18
de setembre
del
2019
Actualitzat
el
19
de setembre
a les
16:32h
"No es pot guanyar si deixes que el vent et porti cap a un costat o altre". La frase, pronunciada per l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero el 24 d'abril del 2017, en plena pugna entre Pedro Sánchez i Susana Díaz per la secretaria general del PSOE, contenia un pronòstic erroni, però també una aproximació sobre quin tipus de lideratge portava el dirigent socialista en el seu ADN. Perquè, si bé és cert que Sánchez ha estat capaç de ressorgir políticament quan va ser desnonat del partit, de fer triomfar una moció de censura amb una aritmètica digna de funambulista i de guanyar folgadament el 28-A, ha anat trampejant els moments clau amb un discurs mutant en funció del context.
De fet, la trajectòria erràtica i variable de Sánchez des del 2014, quan va fer un pas endavant per situar-se en la primera línia política, queda constatada en l'evolució del seu discurs. Des dels pactes amb Ciutadans a considerar Podem "soci prioritari", del "no és no" al PP a apuntalar el 155 propulsat pel govern de Mariano Rajoy, de defensar l'Espanya plurinacional i la reforma constitucional a no anar més enllà de dir que cal reforçar l'estat de les autonomies, de les crítiques a l'establishment a barrar el pas a Pablo Iglesias. A continuació, les deu frases que retraten el caràcter polièdric de Pedro Sánchez.
- 25 de juny del 2014: "Catalunya ha de tenir un tracte fiscal especial i que la singularitat de la nació catalana sigui reconeguda amb un federalisme asimètric"
Tot just arrencava la campanya de les primàries per triar el successor d'Alfredo Pérez Rubalcaba quan Sánchez, que competia amb Eduardo Madina i José Antonio Pérez Tapias, es va expressar en aquests termes en un esmorzar amb periodistes a Barcelona. Era la seva oportunitat per fer el salt i donar-se a conèixer pel gran públic després d'haver-se forjat sota la confiança de José Blanco i d'haver entrat per carambola com a diputat del Congrés. Va aprendre ràpid que essent el candidat catapultat per l'aparell del PSOE, que va veure en ell un rostre nou que podria funcionar com a impàs a l'espera de Susana Díaz, les seves afirmacions serien mil·limètricament fiscalitzades pels barons.
Mai es va tornar a repetir una frase com aquesta, al mateix temps que, com a flamant líder del PSOE prenia consciència que, si volia tenir poder real al partit, en algun moment hauria de mossegar la mà que li havia donat de menjar. Prova d'això és que el pacte que tenia amb Díaz, el de centrar-se en la secretaria general i cedir el paper de cap de llista a la presidència d'Espanya, es va fer a miques. Poc va trigar Sánchez en manifestar que ell també voldria ser candidat, el desencadenant de l'enemistat amb la líder andalusa.
- 14 de desembre del 2015: "Si vostè segueix sent president, el cost per a la nostra democràcia serà enorme. El president ha de ser una persona decent i vostè no ho és"
En plena campanya electoral, el líder del PSOE va etzibar-li aquesta frase en un cara a cara amb Mariano Rajoy abans d'encaixar el pitjor resultat electoral que havien coneguts els socialistes en unes eleccions espanyoles: 90 diputats. Quatre mesos després, considerava que s'havia "equivocat" amb aquesta afirmació sobre el dirigent popular. Els seus enemics dins del partit anaven in crescendo. La vella guàrdia el va començar a pressionar per una abstenció per facilitar un govern en minoria del PP. Però Sánchez estava temptat d'intentar una entesa amb Iglesias.
De fet, estava atrapat: el sector jacobí del PSOE l'advertia que anar de la mà de Podem seria letal per als socialistes i per al partit mentre Iglesias el desafiava a confrontar amb els barons i explorar amb ell un pacte de govern "de progrés". Per sortir-se'n, Sánchez es va proposar una tercera via que es va mostrar impossible des del primer dia: l'acord a dues bandes amb Ciutadans i Podem.
- 12 de maig del 2016: "Rivera és una dreta renovada amb la qual podem dialogar i arribar a acords positius per a Espanya La nostra frontera és l'esquerra extremista"
Elogi a Ciutadans, amb qui havia pactat una bateria de 200 mesures de cara a una investidura que va resultar fracassada, i tota l'artillera contra Iglesias, que va votar en contra de la proclamació de Sánchez. El país quedava de nou abocat a eleccions el 26 de juny del 2016. Lluny de millorar resultats, el PSOE s'enfonsava encara més. 85 diputats, el resultat electoral més pèssim de la història del partit. El premi de consolació era que Podem, que acabava d'irrompre al Congrés, no havia aconseguit el sorpasso en cap dels dos comicis.
Però que Sánchez carregués sobre les seves espatlles els pitjors daltabaixos electorals de la història del partit era la munició que necessitava Díaz per donar forma a l'enderrocament del secretari general amb el suport dels barons. Era la dràstica decisió que es va prendre per garantir l'abstenció del PSOE a la investidura de Rajoy, frustrar tota expectativa de negociar amb Podem i situar Susana Díaz al timó del partit. I va ser a partir d'aquell moment quan es va donar a conèixer el Pedro Sánchez del "no és no".
- 30 d'octubre del 2016: "César Alierta [president de Telefónica] i altres persones han treballat per fer que hi hagués un govern conservador al nostre país . El PSOE ha de mirar de tu a tu i treballar colze a colze amb Podem"
L'entrevista a Salvados després de ser defenestrat l'1 d'octubre del 2016 pels mateixos que el van catapultar per ser líder del PSOE és de les més recordades de Sánchez. Per reveladora i perquè torna a marcar un gir de guió en la seva trajectòria política. Desbancat de la secretaria general, va renunciar a l'acta de diputat per no participar del vot que va permetre a Rajoy revalidar la presidència i va prometre recórrer Espanya amb el seu cotxe per iniciar el procés de recuperació de la secretaria general.
Contra pronòstic, va aconseguir imposar-se sobre una Susana Díaz que tenia el suport de tot l'aparell. I ho va fer amb un discurs nítidament d'esquerres, impugnatori amb l'establishment del seu propi partit, onejant l'Espanya plurinacional i recuperant, fins i tot, la denominació de Catalunya com a nació. La victòria a les primàries va ser tan aclaparadora, que els grans capitans van haver d'acotar el cap i assumir la derrota mentre Sánchez es feia una direcció a mida per encarar una nova etapa en què els socialistes no fossin "la crossa del PP".
- 26 d'octubre del 2017: "L'aplicació del 155 és la defensa òbvia davant l'amenaça de la secessió"
Sánchez ha recordat en els darrers dies com ell va tenir "sentit d'Estat" i va tancar files amb el govern de Mariano Rajoy per aplicar el 155 el 27 d'octubre del 2017 un cop es va aprovar al Parlament de Catalunya una declaració d'independència que no es va fer efectiva. Culminava així un nou cop de volant que s'havia cuit durant els mesos previs i que el tornava a situar en sintonia amb el PP i Ciutadans a l'hora de fer front al conflicte català.
En ple procés d'enduriment del discurs d'Albert Rivera per liderar la batalla de la dreta a costa d'exhibir mà dura contra Catalunya, Sánchez irrompia davant dels focus mediàtics proposant la reforma del codi penal per actualitzar el delicte de rebel·lió. També va posar sobre la taula una reforma legal perquè tots els alts càrrecs haguessin de prometre el compliment de la Constitució en les preses de possessió.
- 31 de maig del 2018: "Em reuniré amb el president de la Generalitat per desfer el nus gordià creat pel govern de Mariano Rajoy, que s'ha amagat darrere dels tribunals i de les togues"
Frase clau del discurs que va fer Pedro Sánchez en una moció de censura contra Rajoy que va prosperar gràcies al suport de Podem i dels partits sobiranistes. Que l'Audiència Nacional sentenciés que el PP s'havia beneficiat de l'esquema de suborns il·legals per a contractes del cas Gürtel va ser el catalitzador que va fer possible l'alineació d'una geometria de partits que semblava impossible. El PNB, que tot just acabava d'aprovar els pressupostos de Rajoy, i els partits independentistes van acabar contribuint en l'expulsió de la Moncloa del líder del PP.
De fet, va motivar la primera reunió amb el president de la Generalitat, Quim Torra, al mes de juliol a la Moncloa. El líder del PSOE va arrencar el seu mandat amb el propòsit d'establir un diàleg amb Catalunya i asserenar la relació en un context amb dirigents empresonats i acusats per rebel·lió i d'altres a l'exili. Això sí, sempre sota la premissa de no acceptar un referèndum. Malgrat les seves paraules durant el debat de la moció de censura, la judicialització va continuar en forma de detencions a activistes, de portar al Constitucional una votació contra el rei al Parlament i la petició de dures penes per part de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat per als dirigents processats per rebel·lió.
- Febrer del 2019: "Pot sonar presumptuós, però me n'adono que em creixo en les situacions difícils"
L'afirmació, extreta del llibre Manual de resistencia, resumeix l'actitud amb què Sánchez ha afrontat la política des de la seva gesta per recuperar el lideratge del PSOE. Sánchez va guanyar la moció de censura carregant contra la incapacitat de Rajoy de dialogar amb Catalunya i, paradoxalment, va convocar les eleccions del 28 d'abril, just quan va saltar pels aires la taula de diàleg que tenia amb el Govern de la Generalitat. Veient el fracàs de la manifestació convocada per PP, Ciutadans i Vox a la plaça Colón, els estadistes de Moncloa havien arribat a la conclusió que era el moment idoni per anar a eleccions i agafar la dreta a contrapeu.
Tot plegat es va traduir en el vot en contra de la tramitació dels pressupostos per part dels partits independentistes, amb la qual cosa, Sánchez va fer la campanya atiant la por al tripartit de dretes i acusant JxCat i ERC d'haver deixat caure la legislatura.
- 15 d'abril del 2019: "Si haig d'aplicar l'article 155, ho faré. Amb consens i de forma proporcional del desafiament que plantegi l'independentisme. Dins de la Constitució, tot. Fora, res"
A Sánchez li va sortir bé la jugada de les eleccions del 28-A després d'una campanya en què va tenir un fort impacte el dur discurs de la dreta, en plena pugna per ser el millor ariet contra l'independentisme. Impregnat per aquest clima, també el líder del PSOE va collar el seu discurs. Però la seva victòria folgada no el va deslliurar de necessitar l'abstenció dels partits sobiranistes si el pacte d'investidura el volia fer amb Podem.
La nit electoral, la militància cridava a les portes de Ferraz que "amb Rivera no". I, de portes endins, dirigents socialistes deien obertament que tampoc voldrien compartir un govern amb Podem ni condicionar l'estabilitat al suport dels sobiranistes. "M'ha quedat clar", va respondre superat pels militants, però acte seguit va deixar clar també que ell no posaria "cordons sanitaris" a ningú com havia fet Cs amb el PSOE.
- 20 de juny del 2019: "A Unides Podem l'hem qualificat com a soci prioritari, com un soci preferent La responsabilitat de PP i Ciutadans, com a partits que es diuen d'Estat, és facilitar la investidura, no bloquejar i garantir una certa estabilitat al govern d'Espanya"
Amb les relacions amb l'independentisme encara més enverinades des de que al mes de maig van vetar el salt de Miquel Iceta com a president del Senat, Sánchez ha defensat que Espanya necessita un "govern progressista que no depengui dels independentistes". Però buscant la investidura de la mà de Podem no hagués sumat majoria i hagués necessitat de totes maneres la participació d'ERC. És per això que, en paral·lel i per a disgust d'Iglesias, el líder del PSOE no ha deixat d'invocar l'abstenció de PP i de Ciutadans.
En tot cas, la preferència ha estat, en tot moment, governar en solitari. Si al juliol es va acaronar la coalició amb Podem, és per un error de càlcul: els socialistes no creien que Pablo Iglesias acceptés el veto a estar al consell de ministres. Però que el líder del partit lila tensés la corda exigint més pes al govern va servir en safata al PSOE la possibilitat de tornar a la casella de sortida amb el fracàs de la investidura de juliol. La coalició, deien, ha caducat i la "desconfiança" massa gran com per compartir executiu. Mentrestant, Cs mantenia el seu no inamovible i Albert Rivera pagava en forma de dimissions al seu partit. Els estadistes de la Moncloa van tornar a activar les calculadores.
- 17 de setembre del 2018: "Els conservadors espanyols han optat per desentendre's de l'estabilitat. Podem ha impedit quatre vegades -dues al 2016 i dues al 2019- un govern progressista liderat pel PSOE"
Amb aquesta frase, Sánchez va arrencar aquest dimarts la seva campanya per a les eleccions del 10-N. Lluny d'assumir la responsabilitat del fracàs de no haver obtingut prou suport per ser investit, va aixecar el dit acusador a esquerra i a dreta. Iglesias va exigir fins al final una coalició de govern que el PSOE ja no estava disposat a negociar. I Rivera només es va moure en temps de descompte amb una oferta d'abstenció pensada en clau electoral si Sánchez acceptava condicions com desfer l'acord de govern de Navarra o aplicar el 155 a Catalunya si no s'acatava la sentència del Suprem sobre l'1-O.
No s'han produït cessions i el rei ha constatat que Espanya no té candidat possible a la investidura. Sánchez ha demanat als ciutadans que parlin "més clar" al novembre i aquest dimecres al Congrés ja ha deixat clar que, si el 28-A es va reforçar a costa d'atreure votant de Podem, ara buscarà sumar suport aprofitant la mala maror a Ciutadans. Malgrat els riscos d'inestabilitat al novembre -per la sentència, els mals auguris econòmics o l'abstenció-, Sánchez confia en el seu manual de resistència. I el seu partit s'ha limitat a acceptar-ho i a dir amén a l'estratègia camaleònica del seu líder.
De fet, la trajectòria erràtica i variable de Sánchez des del 2014, quan va fer un pas endavant per situar-se en la primera línia política, queda constatada en l'evolució del seu discurs. Des dels pactes amb Ciutadans a considerar Podem "soci prioritari", del "no és no" al PP a apuntalar el 155 propulsat pel govern de Mariano Rajoy, de defensar l'Espanya plurinacional i la reforma constitucional a no anar més enllà de dir que cal reforçar l'estat de les autonomies, de les crítiques a l'establishment a barrar el pas a Pablo Iglesias. A continuació, les deu frases que retraten el caràcter polièdric de Pedro Sánchez.
- 25 de juny del 2014: "Catalunya ha de tenir un tracte fiscal especial i que la singularitat de la nació catalana sigui reconeguda amb un federalisme asimètric"
Tot just arrencava la campanya de les primàries per triar el successor d'Alfredo Pérez Rubalcaba quan Sánchez, que competia amb Eduardo Madina i José Antonio Pérez Tapias, es va expressar en aquests termes en un esmorzar amb periodistes a Barcelona. Era la seva oportunitat per fer el salt i donar-se a conèixer pel gran públic després d'haver-se forjat sota la confiança de José Blanco i d'haver entrat per carambola com a diputat del Congrés. Va aprendre ràpid que essent el candidat catapultat per l'aparell del PSOE, que va veure en ell un rostre nou que podria funcionar com a impàs a l'espera de Susana Díaz, les seves afirmacions serien mil·limètricament fiscalitzades pels barons.
Mai es va tornar a repetir una frase com aquesta, al mateix temps que, com a flamant líder del PSOE prenia consciència que, si volia tenir poder real al partit, en algun moment hauria de mossegar la mà que li havia donat de menjar. Prova d'això és que el pacte que tenia amb Díaz, el de centrar-se en la secretaria general i cedir el paper de cap de llista a la presidència d'Espanya, es va fer a miques. Poc va trigar Sánchez en manifestar que ell també voldria ser candidat, el desencadenant de l'enemistat amb la líder andalusa.
- 14 de desembre del 2015: "Si vostè segueix sent president, el cost per a la nostra democràcia serà enorme. El president ha de ser una persona decent i vostè no ho és"
En plena campanya electoral, el líder del PSOE va etzibar-li aquesta frase en un cara a cara amb Mariano Rajoy abans d'encaixar el pitjor resultat electoral que havien coneguts els socialistes en unes eleccions espanyoles: 90 diputats. Quatre mesos després, considerava que s'havia "equivocat" amb aquesta afirmació sobre el dirigent popular. Els seus enemics dins del partit anaven in crescendo. La vella guàrdia el va començar a pressionar per una abstenció per facilitar un govern en minoria del PP. Però Sánchez estava temptat d'intentar una entesa amb Iglesias.
De fet, estava atrapat: el sector jacobí del PSOE l'advertia que anar de la mà de Podem seria letal per als socialistes i per al partit mentre Iglesias el desafiava a confrontar amb els barons i explorar amb ell un pacte de govern "de progrés". Per sortir-se'n, Sánchez es va proposar una tercera via que es va mostrar impossible des del primer dia: l'acord a dues bandes amb Ciutadans i Podem.
- 12 de maig del 2016: "Rivera és una dreta renovada amb la qual podem dialogar i arribar a acords positius per a Espanya La nostra frontera és l'esquerra extremista"
Elogi a Ciutadans, amb qui havia pactat una bateria de 200 mesures de cara a una investidura que va resultar fracassada, i tota l'artillera contra Iglesias, que va votar en contra de la proclamació de Sánchez. El país quedava de nou abocat a eleccions el 26 de juny del 2016. Lluny de millorar resultats, el PSOE s'enfonsava encara més. 85 diputats, el resultat electoral més pèssim de la història del partit. El premi de consolació era que Podem, que acabava d'irrompre al Congrés, no havia aconseguit el sorpasso en cap dels dos comicis.
Però que Sánchez carregués sobre les seves espatlles els pitjors daltabaixos electorals de la història del partit era la munició que necessitava Díaz per donar forma a l'enderrocament del secretari general amb el suport dels barons. Era la dràstica decisió que es va prendre per garantir l'abstenció del PSOE a la investidura de Rajoy, frustrar tota expectativa de negociar amb Podem i situar Susana Díaz al timó del partit. I va ser a partir d'aquell moment quan es va donar a conèixer el Pedro Sánchez del "no és no".
- 30 d'octubre del 2016: "César Alierta [president de Telefónica] i altres persones han treballat per fer que hi hagués un govern conservador al nostre país . El PSOE ha de mirar de tu a tu i treballar colze a colze amb Podem"
L'entrevista a Salvados després de ser defenestrat l'1 d'octubre del 2016 pels mateixos que el van catapultar per ser líder del PSOE és de les més recordades de Sánchez. Per reveladora i perquè torna a marcar un gir de guió en la seva trajectòria política. Desbancat de la secretaria general, va renunciar a l'acta de diputat per no participar del vot que va permetre a Rajoy revalidar la presidència i va prometre recórrer Espanya amb el seu cotxe per iniciar el procés de recuperació de la secretaria general.
Contra pronòstic, va aconseguir imposar-se sobre una Susana Díaz que tenia el suport de tot l'aparell. I ho va fer amb un discurs nítidament d'esquerres, impugnatori amb l'establishment del seu propi partit, onejant l'Espanya plurinacional i recuperant, fins i tot, la denominació de Catalunya com a nació. La victòria a les primàries va ser tan aclaparadora, que els grans capitans van haver d'acotar el cap i assumir la derrota mentre Sánchez es feia una direcció a mida per encarar una nova etapa en què els socialistes no fossin "la crossa del PP".
- 26 d'octubre del 2017: "L'aplicació del 155 és la defensa òbvia davant l'amenaça de la secessió"
Sánchez ha recordat en els darrers dies com ell va tenir "sentit d'Estat" i va tancar files amb el govern de Mariano Rajoy per aplicar el 155 el 27 d'octubre del 2017 un cop es va aprovar al Parlament de Catalunya una declaració d'independència que no es va fer efectiva. Culminava així un nou cop de volant que s'havia cuit durant els mesos previs i que el tornava a situar en sintonia amb el PP i Ciutadans a l'hora de fer front al conflicte català.
En ple procés d'enduriment del discurs d'Albert Rivera per liderar la batalla de la dreta a costa d'exhibir mà dura contra Catalunya, Sánchez irrompia davant dels focus mediàtics proposant la reforma del codi penal per actualitzar el delicte de rebel·lió. També va posar sobre la taula una reforma legal perquè tots els alts càrrecs haguessin de prometre el compliment de la Constitució en les preses de possessió.
- 31 de maig del 2018: "Em reuniré amb el president de la Generalitat per desfer el nus gordià creat pel govern de Mariano Rajoy, que s'ha amagat darrere dels tribunals i de les togues"
Frase clau del discurs que va fer Pedro Sánchez en una moció de censura contra Rajoy que va prosperar gràcies al suport de Podem i dels partits sobiranistes. Que l'Audiència Nacional sentenciés que el PP s'havia beneficiat de l'esquema de suborns il·legals per a contractes del cas Gürtel va ser el catalitzador que va fer possible l'alineació d'una geometria de partits que semblava impossible. El PNB, que tot just acabava d'aprovar els pressupostos de Rajoy, i els partits independentistes van acabar contribuint en l'expulsió de la Moncloa del líder del PP.
De fet, va motivar la primera reunió amb el president de la Generalitat, Quim Torra, al mes de juliol a la Moncloa. El líder del PSOE va arrencar el seu mandat amb el propòsit d'establir un diàleg amb Catalunya i asserenar la relació en un context amb dirigents empresonats i acusats per rebel·lió i d'altres a l'exili. Això sí, sempre sota la premissa de no acceptar un referèndum. Malgrat les seves paraules durant el debat de la moció de censura, la judicialització va continuar en forma de detencions a activistes, de portar al Constitucional una votació contra el rei al Parlament i la petició de dures penes per part de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat per als dirigents processats per rebel·lió.
- Febrer del 2019: "Pot sonar presumptuós, però me n'adono que em creixo en les situacions difícils"
L'afirmació, extreta del llibre Manual de resistencia, resumeix l'actitud amb què Sánchez ha afrontat la política des de la seva gesta per recuperar el lideratge del PSOE. Sánchez va guanyar la moció de censura carregant contra la incapacitat de Rajoy de dialogar amb Catalunya i, paradoxalment, va convocar les eleccions del 28 d'abril, just quan va saltar pels aires la taula de diàleg que tenia amb el Govern de la Generalitat. Veient el fracàs de la manifestació convocada per PP, Ciutadans i Vox a la plaça Colón, els estadistes de Moncloa havien arribat a la conclusió que era el moment idoni per anar a eleccions i agafar la dreta a contrapeu.
Tot plegat es va traduir en el vot en contra de la tramitació dels pressupostos per part dels partits independentistes, amb la qual cosa, Sánchez va fer la campanya atiant la por al tripartit de dretes i acusant JxCat i ERC d'haver deixat caure la legislatura.
- 15 d'abril del 2019: "Si haig d'aplicar l'article 155, ho faré. Amb consens i de forma proporcional del desafiament que plantegi l'independentisme. Dins de la Constitució, tot. Fora, res"
A Sánchez li va sortir bé la jugada de les eleccions del 28-A després d'una campanya en què va tenir un fort impacte el dur discurs de la dreta, en plena pugna per ser el millor ariet contra l'independentisme. Impregnat per aquest clima, també el líder del PSOE va collar el seu discurs. Però la seva victòria folgada no el va deslliurar de necessitar l'abstenció dels partits sobiranistes si el pacte d'investidura el volia fer amb Podem.
Los independentistas y la derecha saben que con este Gobierno no habrá referéndum. Si tengo que aplicar el art. 155, lo haré. Con consenso y de forma proporcional al desafío que plantee el independentismo. Dentro de la Constitución, todo. Fuera, nada. #SánchezA3N#HazQuePase /❤ pic.twitter.com/IvKzgvzaWR
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) April 15, 2019
La nit electoral, la militància cridava a les portes de Ferraz que "amb Rivera no". I, de portes endins, dirigents socialistes deien obertament que tampoc voldrien compartir un govern amb Podem ni condicionar l'estabilitat al suport dels sobiranistes. "M'ha quedat clar", va respondre superat pels militants, però acte seguit va deixar clar també que ell no posaria "cordons sanitaris" a ningú com havia fet Cs amb el PSOE.
- 20 de juny del 2019: "A Unides Podem l'hem qualificat com a soci prioritari, com un soci preferent La responsabilitat de PP i Ciutadans, com a partits que es diuen d'Estat, és facilitar la investidura, no bloquejar i garantir una certa estabilitat al govern d'Espanya"
Amb les relacions amb l'independentisme encara més enverinades des de que al mes de maig van vetar el salt de Miquel Iceta com a president del Senat, Sánchez ha defensat que Espanya necessita un "govern progressista que no depengui dels independentistes". Però buscant la investidura de la mà de Podem no hagués sumat majoria i hagués necessitat de totes maneres la participació d'ERC. És per això que, en paral·lel i per a disgust d'Iglesias, el líder del PSOE no ha deixat d'invocar l'abstenció de PP i de Ciutadans.
En tot cas, la preferència ha estat, en tot moment, governar en solitari. Si al juliol es va acaronar la coalició amb Podem, és per un error de càlcul: els socialistes no creien que Pablo Iglesias acceptés el veto a estar al consell de ministres. Però que el líder del partit lila tensés la corda exigint més pes al govern va servir en safata al PSOE la possibilitat de tornar a la casella de sortida amb el fracàs de la investidura de juliol. La coalició, deien, ha caducat i la "desconfiança" massa gran com per compartir executiu. Mentrestant, Cs mantenia el seu no inamovible i Albert Rivera pagava en forma de dimissions al seu partit. Els estadistes de la Moncloa van tornar a activar les calculadores.
- 17 de setembre del 2018: "Els conservadors espanyols han optat per desentendre's de l'estabilitat. Podem ha impedit quatre vegades -dues al 2016 i dues al 2019- un govern progressista liderat pel PSOE"
Amb aquesta frase, Sánchez va arrencar aquest dimarts la seva campanya per a les eleccions del 10-N. Lluny d'assumir la responsabilitat del fracàs de no haver obtingut prou suport per ser investit, va aixecar el dit acusador a esquerra i a dreta. Iglesias va exigir fins al final una coalició de govern que el PSOE ja no estava disposat a negociar. I Rivera només es va moure en temps de descompte amb una oferta d'abstenció pensada en clau electoral si Sánchez acceptava condicions com desfer l'acord de govern de Navarra o aplicar el 155 a Catalunya si no s'acatava la sentència del Suprem sobre l'1-O.
No s'han produït cessions i el rei ha constatat que Espanya no té candidat possible a la investidura. Sánchez ha demanat als ciutadans que parlin "més clar" al novembre i aquest dimecres al Congrés ja ha deixat clar que, si el 28-A es va reforçar a costa d'atreure votant de Podem, ara buscarà sumar suport aprofitant la mala maror a Ciutadans. Malgrat els riscos d'inestabilitat al novembre -per la sentència, els mals auguris econòmics o l'abstenció-, Sánchez confia en el seu manual de resistència. I el seu partit s'ha limitat a acceptar-ho i a dir amén a l'estratègia camaleònica del seu líder.