21
de setembre
del
2019
Actualitzat
el
23
de setembre
a les
14:30h
El ritme frenètic de la campanya torna a marcar el pas de la política espanyola i catalana. La convocatòria del 10-N suposarà la quartes eleccions en tan sols quatre anys a Espanya, però també un nou test d'estrès per a Catalunya, que viurà la quarta votació en tan sols dos anys. Els partits hauran d'afrontar unes eleccions marcades per la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O i el calendari per ajustar candidatures i estratègies és estret. La confecció de les llistes hauran de transitar en paral·lel a un escenari agitat fruit de les possibles condemnes. A continuació, deu incògnites clau que marcaran el context català.
1. Els dirigents empresonats podran ser candidats?
Les llistes electorals s'han de publicar al BOE el 15 d'octubre i, en cas de les coalicions, han d'estar tancades abans. La previsió, és que la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O es faci pública durant els deu primers dies d''octubre, segons ha apuntat el fiscal Javier Zaragoza, i la inhabilitació dels processats es dona per assegurada. Això suposaria que Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull no podrien tornar a figurar en unes llistes. En cas que els incloguessin i la sentència arribes a posteriori, ERC i JxCat es veurien obligats a substituir-los. Preveient aquest escenari, la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, ja ha manifestat aquesta setmana que creu que "seria millor" no incloure'ls a la candidatura des del principi. Però Junqueras i Romeva ja han anunciat que sí que volen repetir com a caps de llista al Congrés i al Senat. De fet, el líder d'ERC està a l'espera que el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea determini el pròxim 14 d'octubre si té o no immunitat com a eurodiputat electe des del passat 26 de maig.
2. És mobilitzarà l'independentisme més que a les eleccions del 28-A?
A les eleccions del 28-A, la participació es va disparar a Catalunya fins al 77,5%, que van suposar 17,8 punts més que als comicis del 2016. Va créixer especialment en territoris on l'independentisme està més arrelat. El context electoral va estar clarament marcat pel judici al Tribunal Suprem, que es va desenvolupar en paral·lel a la campanya, i els empresonats van poder participar en alguns mítings per videoconferència els dies en què no hi havia sessió. Caldrà veure ara si el 10-N la participació torna a ser tan alta tenint en compte que les eleccions es produiran poques setmanes després que s'hagi fet públic el veredicte de Manuel Marchena o bé si la desmobilització de la qual alerten alguns politòlegs es materialitza de forma transversal. L'últim dia per publicar enquestes durant la campanya electoral, que durarà només una setmana, serà el 4 de novembre.
3. Condiciona el 10-N el calendari d'unes eventuals eleccions catalanes?
Des d'ERC s'ha posat sobre la taula un avançament electoral a Catalunya com a possible resposta a la sentència del Tribunal Suprem. Però la repetició electoral de les espanyoles compliquen aquest calendari. Per convocar-les calen 54 dies d'antelació i el fet de tenir el 10-N al bell mig del calendari redueix les possibilitats d'un avançament electoral aquest mateix 2019. Tot i això, aquesta és una qüestió que està candent, especialment, a ERC. Els republicans s'han vist obligats a ajornar fins al desembre la segona fase del seu procés congressual, mentre que la convocatòria electoral complica també la reorganització de JxCat. El president de la Generalitat, Quim Torra, que és qui té la prerrogativa de prémer el botó electoral, no avala que els comicis hagin de formar part d'una resposta a la sentència.
4. La campanya pot afectar a la resposta unitària a la sentència de l'1-O?
Deia la setmana passada la portaveu i secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, que els cicles electorals havien alimentat els "retrets mutus" i una "dinàmica autodestructiva" entre un independentisme ja tocat per les "desconfiances". La convocatòria electoral del 10-N arriba sense que els diferents actors hagin superat encara la desunió ni hagin concretat quina serà la reacció a la sentència. A més, des de les entitats i els partits es reclama una resposta de caràcter transversal. Caldrà veure com casa la competència electoral amb el repte d'unir sota un mateix pla d'acció no només JxCat, ERC i la CUP, sinó també els comuns.
5. És l'oportunitat de Miquel Iceta per entrar al Senat?
Pedro Sánchez i els socialistes catalans tenen gravat a foc com els independentistes van frustrar el camí a Miquel Iceta per presidir el Senat el passat mes de maig. El PSC ja ha comunicat de portes endins al partit que la intenció és tornar a repetir les mateixes llistes que al 28-A i que, per tant, Meritxell Batet sigui la cap de llista al Congrés i Manuel Cruz al Senat. Tots dos presideixen les dues cambres en aquest moment. La repetició electoral podria ser l'oportunitat d'Iceta per presentar-se com a candidat a senador i acabar per aquesta via presidint la cambra alta, però el líder dels socialistes catalans prefereix seguir pugnant per la presidència de la Generalitat. Més encara quan preveu que les eleccions catalanes seran en pocs mesos i que les enquestes auguren un creixement del PSC.
6. El PSC farà una campanya bel·ligerant amb els comuns tot i compartir govern a Barcelona?
La sentència del Suprem i les eleccions del 10-N seran un test d'estrès per al govern dels comuns i del PSC a Barcelona. PSOE i Podem han intercanviat acusacions sobre la culpabilitat de la repetició electoral i això fa preveure una campanya agra entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, fet que pot tenir ressò també en la pugna catalana que, previsiblement, tornarà a estar encapçalada per Meritxell Batet i Jaume Asens. Els comuns espremeran la negativa del PSOE a compartir el govern amb Podem i els socialistes catalans aixecaran el dit acusador contra Iglesias, de qui ja subratllen que ha bloquejat fins a quatre vegades una investidura de Sánchez. El president del govern espanyol en funcions va dir dijous a La Sexta que amb una coalició amb Podem ara "no dormiria a la nit" i va recordar com Ada Colau defensa que, si hi ha una sentència condemnatòria, caldrà mobilitzar-se al carrer.
7. Jaume Asens repetirà com a candidat dels comuns?
Molt probablement tornarà a ser el candidat. Fonts de la direcció expliquen que la intenció és mantenir la mateixa llista que va concórrer a les eleccions del 28-A, però seran els òrgans del partit els que acabin de ratificar-ho. L'elecció de Jaume Asens com a cap de llista no va estar exempta de tensions, especialment per part del corrent Comuns Federalistes, que van manifestar la seva incomoditat amb l'elecció d'un candidat de marcat segell sobiranista. De fet, el passat mes de març, el 40% de les bases que van participar en la votació per escollir el cap de cartell no van avalar Asens. D'un cens amb poc més de 9.000 inscrits validats, van votar 141 persones.
8. Tornarà a ser Arrimadas la veu de Ciutadans a Catalunya?
Arrimadas va deixar el Parlament per ser la candidata per Catalunya a les eleccions espanyoles i durant la legislatura fallida ha assumit el paper de portaveu del grup al Congrés. Això ha obligat el partit taronja a reestructurar-se al Parlament. Una de les incògnites és si ara repetirà com a cap de cartell a la llista catalana o bé es presentarà per Madrid. Fonts coneixedores de la situació interna al partit asseguren que la relació d'Arrimadas amb Rivera és tensa, però paradoxalment el seu destí està lligat al del líder de Ciutadans. La dirigent no ha qüestionat internament l'estratègia del partit i ha procurat mantenir-se al marge del degoteig de baixes. La figura de Nacho Martín Blanco seria una alternativa a Arrimadas com a cap de cartell per Barcelona, però fonts del partit neguen que sigui una opció viable ara mateix.
9. Cayetana Álvarez de Toledo serà de nou la cap de llista del PP?
Tot apunta que tornarà a ser la cap de llista del PP a Catalunya malgrat els mals resultats obtinguts el 28-A, ja que ella va ser l'única representant que va obtenir el partit. Tot i això, ha anat escalant posicions i, a hores d'ara, és portaveu dels populars al Congrés, a més de ser una dirigent del nucli de Pablo Casado a la direcció. No és, però, una dirigent exempta de polèmica. Per una banda, dins del PP es valora la seva capacitat per entonar un discurs que pot ser útil per tapar fuites cap a Vox i que és capaç de superar el duel amb la portaveu de Cs, Inés Arrimadas. Però, per altra banda, el seu discurs agressiu contrasta amb el to moderat que estrena Casado de cara al 10-N. De fet, Álvarez de Toledo ja ha tingut una picabaralla pública amb el PP basc, a qui ha acusat de "tebi" davant del nacionalisme, a més de verbalitzar que està en contra del sistema foral.
10. Es presentarà Front Republicà?
El debat està obert. Des de Poble Lliure tenen clar que es volen presentar i tornaran a emplaçar la CUP a fer-ho, malgrat que el secretariat dels anticapitalistes no és partidari de reobrir un debat que ja va fer abans del 28-A i que ara hauria de reprendre a corre-cuita. Tot apunta, però, que serà inevitable. Un cop esgotat aquest intent, si la CUP torna a descartar presentar-se, la previsió que fan els actors que van formar part de la coalició -Poble Lliure, Pirates i Som Alternativa- és tornar a intentar aconseguir representació. El 28-A no van superar el llindar del 3%, però entenen que ara el context post-sentència els podria ser favorable. Caldrà veure, però, amb quin candidat.
1. Els dirigents empresonats podran ser candidats?
Les llistes electorals s'han de publicar al BOE el 15 d'octubre i, en cas de les coalicions, han d'estar tancades abans. La previsió, és que la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O es faci pública durant els deu primers dies d''octubre, segons ha apuntat el fiscal Javier Zaragoza, i la inhabilitació dels processats es dona per assegurada. Això suposaria que Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull no podrien tornar a figurar en unes llistes. En cas que els incloguessin i la sentència arribes a posteriori, ERC i JxCat es veurien obligats a substituir-los. Preveient aquest escenari, la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, ja ha manifestat aquesta setmana que creu que "seria millor" no incloure'ls a la candidatura des del principi. Però Junqueras i Romeva ja han anunciat que sí que volen repetir com a caps de llista al Congrés i al Senat. De fet, el líder d'ERC està a l'espera que el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea determini el pròxim 14 d'octubre si té o no immunitat com a eurodiputat electe des del passat 26 de maig.
2. És mobilitzarà l'independentisme més que a les eleccions del 28-A?
A les eleccions del 28-A, la participació es va disparar a Catalunya fins al 77,5%, que van suposar 17,8 punts més que als comicis del 2016. Va créixer especialment en territoris on l'independentisme està més arrelat. El context electoral va estar clarament marcat pel judici al Tribunal Suprem, que es va desenvolupar en paral·lel a la campanya, i els empresonats van poder participar en alguns mítings per videoconferència els dies en què no hi havia sessió. Caldrà veure ara si el 10-N la participació torna a ser tan alta tenint en compte que les eleccions es produiran poques setmanes després que s'hagi fet públic el veredicte de Manuel Marchena o bé si la desmobilització de la qual alerten alguns politòlegs es materialitza de forma transversal. L'últim dia per publicar enquestes durant la campanya electoral, que durarà només una setmana, serà el 4 de novembre.
3. Condiciona el 10-N el calendari d'unes eventuals eleccions catalanes?
Des d'ERC s'ha posat sobre la taula un avançament electoral a Catalunya com a possible resposta a la sentència del Tribunal Suprem. Però la repetició electoral de les espanyoles compliquen aquest calendari. Per convocar-les calen 54 dies d'antelació i el fet de tenir el 10-N al bell mig del calendari redueix les possibilitats d'un avançament electoral aquest mateix 2019. Tot i això, aquesta és una qüestió que està candent, especialment, a ERC. Els republicans s'han vist obligats a ajornar fins al desembre la segona fase del seu procés congressual, mentre que la convocatòria electoral complica també la reorganització de JxCat. El president de la Generalitat, Quim Torra, que és qui té la prerrogativa de prémer el botó electoral, no avala que els comicis hagin de formar part d'una resposta a la sentència.
4. La campanya pot afectar a la resposta unitària a la sentència de l'1-O?
Deia la setmana passada la portaveu i secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, que els cicles electorals havien alimentat els "retrets mutus" i una "dinàmica autodestructiva" entre un independentisme ja tocat per les "desconfiances". La convocatòria electoral del 10-N arriba sense que els diferents actors hagin superat encara la desunió ni hagin concretat quina serà la reacció a la sentència. A més, des de les entitats i els partits es reclama una resposta de caràcter transversal. Caldrà veure com casa la competència electoral amb el repte d'unir sota un mateix pla d'acció no només JxCat, ERC i la CUP, sinó també els comuns.
5. És l'oportunitat de Miquel Iceta per entrar al Senat?
Pedro Sánchez i els socialistes catalans tenen gravat a foc com els independentistes van frustrar el camí a Miquel Iceta per presidir el Senat el passat mes de maig. El PSC ja ha comunicat de portes endins al partit que la intenció és tornar a repetir les mateixes llistes que al 28-A i que, per tant, Meritxell Batet sigui la cap de llista al Congrés i Manuel Cruz al Senat. Tots dos presideixen les dues cambres en aquest moment. La repetició electoral podria ser l'oportunitat d'Iceta per presentar-se com a candidat a senador i acabar per aquesta via presidint la cambra alta, però el líder dels socialistes catalans prefereix seguir pugnant per la presidència de la Generalitat. Més encara quan preveu que les eleccions catalanes seran en pocs mesos i que les enquestes auguren un creixement del PSC.
6. El PSC farà una campanya bel·ligerant amb els comuns tot i compartir govern a Barcelona?
La sentència del Suprem i les eleccions del 10-N seran un test d'estrès per al govern dels comuns i del PSC a Barcelona. PSOE i Podem han intercanviat acusacions sobre la culpabilitat de la repetició electoral i això fa preveure una campanya agra entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, fet que pot tenir ressò també en la pugna catalana que, previsiblement, tornarà a estar encapçalada per Meritxell Batet i Jaume Asens. Els comuns espremeran la negativa del PSOE a compartir el govern amb Podem i els socialistes catalans aixecaran el dit acusador contra Iglesias, de qui ja subratllen que ha bloquejat fins a quatre vegades una investidura de Sánchez. El president del govern espanyol en funcions va dir dijous a La Sexta que amb una coalició amb Podem ara "no dormiria a la nit" i va recordar com Ada Colau defensa que, si hi ha una sentència condemnatòria, caldrà mobilitzar-se al carrer.
7. Jaume Asens repetirà com a candidat dels comuns?
Molt probablement tornarà a ser el candidat. Fonts de la direcció expliquen que la intenció és mantenir la mateixa llista que va concórrer a les eleccions del 28-A, però seran els òrgans del partit els que acabin de ratificar-ho. L'elecció de Jaume Asens com a cap de llista no va estar exempta de tensions, especialment per part del corrent Comuns Federalistes, que van manifestar la seva incomoditat amb l'elecció d'un candidat de marcat segell sobiranista. De fet, el passat mes de març, el 40% de les bases que van participar en la votació per escollir el cap de cartell no van avalar Asens. D'un cens amb poc més de 9.000 inscrits validats, van votar 141 persones.
8. Tornarà a ser Arrimadas la veu de Ciutadans a Catalunya?
Arrimadas va deixar el Parlament per ser la candidata per Catalunya a les eleccions espanyoles i durant la legislatura fallida ha assumit el paper de portaveu del grup al Congrés. Això ha obligat el partit taronja a reestructurar-se al Parlament. Una de les incògnites és si ara repetirà com a cap de cartell a la llista catalana o bé es presentarà per Madrid. Fonts coneixedores de la situació interna al partit asseguren que la relació d'Arrimadas amb Rivera és tensa, però paradoxalment el seu destí està lligat al del líder de Ciutadans. La dirigent no ha qüestionat internament l'estratègia del partit i ha procurat mantenir-se al marge del degoteig de baixes. La figura de Nacho Martín Blanco seria una alternativa a Arrimadas com a cap de cartell per Barcelona, però fonts del partit neguen que sigui una opció viable ara mateix.
9. Cayetana Álvarez de Toledo serà de nou la cap de llista del PP?
Tot apunta que tornarà a ser la cap de llista del PP a Catalunya malgrat els mals resultats obtinguts el 28-A, ja que ella va ser l'única representant que va obtenir el partit. Tot i això, ha anat escalant posicions i, a hores d'ara, és portaveu dels populars al Congrés, a més de ser una dirigent del nucli de Pablo Casado a la direcció. No és, però, una dirigent exempta de polèmica. Per una banda, dins del PP es valora la seva capacitat per entonar un discurs que pot ser útil per tapar fuites cap a Vox i que és capaç de superar el duel amb la portaveu de Cs, Inés Arrimadas. Però, per altra banda, el seu discurs agressiu contrasta amb el to moderat que estrena Casado de cara al 10-N. De fet, Álvarez de Toledo ja ha tingut una picabaralla pública amb el PP basc, a qui ha acusat de "tebi" davant del nacionalisme, a més de verbalitzar que està en contra del sistema foral.
10. Es presentarà Front Republicà?
El debat està obert. Des de Poble Lliure tenen clar que es volen presentar i tornaran a emplaçar la CUP a fer-ho, malgrat que el secretariat dels anticapitalistes no és partidari de reobrir un debat que ja va fer abans del 28-A i que ara hauria de reprendre a corre-cuita. Tot apunta, però, que serà inevitable. Un cop esgotat aquest intent, si la CUP torna a descartar presentar-se, la previsió que fan els actors que van formar part de la coalició -Poble Lliure, Pirates i Som Alternativa- és tornar a intentar aconseguir representació. El 28-A no van superar el llindar del 3%, però entenen que ara el context post-sentència els podria ser favorable. Caldrà veure, però, amb quin candidat.