Ciència en societat: anàlisi

L'Amazònia no és el pulmó del planeta

L'acumulació de l'oxigen a l'atmosfera no és deguda al cicle de l'oxigen a la selva tropical, sinó a l'oceà

per Cristina Junyent, 18 de setembre de 2019 a les 16:28 |
L'incendi que ha devorat part de l'Amazònia | EP
Els elements químics segueixen cicles continus entre els ecosistemes terrestres, els oceans i l’atmosfera, i es pot quantificar la proporció que hi ha de cada un en cada fase del cicle.

Gairebé tot l’oxigen atmosfèric és produït per les plantes a través de la fotosíntesi, una reacció química impulsada per l’energia solar mitjançant la qual per cada sis molècules de diòxid de carboni i sis d’aigua aigua, se’n produeixen sis d’oxigen i una de glucosa, que contribueix al creixement vegetal.


Gairebé tot l’oxigen que es produeix per fotosíntesi cada any és consumit en la respiració, que és justament el camí invers de la fotosíntesi: la reacció entre la matèria orgànica i l’oxigen que allibera diòxid de carboni, aigua i energia. La mateixa transformació química que té lloc en els incendis; a fi de comptes, la respiració no és més que una combustió controlada.

A les selves tropicals es produeix una tercera part de la fotosíntesi que té lloc al planeta, on la vida segueix un ritme més accelerat que en altres ecosistemes. Els arbres constantment perden fulles, branques i arrels que, amb altres «deixalles», alimenten un ecosistema d’organismes molt actius, principalment insectes, fongs i bacteris.

A les selves tropicals es produeix una tercera part de la fotosíntesi que té lloc al planeta

La respiració dels organismes descomponedors, dels animals i de les mateixes plantes consumeix l’oxigen que les plantes produeixen per fotosíntesi. Per tant, el balanç de la producció d’oxigen pels boscos –i de gairebé totes les plantes de la Terra– s’aproxima a zero.


L’acumulació de l’oxigen a l’atmosfera no és deguda al cicle de l’oxigen en la selva tropical, sinó en l’oceà. Perquè l’oxigen pot donar un balanç positiu només quan part de la producció vegetal és «segrestada» i no arriba a la respiració.

Es produeix una gran quantitat d’oxigen a les zones oceàniques on es donen creixements explosius d’algues, gràcies als nivells elevats de nutrients amb què els afloraments marins fertilitzen les aigües. Quan les algues moren i precipiten al fang marí, on no arriba llum del sol, els microbis que les descomponen no abasten a consumir en la seva respiració tot l’oxigen produït per les algues quan eren vives.

En ser «segrestades» en l’obscur fang marí, són els «booms» d’algues els veritables productors nets d’oxigen de l’atmosfera. Tot i que només s’enterra una petita part de la matèria orgànica produïda per fotosíntesi (entorn el 0,0001%), és la que afavoreix el balanç positiu entre l’oxigen incorporat a la matèria orgànica per fotosíntesi i el que és retornat a l’atmosfera per la respiració.

Es produeix una gran quantitat d’oxigen a les zones oceàniques on es donen creixements explosius d’algues

És l’oxigen residual producte d’aquest desequilibri en el balanç entre creixement i descomposició el que permet tota la vida animal. S’ha mantingut a l’atmosfera entorn el 21% durant milions d’anys i d’ell en depenem.

Les restes d’algues enterrades al fons marí seran font de gas i de petroli. I la matèria vegetal que s’enterra a torberes en condicions anàlogues donarà lloc a carbó. Quan els combustibles orgànics cremin alliberaran diòxid de carboni i energia. Però encara que tota la matèria orgànica de la Terra es cremés alhora, només consumiria l’1% de l’oxigen atmosfèric.

Així, el pas enrere que ha fet el govern de Brasil en la protecció de l’Amazònia no amenaça significativament l’oxigen atmosfèric. N’hi ha suficient per a respirar durant milions d’anys.

Ara bé, la combustió d’un dels paisatges més rics en carboni –que allibera diòxid de carboni i afavoreix l’escalfament global– i la pèrdua de biodiversitat –per la destrucció d’un dels ecosistemes més rics del planeta– són motius més que suficients per oposar-se al retrocés en la protecció de la selva amazònica.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació