19
de setembre
del
2019
Actualitzat
a la
13:35h
Nou cop al clan Jodorovich, també conegut com el dels Mulatos o els Manolos, en funció del territori on desenvolupin la seva activitat. Aquest dimecres els Mossos d'Esquada van detenir quatre membres de la família en el marc d'un operatiu contra el blanqueig de capitals ordenada pel jutjat d'instrucció 10 de Barcelona.
La investigació està sota secret de sumari però El Periódico ha avançat que el president de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya, Simón Montero Jodorovich, és un dels arrestats. El jutjat investiga un total de setze persones que haurien blanquejat diners obtinguts del tràfic de droga amb la compravenda de vehicles de luxe.
Una presidència polèmica
Montero ostenta la presidència de la Fagic des del 2013, un any després de ser absolt pel Tribunal Suprem d'un delicte de tinença il·lícita d'armes de guerra. El 2011 l'Audiència de Barcelona l'havia condemnat, però l'alt tribunal va considerar que la Policia Nacional Espanyola no havia seguit el procediment adequat per enregistrar les escoltes que l'inculpaven.
Tot i això, la sentència de l’alt tribunal reflectia que la invalidesa de les proves no suposava la negació dels fets que aquestes acreditaven, sinó la impossibilitat d’utilitzar-les en un judici.
Episodis com aquest han fet que la trajectòria de Montero a la Fagic hagi estat acompanyada sempre per la polèmica. El seu nom provoca por a la majoria de cercles gitanos, que relaten a NacióDigital -sempre demanant confidencialitat- com Montero ha arribat a la presidència de la Fagic fent valer la fama de la seva família per tenir garantit el suport de la seixantena d'associacions que integren la federació.
El control de la Fagic suposa per a Montero dos al·licients principals. En primer lloc, la gestió de centenars de milers d'euros d'ajudes públiques de les administracions a canvi de gestionar programes per a la reinserció de persones que han estat a la presó.
Un dels contractes públics que més polèmica va generar va ser l'adjudicat per l'Ajuntament de Sant Adrià el 2016, quan el govern municipal del PSC va decidir atorgar a la Fagic el servei d'agents cívics a la Mina.
La decisió va causar el rebuig dels veïns, que s'oposaven al fet que els Jodorovich fossin un referent cívic al barri. El mateix barri on el clan s'ha dedicat històricament al tràfic de droga. El 2016 un dels germans de Montero era detingut per aquest motiu,
El contracte públic a Sant Adrià va ser atorgat després que centenars de persones haguessin de fugir de la Mina per l'assassinat d'un jove al Pot Olímpic el gener del 2016. El codi d'honor dels clans prohibia als familiars de l'autor del crim quedar-se al barri i les persones que van marxar sempre han defensat que els Jodorovich van tenir un paper actiu per forçar l'èxode.
Una cara pública
L'altre rèdit principal que Montero ha obtingut amb la presidència de la Fagic és el rol institucional que suposa el càrrec.
Des que va convertir-se en president de la federació, ha estat habitual veure'l en la commemoració del Dia Internacional del poble gitano, cada 8 d'abril, al Parlament, on també va ser un dels protagonistes de la commemoració del Dia Internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust.
Des del 2012, Montero mirava des de la barrera com múltiples causes judicials afectaven la seva família a Barcelona, Madrid i Mallorca. Ara li ha tocat a ell.
La investigació està sota secret de sumari però El Periódico ha avançat que el president de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya, Simón Montero Jodorovich, és un dels arrestats. El jutjat investiga un total de setze persones que haurien blanquejat diners obtinguts del tràfic de droga amb la compravenda de vehicles de luxe.
Una presidència polèmica
Montero ostenta la presidència de la Fagic des del 2013, un any després de ser absolt pel Tribunal Suprem d'un delicte de tinença il·lícita d'armes de guerra. El 2011 l'Audiència de Barcelona l'havia condemnat, però l'alt tribunal va considerar que la Policia Nacional Espanyola no havia seguit el procediment adequat per enregistrar les escoltes que l'inculpaven.
Tot i això, la sentència de l’alt tribunal reflectia que la invalidesa de les proves no suposava la negació dels fets que aquestes acreditaven, sinó la impossibilitat d’utilitzar-les en un judici.
Episodis com aquest han fet que la trajectòria de Montero a la Fagic hagi estat acompanyada sempre per la polèmica. El seu nom provoca por a la majoria de cercles gitanos, que relaten a NacióDigital -sempre demanant confidencialitat- com Montero ha arribat a la presidència de la Fagic fent valer la fama de la seva família per tenir garantit el suport de la seixantena d'associacions que integren la federació.
El control de la Fagic suposa per a Montero dos al·licients principals. En primer lloc, la gestió de centenars de milers d'euros d'ajudes públiques de les administracions a canvi de gestionar programes per a la reinserció de persones que han estat a la presó.
Un dels contractes públics que més polèmica va generar va ser l'adjudicat per l'Ajuntament de Sant Adrià el 2016, quan el govern municipal del PSC va decidir atorgar a la Fagic el servei d'agents cívics a la Mina.
La decisió va causar el rebuig dels veïns, que s'oposaven al fet que els Jodorovich fossin un referent cívic al barri. El mateix barri on el clan s'ha dedicat històricament al tràfic de droga. El 2016 un dels germans de Montero era detingut per aquest motiu,
El contracte públic a Sant Adrià va ser atorgat després que centenars de persones haguessin de fugir de la Mina per l'assassinat d'un jove al Pot Olímpic el gener del 2016. El codi d'honor dels clans prohibia als familiars de l'autor del crim quedar-se al barri i les persones que van marxar sempre han defensat que els Jodorovich van tenir un paper actiu per forçar l'èxode.
Una cara pública
L'altre rèdit principal que Montero ha obtingut amb la presidència de la Fagic és el rol institucional que suposa el càrrec.
Des que va convertir-se en president de la federació, ha estat habitual veure'l en la commemoració del Dia Internacional del poble gitano, cada 8 d'abril, al Parlament, on també va ser un dels protagonistes de la commemoració del Dia Internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust.
Des del 2012, Montero mirava des de la barrera com múltiples causes judicials afectaven la seva família a Barcelona, Madrid i Mallorca. Ara li ha tocat a ell.