Sis dades que els estadistes del PSOE potser no calibraven per repetir eleccions

L'anunci del PSOE conforme es repetirien eleccions el 10 de novembre, esquivant fins al darrer minut el govern de coalició amb Podem, persegueix un reforçament dels socialistes que els permeti no dependre dels incòmodes socis independentistes i que debiliti prou Pablo Iglesias com perquè renunciï del tot a cap ministeri. Hi ha diverses dades, però, que apunten a que la jugada podria tenir encara més riscos del que els estadistes del PSOE haurien calibrat, des de l'evolució de l'abstencionisme a l'impacte de la sentència de l'1-O o la participació d'Íñigo Errejón.

1. Descens de la participació

Una abstenció baixa acostuma a ser una bona notícia per a l'esquerra, ja que la correlació entre l'evolució de la participació i el vot a les forces progressistes estatals ha estat una constant des dels anys 80. L'aparició de Vox o l'auge d'ERC, entre d'altres, va impedir un millor resultat de PSOE i Podem el 28 d'abril, però l'elevada afluència de votants als col·legis va evitar qualsevol opció de govern de dretes. Sembla complicat que l'argument de la por al trifachito torni a funcionar de la mateixa manera, així com les repeticions electorals acostumen a beneficiar l'abstenció. Caldrà veure fins a quin punt impacta això en el resultat.

2. Acumulació del vot de dretes

La crida del PP a generalitzar l'experiència de Navarra Suma arreu de l'Estat no sembla que hagi de fructificar. Tot i això, les enquestes apunten que Cs i Vox aniran a la baixa i que el vot de dretes tornarà a agrupar-se en major mesura en els populars, cosa que pot fer que el rendibilitzi més. Les tres forces de dretes, de fet, van obtenir el 28-A el 42,8% dels vots, molt a prop que la suma de PSOE i Podem -i les seves confluències-, amb el 43%, però, en canvi, van quedar 18 diputats per sota.

Això es deu a que, en moltes circumscripcions petites, Cs i Vox -i també Podem- van ser incapaços de sumar cap escó, cosa que va implicar que aquests suports es perdessin i que, a nivell general, cada diputat els costés més vots que al PSOE. Per cada punt percentual de vot, els socialistes van obtenir 4,3 parlamentaris, per 4 del PP, 3,6 de Cs, 3 de Podem i 2,3 de Vox. Si ara el vot de dretes es concentra de nou en els populars, el seu espai polític pot créixer en representants sense necessitat de fer-ho en vots -sobretot si finalment Errejón es presenta i fragmenta més l'esquerra.
 
3. Impacte de la repetició en el PSC

El PSC vivia un moment dolç el 28-A gràcies, en part, a l'"efecte Sánchez". El votant socialista català, però, és lleugerament diferent a l'estatal i les expectatives amb el president del PSOE eren també dispars. Unes expectatives que, en part, s'han vist frustrades en el cas català.

L'elector del PSC, per exemple, tenia més clar que volia un executiu de coalició amb Podem (46,2%, per només un 38,2% que el volia en solitari), però també rebutja la presó i l'exili dels líders independentistes (57,8% en contra) i, en bona mesura, avala el dret a fer un referèndum (49,8% a favor i 34,3% en contra), segons el CEO. Vista l'actitud de Sánchez, el votant que havia saltat dels comuns al PSC a les estatals podria plantejar-se tornar a fer confiança a En Comú Poden.
 
4. Possible irrupció d'Errejón

Determinats sectors mediàtics sembla que tinguin interès en que Errejón es presenti a les eleccions estatals per debilitar el seu antic partit, Podem. No està tan clar, però, qui seria el damnificat per aquesta nova oferta electoral. Segons el CIS, la majoria de votants de Más Madrid a les autonòmiques de la comunitat van optar per Podem el 28-A (50,3%), per davant del PSOE (39,6%), però ara, en canvi, prioritzarien els socialistes (48,1%) als d'Iglesias (33,9%). Si es presentés Errejón amb el seu partit i retingués una part rellevant del votant del maig, pot ser que fos Sánchez qui ho patís més a nivell d'escons -més enllà que segurament l'acord post-electoral fos més fàcil amb la nova formació.
 
5. Desig de coalició o govern en solitari

Sánchez ha jugat molt fort la carta de reclamar un govern en solitari, fins al punt de menysprear els potencials socis de Podem com a gestors. Aquesta, però, no era una opció tan clarament desitjada pel seu electorat, el qual, en els dos baròmetres del CIS publicats el maig, situaven com a escenari ideal en un 62,1% i un 48% de respostes a cadascun el govern en solitari, mentre que entorn una quarta part preferia que Podem hi entrés.

I això que la pregunta demanava per la prioritat, independentment de la necessitat de sumar suports, cosa que evidencia que una part rellevant del votant socialista prefereix al seu líder falcat. Apostar tant per una opció no hegemònica entre l'electorat fins al punt de desembocar en uns nous comicis pot passar factura. Alguns defensors de la coalició es plantejaran fer el salt a Podem, que és l'únic que la defensa?
 
6. Flirteig amb el 155

Sánchez ha fet acostaments a Cs els darrers dies, deixant clar que no dubtaria en tornar a aplicar el 155, per espolsar-se la pressió de la dreta. La necessitat de mans lliures per gestionar el cas català, de fet, ha estat un altre dels arguments per no pactar amb Podem, nítid partidari del diàleg.

El PSOE, en aquest cas, ha tornat a jugar fort en base a una qüestió que tampoc no genera consens en el seu electorat, ja que, amb dades del CIS, un 40,4% dels seus votants aposta per afrontar la qüestió catalana amb "diàleg i negociació", sense contemplar límits, per un 41% que vol combinar diàleg i compliment de la llei i un 12,6% que directament aposta per la mà dura. Com reaccionaran aquests quatre de cada deu votants socialistes que rebutgen mesures repressives, davant l'enduriment del to?