16
de setembre
del
2019
Actualitzat
el
17
de setembre
a les
11:40h
"No crec en els miracles, així que anem a eleccions". Ho diu sense titubeig un dirigent socialista. I ho diu des de la resignació de qui sap que assumir el risc es pot pagar car, però també de qui en cap cas posarà en dubte l'aposta del seu líder. El PSOE s'ha entregat a l'estratègia de Pedro Sánchez, que aquest dimarts davant del rei efectuarà ja el darrer moviment en l'escaquer en què s'ha convertit la política espanyola. O una jugada contra pronòstic en el darrer sospir capgira el rumb, o la present legislatura encaixarà un escac i mat i es declarà fallida.
Amb els ponts pràcticament trencats amb Pablo Iglesias, l'entrada en escena d'Albert Rivera quan semblava que ell mateix s'havia autodescartat de la partida -Sánchez no l'ha deixat d'invocar en cap moment- ha agafat a contrapeu els socialistes. El plantejament de Ciutadans d'oferir in extremis una abstenció de la mà del PP s'emmarca més en una necessitat de fer màrqueting electoral davant dels que han acusat Rivera de no contribuir al desbloqueig que no pas a una voluntat real d'entesa.
La prova és que condiciona el seu vot al seu principal estendard electoral sota el lema de "recuperar el constitucionalisme": l'aplicació del 155 si no s'acata la sentència a Catalunya o el compromís de no indultar els presos. A poques hores que es desllorigui la situació, Rivera s'ha reunit amb Pablo Casado al Congrés per temptejar si, més enllà de la utilitat electoral, la seva proposta té alguna opció de fructificar.
"No hi ha cap obstacle real", ha respost Sánchez, conscient que la campanya ja ha arrencat i que ningú està disposat a quedar com el culpable. Ell tampoc. Però el president en funcions ja té un dels moviments que fa temps que buscava. Potser no dona fruits ara, però qui sap després d'un 10-N amb uns mals resultats de Ciutadans.
En tot cas, Sánchez ha recollit el guant i, argumentant que les condicions demanades ja es compleixen, ha convidat els dos partits de dretes a una "abstenció tècnica" només per evitar la repetició electoral. No és nou. No els ha deixat d'interpel·lar en tots aquests mesos mentre qualificava Podem de "soci prioritari".
I precisament per evitar el risc que Sánchez acabi ancorant-se a la dreta, no són poques les veus que dins del partit liderat per Iglesias han demanat que es prioritzi un acord que eviti les eleccions encara que això suposi no estar al govern. Esquerra Unida està en aquesta tessitura, com també ho estan els anticapitalistes i els comuns. Ada Colau ja va demanar aquest diumenge que "l'únic que s'ha de descartar" són les eleccions. Per ara, però, Iglesias no ha transmès cap senyal de voler fer un darrer oferiment en aquest sentit que tornaria a desencaixar el PSOE però que suposaria assumir el rol d'oposició.
L'estratègia de governar en solitari
El resultat de tot plegat és que, a hores d'ara, ni a dreta ni a esquerra Sánchez ha trobat la complicitat necessària per desencallar la seva investidura. Alguns diuen que ha estat una situació volguda amb les enquestes a la mà per intentar millorar resultats electorals en un segon round el 10 de novembre.
D'altres ho interpreten com el resultat d'una jugada temerària que ha anat massa lluny i que ara ja no es pot frenar. Sigui com sigui, la pressió i totes les mirades recauen ara sobre el guanyador de les eleccions i únic presidenciable possible. Més encara després d'un moviment de Ciutadans que fa les delícies d'un poder econòmic que porta mesos clamant per una estabilitat que consideren que és incompatible amb un govern amb Podem.
Des de la mateixa nit electoral del 28-A, mentre a les portes de Ferraz la militància entonava "amb Rivera no", entre les bambolines socialistes també es comentava que amb Pablo Iglesias, tampoc. Sobretot perquè aquesta suma de segell progressista necessita el suport dels partits sobiranistes. "Llàstima que no hàgim obtingut dos diputats més", es lamentaven aleshores alguns dirigents calculadora en mà que volien evitar a tota costa haver de seure a parlar amb ERC. Governar en solitari i trampejar la legislatura amb geometria variable era l'estratègia que esbossava Sánchez.
De fet, que al mes de juliol els socialistes acabessin arribant al debat d'investidura negociant una coalició amb Podem va ser més fruit d'una retirada imprevista de Pablo Iglesias com a ministrable que no pas una situació volguda per Sánchez. "És a partit d'aquí on vam tensar massa la corda i vam errar", reconeixen veus d'Unides Podem. Que des del partit lila consideressin insuficient la vicepresidència i els tres ministeris plantejats va ser l'oportunitat del PSOE per tornar a la casella de sortida del govern en solitari. La coalició, han repetit per activa i per passiva els socialistes, va caducar aleshores.
Cap gest més que alimenti la desmobilització
A hores d'ara, l'únic que podria evitar una repetició electoral seria que Sánchez comuniqués al rei que està disposat a sotmetre's a un nou debat d'investidura per esgotar la darrera oportunitat de ser investit. Seria una fórmula per pressionar la resta de partits. Podem quedaria abocat, en el darrer sospir, a decidir si regala el seu suport per evitar els comicis. En cas contrari, això podria ser utilitzat pel PSOE per acusar un cop més Iglesias de ser el culpable de la repetició electoral. Però en aquesta equació d'última hora podria entrar també un Rivera a qui les enquestes pronostiquen una debacle després de la crisi interna i el degoteig de baixes que ha patit Ciutadans.
Fonts socialistes asseguren que el més probable és que Sánchez no demani anar a un nou debat d'investidura si no té els vots garantits. I és que un nou episodi de picabaralla parlamentària de l'esquerra, argumenten fonts coneixedores de l'estratègia del PSOE, seria un factor desmobilitzador, una de les variables que més temen a la Moncloa.
En tot cas, els temors a afrontar unes noves eleccions pesen menys del que el pinyol de Sánchez considera que es pot guanyar afrontant el 10-N: seguir sumant terreny esprement el centre sense coaligar-se amb ningú, debilitar Podem i Ciutadans i, sobretot, desempallegar-se d'una estabilitat que depengui d'un partit independentista. Alea jacta est.
Amb els ponts pràcticament trencats amb Pablo Iglesias, l'entrada en escena d'Albert Rivera quan semblava que ell mateix s'havia autodescartat de la partida -Sánchez no l'ha deixat d'invocar en cap moment- ha agafat a contrapeu els socialistes. El plantejament de Ciutadans d'oferir in extremis una abstenció de la mà del PP s'emmarca més en una necessitat de fer màrqueting electoral davant dels que han acusat Rivera de no contribuir al desbloqueig que no pas a una voluntat real d'entesa.
La prova és que condiciona el seu vot al seu principal estendard electoral sota el lema de "recuperar el constitucionalisme": l'aplicació del 155 si no s'acata la sentència a Catalunya o el compromís de no indultar els presos. A poques hores que es desllorigui la situació, Rivera s'ha reunit amb Pablo Casado al Congrés per temptejar si, més enllà de la utilitat electoral, la seva proposta té alguna opció de fructificar.
Sánchez no ha deixat d'interpel·lar en tots aquests mesos a Ciutadans i el PP mentre qualificava Podem de "soci prioritari"
"No hi ha cap obstacle real", ha respost Sánchez, conscient que la campanya ja ha arrencat i que ningú està disposat a quedar com el culpable. Ell tampoc. Però el president en funcions ja té un dels moviments que fa temps que buscava. Potser no dona fruits ara, però qui sap després d'un 10-N amb uns mals resultats de Ciutadans.
En tot cas, Sánchez ha recollit el guant i, argumentant que les condicions demanades ja es compleixen, ha convidat els dos partits de dretes a una "abstenció tècnica" només per evitar la repetició electoral. No és nou. No els ha deixat d'interpel·lar en tots aquests mesos mentre qualificava Podem de "soci prioritari".
Sánchez ha llevado a España a una situación límite, pero su fracaso no puede ser el fracaso de España. Desde la oposición ofrecemos una solución de Estado. Con 3 condiciones:
— Albert Rivera (@Albert_Rivera) September 16, 2019
1️⃣Gobierno constitucionalista en Navarra
2️⃣No a los indultos
3️⃣No subir impuestos a familias y autónomos pic.twitter.com/ptTLt0t0Vo
I precisament per evitar el risc que Sánchez acabi ancorant-se a la dreta, no són poques les veus que dins del partit liderat per Iglesias han demanat que es prioritzi un acord que eviti les eleccions encara que això suposi no estar al govern. Esquerra Unida està en aquesta tessitura, com també ho estan els anticapitalistes i els comuns. Ada Colau ja va demanar aquest diumenge que "l'únic que s'ha de descartar" són les eleccions. Per ara, però, Iglesias no ha transmès cap senyal de voler fer un darrer oferiment en aquest sentit que tornaria a desencaixar el PSOE però que suposaria assumir el rol d'oposició.
L'estratègia de governar en solitari
El resultat de tot plegat és que, a hores d'ara, ni a dreta ni a esquerra Sánchez ha trobat la complicitat necessària per desencallar la seva investidura. Alguns diuen que ha estat una situació volguda amb les enquestes a la mà per intentar millorar resultats electorals en un segon round el 10 de novembre.
D'altres ho interpreten com el resultat d'una jugada temerària que ha anat massa lluny i que ara ja no es pot frenar. Sigui com sigui, la pressió i totes les mirades recauen ara sobre el guanyador de les eleccions i únic presidenciable possible. Més encara després d'un moviment de Ciutadans que fa les delícies d'un poder econòmic que porta mesos clamant per una estabilitat que consideren que és incompatible amb un govern amb Podem.
Des de la mateixa nit electoral del 28-A, mentre a les portes de Ferraz la militància entonava "amb Rivera no", entre les bambolines socialistes també es comentava que amb Iglesias dins del govern, tampoc
Des de la mateixa nit electoral del 28-A, mentre a les portes de Ferraz la militància entonava "amb Rivera no", entre les bambolines socialistes també es comentava que amb Pablo Iglesias, tampoc. Sobretot perquè aquesta suma de segell progressista necessita el suport dels partits sobiranistes. "Llàstima que no hàgim obtingut dos diputats més", es lamentaven aleshores alguns dirigents calculadora en mà que volien evitar a tota costa haver de seure a parlar amb ERC. Governar en solitari i trampejar la legislatura amb geometria variable era l'estratègia que esbossava Sánchez.
De fet, que al mes de juliol els socialistes acabessin arribant al debat d'investidura negociant una coalició amb Podem va ser més fruit d'una retirada imprevista de Pablo Iglesias com a ministrable que no pas una situació volguda per Sánchez. "És a partit d'aquí on vam tensar massa la corda i vam errar", reconeixen veus d'Unides Podem. Que des del partit lila consideressin insuficient la vicepresidència i els tres ministeris plantejats va ser l'oportunitat del PSOE per tornar a la casella de sortida del govern en solitari. La coalició, han repetit per activa i per passiva els socialistes, va caducar aleshores.
Cap gest més que alimenti la desmobilització
A hores d'ara, l'únic que podria evitar una repetició electoral seria que Sánchez comuniqués al rei que està disposat a sotmetre's a un nou debat d'investidura per esgotar la darrera oportunitat de ser investit. Seria una fórmula per pressionar la resta de partits. Podem quedaria abocat, en el darrer sospir, a decidir si regala el seu suport per evitar els comicis. En cas contrari, això podria ser utilitzat pel PSOE per acusar un cop més Iglesias de ser el culpable de la repetició electoral. Però en aquesta equació d'última hora podria entrar també un Rivera a qui les enquestes pronostiquen una debacle després de la crisi interna i el degoteig de baixes que ha patit Ciutadans.
Fonts socialistes asseguren que el més probable és que Sánchez no demani anar a un nou debat d'investidura si no té els vots garantits. I és que un nou episodi de picabaralla parlamentària de l'esquerra, argumenten fonts coneixedores de l'estratègia del PSOE, seria un factor desmobilitzador, una de les variables que més temen a la Moncloa.
En tot cas, els temors a afrontar unes noves eleccions pesen menys del que el pinyol de Sánchez considera que es pot guanyar afrontant el 10-N: seguir sumant terreny esprement el centre sense coaligar-se amb ningú, debilitar Podem i Ciutadans i, sobretot, desempallegar-se d'una estabilitat que depengui d'un partit independentista. Alea jacta est.