18
de setembre
del
2019
Actualitzat
a les
12:52h
Iñaki Rivera és professor de dret a la Universitat de Barcelona, director de l'Observatori del Sistema Penal i de Drets Humans (OSPDH) i del Sistema de Registre i Comunicació de la Violència Institucional (SIRCOVI). I ara, també està imputat penalment per un delicte de calúmnies, i investigat pel jutjat d'instrucció 3 de Barcelona, arran d'unes declaracions que va realitzar el novembre del 2018 a TV3, on va denunciar situacions de tortura a les presons catalanes.
Rivera va ser denunciat per CCOO, arran de les seves declaracions pel cas concret del suïcidi d'una interna que havia estat en situació d'aïllament a Brians 1. El sindicat, però, no s'ha personat al jutjat que l'investiga, malgrat que el professor sí que ha hagut de fer-ho, sent interrogat pel jutge i les parts. "Em ratifico en les meves declaracions", ha assegurat Rivera al jutge, que li ha preguntat molt directament sobre les seves paraules a la televisió pública catalana.
Segons ha explicat, ha confirmat "total i plenament" les seves declaracions, tot i que ha volgut precisar una cosa: "No he tingut mai cap ànim de menysprear el treball dels funcionaris penitenciaris i em consta que moltes vegades treballen en condicions d'extrema dificultat i perillositat". Rivera ha argumentat que no té cap "intenció d'ofendre o menysprear", tot i que les dades sobre tortures són clares, tal i com ho demostren els diferents estudis acadèmics realitzats, tant a Catalunya com a l'estat espanyol.
Les seves declaracions a TV3, ha puntualitzat, van ser en el marc de la presentació d'un d'aquests estudis -concretament del de SIRCOVI, entitat de la qual és director-. A més, coincidia amb la mort d'una interna en unes condicions "no massa clares" al mòdul d'aïllament. Quan un dels tertulians li va preguntar si considerava que a les presons catalanes hi havia tortures, ha recordat, la seva resposta va ser afirmativa, "tal com assenyalen les sentències condemnatòries, els informes internacionals i els informes del Síndic de Greuges".
El cas de Rivera, però, és peculiar, ja que la part acusadora inicial, és a dir, el sindicat CCOO, no s'ha personat a instrucció. Això no fa, no obstant que la investigació cessi, tot i que el professor de la UB espera que el jutge arxivi la causa, de manera que el seu equip de lletrats conformat per Laia Serra i Àlex Solà la demanarà en els propers dies. Si s'optés per tirar endavant el judici, el delicte podria comportar una petició de pena de fins a dos anys de presó, ja que compta amb l'agreujant de publicitat.
Culminació d'un procés iniciat el 2004
Rivera considera que la denúncia contra ell s'ha d'emmarcar en un nou atac a les entitats que dirigeix i la culminació d'un procés que va començar el 2004 amb el judici per tortures a la presó de Quatre Camins en què ells es van personal, que va acabar amb condemnes a alguns funcionaris. Des de llavors, ha dit, els "insults" per part de les sectorials de presons dels sindicats CCOO, UGT i CSIF no han cessat, fins al punt que van aconseguir prohibir-los l'entrada als centres penitenciaris.
Amb l'arribada del nou director general de Serveis Penitenciaris, Armand Calderó, la situació es va poder revertir i ara ja tornen a tenir accés als centres, ha explicat, tot i que els atacs continuen. Això, ha afegit, es va poder veure en la comissió de treball del Parlament, on diversos funcionaris de presons van "desqualificar la feina" de les dues entitats d'observació del sistema penal i penitenciari.
Ara, ha considerat Rivera, els sindicats han donat un pas més, particularment contra ell, tot i que ha assegurat que això no provoca temor als observatoris, sinó al contrari: "És la prova de la necessitat de la continuació de la nostra feina". En aquest punt, ha destacat que "continuen els relats de presos que cada tant continuen explicant relats d'aïllament molt perllongat superior als 15 dies que estableix la legislació internacional", i també "cada tant episodis de maltractaments".
A més, ha afegit, aquesta mateixa setmana s'ha publicat l'informe anual del Mecanisme de Prevenció de la Tortura que s'alinea amb les seves consideracions: "Dediquen l'apartat quatre a Catalunya i informen de més de 50 casos de denúncies dels interns de maltractaments".
Rivera va ser denunciat per CCOO, arran de les seves declaracions pel cas concret del suïcidi d'una interna que havia estat en situació d'aïllament a Brians 1. El sindicat, però, no s'ha personat al jutjat que l'investiga, malgrat que el professor sí que ha hagut de fer-ho, sent interrogat pel jutge i les parts. "Em ratifico en les meves declaracions", ha assegurat Rivera al jutge, que li ha preguntat molt directament sobre les seves paraules a la televisió pública catalana.
Segons ha explicat, ha confirmat "total i plenament" les seves declaracions, tot i que ha volgut precisar una cosa: "No he tingut mai cap ànim de menysprear el treball dels funcionaris penitenciaris i em consta que moltes vegades treballen en condicions d'extrema dificultat i perillositat". Rivera ha argumentat que no té cap "intenció d'ofendre o menysprear", tot i que les dades sobre tortures són clares, tal i com ho demostren els diferents estudis acadèmics realitzats, tant a Catalunya com a l'estat espanyol.
Les seves declaracions a TV3, ha puntualitzat, van ser en el marc de la presentació d'un d'aquests estudis -concretament del de SIRCOVI, entitat de la qual és director-. A més, coincidia amb la mort d'una interna en unes condicions "no massa clares" al mòdul d'aïllament. Quan un dels tertulians li va preguntar si considerava que a les presons catalanes hi havia tortures, ha recordat, la seva resposta va ser afirmativa, "tal com assenyalen les sentències condemnatòries, els informes internacionals i els informes del Síndic de Greuges".
El cas de Rivera, però, és peculiar, ja que la part acusadora inicial, és a dir, el sindicat CCOO, no s'ha personat a instrucció. Això no fa, no obstant que la investigació cessi, tot i que el professor de la UB espera que el jutge arxivi la causa, de manera que el seu equip de lletrats conformat per Laia Serra i Àlex Solà la demanarà en els propers dies. Si s'optés per tirar endavant el judici, el delicte podria comportar una petició de pena de fins a dos anys de presó, ja que compta amb l'agreujant de publicitat.
Culminació d'un procés iniciat el 2004
Rivera considera que la denúncia contra ell s'ha d'emmarcar en un nou atac a les entitats que dirigeix i la culminació d'un procés que va començar el 2004 amb el judici per tortures a la presó de Quatre Camins en què ells es van personal, que va acabar amb condemnes a alguns funcionaris. Des de llavors, ha dit, els "insults" per part de les sectorials de presons dels sindicats CCOO, UGT i CSIF no han cessat, fins al punt que van aconseguir prohibir-los l'entrada als centres penitenciaris.
Amb l'arribada del nou director general de Serveis Penitenciaris, Armand Calderó, la situació es va poder revertir i ara ja tornen a tenir accés als centres, ha explicat, tot i que els atacs continuen. Això, ha afegit, es va poder veure en la comissió de treball del Parlament, on diversos funcionaris de presons van "desqualificar la feina" de les dues entitats d'observació del sistema penal i penitenciari.
Ara, ha considerat Rivera, els sindicats han donat un pas més, particularment contra ell, tot i que ha assegurat que això no provoca temor als observatoris, sinó al contrari: "És la prova de la necessitat de la continuació de la nostra feina". En aquest punt, ha destacat que "continuen els relats de presos que cada tant continuen explicant relats d'aïllament molt perllongat superior als 15 dies que estableix la legislació internacional", i també "cada tant episodis de maltractaments".
A més, ha afegit, aquesta mateixa setmana s'ha publicat l'informe anual del Mecanisme de Prevenció de la Tortura que s'alinea amb les seves consideracions: "Dediquen l'apartat quatre a Catalunya i informen de més de 50 casos de denúncies dels interns de maltractaments".