20
de setembre
del
2019
Actualitzat
a les
21:23h
Barcelona ja ha donat el tret de sortida a les festes de la Mercè i ho ha fet amb el pregó de l'exalcaldessa de Madrid, Manuela Carmena. La jutge emèrita arribava a Sant Jaume acompanyada de la polèmica que l'havia precedit arran de diverses declaracions fetes després de ser escollida pregonera, en què negava l'existència de presos polítics a l'Estat i assenyalava l'1-O com una de les causes de l'auge de Vox. Aquest divendres, al Saló de Cent de l'Ajuntament, Carmena ha evitat cap referència als presos i a l'exercici del dret a l'autodeterminació -Ada Colau sí que s'hi ha referit-, i s'ha centrat en la reivindicació del diàleg entre Catalunya i l'Estat.
Per fer-ho, la pregonera ha recorregut a un dels seus exemples simbòlics preferits i ha recordat com el 28 de setembre del 2017, tres dies abans del referèndum, la companyia de publicitat Sra. Rushmore va desplegar una pancarta al balcó de la seva oficina de Madrid amb la inscripció "Parlem?". Poques hores després, l'agència barcelonina SCPF responia amb el mateix gest, en aquest cas amb la inscripció "Hablemos".
Per Carmena, aquells gestos van ser un "armistici en la guerra de banderes entre les dues grans ciutats". "Quants d'aquells crits hauríem necessitat. Quants en seguim necessitant", ha reclamat. L'exalcaldessa de Madrid ha obviat que un tercer actor va intentar sumar-se a la campanya. Va ser l'empresa de Risto Mejide, a qui la policia va obligar a retirar una pancarta similar dues hores després d'haver-la penjat.
El lema Parlem/Hablemos no va acabar amb les pancartes. Sis dies després de l'1-O, el 7 d'octubre de 2017 5.500 persones -segons la Guàrdia Urbana- van omplir la plaça de Sant Jaume vestides amb samarretes blanques per reclamar diàleg entre els governs espanyol i català.
La mobilització també es va fer en ciutats com Madrid, Sevilla o Bilbao, però no va tenir més recorregut, tot i el suport de líders polítics com Miquel Iceta o Ada Colau. Les samarretes blanques no es van tornar a veure als carrers malgrat l'empresonament dels líders independentistes o l'aplicació del 155.
La reivindicació del pregó també enllaça amb la defensa que tant Carmena com Colau van fer durant l'anterior mandat de la necessitat d'entesa entre les dues ciutats i que pretenien estendre a la societat civil. Les dues alcaldesses presumien d'una connexió que mai abans s'havia experimentat entre Barcelona i Madrid i que va acabar després que Carmena no pogués mantenir l'alcaldia a la capital espanyola.
Colau recorda Forn
Tot i l'adeu de Carmena, Colau ha continuat defensant la seva anterior homòloga com una figura a tenir en compte per trobar solucions al conflicte català. Després de l'allau de crítiques a l'exalcaldessa de Madrid arran de les seves declaracions sobre l'1-O i els presos polítics, Colau va llançar un missatge als independentistes. "Si no poden dialogar amb Carmena, amb qui ho podran fer?".
Aquest divendres, al Saló de Cent, Colau ha reconegut discrepàncies amb Carmena en algunes opinions i ha tingut un record pel regidor de JxCat a l'Ajuntament, Quim Forn, i la resta de presos polítics. Les seves paraules no han rebut cap aplaudiment dels representants del PSC. L'alcaldessa també ha ressaltat la presència a l'acte de representants de l'ONG Open Arms, amb el seu fundador Òscar Camps al capdavant, i ha agraït la seva tasca de salvament a la "fossa" del Mediterrani.
"Que la festa ens permeti veure'ns amb els ulls dels altres, que la música i la poesia dels altres ens permeti escoltar-la i ballar-la com si fos nostra", ha afirmat Carmena el seu discurs, en què també ha assenyalat que "parlar i escoltar és la identitat de la ciutat".
Dos anys a Barcelona
En el seu pregó, Carmena ha recordat que va ser veïna de Barcelona durant dos anys a la dècada dels 60. "Em vaig enamorar de la vostra ciutat", ha assegurat. Hi va arribar com a represaliada pel franquisme juntament amb el seu marit i té el record d'haver participat en "la lluita constant a què s'enfronten les ciutats per ser més justes".
L'exalcaldessa de Madrid també ha recordat la Barcelona de les barraques, especialment les del barri de la Bomba, a l'Hospitalet de Llobregat, on actualment hi ha el centre comercial Gran Via 2. Carmena ha recordat que la majoria dels seus veïns eren originaris de Jaén i ha assegurat que va ser amiga de molts ells. Especialment d'una dona anomenada Pura. "Em va ensenyar més de la vida que els meus veritables mestres", ha dit. Li va fer d'advocada després que fos detinguda un 1 de maig.
Com a advocada, Carmena també va trepitjar força els jutjats de guàrdia per defensar persones encausades pel Tribunal d'Ordre Públic franquista, que més tard evolucionaria en l'actual Audiència Nacional.
Unir Barcelona i Madrid
Carmena s'ha definit com a "madrilenya pels quatre costats però enamorada irremeiablement de Catalunya i Barcelona". En aquest sentit ha insistit a unir "com sigui i per sempre" aquestes dues grans ciutats, malgrat les "essències nacionals pròpies" que, segons l'exalcaldessa de Madrid, cal respectar i valorar.
La jutgessa emèrita ha expressat el seu desig de "vincular" la Mercè amb la festa major de Madrid, la de San Isidro, que se celebra el 15 de maig. "Madrid voldria ser capital de l'ecologia, en sintonia amb vosaltres, que heu liderat tantes innovacions", ha dit.
Isidro i Mercè, dos sants que Carmena també ha reivindicat. Una, pel concepte de mercè, d'acollida, compassió i ajuda a qui més ho necessita que representa. L'altre, com a "pagès d'espardenyes que res té a veure amb el poder".
Carmena ha desitjat un bon inici de festa als barcelonins, tot confiant que la capital catalana i Madrid facin passos endavant en el seu agermanament. El Parlem/Hablemos, però, apareix com a llunyà i insuficient en un moment en què Barcelona ja prepara la resposta a la sentència del Suprem, com l'Ajuntament ja va aprovar fa pocs dies.
Per fer-ho, la pregonera ha recorregut a un dels seus exemples simbòlics preferits i ha recordat com el 28 de setembre del 2017, tres dies abans del referèndum, la companyia de publicitat Sra. Rushmore va desplegar una pancarta al balcó de la seva oficina de Madrid amb la inscripció "Parlem?". Poques hores després, l'agència barcelonina SCPF responia amb el mateix gest, en aquest cas amb la inscripció "Hablemos".
Per Carmena, aquells gestos van ser un "armistici en la guerra de banderes entre les dues grans ciutats". "Quants d'aquells crits hauríem necessitat. Quants en seguim necessitant", ha reclamat. L'exalcaldessa de Madrid ha obviat que un tercer actor va intentar sumar-se a la campanya. Va ser l'empresa de Risto Mejide, a qui la policia va obligar a retirar una pancarta similar dues hores després d'haver-la penjat.
El lema Parlem/Hablemos no va acabar amb les pancartes. Sis dies després de l'1-O, el 7 d'octubre de 2017 5.500 persones -segons la Guàrdia Urbana- van omplir la plaça de Sant Jaume vestides amb samarretes blanques per reclamar diàleg entre els governs espanyol i català.
La mobilització també es va fer en ciutats com Madrid, Sevilla o Bilbao, però no va tenir més recorregut, tot i el suport de líders polítics com Miquel Iceta o Ada Colau. Les samarretes blanques no es van tornar a veure als carrers malgrat l'empresonament dels líders independentistes o l'aplicació del 155.
La reivindicació del pregó també enllaça amb la defensa que tant Carmena com Colau van fer durant l'anterior mandat de la necessitat d'entesa entre les dues ciutats i que pretenien estendre a la societat civil. Les dues alcaldesses presumien d'una connexió que mai abans s'havia experimentat entre Barcelona i Madrid i que va acabar després que Carmena no pogués mantenir l'alcaldia a la capital espanyola.
Colau recorda Forn
Tot i l'adeu de Carmena, Colau ha continuat defensant la seva anterior homòloga com una figura a tenir en compte per trobar solucions al conflicte català. Després de l'allau de crítiques a l'exalcaldessa de Madrid arran de les seves declaracions sobre l'1-O i els presos polítics, Colau va llançar un missatge als independentistes. "Si no poden dialogar amb Carmena, amb qui ho podran fer?".
Aquest divendres, al Saló de Cent, Colau ha reconegut discrepàncies amb Carmena en algunes opinions i ha tingut un record pel regidor de JxCat a l'Ajuntament, Quim Forn, i la resta de presos polítics. Les seves paraules no han rebut cap aplaudiment dels representants del PSC. L'alcaldessa també ha ressaltat la presència a l'acte de representants de l'ONG Open Arms, amb el seu fundador Òscar Camps al capdavant, i ha agraït la seva tasca de salvament a la "fossa" del Mediterrani.
"Que la festa ens permeti veure'ns amb els ulls dels altres, que la música i la poesia dels altres ens permeti escoltar-la i ballar-la com si fos nostra", ha afirmat Carmena el seu discurs, en què també ha assenyalat que "parlar i escoltar és la identitat de la ciutat".
Dos anys a Barcelona
En el seu pregó, Carmena ha recordat que va ser veïna de Barcelona durant dos anys a la dècada dels 60. "Em vaig enamorar de la vostra ciutat", ha assegurat. Hi va arribar com a represaliada pel franquisme juntament amb el seu marit i té el record d'haver participat en "la lluita constant a què s'enfronten les ciutats per ser més justes".
L'exalcaldessa de Madrid també ha recordat la Barcelona de les barraques, especialment les del barri de la Bomba, a l'Hospitalet de Llobregat, on actualment hi ha el centre comercial Gran Via 2. Carmena ha recordat que la majoria dels seus veïns eren originaris de Jaén i ha assegurat que va ser amiga de molts ells. Especialment d'una dona anomenada Pura. "Em va ensenyar més de la vida que els meus veritables mestres", ha dit. Li va fer d'advocada després que fos detinguda un 1 de maig.
Com a advocada, Carmena també va trepitjar força els jutjats de guàrdia per defensar persones encausades pel Tribunal d'Ordre Públic franquista, que més tard evolucionaria en l'actual Audiència Nacional.
Unir Barcelona i Madrid
Carmena s'ha definit com a "madrilenya pels quatre costats però enamorada irremeiablement de Catalunya i Barcelona". En aquest sentit ha insistit a unir "com sigui i per sempre" aquestes dues grans ciutats, malgrat les "essències nacionals pròpies" que, segons l'exalcaldessa de Madrid, cal respectar i valorar.
La jutgessa emèrita ha expressat el seu desig de "vincular" la Mercè amb la festa major de Madrid, la de San Isidro, que se celebra el 15 de maig. "Madrid voldria ser capital de l'ecologia, en sintonia amb vosaltres, que heu liderat tantes innovacions", ha dit.
Isidro i Mercè, dos sants que Carmena també ha reivindicat. Una, pel concepte de mercè, d'acollida, compassió i ajuda a qui més ho necessita que representa. L'altre, com a "pagès d'espardenyes que res té a veure amb el poder".
Carmena ha desitjat un bon inici de festa als barcelonins, tot confiant que la capital catalana i Madrid facin passos endavant en el seu agermanament. El Parlem/Hablemos, però, apareix com a llunyà i insuficient en un moment en què Barcelona ja prepara la resposta a la sentència del Suprem, com l'Ajuntament ja va aprovar fa pocs dies.