14
de setembre
del
2019
Actualitzat
a les
9:17h
Des del 2015 l'Ajuntament de Barcelona no tira endavant uns pressupostos per la via ordinària, és a dir, amb el suport d'una majoria al ple. L'últim cop va ser en el darrer any de govern de Xavier Trias i, a partir d'aquell moment, l'aprovació dels comptes ha estat la pedra a la sabata d'Ada Colau. En el seu primer curs al consistori els va tirar endavant amb una modificació de crèdit; els dos següents, sotmetent-se a una qüestió de confiança; i el 2019, amb una pròrroga. Ara, una negociació que tingui vinculació amb el diàleg pels pressupostos de la Generalitat apareix com a opció per revertir la tendència. La predisposició d'ERC a negociar amb Colau els comptes de Barcelona pot propiciar un escenari de converses a l'altra costat de la plaça Sant Jaume. Una doble negociació en paral·lel que Junts per Catalunya també defensa.
De l'aprovació dels pressupostos depèn que el govern pugui destinar més recursos a les seves prioritats i, conscient d'això, Colau ja fa mesos que assenyala la necessitat de generar consens al plenari. Al juliol, els comptes ja van protagonitzar la reunió entre Colau i el president, Quim Torra. L'alcaldessa no va defensar un intercanvi estricte de vots a favor a l'Ajuntament i la Generalitat, però tant ella com Torra van obrir la porta a una negociació global dels comptes de les dues administracions, i JxCat avala explorar aquesta via.
Les urgències per arribar a acords no són exclusives del consistori, sinó també del Govern. El 2019 el la Generalitat no va ser capaç d'aprovar els pressupostos i, a l'agost, el vicepresident, Pere Aragonès, va condicionar la continuïtat de la legislatura a l'aprovació dels comptes del 2020. Fins ara, el PSC, els comuns i la CUP s'han mostrat disposats a negociar.
Colau i Collboni miren cap a ERC
La represa del curs polític a Barcelona ha començat amb el debat sobre els pressupostos sobre la taula. Colau va insistir en el seu missatge durant l'atenció als mitjans durant la Diada. L'alcaldessa va instar la resta de forces polítiques a treballar per aprovar els comptes públics a Barcelona i a Catalunya, com a element indispensable per recuperar part de la "normalitat" que el país ha perdut pel conflicte polític amb l'Estat.
Sobre el paper, el primer grup de l'oposició a qui s'adreçarà el govern de comuns i PSC serà ERC, a qui tant Colau com Collboni han assenyalat com a soci preferent. Ernest Maragall ja ha avançat la seva disposició a negociar, avisant que no entregarà un "xec en blanc" però, alhora, els republicans asseguren que no volen ser "socis preferents" de ningú. En aquest sentit, aquest divendres ERC han transmès la seva voluntat d'exercir de "govern a l'ombra" i construir "majories alternatives" al govern municipal.
Unes majories que, segons Maragall, s'haurien de construir comptant amb JxCat i els comuns, la qual cosa pot obrir la porta a negociar també els comptes a l'altra banda de la plaça de Sant Jaume, tot i que fonts dels republicans defensen que no persegueixen un intercanvi de cromos.
JxCat defensa una negociació conjunta dels pressupostos a les dues administracions. Foto: ACN
JxCat, mentrestant, critica les primeres valoracions públiques d'ERC sobre els comptes municipals. "Sorprèn que en l’oferiment de Maragall s’hagi evitat situar en el mateix pla la negociació i aprovació dels pressupostos de la Generalitat, que la mateixa ERC està liderant des de l’executiu català", valora la portaveu del grup municipal, Elsa Artadi, en declaracions a NacióDigital.
Alhora, el grup postconvergent es mostra disposat a "fer possible" l'aprovació dels pressupostos a les dues administracions. Artadi defensa treballar a partir del "criteri" de negociació global que Colau i Torra van abordar en la seva darrera trobada.
Un altre dels grups que obre la porta a un diàleg amb el govern municipal és la Barcelona pel Canvi de Ciutadans. A diferència d'Artadi, la regidora Eva Parera considera un "error" iniciar les converses en un marc de negociació global amb la Generalitat. A més, Parera veu "incomprensible" que els socialistes hagin assenyalat ERC com a soci preferent. "Ens sorprèn molt d'un partit constitucionalista com el PSC", valora.
L'aprovació dels pressupostos només serà possible si els comuns i els socialistes són capaços de sumar suports per tirar els comptes endavant, ja que els seus 20 regidors són insuficients per sumar la majoria necessària. L'estratègia de negociació global que Colau i Torra van esbossar al juliol marcarà en bona part les possibilitats d'incorporar actors al pacte, amb ERC al centre de l'escenari.
De l'aprovació dels pressupostos depèn que el govern pugui destinar més recursos a les seves prioritats i, conscient d'això, Colau ja fa mesos que assenyala la necessitat de generar consens al plenari. Al juliol, els comptes ja van protagonitzar la reunió entre Colau i el president, Quim Torra. L'alcaldessa no va defensar un intercanvi estricte de vots a favor a l'Ajuntament i la Generalitat, però tant ella com Torra van obrir la porta a una negociació global dels comptes de les dues administracions, i JxCat avala explorar aquesta via.
Les urgències per arribar a acords no són exclusives del consistori, sinó també del Govern. El 2019 el la Generalitat no va ser capaç d'aprovar els pressupostos i, a l'agost, el vicepresident, Pere Aragonès, va condicionar la continuïtat de la legislatura a l'aprovació dels comptes del 2020. Fins ara, el PSC, els comuns i la CUP s'han mostrat disposats a negociar.
Colau i Collboni miren cap a ERC
La represa del curs polític a Barcelona ha començat amb el debat sobre els pressupostos sobre la taula. Colau va insistir en el seu missatge durant l'atenció als mitjans durant la Diada. L'alcaldessa va instar la resta de forces polítiques a treballar per aprovar els comptes públics a Barcelona i a Catalunya, com a element indispensable per recuperar part de la "normalitat" que el país ha perdut pel conflicte polític amb l'Estat.
Sobre el paper, el primer grup de l'oposició a qui s'adreçarà el govern de comuns i PSC serà ERC, a qui tant Colau com Collboni han assenyalat com a soci preferent. Ernest Maragall ja ha avançat la seva disposició a negociar, avisant que no entregarà un "xec en blanc" però, alhora, els republicans asseguren que no volen ser "socis preferents" de ningú. En aquest sentit, aquest divendres ERC han transmès la seva voluntat d'exercir de "govern a l'ombra" i construir "majories alternatives" al govern municipal.
Unes majories que, segons Maragall, s'haurien de construir comptant amb JxCat i els comuns, la qual cosa pot obrir la porta a negociar també els comptes a l'altra banda de la plaça de Sant Jaume, tot i que fonts dels republicans defensen que no persegueixen un intercanvi de cromos.
JxCat, mentrestant, critica les primeres valoracions públiques d'ERC sobre els comptes municipals. "Sorprèn que en l’oferiment de Maragall s’hagi evitat situar en el mateix pla la negociació i aprovació dels pressupostos de la Generalitat, que la mateixa ERC està liderant des de l’executiu català", valora la portaveu del grup municipal, Elsa Artadi, en declaracions a NacióDigital.
Alhora, el grup postconvergent es mostra disposat a "fer possible" l'aprovació dels pressupostos a les dues administracions. Artadi defensa treballar a partir del "criteri" de negociació global que Colau i Torra van abordar en la seva darrera trobada.
Un altre dels grups que obre la porta a un diàleg amb el govern municipal és la Barcelona pel Canvi de Ciutadans. A diferència d'Artadi, la regidora Eva Parera considera un "error" iniciar les converses en un marc de negociació global amb la Generalitat. A més, Parera veu "incomprensible" que els socialistes hagin assenyalat ERC com a soci preferent. "Ens sorprèn molt d'un partit constitucionalista com el PSC", valora.
L'aprovació dels pressupostos només serà possible si els comuns i els socialistes són capaços de sumar suports per tirar els comptes endavant, ja que els seus 20 regidors són insuficients per sumar la majoria necessària. L'estratègia de negociació global que Colau i Torra van esbossar al juliol marcarà en bona part les possibilitats d'incorporar actors al pacte, amb ERC al centre de l'escenari.