Dades

La inestabilitat dispara el suport a un canvi constitucional per facilitar la investidura

La meitat dels espanyols ja hi donava suport el juliol, abans de la primera votació fallida, més de set punts més que el maig

per Roger Tugas Vilardell, 18 de setembre de 2019 a les 16:50 |
La inestabilitat política i les dificultats per investir president provoquen que cada cop més espanyols donin suport a reformes legals, fins i tot a nivell constitucional, per facilitar-ne la tria. Aquesta era una tendència que ja es veia fins i tot abans del primer intent fallit, a finals de juliol, atès que el CIS va començar a preguntar per aquesta qüestió el maig -just després de les eleccions- i, en l'últim baròmetre publicat, les enquestes tot just es van fer entre l'1 i l'11 de juliol.

 
En el sondeig posterior als comicis, un 42,6% dels enquestats donaven suport a reformar la Constitució per retirar l'exigència de la majoria absoluta de vots per investir president espanyol, mentre que un 32,9% s'hi oposava i un 24,5% no ho tenia clar. El percentatge de suport va créixer lleugerament fins al 43,7%, el juny, mentre que el juliol ja fregava la majoria, amb el 49,9%, amb tan sols un 27,1% d'opositors i un 23% d'indecisos. En aquell moment, tot i no haver-se produït cap votació, la dificultat de l'entesa ja s'intuïa, després d'uns primers contactes complicats.


A nivell d'electorats, no hi ha grans diferències entorn aquesta qüestió, ja que, en quasi tots ells, el nivell de suport frega o supera el 50% -amb dades del baròmetre de juliol-. En el cas dels votants d'Unides Podem, el "sí" gairebé arriba al 60%, mentre que, en els del PSOE, assoleix el 56,3%, poc per sobre dels de Vox (55,1%) o JxCat (54,8%). L'electorat menys entusiasta amb aquesta reforma és el del PP, amb un 40,9% de suport i un 33,6% de rebuig, potser perquè ho identifica conjunturalment com una facilitat per a Pedro Sánchez.
 
SUPORT O REBUIG A REFORMAR LA CONSTITUCIÓ PER FACILITAR LA INVESTIDURA, PER ELECTORATS

 
A nivell territorial, tampoc no hi ha massa divergències i, en tots els casos, el grau de suport balla entre el 40% i el 60% -excepte en alguns casos per damunt o per sota, per bé que, en tots ells, la mostra és reduïda i pot tenir marges d'error elevats-. On més a favor s'hi estaria és a Extremadura, Canàries o Galícia, a l'entorn del 60%, mentre que a Andalusia arriba al 54,9%. El suport a Catalunya és molt similar a la mitjana, del 49,8%, just per sobre del País Valencià (47%) i molt per damunt que a les Illes Balears, l'únic lloc -junt a La Rioja- on els detractors (36,4%) superen els partidaris (31,8%).
 
SUPORT O REBUIG A REFORMAR LA CONSTITUCIÓ PER FACILITAR LA INVESTIDURA, PER TERRITORIS

 
En pocs dies hauria de sortir publicat el baròmetre de setembre, ja amb enquestes més recents, posteriors a la investidura fallida -encara no de l'anunci de repetició d'eleccions-, i podrà constatar-se si realment es consolida la tendència a l'alça al suport a aquesta reforma. En tot cas, el CIS només pregunta sobre si s'hauria de retirar la referència a la majoria absoluta, sense aclarir com s'hauria de fer la votació. De fet, si un candidat no obté la majoria absoluta de vots a la primera, en dos dies ara ja es fa un altre ple on pot ser investit amb majoria simple. Una modificació per tal que aquest fos d'inici el quòrum necessari per a la investidura no desencallaria la situació actual i, per tant, caldria una reforma més profunda si es cregués convenient.

Una modificació que, per ara, només interessa als dos grans partits espanyols. El PSOE s'ha mostrat partidari que, en cas que no hi hagi una majoria alternativa, surti investit el candidat de la força més votada, amb un sistema similar al dels ajuntaments. El PP, en canvi, plantejava una fórmula similar a la que Grècia tenia fins que l'anterior govern la va modificar, per la qual el partit més votat rebia un plus de 50 diputats, per facilitar-ne la governabilitat.

Tres comunitats tenen models alternatius

Altres opcions són les que tenen tres comunitats en els seus reglaments per investir president autonòmic. Al País Basc i Astúries no es permet votar en contra i, a més, es poden presentar diversos candidats. Així, el que té més suports d'entre els possibles és l'escollit, encara que la majoria de vots siguin en blanc o abstencions. Només en el cas asturià es preveu una repetició electoral si, després de dos mesos de constituir-se el parlament, es manté un empat entre dos candidats. Al País Basc, en canvi, es va repetint la votació fins que surt escollit un lehendakari.

Pel que fa a Castella-la Manxa, el reglament preveu que s'investeixi automàticament el candidat de la força més votada si cap partit o coalició aconsegueix suports suficients, dos mesos després de la constitució del ple. Curiosament, els ciutadans d'aquests tres territoris són dels que menys suport donen a una reforma constitucional per exportar els seus models a nivell estatal.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació