16
de setembre
del
2019
Actualitzat
el
17
de setembre
a les
19:00h
Jaume Asens (Barcelona, 1972) es reunirà aquest dimarts amb el rei Felip VI en el marc de la ronda de contactes per explorar si hi ha marge per a una investidura d'última hora. El líder d'En Comú Podem, pròxim a Pablo Iglesias i implicat en les negociacions amb el PSOE, no es mostra optimista, per bé que admet que hi ha opcions fins al darrer minut. En aquesta entrevista amb NacióDigital, Asens expressa el seu disgust per l'actitud del PSC -soci de govern d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona-, a qui acusa d'haver-se alineat de forma acrítica amb Pedro Sánchez. Però el dirigent dels comuns també assenyala cert desconcert per l'actitud bel·ligerant d'ERC amb el seu espai polític.
- S'haurà desencallat la investidura de Pedro Sánchez després de la ronda de contactes amb el rei Felip VI? Què n'espera de la jornada d'aquest dimarts?
- Espero que tots els que tenim responsabilitats institucionals estiguem a l'alçada del moment i, encara que sigui a l'últim minut, es pugui arribar a un acord. Nosaltres entenem que el que fa falta ara mateix és una estabilitat progressista que permeti entomar tots els reptes que tenim per endavant, entre d'altres, la qüestió del conflicte territorial amb Catalunya. Segons el nostre punt de vista, tot això només serà possible si hi ha un govern amb nosaltres dins.
- És possible, però, un acord in extremis?
- No podem tirar la tovallola fins a l'últim moment, però és evident que a, mesura que passen els minuts, la paciència de la ciutadania s'esgota. Això és com un partit de bàsquet, que fins al darrer instant pot passar qualsevol cosa, però cada cop es veu més clar que Sánchez vol portar-nos a eleccions. Esperem que aquestes hores que queden, que no són hores mortes, es produeixi un canvi de rumb.
- No són hores mortes? Hi ha marge per tancar algun acord?
- La finestra d'oportunitat cada cop és més petita. La sensació general és que anem a noves eleccions. Però fins el 23 de setembre hi ha temps. La ronda de contactes amb el rei serà decisiva.
- Aquest dilluns Albert Rivera s''ha mogut per oferir un "pacte d'estat" a Sánchez, però amb condicions molt bel·ligerants pel que fa a la posició sobre Catalunya. Sánchez, tanmateix, ha començat a flirtejar amb Ciutadans.
- Sí. Ens preocupa. Sempre hem dit que si volíem ser al govern era per assegurar-nos que el PSOE no tingués les mans lliures per pactar amb la dreta. Tots hem vist que, sempre que pot, el PSOE mira a la seva dreta. Si ara mateix Rivera no és vicepresident és perquè Rivera no ho vol. Si ara mateix no hi ha un govern amb Ciutadans presidit per Sánchez és perquè Ciutadans no ho vol. I això pot estar canviant. Rivera ha trencat el seu llarg silenci i sembla que està disposat a arribar a un acord amb el PSOE. I la resposta del PSOE ens ha semblat que era molt tímida, molt poc rotunda.
- La resposta de Sánchez semblava convidar Rivera a parlar-ne després de les eleccions.
- Sánchez li ha demanat a Rivera una abstenció tècnica perquè ha detallat que les condicions que li demanava Ciutadans ja es complien. No em sembla una forma clara de tancar la porta a aquesta opció. I ens preocupa que no hagi sortit ningú del PSC a posar el crit al cel, quan aquest pacte passa per comprometre el futur polític tant de Catalunya com de Navarra. El que està fent Ciutadans és arrossegar el PSOE a la confrontació territorial. I el PSOE haurà de triar i només té dues opcions: o bé pacta amb el bloc d'Espanya Suma i del 155 o bé amb nosaltres pel diàleg i rebaixar la confrontació que va representar la legislatura del PP.
- Vostè dibuixa un escenari, el de sintonia entre el PSOE i Ciutadans, que fa inviable un pacte entre els socialistes i Unides Podem.
- Fins ara hi havia una proposta d'acord sobre la taula, que era la nostra. Ara n'hi ha una altra, de Ciutadans. S'obre una possibilitat i això situa el PSOE davant un dilema. En el nostre consell nacional d'aquest cap de setmana ja vam fer un emplaçament a Sánchez i el PSOE per abandonar el tacticisme compulsiu i atendre la realitat del país, i reprendre la negociació en el punt en el qual havia quedat el mes de juliol. Però també interpel·lem les bases socialistes a rebel·lar-se, com ho van fer davant l'antiga direcció del PSOE i els barons. Els demanem que exigeixin a Sánchez que compleixi les seves promeses.
- Unides Podem i els comuns han fet tot el possible per assolir un acord amb el PSOE?
- Sempre es pot fer més, però hem fet moltes ofertes. Hem cedit com no s'havia cedit abans. En l'última proposta, oferíem un govern de coalició provisional fins a l'aprovació dels pressupostos, tot garantint la majoria suficient i l'estabilitat pressupostària. Anteriorment, ja havíem cedit amb la figura de Pablo Iglesias i amb els ministeris d'estat.
- Han trobat complicitat en sectors del PSC per assolir un pacte amb el PSOE?
- No. Hi ha hagut un tancament de files del PSC amb el PSOE, una posició monolítica. No hem trobat en el PSC cap complicitat en aquesta direcció. S'han posat darrere del PSOE de forma monolítica.
- Això li genera sorpresa? El disgusta?
- Em disgusta, sí. Hem buscat aquesta complicitat, per veure si des de Catalunya es podia trobar el desllorigador del bloqueig, però no ha sigut possible.
-Els comuns han denunciat que el PSOE no té cap proposta per a Catalunya. Però Pablo Iglesias fins i tot va verbalitzar que assumiria el discurs del PSOE en relació a Catalunya si aquest era el problema.
- El discurs no estem disposats a assumir-lo, Pablo Iglesias va dir que podria assumir el lideratge del PSOE. Al nostre discurs no hi renunciarem, però si hem d'arribar a pactes amb altres partits i no hem guanyat les eleccions, hem d'assumir la correlació de forces. Si haguéssim guanyat les eleccions, hauríem tingut més força per imposar la nostra defensa del dret a decidir.
- I creu que, des de les posicions sobiranistes a Catalunya, aquest discurs d'Unides Podem s'entén?
- Hi ha hagut molt soroll amb aquesta qüestió, però altres partits sobiranistes o independentistes, com ERC, també van dir que no hi havia cap línia vermella. De fet, van abstenir-se sense que el referèndum fos un element de negociació. ERC es va avenir a facilitar la investidura de Sánchez sense que el referèndum fos una condició imprescindible. No és el cas de Junts per Catalunya.
- Té la sensació que ara, a diferència del mes de juliol, la culpabilitat d'una repetició electoral recaurà més en el PSOE?
- Això la gent ho ha entès. Quan el mes de juliol Unides Podem va cedir, i va acceptar que el seu secretari general, Pablo Iglesias, no entraria al govern en el cas d'un acord, això tampoc va ser suficient. La proposta que es va fer tampoc era proporcional, perquè els ministeris que hauríem assumit només representaven el 5% del pressupostos i estaven faltats de competències. Existeix la sensació que l'actitud d'arrogància del PSOE, la seva intransigència, ha estat molt evident. I això s'explica perquè, en el fons, el que preocupa al PSOE és el que representem nosaltres.
Quan va irrompre, Podem va ser una amenaça real per al PSOE, com havia passat en altres estats d'Europa amb els partits socialistes. I això es va convertir en la preocupació fonamental d'ells. Sánchez i la generació de quadres que l'acompanyaven estaven totalment condicionats per aquesta amenaça que patia el partit. En aquest sentit, s'expliquen els esforços per destruir la figura de Pablo Iglesias. Pensaven que si queia ell, Podem seria irrellevant, com un actor subaltern. I d'aquí ve tanta intransigència.
- Però un desacord i la repetició d'eleccions no activaria la contestació interna a l'estratègia d'Iglesias?
- No ho sé. El lideratge de Pablo Iglesias és molt sòlid i hi ha una consciència generalitzada que, si vam remuntar a les últimes eleccions en relació a les enquestes, va ser gràcies a les seves intervencions en campanya, especialment en els debats. Ell ha tornat a posar el seu càrrec a disposició de l'espai si l'escenari condueix a noves eleccions. Fins ara, les bases sempre li han tornat la confiança. I crec que tornarà a passar. És el lideratge més fort que té l'espai.
- Els comuns han singularitzat de forma suficient el seu discurs a Madrid en els darrers mesos? Han quedat massa supeditats al missatge d'Unides Podem?
- Vam ser claus per posar al centre les mesures programàtiques, perquè pensàvem que s'havia posat massa l'accent en la fórmula del govern. Per això, després del mes de juliol, es va passar a una negociació integral. I, abans de la proposta d'Unides Podem, vam plantejar 25 mesures programàtiques, com la creació d'una taula de diàleg, per discutir sobre el referèndum. També hem entrat en la taula de negociació, a diferència de que havia passat en el mes de juliol. Per tant, es va corregir la manera d'enfocar les converses. D'autonomia en tenim. El que succeeix és que, de moment, hi ha coincidència estratègica amb Unides Podem. Tot i que tenim pluralitat interna de posicions, hem respectat la unitat d'acció. El PSOE ha intentat trencar aquesta unitat en algunes ocasions.
- Durant la Diada va participar en l'acte d'Òmnium que agrupava el conjunt del sobiranisme i demanava l'absolució dels presos. Però cada cop que vostè interpel·la un dirigent d'ERC, especialment quan ho fa amb Gabriel Rufián, es transmet la sensació que hi ha molta distància entre comuns i republicans. Existeix aquesta distància?
- Més que distància hi ha un desacord estratègic sobre la manera d'encarar el moment. No és una distància en el pla personal ni tampoc, necessàriament, en el pla polític. De fet, hem observat que ERC ha tornat a les nostres posicions i que defensa quelcom que havia menyspreat fins no fa gaire, com la necessitat d'un referèndum o de treballar per grans consensos. I, en realitat, ara podríem tenir més coincidència que en el passat, perquè en el curt termini no sembla que ERC hagi de defensar la via unilateral. Malgrat tot, però, hi ha discrepàncies sobre com gestionar la governabilitat a Espanya i la relació amb el PSOE. A diferència del PNB o Bildu, ERC s'ha alineat amb el PSOE i s'ha deixat instrumentalitzar. I el PSOE ho ha aprofitat per intentar doblegar-nos a nosaltres. Rufián ens ha atacat a nosaltres i ens ha responsabilitzat del desacord.
- I quina explicació hi troba en la pressió que diu que ERC exerceix sobre vostès?
- No sé si estan pensant en clau de partit o de país. Pensem que és molt difícil que un govern en solitari del PSOE estigui disposat a fer res a Catalunya. És molt difícil que un govern de partit únic del PSOE estigui disposat a crear una taula de diàleg i avançar en el conflicte nacional. I també pensem que és molt possible que un govern de partit únic amb el PSOE estigui temptat de pactar amb Ciutadans. M'estranya que ERC no vegi com una oportunitat el fet que nosaltres formem part del govern a Espanya, i de com això facilitaria que s'avancés en la qüestió territorial. M'inquieta perquè no sé a què obeeix. I no vull pensar malament. Ara mateix se m'escapa en què podria perjudicar Catalunya que nosaltres entréssim al govern.
- Quina hauria de ser la resposta a la sentència del Suprem?
- En la resposta s'haurien de diferenciar dos plans: un, el de la societat civil, que estic segur que estarà a l'alçada de la situació d'excepcionalitat que representarà una sentència condemnatòria; i, el segon pla, que és l'institucional. I en aquest camp és en el qual ens hem d'esforçar per explorar totes les vies per aconseguir revertir la situació i que els presos surtin en llibertat. La resposta s'ha d'apuntalar en els grans consensos de la societat catalana. S'ha de visualitzar cohesió entre les forces catalanistes, amb la màxima transversalitat. Això ha de permetre crear un horitzó d'unitat.
- I no existeix el perill de generar frustració a la ciutadania si, després de la resposta a la sentència, no es produeixen grans canvis?
- És cert que existeix aquest perill. I, per això, és molt important treballar per aconseguir que a l'altra banda hi hagi algú que pugui escoltar. Sincerament, no és el mateix que a l'altra banda hi hagi per parlar jo mateix o que hi hagi algú com Albert Rivera. I, malgrat que és cert que estem en un context complicat, en què difícilment canviaran les coses a curt termini, hem de crear les condicions per poder albirar la llum del final del túnel.
Serà un procés complex, llarg i ple de contradiccions, amb un risc important de generar frustració. Lamentablement, s'ha inflat molt el globus de les expectatives sobre el marge de maniobra que existeix. I això pot provocar més frustració, perquè es van fer promeses que no s'estan complint. Entre el desig i la realitat hi ha una distància molt amarga.
- S'haurà desencallat la investidura de Pedro Sánchez després de la ronda de contactes amb el rei Felip VI? Què n'espera de la jornada d'aquest dimarts?
- Espero que tots els que tenim responsabilitats institucionals estiguem a l'alçada del moment i, encara que sigui a l'últim minut, es pugui arribar a un acord. Nosaltres entenem que el que fa falta ara mateix és una estabilitat progressista que permeti entomar tots els reptes que tenim per endavant, entre d'altres, la qüestió del conflicte territorial amb Catalunya. Segons el nostre punt de vista, tot això només serà possible si hi ha un govern amb nosaltres dins.
- És possible, però, un acord in extremis?
- No podem tirar la tovallola fins a l'últim moment, però és evident que a, mesura que passen els minuts, la paciència de la ciutadania s'esgota. Això és com un partit de bàsquet, que fins al darrer instant pot passar qualsevol cosa, però cada cop es veu més clar que Sánchez vol portar-nos a eleccions. Esperem que aquestes hores que queden, que no són hores mortes, es produeixi un canvi de rumb.
"Cada cop es veu més clar que Sánchez vol portar-nos a eleccions. Esperem que aquestes hores que queden, que no són hores mortes, es produeixi un canvi de rumb"
- No són hores mortes? Hi ha marge per tancar algun acord?
- La finestra d'oportunitat cada cop és més petita. La sensació general és que anem a noves eleccions. Però fins el 23 de setembre hi ha temps. La ronda de contactes amb el rei serà decisiva.
- Aquest dilluns Albert Rivera s''ha mogut per oferir un "pacte d'estat" a Sánchez, però amb condicions molt bel·ligerants pel que fa a la posició sobre Catalunya. Sánchez, tanmateix, ha començat a flirtejar amb Ciutadans.
- Sí. Ens preocupa. Sempre hem dit que si volíem ser al govern era per assegurar-nos que el PSOE no tingués les mans lliures per pactar amb la dreta. Tots hem vist que, sempre que pot, el PSOE mira a la seva dreta. Si ara mateix Rivera no és vicepresident és perquè Rivera no ho vol. Si ara mateix no hi ha un govern amb Ciutadans presidit per Sánchez és perquè Ciutadans no ho vol. I això pot estar canviant. Rivera ha trencat el seu llarg silenci i sembla que està disposat a arribar a un acord amb el PSOE. I la resposta del PSOE ens ha semblat que era molt tímida, molt poc rotunda.
- La resposta de Sánchez semblava convidar Rivera a parlar-ne després de les eleccions.
- Sánchez li ha demanat a Rivera una abstenció tècnica perquè ha detallat que les condicions que li demanava Ciutadans ja es complien. No em sembla una forma clara de tancar la porta a aquesta opció. I ens preocupa que no hagi sortit ningú del PSC a posar el crit al cel, quan aquest pacte passa per comprometre el futur polític tant de Catalunya com de Navarra. El que està fent Ciutadans és arrossegar el PSOE a la confrontació territorial. I el PSOE haurà de triar i només té dues opcions: o bé pacta amb el bloc d'Espanya Suma i del 155 o bé amb nosaltres pel diàleg i rebaixar la confrontació que va representar la legislatura del PP.
"Ens preocupa que no hagi sortit ningú del PSC a posar el crit al cel davant la proposta de Ciutadans, quan el pacte amb Rivera passa per comprometre el futur polític tant de Catalunya com de Navarra"
- Vostè dibuixa un escenari, el de sintonia entre el PSOE i Ciutadans, que fa inviable un pacte entre els socialistes i Unides Podem.
- Fins ara hi havia una proposta d'acord sobre la taula, que era la nostra. Ara n'hi ha una altra, de Ciutadans. S'obre una possibilitat i això situa el PSOE davant un dilema. En el nostre consell nacional d'aquest cap de setmana ja vam fer un emplaçament a Sánchez i el PSOE per abandonar el tacticisme compulsiu i atendre la realitat del país, i reprendre la negociació en el punt en el qual havia quedat el mes de juliol. Però també interpel·lem les bases socialistes a rebel·lar-se, com ho van fer davant l'antiga direcció del PSOE i els barons. Els demanem que exigeixin a Sánchez que compleixi les seves promeses.
- Unides Podem i els comuns han fet tot el possible per assolir un acord amb el PSOE?
- Sempre es pot fer més, però hem fet moltes ofertes. Hem cedit com no s'havia cedit abans. En l'última proposta, oferíem un govern de coalició provisional fins a l'aprovació dels pressupostos, tot garantint la majoria suficient i l'estabilitat pressupostària. Anteriorment, ja havíem cedit amb la figura de Pablo Iglesias i amb els ministeris d'estat.
- Han trobat complicitat en sectors del PSC per assolir un pacte amb el PSOE?
- No. Hi ha hagut un tancament de files del PSC amb el PSOE, una posició monolítica. No hem trobat en el PSC cap complicitat en aquesta direcció. S'han posat darrere del PSOE de forma monolítica.
- Això li genera sorpresa? El disgusta?
- Em disgusta, sí. Hem buscat aquesta complicitat, per veure si des de Catalunya es podia trobar el desllorigador del bloqueig, però no ha sigut possible.
"Hi ha hagut un tancament de files del PSC amb el PSOE, una posició monolítica. Em disgusta"
-Els comuns han denunciat que el PSOE no té cap proposta per a Catalunya. Però Pablo Iglesias fins i tot va verbalitzar que assumiria el discurs del PSOE en relació a Catalunya si aquest era el problema.
- El discurs no estem disposats a assumir-lo, Pablo Iglesias va dir que podria assumir el lideratge del PSOE. Al nostre discurs no hi renunciarem, però si hem d'arribar a pactes amb altres partits i no hem guanyat les eleccions, hem d'assumir la correlació de forces. Si haguéssim guanyat les eleccions, hauríem tingut més força per imposar la nostra defensa del dret a decidir.
Jaume Asens conversant amb Quim Torra i Josep Costa, la passada Diada. Foto: Adrià Costa
- I creu que, des de les posicions sobiranistes a Catalunya, aquest discurs d'Unides Podem s'entén?
- Hi ha hagut molt soroll amb aquesta qüestió, però altres partits sobiranistes o independentistes, com ERC, també van dir que no hi havia cap línia vermella. De fet, van abstenir-se sense que el referèndum fos un element de negociació. ERC es va avenir a facilitar la investidura de Sánchez sense que el referèndum fos una condició imprescindible. No és el cas de Junts per Catalunya.
"ERC es va avenir a facilitar la investidura de Sánchez sense que el referèndum fos una condició imprescindible. No és el cas de JxCat"
- Té la sensació que ara, a diferència del mes de juliol, la culpabilitat d'una repetició electoral recaurà més en el PSOE?
- Això la gent ho ha entès. Quan el mes de juliol Unides Podem va cedir, i va acceptar que el seu secretari general, Pablo Iglesias, no entraria al govern en el cas d'un acord, això tampoc va ser suficient. La proposta que es va fer tampoc era proporcional, perquè els ministeris que hauríem assumit només representaven el 5% del pressupostos i estaven faltats de competències. Existeix la sensació que l'actitud d'arrogància del PSOE, la seva intransigència, ha estat molt evident. I això s'explica perquè, en el fons, el que preocupa al PSOE és el que representem nosaltres.
Quan va irrompre, Podem va ser una amenaça real per al PSOE, com havia passat en altres estats d'Europa amb els partits socialistes. I això es va convertir en la preocupació fonamental d'ells. Sánchez i la generació de quadres que l'acompanyaven estaven totalment condicionats per aquesta amenaça que patia el partit. En aquest sentit, s'expliquen els esforços per destruir la figura de Pablo Iglesias. Pensaven que si queia ell, Podem seria irrellevant, com un actor subaltern. I d'aquí ve tanta intransigència.
"Existeix la sensació que l'actitud d'arrogància del PSOE, la seva intransigència, ha estat molt evident. I això s'explica perquè, en el fons, el que preocupa al PSOE és el que representem nosaltres"
- Però un desacord i la repetició d'eleccions no activaria la contestació interna a l'estratègia d'Iglesias?
- No ho sé. El lideratge de Pablo Iglesias és molt sòlid i hi ha una consciència generalitzada que, si vam remuntar a les últimes eleccions en relació a les enquestes, va ser gràcies a les seves intervencions en campanya, especialment en els debats. Ell ha tornat a posar el seu càrrec a disposició de l'espai si l'escenari condueix a noves eleccions. Fins ara, les bases sempre li han tornat la confiança. I crec que tornarà a passar. És el lideratge més fort que té l'espai.
- Els comuns han singularitzat de forma suficient el seu discurs a Madrid en els darrers mesos? Han quedat massa supeditats al missatge d'Unides Podem?
- Vam ser claus per posar al centre les mesures programàtiques, perquè pensàvem que s'havia posat massa l'accent en la fórmula del govern. Per això, després del mes de juliol, es va passar a una negociació integral. I, abans de la proposta d'Unides Podem, vam plantejar 25 mesures programàtiques, com la creació d'una taula de diàleg, per discutir sobre el referèndum. També hem entrat en la taula de negociació, a diferència de que havia passat en el mes de juliol. Per tant, es va corregir la manera d'enfocar les converses. D'autonomia en tenim. El que succeeix és que, de moment, hi ha coincidència estratègica amb Unides Podem. Tot i que tenim pluralitat interna de posicions, hem respectat la unitat d'acció. El PSOE ha intentat trencar aquesta unitat en algunes ocasions.
Jaume Asens Foto: ACN
- Durant la Diada va participar en l'acte d'Òmnium que agrupava el conjunt del sobiranisme i demanava l'absolució dels presos. Però cada cop que vostè interpel·la un dirigent d'ERC, especialment quan ho fa amb Gabriel Rufián, es transmet la sensació que hi ha molta distància entre comuns i republicans. Existeix aquesta distància?
- Més que distància hi ha un desacord estratègic sobre la manera d'encarar el moment. No és una distància en el pla personal ni tampoc, necessàriament, en el pla polític. De fet, hem observat que ERC ha tornat a les nostres posicions i que defensa quelcom que havia menyspreat fins no fa gaire, com la necessitat d'un referèndum o de treballar per grans consensos. I, en realitat, ara podríem tenir més coincidència que en el passat, perquè en el curt termini no sembla que ERC hagi de defensar la via unilateral. Malgrat tot, però, hi ha discrepàncies sobre com gestionar la governabilitat a Espanya i la relació amb el PSOE. A diferència del PNB o Bildu, ERC s'ha alineat amb el PSOE i s'ha deixat instrumentalitzar. I el PSOE ho ha aprofitat per intentar doblegar-nos a nosaltres. Rufián ens ha atacat a nosaltres i ens ha responsabilitzat del desacord.
"A diferència del PNB o Bildu, ERC s'ha alineat amb el PSOE i s'ha deixat instrumentalitzar. I el PSOE ho ha aprofitat per intentar doblegar-nos a nosaltres"
- I quina explicació hi troba en la pressió que diu que ERC exerceix sobre vostès?
- No sé si estan pensant en clau de partit o de país. Pensem que és molt difícil que un govern en solitari del PSOE estigui disposat a fer res a Catalunya. És molt difícil que un govern de partit únic del PSOE estigui disposat a crear una taula de diàleg i avançar en el conflicte nacional. I també pensem que és molt possible que un govern de partit únic amb el PSOE estigui temptat de pactar amb Ciutadans. M'estranya que ERC no vegi com una oportunitat el fet que nosaltres formem part del govern a Espanya, i de com això facilitaria que s'avancés en la qüestió territorial. M'inquieta perquè no sé a què obeeix. I no vull pensar malament. Ara mateix se m'escapa en què podria perjudicar Catalunya que nosaltres entréssim al govern.
- Quina hauria de ser la resposta a la sentència del Suprem?
- En la resposta s'haurien de diferenciar dos plans: un, el de la societat civil, que estic segur que estarà a l'alçada de la situació d'excepcionalitat que representarà una sentència condemnatòria; i, el segon pla, que és l'institucional. I en aquest camp és en el qual ens hem d'esforçar per explorar totes les vies per aconseguir revertir la situació i que els presos surtin en llibertat. La resposta s'ha d'apuntalar en els grans consensos de la societat catalana. S'ha de visualitzar cohesió entre les forces catalanistes, amb la màxima transversalitat. Això ha de permetre crear un horitzó d'unitat.
"M'estranya que ERC no vegi com una oportunitat el fet que nosaltres formem part del govern a Espanya"
- I no existeix el perill de generar frustració a la ciutadania si, després de la resposta a la sentència, no es produeixen grans canvis?
- És cert que existeix aquest perill. I, per això, és molt important treballar per aconseguir que a l'altra banda hi hagi algú que pugui escoltar. Sincerament, no és el mateix que a l'altra banda hi hagi per parlar jo mateix o que hi hagi algú com Albert Rivera. I, malgrat que és cert que estem en un context complicat, en què difícilment canviaran les coses a curt termini, hem de crear les condicions per poder albirar la llum del final del túnel.
Serà un procés complex, llarg i ple de contradiccions, amb un risc important de generar frustració. Lamentablement, s'ha inflat molt el globus de les expectatives sobre el marge de maniobra que existeix. I això pot provocar més frustració, perquè es van fer promeses que no s'estan complint. Entre el desig i la realitat hi ha una distància molt amarga.