17
de setembre
del
2019
Actualitzat
a les
18:39h
Totes les propostes s'estan valorant com a resposta a la sentència de l'1-O. I malgrat que ara per ara encara no n'hi ha cap de concreta, una cosa ja està clara: "El govern de concentració no té recorregut". Així ho ha sentenciat la portaveu i consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en la roda de premsa posterior al consell executiu que s'ha realitzat aquest dimarts. La proposta que realitzava a finals d'agost el dirigent d'ERC i president del Parlament, Roger Torrent, queda així en un atzucac, segons l'executiu català, que hi tanca definitivament la porta.
Segons ha aclarit, el govern de concentració queda "exclòs" en el moment en què "no té recorregut polític". Això és així, ha precisat, perquè hi ha dues formacions polítiques -la CUP i els comuns- que ja s'han "autoexclòs" d'aquesta opció. El debat, però, no s'ha posat sobre la taula del Govern aquest dimarts, ha dit, sinó que és una cosa que ha caigut per ella mateixa.
Quina serà, doncs, la resposta a la sentència? La consellera portaveu ha afirmat que "no hi ha cap proposta d'aturada de país sobre la taula del Govern", ni tampoc hi ha la convocatòria de cap referèndum com a opció guanyadora. "No s'ha parlat i no podem precisar-ho amb respostes concretes", ha justificat, al temps que ha dit que encara s'està parlant amb els diferents actors polítics i de la societat civil amb qui s'ha d'articular aquesta resposta. "S'hi està treballant", s'ha limitat a argumentar.
Budó ha afirmat que "res és descartable i res és renunciable", i ha refermat que l'objectiu del Govern és avançar en la línia que va anunciar el president català, Quim Torra, quan va afirmar que "la resposta passa per l'exercici de l'autodeterminació". La qüestió, ha puntualitzat, és trobar "el moment i la manera com es concreti". I això, ha afegit, "ara no està resolt". La consellera tampoc ha concretat quan s'anunciarà l'esperada resposta unitària, que ha dit que "no només passa per una resposta de Govern, sinó també per una resposta de país".
"Inestabilitat" a l'Estat
Budó també ha afirmat que "no hi haurà estabilitat a l'Estat fins que no es resolgui políticament el conflicte amb Catalunya", arran de la incapacitat del govern espanyol en funcions d'abordar amb èxit la investidura del líder del PSOE, Pedro Sánchez, frustrada ja una primera vegada per manca de suports polítics.
Davant d'aquest escenari, ha dit, el més provable seran unes noves eleccions espanyoles, les quartes en els últims quatre anys, ha lamentat. I mentre que Catalunya va ser capaç de conformar amb èxit un executiu fruit d'unes eleccions i treballa ara per aprovar els pressupostos, la incapacitat política de donar una "resposta" a la situació catalana ho dificulta en el cas espanyol.
"La política catalana i Catalunya tornen a estar al centre de la política espanyola", ha assegurat respecte de la proposta que va formalitzar aquest dilluns Ciutadans, tant al PSOE com al PP, obrint la porta a l'abstenció per desbloquejar la investidura a canvi d'una sèrie de condicions com l'aplicació del 155 i el compromís de no aplicar indults als presos polítics. Aquestes són, ha denunciat la consellera, les úniques referències envers una solució al conflicte, que "segueixen passant per propostes de repressió".
Segons Budó, el "problema" principal és que "no hi ha un govern amb el qual interlocutar políticament per resoldre, des de la política, allò que és un conflicte polític". Per això, i respecte de la proposta de Ciutadans, ha dit que "sigui amb el suport que sigui", el Govern apostarà pel diàleg, tot i que l'escenari se situï remot.
Més Mossos i Bombers
El Govern crearà 1.000 noves places de Mossos i Bombers per enfortir els sectors de la seguretat i les emergències. Així ho ha informat la consellera de la Presidència, que ha comparegut acompanyada del conseller d'Interior, Miquel Buch. Es tracta, segons ha precisat, de 750 places de nous mossos d'esquadra i 250 places de bombers que l'executiu català ha aprovat per decret llei.
Amb aquest increment, ha afirmat Buch, el Govern busca paliar el "dèficit estructural" en les plantilles dels dos cossos, davant de la precària situació actual, derivada de les polítiques de contenció de la despesa en els exercicis pressupostaris anteriors. Davant d'aquesta situació, ha dit, era "inajornable" la creació de noves places i l'aprovació immediata d'aquest increment d'efectius en els àmbit de la seguretat i les emergències.
Les 750 noves places de Mossos se sumen a les 750 que es van aprovar el 20 de desembre del 2018, i a les 454 de la 32a promoció de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya del passat mes de juny. Pel que fa a Bombers, les 250 noves places s'afegeixen a les també 250 que es van aprovar el desembre del 2018, arribant a un total de 2.856 que és la xifra que, segons han dit, permet cobrir les mancances estructurals que arrossega el cos i que es recullen al Pla estratègic 2017-2022, agreujades per l'envelliment del cos.
L'augment de l'oferta de places es realitza gràcies a la possibilitat que permet la llei de pressupostos generals de l'Estat, que defineix aquests col·lectius com a "prioritaris", cosa que permet acumular places d'altres col·lectius que no ho són.
Segons ha aclarit, el govern de concentració queda "exclòs" en el moment en què "no té recorregut polític". Això és així, ha precisat, perquè hi ha dues formacions polítiques -la CUP i els comuns- que ja s'han "autoexclòs" d'aquesta opció. El debat, però, no s'ha posat sobre la taula del Govern aquest dimarts, ha dit, sinó que és una cosa que ha caigut per ella mateixa.
Quina serà, doncs, la resposta a la sentència? La consellera portaveu ha afirmat que "no hi ha cap proposta d'aturada de país sobre la taula del Govern", ni tampoc hi ha la convocatòria de cap referèndum com a opció guanyadora. "No s'ha parlat i no podem precisar-ho amb respostes concretes", ha justificat, al temps que ha dit que encara s'està parlant amb els diferents actors polítics i de la societat civil amb qui s'ha d'articular aquesta resposta. "S'hi està treballant", s'ha limitat a argumentar.
#Portaveu@meritxellbudo: “Per donar una resposta de país vam més enllà de les forces sobiranistes. El Govern de concentració no té recorregut quan ja s’han autoexclòs les dues formacions polítiques que podrien formar-ne” pic.twitter.com/J7ihf2pO4k
— Govern. Generalitat (@govern) September 17, 2019
Budó ha afirmat que "res és descartable i res és renunciable", i ha refermat que l'objectiu del Govern és avançar en la línia que va anunciar el president català, Quim Torra, quan va afirmar que "la resposta passa per l'exercici de l'autodeterminació". La qüestió, ha puntualitzat, és trobar "el moment i la manera com es concreti". I això, ha afegit, "ara no està resolt". La consellera tampoc ha concretat quan s'anunciarà l'esperada resposta unitària, que ha dit que "no només passa per una resposta de Govern, sinó també per una resposta de país".
"Inestabilitat" a l'Estat
Budó també ha afirmat que "no hi haurà estabilitat a l'Estat fins que no es resolgui políticament el conflicte amb Catalunya", arran de la incapacitat del govern espanyol en funcions d'abordar amb èxit la investidura del líder del PSOE, Pedro Sánchez, frustrada ja una primera vegada per manca de suports polítics.
Davant d'aquest escenari, ha dit, el més provable seran unes noves eleccions espanyoles, les quartes en els últims quatre anys, ha lamentat. I mentre que Catalunya va ser capaç de conformar amb èxit un executiu fruit d'unes eleccions i treballa ara per aprovar els pressupostos, la incapacitat política de donar una "resposta" a la situació catalana ho dificulta en el cas espanyol.
#Portaveu@meritxellbudo: “Com sempre de manera recorrent la política catalana està al centre de la política espanyola. Serà molt difícil l'estabilitat mentre no s’abordi una solució política entre Catalunya i Espanya” pic.twitter.com/oE1mmPGTzb
— Govern. Generalitat (@govern) September 17, 2019
"La política catalana i Catalunya tornen a estar al centre de la política espanyola", ha assegurat respecte de la proposta que va formalitzar aquest dilluns Ciutadans, tant al PSOE com al PP, obrint la porta a l'abstenció per desbloquejar la investidura a canvi d'una sèrie de condicions com l'aplicació del 155 i el compromís de no aplicar indults als presos polítics. Aquestes són, ha denunciat la consellera, les úniques referències envers una solució al conflicte, que "segueixen passant per propostes de repressió".
Segons Budó, el "problema" principal és que "no hi ha un govern amb el qual interlocutar políticament per resoldre, des de la política, allò que és un conflicte polític". Per això, i respecte de la proposta de Ciutadans, ha dit que "sigui amb el suport que sigui", el Govern apostarà pel diàleg, tot i que l'escenari se situï remot.
Més Mossos i Bombers
El Govern crearà 1.000 noves places de Mossos i Bombers per enfortir els sectors de la seguretat i les emergències. Així ho ha informat la consellera de la Presidència, que ha comparegut acompanyada del conseller d'Interior, Miquel Buch. Es tracta, segons ha precisat, de 750 places de nous mossos d'esquadra i 250 places de bombers que l'executiu català ha aprovat per decret llei.
Amb aquest increment, ha afirmat Buch, el Govern busca paliar el "dèficit estructural" en les plantilles dels dos cossos, davant de la precària situació actual, derivada de les polítiques de contenció de la despesa en els exercicis pressupostaris anteriors. Davant d'aquesta situació, ha dit, era "inajornable" la creació de noves places i l'aprovació immediata d'aquest increment d'efectius en els àmbit de la seguretat i les emergències.
▶El #Govern crea 750 noves places de @Mossos i 250 places de @Bomberscat. @interiorcatpic.twitter.com/08Ir4gpLtq
— Govern. Generalitat (@govern) September 17, 2019
Les 750 noves places de Mossos se sumen a les 750 que es van aprovar el 20 de desembre del 2018, i a les 454 de la 32a promoció de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya del passat mes de juny. Pel que fa a Bombers, les 250 noves places s'afegeixen a les també 250 que es van aprovar el desembre del 2018, arribant a un total de 2.856 que és la xifra que, segons han dit, permet cobrir les mancances estructurals que arrossega el cos i que es recullen al Pla estratègic 2017-2022, agreujades per l'envelliment del cos.
L'augment de l'oferta de places es realitza gràcies a la possibilitat que permet la llei de pressupostos generals de l'Estat, que defineix aquests col·lectius com a "prioritaris", cosa que permet acumular places d'altres col·lectius que no ho són.