu propi. Després del 28-A, un dirigent com Xavier García Albiol la va criticar dient que no s'havia entès que fos cap de llista una persona "no catalana". Un cop al Congrés, li va costar quasi tres mesos ser designada portaveu. El sector més moderat del partit no la volia.
El breu pas d'Álvarez de Toledo pel càrrec de portaveu ha estat marcat per les polèmiques. L'agost passat, va protagonitzar una greu relliscada quan va presentar una proposició no de llei demanant més presència policial a Barcelona davant de l'increment de la inseguretat, acompanyant-la d'una suposada notícia que va resultar falsa: que empreses de repartiment com Amazon, MRW i Seur havien renunciat a operar a Barcelona per la criminalitat.
Fa uns dies, en vigílies de la convenció del PP basc celebrada el cap de setmana passat, la portaveu va escometre durament contra la formació acusant-la de "ser tèbia" amb el nacionalisme. Álvarez de Toledo es va enganxar amb els principals dirigents del PP d'Euskadi, amb Alfonso Alonso al capdavant. La diputada és una enemiga de la foralitat basca, que defensen els populars del País Basc. El portaveu de la formació al Parlament basc, Borja Sémper, li va respondre amb duresa: "Mentre algunes caminaven sobre catifes toves, d'altres ens jugàvem la vida".
El futur de la portaveu, una incògnita
Casado, sense desautoritzar explícitament la seva portaveu, va avalar la posició foralista d'Alonso i els seus companys bascos. Sembla, a més, que el líder del PP ha entès, després del penós resultat del 28-A, que el discurs més agressiu ja no dona més de si. L'estratègia de campanya que prepara la direcció de Génova és molt diferent de la del 28-A i incidirà més en el discurs econòmic que en Catalunya. Un gir que és aplaudit pels barons més importants del PP, des de l'andalús Moreno Bonilla al gallec Núñez Feijóo, passant pel basc Alonso.
Com es resituarà Álvarez de Toledo en aquest nou escenari és tot una incògnita. Però mentre Casado busca la recomposició del seu equip i suavitza el to, anunciant que no vol "el vot de la ira", caldrà veure si la portaveu sap navegar en aquestes aigües. Una campanya seva a Catalunya en les setmanes posteriors a la sentència del Suprem pot ser explosiva dins i fora del partit.