18
de setembre
del
2019
Actualitzat
a les
20:31h
Front Republicà, la coalició de Poble Lliure, Som Alternativa i Pirates de Catalunya per a les últimes eleccions espanyoles del 28-A, va quedar-se finalment fora del Congrés dels Diputats. El partit, llavors liderat per Albano Dante Fachin, no va assolir el llindar del 3% i, amb gairebé 110.000 vots, no va aconseguir representació. Ara, davant la impossibilitat d'investir Pedro Sánchez, sorgeix una nova oportunitat per a l'esquerra independentista i transformadora. I el debat torna, d'inici, a la CUP.
Presentar-se o no a les eleccions espanyoles i, per tant, considerar-les com un espai legítim per a fer política ja va generar debat a principis d'any entre els anticapitalistes. Finalment, i després de votar en contra de presentar-se en les anteriors, Poble Lliure va articular -no sense generar polèmica entre els cupaires- la seva resposta. Front Republicà va néixer com a alternativa. Una coalició que es presentava com a "rupturista" i "nítidament republicana i d'esquerres". Poble Lliure, que encarna una de les dues ànimes majoritàries de la CUP, assegurava que el context polític era "del tot extraordinari" i lamentava que la CUP no hagués assumit aquest paper, que permetia emetre un "vot sòlid i útil".
Quina serà, ara, la postura dels cupaires, després d'haver redefinit durant l'estiu la seva línia estratègica? D'entrada, el debat sobre les espanyoles s'afrontarà a la propera reunió del Secretariat Nacional, expliquen a NacióDigital fonts del partit, amb una decisió que hauria de ser ràpida, ja que la campanya electoral començarà la nit de 31 d'octubre. Els tempos que habitualment la CUP dedica a la presa de decisions, però, podrien dificultar la presentació d'una candidatura amb les seves sigles, malgrat que alguns sectors ja ho han demanat.
És el cas de l'organització juvenil La Forja. Aquesta, propera a Poble Lliure, ja ha animat la CUP a presentar-se a les eleccions espanyoles del 10 de novembre per "assegurar el bloqueig que altres partits no estan disposats a fer". Segons La Forja, ni ERC ni JxCat han actuat al Congrés com una "oposició ferma". Els primers han "blanquejat la imatge del PSOE", asseguren, mentre que els segons han mostrat una gran "indefinició emmarcada dintre d'una estratègia partidista".
L'opció, una candidatura de país
Poble Lliure ja va afirmar a principis de setembre que, davant d'una possible repetició electoral, el posicionament del partit era tornar a presentar una candidatura. "Les raons que van conduir-nos a prendre la decisió per presentar candidatura segueixen vigents o, fins i tot, encara es fan més presents", van assegurar a través d'un comunicat. Així mateix, afirmaven que el discurs i programa de ruptura del Front Republicà era "més necessari que mai" davant la imminència de la sentència de l'1-O.
La primera opció de Poble Lliure, però, tornarà als orígens i, segons expliquen a NacióDigital dirigents del partit, l'aposta principal és vehicular-ho a través de la CUP. Amb això, Poble Lliure busca aplegar les màximes sensibilitats del paraigües cupaire, defugint d'ànimes i de sectors. "Es vol aconseguir que molta més gent del mig de la CUP, que no és ni de Poble Lliure ni d'Endavant, sinó d'assemblees o del tercer sector, es convenci que la CUP ha d'ocupar aquest espai", expliquen. Així mateix, també es valora la proposta d'una "candidatura de país", amb personalitats de la societat civil, en la línia de la resposta unitària a la sentència, i sense sigles polítiques. "El programa hauria de ser rupturista, per la república i per bloquejar-ho tot", precisen.
En cas que això no pogués portar-se a terme, sobretot per la negativa dels grans partits independentistes que ja compten amb representació al Congrés, Poble Lliure proposarà una coalició similar -o bé idèntica- a Front Republicà. Malgrat que aquesta és la tercera opció, admeten que també és la més probable. El temps s'esgota i les decisions, tant per a la CUP com per a totes les seva ànimes, són encara moltes i complexes.
Presentar-se o no a les eleccions espanyoles i, per tant, considerar-les com un espai legítim per a fer política ja va generar debat a principis d'any entre els anticapitalistes. Finalment, i després de votar en contra de presentar-se en les anteriors, Poble Lliure va articular -no sense generar polèmica entre els cupaires- la seva resposta. Front Republicà va néixer com a alternativa. Una coalició que es presentava com a "rupturista" i "nítidament republicana i d'esquerres". Poble Lliure, que encarna una de les dues ànimes majoritàries de la CUP, assegurava que el context polític era "del tot extraordinari" i lamentava que la CUP no hagués assumit aquest paper, que permetia emetre un "vot sòlid i útil".
Quina serà, ara, la postura dels cupaires, després d'haver redefinit durant l'estiu la seva línia estratègica? D'entrada, el debat sobre les espanyoles s'afrontarà a la propera reunió del Secretariat Nacional, expliquen a NacióDigital fonts del partit, amb una decisió que hauria de ser ràpida, ja que la campanya electoral començarà la nit de 31 d'octubre. Els tempos que habitualment la CUP dedica a la presa de decisions, però, podrien dificultar la presentació d'una candidatura amb les seves sigles, malgrat que alguns sectors ja ho han demanat.
És el cas de l'organització juvenil La Forja. Aquesta, propera a Poble Lliure, ja ha animat la CUP a presentar-se a les eleccions espanyoles del 10 de novembre per "assegurar el bloqueig que altres partits no estan disposats a fer". Segons La Forja, ni ERC ni JxCat han actuat al Congrés com una "oposició ferma". Els primers han "blanquejat la imatge del PSOE", asseguren, mentre que els segons han mostrat una gran "indefinició emmarcada dintre d'una estratègia partidista".
L'opció, una candidatura de país
Poble Lliure ja va afirmar a principis de setembre que, davant d'una possible repetició electoral, el posicionament del partit era tornar a presentar una candidatura. "Les raons que van conduir-nos a prendre la decisió per presentar candidatura segueixen vigents o, fins i tot, encara es fan més presents", van assegurar a través d'un comunicat. Així mateix, afirmaven que el discurs i programa de ruptura del Front Republicà era "més necessari que mai" davant la imminència de la sentència de l'1-O.
La primera opció de Poble Lliure, però, tornarà als orígens i, segons expliquen a NacióDigital dirigents del partit, l'aposta principal és vehicular-ho a través de la CUP. Amb això, Poble Lliure busca aplegar les màximes sensibilitats del paraigües cupaire, defugint d'ànimes i de sectors. "Es vol aconseguir que molta més gent del mig de la CUP, que no és ni de Poble Lliure ni d'Endavant, sinó d'assemblees o del tercer sector, es convenci que la CUP ha d'ocupar aquest espai", expliquen. Així mateix, també es valora la proposta d'una "candidatura de país", amb personalitats de la societat civil, en la línia de la resposta unitària a la sentència, i sense sigles polítiques. "El programa hauria de ser rupturista, per la república i per bloquejar-ho tot", precisen.
En cas que això no pogués portar-se a terme, sobretot per la negativa dels grans partits independentistes que ja compten amb representació al Congrés, Poble Lliure proposarà una coalició similar -o bé idèntica- a Front Republicà. Malgrat que aquesta és la tercera opció, admeten que també és la més probable. El temps s'esgota i les decisions, tant per a la CUP com per a totes les seva ànimes, són encara moltes i complexes.