14
de setembre
del
2019
Actualitzat
el
15
de setembre
a les
20:44h
Els nets de Francesc Cambó volen vendre's peça que l'històric polític català considerava com la "perla" de la seva col·lecció particular d'art. La galeria Trinity Fine Art, de Londres, posarà a la venda el Retrat de Michelle Marullo Tarcaniota, una obra de Sandro Botticelli propietat de la família Guardans Cambó. Serà en la fira Frieze Master, que se celebrarà del 3 al 6 d'octubre. L'obra va ser declarada Bé d'Interès Cultural (BIC) pel ministeri de Cultura el 1988. Es tracta de l'únic quadre de Botticelli al món que pertany a una col·lecció privada. El seu preu està estimat en 60 milions d'euros.
La qualificació de BIC no impedeix la venda de l'obra, però sí que en limita les condicions. La pintura no hauria de poder sortir de l'estat espanyol. Ho ha fet en algunes ocasions, però sempre amb una autorització del ministeri i per exposicions breus. El quadre va ser comprat per Francesc Cambó el 1929, just el mateix any en què va néixer la seva filla Helena.
"Tot s'ha sabut per un tuit"
Albert Velasco, professor d'Història de l'Art a la Universitat de Lleida i a la UOC i expert en mercat d'art, ha estat un dels qui ha intervingut en el debat que ha escalfat les xarxes des que es va conèixer la venda. En declaracions a NacióDigital, considera que la manera en què s'ha conegut que el quadre estava en venda "ja ho diu tot. "Va ser a través del tuit d'un usuari anònim que vam saber una història que afecta el patrimoni cultural d'un estat. És al·lucinant", assegura.
Per a Velasco, el ministeri de Cultura "s'ha equivocat" en no informar de seguida que el quadre disposava de l'autorització per ser exposat fora d'Espanya, la qual cosa va generar inicialment "una gran inseguretat". Segons l'expert, el que han fet els Guardans Cambó -catorze germans- és "una operació ben tramada". L'historiador subratlla que els propietaris "tenen tot el dret a vendre el quadre i a obtenir-ne el major rendiment", però potser no d'aquesta manera.
"En la informació aportada per la galeria de Londres no s'especifica que, en cas de compra, el quadre no pot sortir de l'Estat. Si s'hagués dit això, s'haurien desactivat el 99% dels potencials compradors", apunta Velasco. L'expert en el mercat de l'art està convençut de la finalitat de l'operació: "Els Guardans volen pressionar el ministeri perquè el compri". El preu de taxació podria arribar als 60 milions, però en aquest es podria quedar en la meitat, 30 milions.
El MNAC, el gran derrotat
Independentment de com acabi aquesta història, qui té tots els números per ser-ne el gran derrotat és el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), que ja va posar el crit al cel amb motiu de la decisió dels Guardans de cedir en exposició el Botticelli al Museu del Prado el 2004. Es dona el cas que el gendre de Cambó, Ramon Guardans, mort el 2007, va presidir el patronat del MNAC. La seva vídua, Helena Cambó, forma part del patronat del museu. "Si això es confirmés, Helena Cambó hauria de renunciar a ser-hi", indica Velasco.
L'historiador creu que la Generalitat ha d'intentar adquirir el quadre: "Això seria una operació d'Estat i la Generalitat hauria d'actuar com a tal. Si hi ha un museu on tindria sentit que hi anés el Botticelli seria el MNAC, que és on hi ha el llegat artístic de Cambó". Però adverteix: "Cal pensar què faria el ministeri en el cas que la Generalitat posés els 30 milions damunt la taula. Segons la legislació, en aquest cas, el ministeri té preferència".
La qualificació de BIC no impedeix la venda de l'obra, però sí que en limita les condicions. La pintura no hauria de poder sortir de l'estat espanyol. Ho ha fet en algunes ocasions, però sempre amb una autorització del ministeri i per exposicions breus. El quadre va ser comprat per Francesc Cambó el 1929, just el mateix any en què va néixer la seva filla Helena.
El Retrat de Michele Marullo Tarcaniota de Botticelli. Foto: Wikicommons
"Tot s'ha sabut per un tuit"
Albert Velasco, professor d'Història de l'Art a la Universitat de Lleida i a la UOC i expert en mercat d'art, ha estat un dels qui ha intervingut en el debat que ha escalfat les xarxes des que es va conèixer la venda. En declaracions a NacióDigital, considera que la manera en què s'ha conegut que el quadre estava en venda "ja ho diu tot. "Va ser a través del tuit d'un usuari anònim que vam saber una història que afecta el patrimoni cultural d'un estat. És al·lucinant", assegura.
Que tontería es ésta. Una galería internacional lleva a Frieze Master la obra de los Cambó: "el último Botticelli en manos privadas disponible en el mercado internacional". Es BIC, definitivo.
— Boro (@Boro_RR) September 9, 2019
Visto en @urbanityonehttps://t.co/4QSPQS4LSFpic.twitter.com/7AfVjDVjYD
Per a Velasco, el ministeri de Cultura "s'ha equivocat" en no informar de seguida que el quadre disposava de l'autorització per ser exposat fora d'Espanya, la qual cosa va generar inicialment "una gran inseguretat". Segons l'expert, el que han fet els Guardans Cambó -catorze germans- és "una operació ben tramada". L'historiador subratlla que els propietaris "tenen tot el dret a vendre el quadre i a obtenir-ne el major rendiment", però potser no d'aquesta manera.
"En la informació aportada per la galeria de Londres no s'especifica que, en cas de compra, el quadre no pot sortir de l'Estat. Si s'hagués dit això, s'haurien desactivat el 99% dels potencials compradors", apunta Velasco. L'expert en el mercat de l'art està convençut de la finalitat de l'operació: "Els Guardans volen pressionar el ministeri perquè el compri". El preu de taxació podria arribar als 60 milions, però en aquest es podria quedar en la meitat, 30 milions.
El MNAC, el gran derrotat
Independentment de com acabi aquesta història, qui té tots els números per ser-ne el gran derrotat és el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), que ja va posar el crit al cel amb motiu de la decisió dels Guardans de cedir en exposició el Botticelli al Museu del Prado el 2004. Es dona el cas que el gendre de Cambó, Ramon Guardans, mort el 2007, va presidir el patronat del MNAC. La seva vídua, Helena Cambó, forma part del patronat del museu. "Si això es confirmés, Helena Cambó hauria de renunciar a ser-hi", indica Velasco.
L'historiador creu que la Generalitat ha d'intentar adquirir el quadre: "Això seria una operació d'Estat i la Generalitat hauria d'actuar com a tal. Si hi ha un museu on tindria sentit que hi anés el Botticelli seria el MNAC, que és on hi ha el llegat artístic de Cambó". Però adverteix: "Cal pensar què faria el ministeri en el cas que la Generalitat posés els 30 milions damunt la taula. Segons la legislació, en aquest cas, el ministeri té preferència".