ERC

ERC tanca files amb Junqueras per a l'etapa post-sentència

L'equip encapçalat pel tàndem del líder republicà amb Marta Rovira rep un 90,3% del suport de les bases i Joan Tardà i Josep Maria Jové són els dos dirigents més votats pel consell nacional

per Sara González, 15 de setembre de 2019 a les 21:53 |
Candidatura a l'executiva d'ERC, amb Pere Aragonès i Marta Vilalta al capdavant, amb una foto d'Oriol Junqueras i Marta Rovira. | ACN
ERC s'entrega, un cop més, a Oriol Junqueras i beneeix l'equip amb el qual els republicans afrontaran l'etapa post-sentència. La votació per escollir la nova direcció revela que, malgrat que el partit no està exempt de debat intern, les bases tanquen files amb els dirigents que durant els darrers vuit anys han pilotat la formació en el moment àlgid del procés assumint les conseqüències de la judicialització. La cúpula liderada pel tàndem Junqueras-Marta Rovira, que no tenia rival, ha estat avalada pel 90,3% dels militants en una votació amb un 57,14% de participació (5.192 votants), la més alta dels últims tres processos congressuals. 

El procés de revisió sobre què va fallar en el procés independentista la tardor del 2017 i l'aposta per prioritzar el diàleg amb el govern espanyol per resoldre el conflicte no ha patit pràcticament desgast a la interna a jutjar pels resultats de les votacions. El suport a Junqueras (88,3%) i a Rovira (86,7%) ha estat pràcticament unànime, de la mateixa manera que la majoria dels membres del seu equip ha obtingut un aval per sobre del 80%. Només dos dirigents han quedat per sota d'aquest llindar: Lluís Salvadó (71,21%) i Isaac Peraire (77,89%). El primer va ser objecte de polèmica per les gravacions amb comentaris sexistes publicades el març del 2018; i el segon tot just acaba de perdre l'alcaldia de Prats de Lluçanès.


Direcció de continuïtat sense vot de càstig

En tot cas, en termes globals, no hi ha hagut vot de càstig als dirigents que abanderen que el projecte independentista ha de centrar-se en muscular-se i guanyar suports per molt que veus del sector crític Col·lectiu Primer d'Octubre, minoritari al partit, havia promogut el vot en blanc. La direcció és de continuïtat i, més enllà de seguir apostant per Junqueras com a president i Marta Rovira com a secretària general durant quatre anys més, la principal novetat és el binomi "executiu" que formaran Pere Aragonès (que ha aplegat un 82,99% del suport) com a coordinador nacional i Marta Vilalta (84,73%) com a secretària general adjunta. La missió d'aquests dos dirigents bressolats a les joventuts de la formació és complementar els buits forçosos de la presó i l'exili dels dos principals líders. 

Les sis vicesecretaries del partit estaran ocupades per Sergi Sabrià -president del grup parlamentari- (que ha rebut el 81,41%) i que s'encarregarà de comunicació i estratègia; Lluís Salvadó, que es farà càrrec de la coordinació interna; Isaac Peraire, que assumeix vertebració territorial; Raquel Sans (86,59%), vicesecretària de dones; Sara Ballac (86,67%), que es farà càrrec d'acció política; i Marta Vilaret (86,9%). De fet, la carpeta que assumirà Vilaret, drets i llibertats i lluita antirepressiva, és una de les novetats de l'estructura que ha estat ratificada. 

"D'aquest procés en sortim més forts", ha defensat la flamant secretària nacional adjunta i portaveu, Marta Vilalta, que ha explicat que Junqueras, per via telefònica, ha expressat el seu "orgull" pel fet que ERC segueixi "avançant per ser una eina més útil" per al país. En aquesta mateixa línia s'ha expressat Rovira en conèixer els resultats de la votació.  


Joan Tardà i Josep Maria Jové, els més votats del consell nacional

En aquesta primera fase del procés congressual també han estat escollits els 30 components del consell nacional. Joan Tardà i Josep Maria Jové han estat els més votats, amb 3.460 i 2.374 suports respectivament. Pel que fa a les conselleres escollides, les més votades han estat l'exalcaldessa de Sant Vicenç dels Horts, Maite Aymerich (1.435 vots) i la igualadina Mònica Morros (1.790). El membre del sector crític Col·lectiu Primer d'Octubre Joan Puig ha quedat finalment fora del consell nacional. 

Tardà, el conseller amb més suport, jugarà un paper important en la segona fase del procés congressual, en el qual s'haurà de confeccionar el pla estratègic. A l'estiu va impulsar un document de diagnosi de la situació i de proposta de futur en el qual plantejava que ERC ha d'apostar per governs d'esquerres amb els comuns i demanar unes eleccions amb caràcter immediat. Després de fer-se públic, fins i tot el mateix Junqueras ha defensat públicament que no es poden descartar les eleccions com a resposta a la sentència i que un govern de concentració serviria per enfortir les institucions. 

ERC va guanyar les eleccions espanyoles del 28-A a Catalunya onejant un independentisme pragmàtic que pivota sobre l'afirmació que el procés d'independència no serà "ràpid", com explica Vilalta en una entrevista a NacióDigital, que necessita "eixamplar la base" i que cal prioritzar la via de la negociació per davant de la unilateral -com recull el document de Tardà-. El discurs dels republicans contrasta amb la "confrontació" que demanen alguns sectors de Junts per Catalunya liderats pel president de la Generalitat, Quim Torra, i l'expresident Carles Puigdemont. En ple intent de l'independentisme per superar el desacord de cara a la sentència del Tribunal Suprem, ERC segueix fent passes en la línia que, per ara, li ha aportat els millors resultats electorals. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació