Jutjats

Processats funcionaris de l'Ajuntament de Barcelona per una trama de pisos turístics il·legals

Vuit treballadors públics haurien entregat llicències a canvi de diners entre el 2005 i el 2008

per NacióDigital, 13 de setembre de 2019 a les 17:48 |
Els fets es van produir entre el 2005 i el 2008 | Adrià Costa
El jutjat d'instrucció 31 de Barcelona ha enviat a judici 23 persones, entre les quals hi ha vuit funcionaris de l'Ajuntament de Barcelona, acusats de participar en una trama il·legal d'atorgament de llicències de pisos turístics al districte de Ciutat Vella. 

Entre el 2005 i el 2008 haurien tramitat de forma fraudulenta diverses llicències urbanístiques de pisos turístics a canvi de diners. Altres processats són propietaris d'habitatges que haurien subornat els funcionaris per aconseguir les llicències sense complir els requisits legals i un enginyer industrial que feia d'intermediari. Se'ls acusa de suborn, prevaricació i falsedat documental.


Segons la interlocutòria avançada per El Periódico, l'excap dels serveis tècnics de Ciutat Vella, traslladat després Nou Barris, Heliodoro Lozano, l'exassessora jurídica de l'Ajuntament Elena Ariza i l'enginyer Joaquim Quílez eren els caps de la trama.

La investigació d'aquest cas va començar arran d'una altra causa, el cas Saratoga, centrat en prostíbuls, en el qual Quílez també estava implicat. A les entrades i registres practicats en el seu dia al seu domicili i en el seu despatx professional es va trobar un full manuscrit amb un llistat d'adreces, noms propis i locals, i, al costat, xifres en euros que podrien correspondre a deutes o pagaments que havien de fer els clients a l'enginyer amb motiu d'obres o llicències.

Tot i que els investigats no han estat processats fins ara, la polèmica la va començar durant el mandat de Jordi Hereu a l'Ajuntament. L'aleshores regidora de Ciutat Vella, la independent Itziar González, va denunciar corrupció al districte. A la interlocutòria, la jutgessa fa referència que Quílez, "molest per aquesta situació", va remetre una carta en la qual amenaçava una arquitecta municipal destinada al districte exigint-li que marxés d'allà.

Després enviaria dues cartes més, una a la gerent i l'altra a la regidora, amb amenaces contra la seva vida i la seva integritat física. El conflicte va acabar amb la dimissió de González que va lamentar no sentir el suport del seu partit. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació