18
de setembre
del
2019
Actualitzat
a les
6:29h
L'arribada de capital estranger a Barcelona és una prioritat pel grup Barcelona pel Canvi, liderat per Manuel Valls i que té dos regidors més a l'Ajuntament després de la trencadissa amb Ciutadans. L'exprimer ministre francès va ser la peça clau perquè Ada Colau pogués mantenir l'alcaldia i ara espera tenir quota de protagonisme en la negociació dels pressupostos. Una de les seves propostes estrella és que la capital catalana inclogui una partida destinada a convèncer les empreses instal·lades al Regne Unit que vulguin fugir del Brexit per fer possible que aterrin a Barcelona.
Tot i que les negociacions per aprovar els comptes encara no han començat formalment, Barcelona pel Canvi ja esbossa de quina manera s'hauria de desenvolupar l'estratègia d'atracció. Seria per via d'una oficina, els representants de la qual tindrien com a principal funció "anar al Regne Unit a captar capital", en declaracions de la regidora Eva Parera a NacióDigital.
Sony o Honda són els exemples de Parera cita per justificar l'aposta de rebre grans multinacionals. La regidora defensa que l'arribada de companyies d'aquestes característiques contribuiria a crear milers de llocs de treball.
Dúmping fiscal
Per fer possible que les empreses vulguin venir a Barcelona, però, el grup de Valls defensa la necessitat que la ciutat sigui fiscalment "atractiva". Dit d'una altra manera, que tant les companyies com els seus directius hagin de pagar pocs impostos, per la qual cosa Valls reclama a Colau que pressioni la Generalitat.
Parera s'emmiralla en el cas de la Comunitat de Madrid, on després de ser investida presidenta, Isabel Díaz Ayuso (PP) va prometre la "baixada d'impostos més gran de la història", seguint l'estela de les rebaixes fiscals a les grans fortunes que Esperanza Aguirre va impulsar des del 2002. L'anunci, per ara, significa rebaixar mig punt cada tram de l'IRPF en l'únic territori que ja ha renunciat a cobrar l'impost de patrimoni. La rebaixa desperta crítiques de dirigents d'altres comunitats, per a qui el govern madrileny se la pot permetre a causa dels ingressos que rep dels impostos generals i del finançament estatal.
L'arribada de fortunes com les de directius d'empreses multinacionals ajuda a sostenir el dúmping, ja que la recaptació de l'IRPF creix a causa de les rendes altes i, per tant, és més fàcil abaixar els impostos.
Una vella demanda de Valls
En la seva etapa com a primer ministre francès, Valls ja va plantejar beneficis fiscals per a les empreses estrangeres que operaven al Regne Unit, amb l'objectiu que es traslladessin a França. Després de la victòria del sí al referèndum del Brexit el 2016, Valls va presentar rebaixes en l'impost de societats i també facilitats de residència per als directius que es traslladessin a París.
Ara, Barcelona pel Canvi veu com Amsterdam està acollint l'èxode d'empreses que fugen del Regne Unit i el govern holandès negocia amb més de 300 empreses el trasllat de les seves seus. Entre altres atractius, l'executiu ha ofert rebaixes en l'impost sobre la renda amb l'objectiu d'atreure empleats de banca, i es planteja eliminar el topall que fixa la legislació holandesa sobre el cobrament de primes. Valls vol que Barcelona segueixi el mateix camí.
Tot i que les negociacions per aprovar els comptes encara no han començat formalment, Barcelona pel Canvi ja esbossa de quina manera s'hauria de desenvolupar l'estratègia d'atracció. Seria per via d'una oficina, els representants de la qual tindrien com a principal funció "anar al Regne Unit a captar capital", en declaracions de la regidora Eva Parera a NacióDigital.
Sony o Honda són els exemples de Parera cita per justificar l'aposta de rebre grans multinacionals. La regidora defensa que l'arribada de companyies d'aquestes característiques contribuiria a crear milers de llocs de treball.
Dúmping fiscal
Per fer possible que les empreses vulguin venir a Barcelona, però, el grup de Valls defensa la necessitat que la ciutat sigui fiscalment "atractiva". Dit d'una altra manera, que tant les companyies com els seus directius hagin de pagar pocs impostos, per la qual cosa Valls reclama a Colau que pressioni la Generalitat.
Parera s'emmiralla en el cas de la Comunitat de Madrid, on després de ser investida presidenta, Isabel Díaz Ayuso (PP) va prometre la "baixada d'impostos més gran de la història", seguint l'estela de les rebaixes fiscals a les grans fortunes que Esperanza Aguirre va impulsar des del 2002. L'anunci, per ara, significa rebaixar mig punt cada tram de l'IRPF en l'únic territori que ja ha renunciat a cobrar l'impost de patrimoni. La rebaixa desperta crítiques de dirigents d'altres comunitats, per a qui el govern madrileny se la pot permetre a causa dels ingressos que rep dels impostos generals i del finançament estatal.
L'arribada de fortunes com les de directius d'empreses multinacionals ajuda a sostenir el dúmping, ja que la recaptació de l'IRPF creix a causa de les rendes altes i, per tant, és més fàcil abaixar els impostos.
Una vella demanda de Valls
En la seva etapa com a primer ministre francès, Valls ja va plantejar beneficis fiscals per a les empreses estrangeres que operaven al Regne Unit, amb l'objectiu que es traslladessin a França. Després de la victòria del sí al referèndum del Brexit el 2016, Valls va presentar rebaixes en l'impost de societats i també facilitats de residència per als directius que es traslladessin a París.
Ara, Barcelona pel Canvi veu com Amsterdam està acollint l'èxode d'empreses que fugen del Regne Unit i el govern holandès negocia amb més de 300 empreses el trasllat de les seves seus. Entre altres atractius, l'executiu ha ofert rebaixes en l'impost sobre la renda amb l'objectiu d'atreure empleats de banca, i es planteja eliminar el topall que fixa la legislació holandesa sobre el cobrament de primes. Valls vol que Barcelona segueixi el mateix camí.