PRIMÍCIA

Els comuns impulsaran una «llei per a una resolució dialogada» com a resposta a la sentència

L'esbós de l'estratègia que el partit votarà aquest diumenge aposta per demanar a Pablo Iglesias que tanqui un acord amb el PSOE que eviti les eleccions

per Sara González, 14 de setembre de 2019 a les 21:45 |
Ada Colau, amb la cúpula dels comuns en un acte | Flickr Catalunya en Comú
Mentre l'independentisme intenta superar el desacord, els comuns també s'arromanguen per endreçar el partit amb una renovació de la cúpula i esmolar el pla d'acció política per afrontar el nou escenari que s'obrirà a partir de la sentència del Tribunal Suprem. En el consell nacional que Catalunya en Comú ha convocat aquest diumenge es sotmetrà a votació l'estratègia que marcarà el pas dels pròxims mesos. En el document de treball, al qual ha tingut accés NacióDigital, plantegen impulsar al Parlament una "llei per a la resolució dialogada i democràtica" del conflicte entre Catalunya i Espanya com a resposta a les previsibles condemnes per l'1-O. 

Contraris al rumb pel qual s'ha guiat el procés de la mà de Junts per Catalunya i ERC, els d'Ada Colau s'han reivindicat com a part activa del bloc que denuncia la judicialització i que defensa el dret a l'autodeterminació. En el document estratègic, que pot patir modificacions durant el procés de debat, asseguren que, un cop es faci públic el veredicte de Manuel Marchena, han de ser capaços de tenir un "posicionament clar" i promoure una "bateria d'accions pròpies" que els faci "guanyar protagonisme". La resposta, insisteixen, ha de ser transversal i generar cohesió i no divisió, amb la qual cosa s'hauria de cimentar en els "grans consensos" de la societat catalana.


Els comuns volen tenir un "posicionament clar" davant la sentència i promoure una "bateria d'accions pròpies" que els faci "guanyar protagonisme"

És en aquest marc que a nivell institucional plantegen aquesta llei que tenen ja desenvolupada i que, sota el seu criteri, hauria de pivotar en la creació de taules de diàleg per abordar el conflicte i en la promoció d'un pacte de claredat que reculli les bases d'una solució votada. En paral·lel a aquesta iniciativa legislativa, els comuns consideren que cal una "reflexió crítica" sobre com s'ha arribat a aquesta situació, treballar per crear les "condicions polítiques, institucionals i jurídiques" per la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats i conentrar esforços per "transformar" Espanya en un "veritable estat plurinacional". 

Oposició abans que repetició electoral a Espanya

Amb la consigna de ser actor clau per "desbloquejar" la política catalana i espanyola, en l'estratègia a curt termini -de setembre a desembre- els comuns són partidaris d'intentar evitar que hi hagi una repetició electoral a Espanya el 10 de novembre. I així preveuen traslladar-li a Pablo Iglesias en ple desacord amb el PSOE i a pocs dies que expiri el termini. "Catalunya en Comú plantegem que des del grup confederal defensem un acord d'estabilitat progressista que prioritàriament eviti noves eleccions", sostenen. I és que auguren que una repetició de les eleccions podria desembocar en un govern de les tres dretes o bé amb una "aliança socioliberal" del PSOE i Ciutadans. 


"Catalunya en Comú plantegem que des del grup confederal defensem un acord d'estabilitat progressista que prioritàriament eviti noves eleccions", assegura el document estratègic

Els comuns no volen eleccions a Espanya ni tampoc a Catalunya. És per això que estan disposats a explorar la possibilitat de negociar amb el Govern els pressupostos. Consideren que un avançament electoral després de la sentència -com ha contemplat ERC- només "alimentaria de nou la confrontació social i política". En clau interna admeten també que aquestes eleccions avançades no els convindrien perquè estroncarien els reptes que tenen com a organització per desplegar la seva estratègia i "construir lideratges".

Per recuperar pistonada, es proposen també "liderar" la resposta contra l'emergència climàtica -qüestió candent amb l'horitzó de la vaga general del 27 de setembre-, les polítiques d'equitat territorial, que consideren que han guanyat "centralitat" després de l'incendi de la Ribera d'Ebre del passat estiu, i la lluita contra la precarietat i les violències masclistes. 
 

Pablo Iglesias, amb Jaume Asens, Ada Colau i Lucía Martín en un míting Foto: Barcelona en Comú


Un possible "paper significatiu" en el pròxim Govern

Després d'un cicle electoral en el qual a Catalunya en Comú admeten que els resultats han estat per sota de les seves expectatives malgrat aconseguir retenir l'alcaldia de Barcelona, pronostiquen que la sentència pot donar pas a un escenari post-procés en què tant els comuns com els socialistes juguin "un paper significatiu en la configuració d'un nou govern a Catalunya". És en base a aquesta possibilitat que construeixen la seva estratègia a mig termini. 

"És important continuar mostrant les contradiccions polítiques i socials d'ERC per visibilitzar-nos nosaltres com a palanca de canvi", asseguren de cara a l'etapa post-sentència

La que anomenen "hipòtesi de canvi" a Catalunya hauria de ser també el motor per promoure un canvi a Espanya. A la Generalitat, asseguren, hi hauria d'haver un govern que ja no giri al voltant de la unitat independentista, sinó del "republicanisme progressista" i en el qual els comuns tinguessin un paper de centralitat. Detallen que aquests principis són "incompatibles" amb el discurs de "confrontació i unilateralisme" de JxCat. El nou govern, subratllen, posaria "fi al processisme" i a les polítiques d'austeritat. "És important continuar mostrant les contradiccions polítiques i socials d'ERC per visibilitzar-nos nosaltres com a palanca de canvi", afirmen. 

És a partir d'aquest canvi en la correlació de forces que els comuns consideren que es podria liderar un canvi en una Espanya que hauria de "reconèixer Catalunya com a nació i el seu dret a l'autodeterminació" en el marc d'un estat plurinacional. Insisteixen en aquest model i sostenen que podria tenir "bona acollida" si s'entén com un projecte superador del marc constitucional i estatutari. En tot cas, el plantejament marca distància amb la República catalana amb vocació de compartir sobiranies amb una Espanya plurinacional que recull l'ideari fundacional dels comuns. A principis d'aquest any ja van culminar un gir estratègic en el sentit d'allunyar-se d'aquest concepte -República catalana- que incomoda bona part de la direcció que va succeir a la de Xavier Domènech. 

Una crisi agreujada per la "dimissió sorpresa" de Domènech

Catalunya en Comú renovarà la seva direcció i el seu consell nacional previsiblement entre novembre i desembre i situa entre abril i maig del 2020 la seva assemblea -l'equivalent al congrés del partit-. En la diagnosi aprovada al juny sobre la situació del partit, admeten que no s'han aconseguit bona part dels objectius fixats i que els resultats de les eleccions del 21-D del 2017, del 28-A i de les municipals i europees del 26-M no han estat òptims. 

En l'anàlisi de les causes, apunten que des de la seva fundació l'abril del 2017, Catalunya en Comú no ha aconseguit culminar el seu desplegament territorial i organitzatiu i ha patit desgast per la falta d'acord per confluir amb Podem i pel "qüestionament permanent de l'ideari" per part d'alguns sectors de l'espai. Hi sumen dos elements més: la "dimissió sorpresa" de Xavier Domènech fa tot just un any -que qualifiquen de "sotrac"-, la "fugida de dirigents" a altres partits -principalment Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet- i el "setge de l'espai per part dels mitjans". Malgrat tot, consideren que el seu posicionament en l'eix nacional els ha consolidat com un "partit frontissa", la carta que pretenen jugar en l'etapa post-sentència.  
 
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació