L'independentisme sobra

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Pedro Sánchez ja no dissimula gens. Amb molt poca originalitat ahir es va acarar amb el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, per afirmar la cosa tan tronada que no es pot ser independentista i d'esquerres, i menys en el cas d'un "territori ric" com és Catalunya. Deu ser la raó per la qual el seu govern és tan gasiu a l'hora de transferir els recursos compromesos a la Generalitat. Sánchez va dir en anunciar dimarts que es convocarien eleccions el 10 de novembre que a les anteriors, del 28 d'abril, els espanyols havien expressat que no volien dependre dels partits independentistes. Potser també van dir que el panorama obligava a ser flexibles, dialogar i entendre's. Però això a ell li importa poc.

El cas és que l'independentisme sobra, que no ha de ser a l'equació de la governabilitat, que no es pot dependre d'unes idees que, per ell, són perverses. El 28-A, les tres famílies del món sobiranista es van presentar a les eleccions espanyoles amb tres ofertes diferenciades i aconseguint un resultat històric. Cap de les vies ha estat, però, eficaç. Ni ho ha estat presentant-se per separat ni ho hauria estat si haguessin anat junts.

ERC s'oferia com a valor segur en forma de dic de contenció a la dreta i ha fet el possible per complir. S'hi posava bé per intentar obrir el camí del diàleg entre governs amb l'horitzó del referèndum. Sánchez no els ha volgut ni rebre a la Moncloa i els menyspreus han estat diaris, fregant la humiliació a la força guanyadora dels comicis a Catalunya. JxCat també oferia els seus vots però volia ja d'entrada contrapartides clares i tangibles. Laura Borràs s'ha reunit amb Felip VI dues vegades però no ha aconseguit cap diàleg sincer i mínimament productiu amb el govern del PSOE. I Front Republicà, que no va aconseguir representació i ara ho tornarà a provar si la CUP diu que no, basava la seva oferta en el "bloqueig" de la política espanyola. A la vista està que la política espanyola està disposada a bloquejar-se tota sola i que si en una cosa es posen d'acord és en relegar els independentistes.

Malgrat tot, els independentistes s'han de presentar a les eleccions del 10-N, que arribaran en un context molt complicat després de la sentència del Suprem. És possible, fins i tot, que el govern espanyol en funcions, si les veu magres, apliqui el 155 o alguna mesura similar en funció de quina sigui la resposta social i política a la sentència. En aquest context no ser al Congrés -si poden amb més força i veus- i regalar espais a les forces unionistes o autonomistes seria una errada de primera magnitud. Els independentistes els sobren. Quin error seria esborrar-se del mapa.
 

---

Avui no et perdis

»Crònica: Responsables del bloqueig... i un altre cop candidats; per Joan Serra Carné.

»Així ha resistit Sánchez al poder: cinc anys d'un líder camaleònic; per Sara González.

»Opinió: «Bipartidisme insuficient»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

»La CUP torna a debatre si es presenta a les espanyoles; per Aida Morales.

»Dades: La inestabilitat dispara el suport a un canvi constitucional per facilitar la investidura; per Roger Tugas.

»La resposta a la sentència divideix el govern de Colau; per Andreu Merino.

»Dirigents de la Lliga i Lliures exploraran una candidatura «catalanista de centre»; per Pep Martí.

»Ciència en societat: L'Amazònia no és el pulmó del planeta; per Cristina Junyent.
 

---

 El passadís

Aquests dies, la regidora Eva Parera va atrafegada. L'ex d'Unió -va arribar a ser-ne la portaveu- ha decidit desvincular-se del projecte de la Lliga Democràtica, que segons ella vol "reviure Convergència". A l'Ajuntament de Barcelona, no dóna abast. S'han reunit les primeres comissions prèvies al ple després de les vacances i ha hagut d'anar a totes: dimarts, les de Drets Socials, Cultura i Esports, i la d'Economia. Dimecres, les de Presidència i Urbanisme. El problema de Parera és que forma part d'un grup, Barcelona pel Canvi, on només hi ha dos regidors, ella i Manuel Valls. Aquests dies, alguns al consistori han pensat que el casament i el viatge de noces de l'ex-primer ministre -que es va casar amb l'empresària Susana Gallardo dissabte- expliquen que Parera s'ha hagut de menjar totes les comissions. Però el cert és que Valls no té previst assistir a cap comissió, una tasca que sol ser feixuga i ha delegat aquesta feina en la regidora. Li espera una legislatura dura. 

Vist i llegit

El The New York Times, el principal diari del món, tenia una edició en castellà des de 2016 i ara la tanca perquè no és rendible. Publicava temes fets per les seves delegacions a l'Amèrica Llatina o des dels Estats Units, però també la tria d'algunes peces publicades originalment en anglès. Ahir van fer un recull de les millors històries que han publicat en aquests anys. Segur que trobeu més d'una i de dues notícies o reportatges que us interessin. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2010 va morir d'un càncer a Saragossa, la mateixa ciutat on va néixer el 1935, el cantautor aragonès José Antonio Labordeta. La seva veu és una de les mítiques de la transició espanyola, i ja durant el franquisme va estar compromès amb les idees de progrés i els moviments que reivindicaven la identitat nacional de l'Aragó. Labordeta va fer de professor a l'estranger i a Terol, i va combinar les classes amb els recitals. El seu vibrant Canto a la Libertad (escolteu-lo aquí) és un dels temes més mítics i es reivindicada com a himne de l'Aragó. Als anys 90 es va fer popular amb el programa de TVE Un país en la mochila, en què visitava indrets de tot l'Estat (aquí el que va dedicar a Menorca) i s'interessava pel paisatge humà gràcies al seu caràcter afable i proper. El polifacètic Labordeta va fer el pas a la política el 2000 acceptant encapçalar la llista de la Chunta Aragonesista al Congrés. Va ser diputat dues legislatures i, per a la història, queda la seva enrabiada amb els diputats del PP, que l'insultaven durant un debat. No va callar el que pensava.

 L'aniversari

El mateix dia i any que moria el cantautor aragonès, Televisió de Catalunya posava en marxa un nou canal de televisió, el 3XL, que ocupava la franja de les remissions del canal 300 a la TDT i que des del 2000 era una web dirigida al públic adolescent que ja no se sentia atret per la programació infantil del club Super3. El 3XL, però, només va durar dos anys i va acabar morint víctima de les retallades, que han complicat encara més a la cadena pública connectar amb el públic més jove malgrat les bones audiències dels darrers temps. Al canal, que emetia sèries i alguns programes mítics de la cadena, es podien gaudir projectes com Arròs covat, del dibuixant Juanjo Sáez. Aquí en podeu veure un capítol. Si voleu veure bons continguts per a públic adolescent us aconsello el programa diari que, a les 22h a IcatFM i a les 0.30h a Catalunya Ràdio, fan els nostres companys d'Adolescents.cat.

 ​Fes clic aquí per subscriure-t'hi