Joan Tardà: «Ara hem de guanyar la batalla ideològica del Govern de front ampli»

Sota el braç porta, en aquests moments, les memòries de Dolores Ibarruri, La Pasionaria. Després de 15 anys, ha deixat el Congrés dels Diputats, però la seva activitat política continua sent d'alt voltatge. De fet, tot just acaba d'aterrar de Ginebra, on s'ha reunit amb Marta Rovira. Joan Tardà (Cornellà de Llobregat, 1953) està capbussat de ple en el laboratori d'idees sobre com ha d'avançar el procés cap a la independència. Té clara la fórmula que ha d'aplicar ERC: eleccions al Parlament "com més aviat millor" per confeccionar un Govern de "front ampli" que batalli per l'amnistia dels processats per l'1-O, el diàleg amb l'executiu espanyol i una agenda social ambiciosa. El seu objectiu és consolidar l'aposta en el pla d'acció que els republicans hauran de debatre i aprovar en els pròxims mesos. L'explica, de forma detallada, en aquesta entrevista a NacióDigital fet al seu domicili de Cornellà.

- Pedro Sánchez és el principal culpable de la repetició electoral?

- Sí, perquè és evident que tenia prou capacitat com per conformar un govern. Sobretot tenint en compte que nosaltres ja havíem fet un camí imprescindible de no-bloqueig. Això vol dir que tan sols li calia fer els deures amb Podem, perquè tenia mitja feina feta. Per tant, sí que crec que és el veritable culpable. Ara bé, això no vol dir que altres forces polítiques no hagin comès errors. Alguna vegada ja li vaig dir a Sánchez: és una persona que li ha trobat un cert gust a anar al casino a jugar a negre o vermell allò que hauria de ser producte d'una reflexió o un posicionament més elaborat.

- Després de veure el discurs de Sánchez dels darrers dies, en què ha afirmat que no li tremolaria el pols per aplicar el 155 a Catalunya en funció de quina sigui la resposta a la sentència, amb quin discurs s'ha de presentar ERC a les eleccions del 10-N?

- Amb un discurs basat de manera prioritària, troncal i preeminent en l'amnistia. A Catalunya hi ha dues idees hegemòniques. La primera, que no hi ha solució al marge de la democràcia. Fins i tot persones que són clarament contràries a la independència però que són demòcrates entenen que la solució només es pot elaborar a partir de la democràcia. És a dir, que la solució s'haurà d'articular a partir del diàleg sense condicions. La segona idea hegemònica és que no hi ha hagut delicte. I, com que no n'hi hagut, és evident que la lluita per l'amnistia, no pas per l'indult, esdevindrà troncal. Perquè, si no hi ha hagut delicte, no hi ha lloc per al perdó. La reivindicació de l'absolució comporta que l'endemà mateix la reivindicació muti en l'amnistia. A més a més, l'amnistia esdevindrà el punt de trobada de molts demòcrates, i permetria resoldre la qüestió dels presos i també dels exiliats.

"L'amnistia serà la clau de volta de la mobilització permanent que hi haurà de caràcter polític i que, inevitablement, es traslladarà a les urnes. Estic convençut que l'eslògan d'aquesta campanya electoral serà amnistia"

- L'amnistia serà, doncs, el gram lema d'ERC a la campanya?

- Serà la clau de volta de la mobilització permanent que hi haurà de caràcter polític i que, inevitablement, es traslladarà a les urnes. Estic convençut que l'eslògan d'aquesta campanya electoral serà amnistia. Per què prioritàriament l'amnistia? Perquè ERC ha deixat clar que el que pretén és ser portaveus de la idea que guanyarà qui lideri la cultura del no-bloqueig. Per defensar això hem pagat la penyora d'una certa incomprensió, tot i que hem guanyat la batalla ideològica. Un govern del PSOE més Podem, encara que el PSOE formi part del triumvirat repressiu del 155, sempre serà mig bri més dialogant que no pas un govern del PP suportat per Ciutadans o un govern de Ciutadans suportat pel PP. Si no som capaços d'obrir un escenari de diàleg sense condicions, no avançarem. Ja està consagrat que ERC és la portaveu de la bandera del diàleg i de la bandera de la desobediència, que són complementàries i no s'exclouen.

- Sánchez pot ser el president espanyol de l'amnistia?

- A nosaltres ens convé que el govern espanyol sigui el menys intolerant possible de tots els governs intolerants que pot donar a llum el sistema espanyol. Per això era molt important que Podem entrés al govern. Si es demostrés que el sistema espanyol és tan precari i la qualitat de la democràcia és tan ínfima que no és capaç de dialogar, i que només sap respondre amb la repressió, és evident que el riu de la història tornarà a emergir amb desobediència civil i institucional. I, si finalment s'hagués de tornar a desobeir, seríem més. És evident que, si fomentes la cultura del diàleg una vegada darrere de l'altra i el diàleg te'l maten repetidament, tu acabes guanyant, perquè vas acumulant forces.
 
- Deia que el punt de trobada de la campanya seria l'amnistia. També ho ha de ser de la resposta a la sentència?

- La resposta a la sentència ha de ser la mobilització popular. I la volem cívica, passiva, massiva i permanent. De fet, el que m'agradaria que passés és el següent. En aquests anys, les persones que són independentistes i les que no ho són s'han vist obligades a fer-se preguntes que, molts d'elles, es pensaven que no s'haurien de fer. Preguntes en relació als sentiments i les identitats. Ens hem tensat, que no fracturat, perquè ens hem vist obligats a apoderar-nos en una conjuntura que no teníem previst que viuríem. Avancem perquè estem tensats. Aquesta tensió ha fet que la gent reflexioni. I, davant la sentència, la gent no fanatitzada i de cultura democràtica, també s'haurà de preguntar què en pensa i quina posició adopta. S'haurà de preguntar si ho creuen just i si s'han de mobilitzar. Quin sentit tindria que instem la ciutadania a reflexionar i apoderar-se i, per tant, a sortir al carrer, i en canvi després no demanem a aquestes persones que s'apoderin a les urnes? Qui som nosaltres per segmentar l'apoderament d'un ciutadà? Haurem de treballar perquè la ciutadania s'apoderi al carrer i, alhora, traslladar el producte de la seva reflexió a les urnes. Per tant, calen eleccions com més aviat millor.

- Ho defensa fins i tot després de saber que a Espanya hi hauran eleccions el 10-N?

- Caldran eleccions, però hem de saber per fer què. I el que defensem companys d'ERC són unes eleccions per fer possible un govern de front ampli. Entenem que la nova fase que s'obre, a partir de la victòria de l'1 d'octubre, serà difícil i dura, perquè haurem de tenir molta força per aconseguir que l'estat espanyol acabi acceptant un diàleg sense condicions. Ara això està molt lluny encara. El regne d'Espanya ofereix diàleg amb una condició: el marc constitucional. Això exclou el 50% dels catalans. I és evident que no pot haver-hi solució si la meitat de la població en queda al marge. Només hi haurà diàleg sense condicions el dia que les parts reconeguin que ningú pot quedar al marge de la negociació.

"Hi ha la necessitat que el nostre país tingui, com més aviat millor, un Govern que representi un univers de catalans superior al que representa l'actual Govern"

- Però són possibles les eleccions catalanes de forma immediata amb el nou calendari electoral espanyol?

- No necessàriament haurien de ser de forma immediata. No em pertoca a mi dir quan. Per a mi, les eleccions són la culminació del procés d'apoderament de la ciutadania davant de la sentència del Tribunal Suprem. Hi ha la necessitat que el nostre país tingui, com més aviat millor, un Govern que representi un univers de catalans superior al que representa l'actual Govern. Millor una taula de quatre potes que una de dues potes.

- Això és possible si JxCat continua ostentant la presidència de la Generalitat?

- Hem de tenir present la feina que hem de fer. Primer, amnistia. Segon repte: la crisi econòmica que patirem l'any que ve no serà una crisi d'una intensitat idèntica a l'anterior, però actua damunt d'un cos social emmalaltit. De fet, no ens hem recuperat ni de bon tros de la crisi anterior. A més a més, aquest Govern té dificultats per tenir prou finançament i fer allò que nosaltres volem fer. I tercer repte: si resulta que volem ser molts, que volem fer un camí ample perquè hi càpiga molta gent, i entenem que la gran victòria ha de ser seure a la taula i conquerir un escenari de diàleg sense condicions i de negociació per tal de poder exercir el dret a l'autodeterminació, com més forts siguem com a Govern millor. Hi ha alguna cosa més important que compartir projecte governamental partits independentistes i partits no independentistes? Un Govern de front ampli el que faria és superar les estrictes fronteres de l'independentisme.

"Hi ha alguna cosa més important que compartir projecte governamental partits independentistes i partits no independentistes? Un Govern de front ampli el que faria és superar les estrictes fronteres de l'independentisme"

- Perquè això passi, el president de la Generalitat hauria de signar el decret de convocatòria. Com ho hauria d'aconseguir ERC si Torra no pensa que les eleccions hagin de ser la resposta a la sentència?

- La primera cosa és que la societat catalana se n'adoni de la necessitat de l'existència d'un govern de front ampli. Qualsevol batalla política és impossible guanyar-la si abans no la conquereixes ideològicament. Míriam Nogueras un dia va dir: "A mi m'agradaria que aquells d'ERC que defensen un govern de front ampli em diguessin què podríem fer aleshores que no puguem fer ara". Resposta: un govern de front ampli.
 
- Deixi'ns insistir. Un Govern de front ampli com el que planteja és impossible si hi ha un president de Junts per Catalunya?

- Aquest Govern de front ampli només és possible si hi ha eleccions. És possible que hi hagi un govern de front ampli després de la sentència? Crec que no. Perquè hi ha forces polítiques que no són independentistes i que no estan a favor de la repressió ni de bon tros, però que no s'han implicat molt en la lluita antirepressiva.

"Els comuns no s'han implicat molt en la lluita antirepressiva perquè en el seu imaginari no diferencien ERC i els postconvergents. Per a molts, és un totum revolutum nacionalista"

- Es refereix als comuns?

- Sí. No s'hi han implicat perquè en l'imaginari encara no diferencien gaire el que és ERC i els postconveregents. Per a molts d'ells tot és un totum revolutum nacionalista. Algú pot pensar que després d'una sentència aquestes forces polítiques renunciaran al seu llegat, a la seva trajectòria, al seu imaginari hegemònic i formaran part del Govern? No. Jo crec que un Govern de front ampli només és possible si hi ha eleccions. Perquè les eleccions són una catarsi i és el lloc on la societat es mira al mirall i les forces que volen resoldre el problema es pregunten: per encarar aquest tram tan costerut després del procés de judicialització per aconseguir l'amnistia, fer polítiques socials, de radicalitat socialdemòcrata, per intentar fer seure a la taula de negociació el regne d'Espanya és bo que el govern representi un univers de catalans superior? Resposta: sí. En la mesura que la resposta fos massivament sí, hi hauria menys resistència per part dels partits polítics a obrir i experimentar. És evident que hem de ser més. I, si volem ser més al carrer, no hem de ser més al Govern? 

- Vostè és un dels padrins de la idea d'"eixamplar la base". En una entrevista a NacióDigital, Lluís Llach deia que això no és possible, que els comuns només se sumaran a un front sobiranista "si els interessa". Hi ha una part de l'independentisme que pensa això.

- Això dialècticament no té cap valor. És el mateix que diuen a Espanya. A Espanya estan convençuts que tenen una pòlissa d'assegurances per la qual mai serem majoria, raó per la qual no cal que facin res. Ni tan sols tenir pressa pel Corredor del Mediterrani ni amb el finançament. Això és matar la dialèctica. Si resulta que abans érem el 14% i ara el 48%, per quina raó no podem ser el 53% o el 54%? Això no s'aguanta. Tothom actua en funció dels seus interessos. Del que es tracta és de fer coincidir els interessos. De fet, les nostres iniciatives han de preveure les nostres pròpies contradiccions. I hi ha una contradicció evident: l'1 d'octubre va ser una gran victòria, però no va ser la victòria final.

"L'1 d'octubre va ser una gran victòria, però no va ser la victòria final"

- Marta Rovira va dir exactament el mateix sobre l'1-O i no va rebre elogis de l'independentisme.

- Em sembla d'una evidència enorme. És més, gràcies a la victòria de l'1-O, es pot encarar la nova fase. I hem aconseguit que no ens fessin retrocedir. Perquè hi ha l'efecte molla. De la mateixa manera que vam passar del 14% al 48%. L'endemà del 21-D parlàvem del govern efectiu i va comportar que ens diguessin de tot, però és que la primera tasca era falcar-te en el lloc que havies assolit perquè no tenies cap garantia que la repressió et fes retrocedir. ERC ha fet la feina d'analitzar-ho tot una altra vegada per veure com s'havia d'encarar la nova etapa i parlar d'eixamplar la base, d'acumular forces. Perquè el que hem de fer és exercir el dret a l'autodeterminació. No hi ha res escrit. No teníem un model de com fer-ho, perquè ni tan sols estava previst que ho faríem. La història no té un moviment uniforme. Quan a les generacions els toca viure un moment d'acceleració, aquelles generacions es veuen obligades a improvisar. Tinc la impressió que ho tenim guanyat, perquè quan una idea com l'independentisme o el republicanisme irromp amb la força que ho ha fet, això no té retorn. Sabem que només es pot resoldre democràticament. Ara bé, no sabem com serà el referèndum. El que sí que sabem és que la solució haurà de preveure els drets dels catalans independentistes i els drets dels catalans no independentistes, cosa que Sánchez no preveu encara.
 
- De moment, no ha posat res sobre la taula. 

- Sánchez és capaç de dir: els catalans teniu el dret a decidir si voleu aquesta autonomia o en voleu una de millor. I fa una cosa que intel·lectualment no s'aguanta. Ell sap que això quedarà superat, que és negar el principi de realitat. Està legitimitat per negar el principi d'autodeterminació, hi ha catalans que el defensem i catalans que estan en contra. Dues concepcions legítimes i que es troben en el tauler. Però hi ha un principi de realitat, i és que la meitat de la població no és autonomista i la meitat ho és. Vol dir que la solució només es pot preveure a partir que les dues parts reconeguin que ningú s'ha de sentir exclòs de la solució. Per això l'independentisme guanyarà si com capaços de ser reconeguts pels nostres compatriotes no independentistes com a part de la solució i que nosaltres també vetllem i garantim els seus drets. 

- En aquest procés per avançar cap a l'exercici de l'autodeterminació vostè ha trobat aliats com Xavier Domènech. Entén que els comuns no l'hagin sabut conservar?

- Entenc que és un dèficit extraordinari. És un accident més. El catalanisme ha comès grans errors producte de com és de titànica i extraordinària tota la croada de defensa de la nació catalana, una nació sense estat. Quan es parla dels errors i de les mancances, abans de parlar dels altres, val la pena que el catalanisme, i els comuns formen part de la cultura del catalanisme, com el PSC, tingui molt present els errors. En segon lloc, també ha de tenir present com ha estat de titànic el que s'ha fet per mantenir la identitat nacional i, fins i tot, situar-nos en un escenari absolutament anòmal i singular. Som l'única nació sense estat que està protagonitzant un procés contradictori però alhora molt ric. Per exemple, és interclassista, és profundament democràtic, no té ni un bri de violència, associa fàcilment la reivindicació nacional amb la voluntat de conquerir un nivell de democràcia de més qualitat... Sense caure en la fatxenderia, la petulància ni el nacionalisme, una mica més d'autoestima caldria. Nous partits com els comuns encara sembla com si, d'alguna manera, reprodueixin aquell mimetisme que nacionalisme i burgesia són conceptes sinònims. Això està una mica desfasat. No dic que els comuns pensin així, però et trobes tics d'aquests.

"L'independentisme guanyarà si com capaços de ser reconeguts pels nostres compatriotes no independentistes com a part de la solució i que nosaltres també vetllem i garantim els seus drets"

- Catalunya necessita un govern prioritàriament independentista o prioritàriament d'esquerres?

- Estic totalment convençut que necessita un govern en el qual hi hagi els partits polítics independentistes i els sobiranistes. Necessita un govern hi hagi Junts per Catalunya, la CUP, ERC i els comuns. Que aquest Govern, a més a més, tingui un diàleg franc amb el PSC. Perquè el PSC és una de les potes del catalanisme polític. El catalanisme polític és tan ric, tan ample i té una trajectòria tan extraordinària, que és molt potent. El nostre país necessita un govern de front ampli, és imprescindible, i com més aviat millor, per tal de poder encarar el repte d'assolir l'exercici de l'autodeterminació.

- Sobre quin projecte hauria de pivotar el nou Govern?

- Amnistia, República -i això vol dir cohesió social, equitat i llibertats -, i diàleg i negociació amb Espanya. Em pregunto: quin sentit tindria que el PSC no s'abstingués davant d'un govern que pretén dialogar amb un govern d'Espanya del PSOE, tal vegada suportat per Podem? Tothom sap que tard o d'hora haurem de dialogar i que, com més triguem, més es deteriorarà la democràcia a Espanya. El punt d'inflexió que necessita la societat és un govern que aplegui un univers superior de catalans. Com més capaços siguem de construir aquest projecte, més fàcil serà connectar amb aquells compatriotes que pensin més diferent de nosaltres. Si no, l'independentisme no guanyarà. Hi ha un altre problema: en aquests moments el pacte de la Diputació de Barcelona demostra que hi ha sectors que pretenen reproduir i adequar al segle XXI la dialèctica de la dècada dels 80 i el 90, la Catalunya binària.
 
- La de l'antiga CiU i el PSC?

- La Catalunya del interland nacionalista i la Catalunya metropolitana socialista. Hi ha sectors, jo diria que els més conservadors del partit socialista, que veuen a ERC com una amenaça. Per primera vegada veuen que poden perdre l'hegemonia en l'àmbit de les esquerres, i en conseqüència tenen un objectiu: ERC. I també crec que el nacionalisme català se n'adona que ja ha perdut l'hegemonia electoral, però encara tenen l'hegemonia cultural. La prova està en què en l'imaginari de molts votants independentistes encara pesa més el nacionalisme que el republicanisme i saben que han de parar els peus a ERC.

- Vol dir que hi ha un objectiu comú, que és que l'espai postconvergent i el PSC tenen com a principal rival ERC?

- Per poder guanyar hem de trencar els blocs. I crec que hi ha forces polítiques que no aspiren a trencar els blocs, sinó que aspiren a consolidar dos blocs que ja coneixien perquè consolidant blocs els uns i els altres es neutralitzen. Com que es neutralitzen, no tenen tot el poder, però el poden compartit. Però neutralitzant-se no guanyarem, per guanyar hem de trencar la dinàmica dialèctica dels anys 80 i 90 de la qual som hereus. I trencar la dialèctica vol dir un Govern de front ampli. Perquè si tot ha canviat tant, el que és evident és que hem de traslladar a les institucions allò que ha canviat al carrer.

- Qui ha de ser el candidat d'ERC en unes eleccions que han de conduir a un Govern de front ampli?

- No ho sé.

- No té cap preferència?

- No.

- Les persones més ben posicionades per ser caps de llista, representen els valors que farien possible això?

- El més important no és qui ens comanda, sinó on volem i fins a on volem que ens comandin. Jo estic convençut que cal un govern de front ampli com més aviat millor. Per fer polítiques socials, amnistia, i negociació amb Espanya. Per tal d'encarar aquest repte en un context de crisi econòmica i aparició de nous perills. Hem de tenir present que les costures de l'estat del benestar estan petades, i això és sinònim de perills per l'aparició de populismes, de manipulacions de caràcter espanyolista associant l'independentisme amb incapacitat per resoldre els problemes de la ciutadania... Això vol dir que crec que un govern de front ampli és urgent.
 
- En tot cas, un rostre d'ERC haurà de liderar això. Quin paper hi voldria jugar vostè?

- Un paper com el que faig.

- Però està disposat a ser candidat o anar a unes llistes del Parlament?

- Jo hi estic molt implicat, però sí que reconec que, si ERC no lidera el procés, no ens en sortirem. Ha arribat l'hora d'ERC. Però per què ha arribat l'hora d'ERC? Per tenir la presidència de la Generalitat? Home, si fos només això no valdria la pena. ERC s'ha convertit en l'únic partit que s'ha situat al bell mig de la taula. L'únic que té la capacitat de poder articular un front ampli. Perquè és un partit antifeixista, independentista, socialdemòcrata. Pot articular i fer de mà de morter d'un allioli difícil de lligar. Però som l'única mà de morter capaços de fer això.

"Si ERC no lidera el procés, no ens en sortirem. Ha arribat l'hora d'ERC Pot articular i fer de mà de morter d'un allioli difícil de lligar"

- Però, insistim, perquè algú ha d'agafar aquest morter. Joan Tardà voldria?

- Ni m'ho he plantejat. No va per aquí la cosa. Estic convençut de quina és la generació que ha de comandar aquest procés, i no és la meva. La meva generació el que ha de fer és contribuir a deixar-ho tot encarrilat i participar. La qüestió no és qui ens comanda. En tot cas, a ERC hi haurà primàries. Sincerament, això serà secundari. No vull menystenir cap de les persones que sembla que s'han postulat, però és bastant secundari.

- Sense parlar de candidats, una de les persones d'aquesta generació és Gabriel Rufián. Hi ha qui es pregunta dins de l'independentisme quin és l'autèntic Rufián: el d'abans o el d'ara?

- Els dos. Els dos són molt autèntics perquè són la mateixa persona que, justament perquè és autèntica, va aprenent. Un dels grans valors del Rufián és que és autèntic i va assumint el seu paper de persona que interpreta la realitat, que té unes conviccions. N'estic més que orgullós de Rufián, per la classe social de la qual prové, perquè representa la Catalunya mestissa que crec que és la guanyadora, i és l'èxit de la immersió lingüística. Reflecteix totes les potencialitats del que ha fet la nostra generació i com a polític és i cada vegada serà més bo. Ni abans era un farsant ni ara és un farsant. Abans era autèntic perquè estava convençut que havia de fer els discursos de connotació de denúncia provocadora i ara assumeix un rol que li hem reclamat que faci i denota molta intel·ligència.
 
- Vostè, que és una de les persones que més retrets encaixa a les xarxes, com ha viscut el fet d'haver estat el candidat més votat al consell nacional d'ERC?

- Assumint que és el preu que s'ha de pagar. No dic pas que sigui agradable, però tenim molt clar el que hem de fer i ho estem construint. Per guanyar hem de saber modificar, consolidar i corregir. No va ser fàcil guanyar la batalla ideològica del govern efectiu, ni la de que no calia tenir més presos i exiliats. No era fàcil guanyar la batalla ideològica d'eixamplar la base o de pagar la penyora de fer veure que la cultura del no-bloqueig acabaria sent la que premiarien les classes populars catalanes. I ara no és fàcil, i crec que estem pagant la penyora també, de fer entendre que el que cal és un govern de front ampli. És la batalla ideològica que s'ha de guanyar ara, la del front ampli, que és imprescindible per avançar. Si arribem a aquest acord, és possible que l'única força política que pot fer de mà de morter sigui ERC, però seria secundari. És molt difícil i gairebé impossible que els comuns i la CUP entrin en un govern presidit per JxCat? Potser sí que és impossible. És molt difícil que entrin en un govern presidit per ERC? Potser és molt difícil. Però entre l'impossible i el molt difícil, triem el molt difícil. Ara, jo entenc que algú digui que el Govern de front ampli no ens portaria enlloc, que millor un govern d'independentistes, i si la CUP no hi és no passa res. Però si estàs convençut d'això no anem enlloc...

- Està dient que l'actual Govern de la Generalitat no va enlloc?

- El Govern pateix d'una manca de col·laboració dels que estan a la nostra esquerra. És just que una llei social com la impulsada per Ester Capella d'aprofitar el Codi Civil català per intentar intervenir la ponderació dels lloguers no rebés l'ajut de l'esquerra? I que la llei Romeva, que no pas Aragonès, de contractació pública que permetia per primera vegada que es valorés la responsabilitat social de l'empresa i el preu, tingui tantes dificultats? Tots els governs tenen encerts i errors, però per què no han volgut col·laborar? Per la presència d'ERC? Jo diria que no. Jo diria que perquè aquesta esquerra, amb tota la legitimat, encara és captiva d'un pensament que els és hegemònic que té poc a veure amb la realitat, fins i tot quan es refereixen a 'govern nacionalista' quan haurien de parlar de 'govern nacionalista/republicà'.