26
de setembre
del
2019
Actualitzat
a les
6:30h
Els desnonaments no són l'última pantalla de l'emergència habitacional a Barcelona. Un cop desallotjades de casa seva, les persones desnonades comencen el periple per trobar un habitatge alternatiu. Tot i que la llei 24/2015 obliga els grans tenidors a no fer fora la gent de casa seva sense oferir abans un lloguer social, els petits o mitjans propietaris queden exempts d'aquest deure i alguns de grans no respecten la normativa, com han denunciat reiteradament alguns col·lectius en defensa del dret a l'habitatge.
Aquest escenari comporta que després de fer front a la comitiva judicial, i en moltes ocasions als Mossos, moltes famílies hagin de recórrer als serveis socials municipals per tenir algun lloc on anar. A Barcelona, el Centre d'Urgències i Emergències Socials (CUESB) pot fer la primera atenció, però després l'Ajuntament deriva les persones desnonades a habitacions d'hotel, hostals, pensions o pisos turístics. L'objectiu és que l'estada sigui temporal, però segons reconeixen fonts municipals a NacióDigital, durant el 2018 l'estada mitjana en aquests allotjaments per part de persones desnonades va ser de 173 dies, gairebé mig any.
La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) va ocupar el 18 de juliol el vestíbul de l'Ajuntament de Barcelona per reclamar al govern municipal, la Generalitat i l'Estat solucionar les mancances que pateixes les persones desnonades. L'ocupació va provocar la celebració d'una reunió el 22 de juliol en què les tres administracions van crear un grup de treball conjunt per trobar reallotjaments dignes.
Aquest dijous, les tres administracions transmetran a la PAH els resultats del primer mes de treball. "Esperem que compleixin i ens presentin el pla de xoc que van anunciar", afirma el portaveu de la plataforma, Santi Mas de Xaxàs. Per la PAH, les administracions han de garantir que les estades en allotjaments temporals no s'allarguin més enllà d'una setmana i que les famílies no hagin de canviar d'habitatge constantment.
"Manca estructural" d'habitatge públic
Les fonts municipals consultades argumenten que el període d'estada s'allarga per la "manca estructural" d'habitatge públic a la ciutat. Sobre el paper, la mesa d'emergència hauria de facilitar habitatges permanents a les persones desnonades, però segons les últimes dades facilitades per l'Ajuntament aquest ens està desbordat.
Les últimes dades facilitades pel Consell de l'Habitatge Social a Barcelona són del març i apuntaven que més de la meitat de famílies que el 2018 tenien dret a un pis d'emergència a la capital catalana, encara esperaven un habitatge.
Un dels allotjaments temporals que ofereix l'Ajuntament de Barcelona. Foto: Cedida
L'any passat, la Mesa d'Emergència d'Habitatge a Barcelona va rebre 614 sol·licituds de noves famílies per aconseguir un pis. D'aquestes, 442 van ser valorades positivament però només es van adjudicar 197 habitatges. El consistori assenyala el Govern i el seu incompliment amb els recursos que hauria d'aportar al Consorci d'Habitatge. La Generalitat s'hauria de fer càrrec del 60% del pressupost, però actualment les seves aportacions no arriben al 30%. "Si la Generalitat hagués aportat els 1.200 habitatges que li pertocaria, no hi hauria espera a la mesa d'emergència", assenyalen les fonts municipals consultades.
En aquest context, la quantitat mitjana de persones que durant el 2018 dormia cada dia en allotjaments temporals va ser de 800. En total, durant l'any passat 1.704 persones van requerir el servei. L'Ajuntament assegura que mai hi ha llista d'espera per accedir a allotjaments temporals però admet que puntualment "hi ha moments més difícils per manca de places". Per exemple, durant la celebració del Mobile World Congress o els caps de setmana d'estiu.
Un contracte d'11 milions
El volum de persones necessitades d'aquest servei va començar a incrementar, segons l'Ajuntament, el 2017 i va ser aleshores quan els serveis jurídics municipals van recomanar l'externalització del servei, a causa de l'increment de despesa.
L'últim concurs públic el va guanyar l'empresa BCD Travel, dedicada a la gestió de viatges de negocis i filial de la companyia del sector turístic Grup Barceló. El contracte té una durada d'un any -prorrogable un altre-, està en vigor des de l'1 d'agost i suposa una despesa d'11 milions d'euros.
El contracte estableix que els allotjaments han d'estar situats a Barcelona o en alguna població de rodalies que estigui a la zona tarifària 1 del sistema integrat de transport públic. En casos excepcionals, l'allotjament també pot estar a la zona 2. Els allotjaments hauran de disposar d'un servei que vigili l'accés, oferir tres àpats al dia i oferir establiments que disposin d'una a sis places.
El servei d'allotjaments temporals no estableix cap període màxim durant el qual les persones desnonades puguin quedar-se als immobles, sempre que mantinguin la seva relació amb els serveis socials municipals i assisteixin a les visites concertades amb els tècnics.
Aquest escenari comporta que després de fer front a la comitiva judicial, i en moltes ocasions als Mossos, moltes famílies hagin de recórrer als serveis socials municipals per tenir algun lloc on anar. A Barcelona, el Centre d'Urgències i Emergències Socials (CUESB) pot fer la primera atenció, però després l'Ajuntament deriva les persones desnonades a habitacions d'hotel, hostals, pensions o pisos turístics. L'objectiu és que l'estada sigui temporal, però segons reconeixen fonts municipals a NacióDigital, durant el 2018 l'estada mitjana en aquests allotjaments per part de persones desnonades va ser de 173 dies, gairebé mig any.
La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) va ocupar el 18 de juliol el vestíbul de l'Ajuntament de Barcelona per reclamar al govern municipal, la Generalitat i l'Estat solucionar les mancances que pateixes les persones desnonades. L'ocupació va provocar la celebració d'una reunió el 22 de juliol en què les tres administracions van crear un grup de treball conjunt per trobar reallotjaments dignes.
Aquest dijous, les tres administracions transmetran a la PAH els resultats del primer mes de treball. "Esperem que compleixin i ens presentin el pla de xoc que van anunciar", afirma el portaveu de la plataforma, Santi Mas de Xaxàs. Per la PAH, les administracions han de garantir que les estades en allotjaments temporals no s'allarguin més enllà d'una setmana i que les famílies no hagin de canviar d'habitatge constantment.
"Manca estructural" d'habitatge públic
Les fonts municipals consultades argumenten que el període d'estada s'allarga per la "manca estructural" d'habitatge públic a la ciutat. Sobre el paper, la mesa d'emergència hauria de facilitar habitatges permanents a les persones desnonades, però segons les últimes dades facilitades per l'Ajuntament aquest ens està desbordat.
Les últimes dades facilitades pel Consell de l'Habitatge Social a Barcelona són del març i apuntaven que més de la meitat de famílies que el 2018 tenien dret a un pis d'emergència a la capital catalana, encara esperaven un habitatge.
L'any passat, la Mesa d'Emergència d'Habitatge a Barcelona va rebre 614 sol·licituds de noves famílies per aconseguir un pis. D'aquestes, 442 van ser valorades positivament però només es van adjudicar 197 habitatges. El consistori assenyala el Govern i el seu incompliment amb els recursos que hauria d'aportar al Consorci d'Habitatge. La Generalitat s'hauria de fer càrrec del 60% del pressupost, però actualment les seves aportacions no arriben al 30%. "Si la Generalitat hagués aportat els 1.200 habitatges que li pertocaria, no hi hauria espera a la mesa d'emergència", assenyalen les fonts municipals consultades.
En aquest context, la quantitat mitjana de persones que durant el 2018 dormia cada dia en allotjaments temporals va ser de 800. En total, durant l'any passat 1.704 persones van requerir el servei. L'Ajuntament assegura que mai hi ha llista d'espera per accedir a allotjaments temporals però admet que puntualment "hi ha moments més difícils per manca de places". Per exemple, durant la celebració del Mobile World Congress o els caps de setmana d'estiu.
Un contracte d'11 milions
El volum de persones necessitades d'aquest servei va començar a incrementar, segons l'Ajuntament, el 2017 i va ser aleshores quan els serveis jurídics municipals van recomanar l'externalització del servei, a causa de l'increment de despesa.
L'últim concurs públic el va guanyar l'empresa BCD Travel, dedicada a la gestió de viatges de negocis i filial de la companyia del sector turístic Grup Barceló. El contracte té una durada d'un any -prorrogable un altre-, està en vigor des de l'1 d'agost i suposa una despesa d'11 milions d'euros.
El contracte estableix que els allotjaments han d'estar situats a Barcelona o en alguna població de rodalies que estigui a la zona tarifària 1 del sistema integrat de transport públic. En casos excepcionals, l'allotjament també pot estar a la zona 2. Els allotjaments hauran de disposar d'un servei que vigili l'accés, oferir tres àpats al dia i oferir establiments que disposin d'una a sis places.
El servei d'allotjaments temporals no estableix cap període màxim durant el qual les persones desnonades puguin quedar-se als immobles, sempre que mantinguin la seva relació amb els serveis socials municipals i assisteixin a les visites concertades amb els tècnics.