Des del 20-S, només repressió

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Avui fa dos anys que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van prendre la paraula a la plaça de Sant Jaume, pocs minuts després de la compareixença a Palau de Carles Puigdemont. Va ser la primera intervenció d'un dia en el qual van acabar sent protagonistes. "Avui tenim un Govern fort, a qui els catalans devem tota l'autoritat", es va escoltar de boca dels presidents de l'ANC i Òmnium, envoltats de representants de sindicats i entitats.

Des de primera hora del matí s'havien practicat escorcolls a seus de la Generalitat per provar d'impedir el referèndum, la Guàrdia Civil havia detingut alts càrrecs del Govern i la rambla de Catalunya era plena de manifestants. A la tarda, davant la seu de la conselleria d'Economia, la concentració es va multiplicar. Aquell dia es van encetar les mobilitzacions que tindrien com a punt àlgid l'1 d'octubre. El 20-S també va començar la repressió.

Menys d'un mes després, el 16 d'octubre del 2017, Sánchez i Cuixart declaraven a l'Audiència Nacional i eren empresonats. Encara no han sortit en llibertat. Avui es commemorarà el segon aniversari de la gran manifestació de la rambla de Catalunya, una jornada escrutada en el judici del Tribunal Suprem i que va ser la base de l'acusació de sedició als Jordis. L'ANC i Òmnium han preparat un acte centrat en "els drets i les llibertats". Després de la manifestació de la Diada, el record del 20-S obrirà les concentracions orientades a denunciar la resposta repressiva al procés, en el compte enrere per conèixer el contingut de la sentència.

El text que Manuel Marchena intentarà consensuar amb la resta de magistrats del tribunal -l'únic escenari previst ara mateix és el de la unanimitat- es preveu condemnatori. I davant la condemna s'haurà d'articular una resposta, civil i institucional, que coincidirà amb la precampanya de les noves eleccions espanyoles. El mateix fiscal Javier Zaragoza ja va avançar en quines dates podria fer-se pública la resolució. Mala peça al teler si la reacció de país queda mesclada amb càlculs electorals.

De les urgències per teixir una resposta unitària i de l'estratègia de confrontació amb l'Estat -que no té un suport unànime a l'independentisme- en parla Lluís Llach en una entrevista a NacióDigital. Llach parla clar.
 

---

Avui no et perdis

» Entrevista a Lluís Llach: «Només tenim una sortida, la confrontació amb l'Estat»; per Roger Tugas.

»«El PSOE no té 'cap por' a l'abstenció» el 10-N; per Sara González.

» Opinió; «10-N: apuntalar el règim del 78»; per Pep Martí.

»«La CUP de Barcelona s'obre als moviments socials per 'repensar-se'»; per Andreu Merino.

»«La Generalitat denuncia nou persones per intentar evitar el trasllat dels presos a Madrid»; per Aida Morales.

» «Les negociacions per les possibles expropiacions de la Sagrada Família començaran després de la Mercè»; per Andreu Merino.

»«Tot el que no et pots perdre de la Mercè»; per Andreu Merino.

»«Les sèries catalanes que ha comprat Netflix»; per Víctor Rodrigo.

---

 El passadís

Els Mossos d'Esquadra van detenir dimecres el president de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (Fagic), Simón Montero, en el marc d'una operació de blanqueig de capitals. Montero forma part del clan dels Jodorovich, vinculat al tràfic de drogues i que té presència a Barcelona, Madrid i Mallorca. El 2012 va ser absolt d'un delicte de tinença d'armes de guerra per un defecte de forma en les proves i, des d'aquell moment, ha vist com membres del seu clan s'asseien al banc dels acusats. Tanmateix, des del 2013, la presidència de la principal entitat gitana de Catalunya li ha proporcionat accés a ajudes públiques per desenvolupar programes socials i la possibilitat de ser la cara més visible de la comunitat gitana, amb actes al Parlament inclosos. Les entitats del col·lectiu gitano crítiques amb la seva figura i representants de les administracions sempre han qüestionat el seu paper en veu baixa. Ara, s'obre un nou escenari. Si en voleu saber més sobre la trajectòria de Montero, no us perdeu aquest article d'Andreu Merino.

Vist i llegit

Álex Galán és autor de la sèrie El viajero del hielo. A banda de fer de guia d'expedicions, aquest documentalista asturià ha viatjat i viscut en algunes de les zones més fredes del planeta per obtenir material per al seu treball audiovisual, que alerta dels efectes palpables del canvi climàtic. Galán relata com la intervenció continuada de l'home en el medi ambient ha convertit el mar d'Aral en un desert, com s'estan extingint glaceres en territori islandès, i fins a quin punt les guerres per l'aigua ja són una realitat. Al Versió a RAC1 hi van conversar per constatar que en països com el Kirguizistan o el Tadjikistan, dipòsits d'aigua i embassaments s'estan protegint amb l'exèrcit per evitar atemptats i que, a Sud-àfrica, els militars han de custodiar els camions cisterna d'aigua potable. En aquesta informació d'Àfrica Pallero i Gerard Giménez queda recollida l'entrevista a Galán, plena d'alertes sobre la vulnerabilitat del planeta si no es frenen les emissions de diòxid de carboni i es prenen decisions sostenibles.

 El nom propi

Iñaki Urdangarin és un dels protagonistes de la setmana. Un any i tres mesos després que entrés a la presó, el marit de la infanta Cristina va sortir ahir per primer cop del centre penitenciari d'Àvila per fer tasques de voluntariat a Pozuelo de Alarcón. Urdangarin ajudarà dos cops per setmana una entitat religiosa que treballa amb discapacitats intel·lectuals després que el jutge l'autoritzés a fer treballs comunitaris mentre compleix condemna, malgrat l'oposició de la Fiscalia. L'entitat va detallar ahir que el cunyat de Felip VI, sentenciat a cinc anys i deu mesos d'empresonament, participa en activitats de psicomotrocitat dels usuaris de l'entitat. Els moviments d'Urdangarin, a l'ombra dels focus mediàtics des del 18 juny del 2018, van despertar l'interès dels mitjans. El País fins i tot en va divulgar a les xarxes una fotogaleria amb imatges del primer matí fora de la presó.

 Els imperdibles

Aquest cap de setmana tenim propostes per triar i remenar. A Vic està en marxa la 31a edició del Mercat de Música Viva, amb un extens programa de concerts -una norantena- que sonaran a tots els racons de la capital d'Osona. Un clàssic del calendari musical del país, que se solapa amb els concerts de la Mercè. Fins a 60 espais de la ciutat acolliran activitats de la Festa Major de Barcelona, de les quals en destaquen les actuacions musicals programades durant dues nits a la platja del Bogatell. Tant el Mercat de Música Viva com els detalls de la Mercè figuren en les deu recomanacions d'oci i cultura que us acosta sempre Arnau Urgell. En el llistat hi inclou el que resta de les Festes de Santa Tecla a Tarragona i la Festa al Cel, amb exhibicions acrobàtiques, a Alguaire.

 ​