Entrevista

Marta Vilalta: «Ara mateix no hi ha les condicions perquè el procés d'independència sigui ràpid»

La portaveu d'ERC, que aquest diumenge serà escollida secretària general adjunta del partit, explica que la repressió i els cicles electorals han "trencat confiances" entre dirigents independentistes

per Sara González, Barcelona, 14 de setembre de 2019 a les 20:00 |
La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, durant l'entrevista amb Nació Digital | Adrià Costa
ERC arrenca un procés congressual en el qual ha de renovar la direcció i, en una segona fase, definir el pla estratègic. En l'estructura de la cúpula encapçalada per Oriol Junqueras i Marta Rovira, que serà sotmesa aquest diumenge a la votació de la militància, Marta Vilalta (Torregrossa, 1984) formarà un tàndem "executiu" amb Pere Aragonès per suplir el buit forçat per la presó i l'exili.

Com a nova secretària general adjunta del partit, Vilalta, bressolada a les joventuts republicanes, estarà en el quadre de comandament d'una formació que està en expansió i que treballa per dos objectius en paral·lel: consolidar-se com a força hegemònica de l'independentisme i desbrossar el camí per avançar en el procés català en l'etapa que s'obrirà a partir de la sentència del Tribunal Suprem. En aquesta entrevista a NacióDigital, la dirigent fa una radiografia del partit, del seu procés congressual i esbossa la pauta de quins passos creu que ERC haurà de seguir.  


- L'estructura d'ERC ha quedat debilitada fruit de la judicialització?

- Sens dubte, la repressió i la persecució política que ha patit ERC han afectat el seu dia a dia, els seus lideratges i tota l'organització. Per això encarem aquest procés congressual com una oportunitat per enfortir-nos. Volem ser el màxim d'útils per a la societat i que aquesta sigui una oportunitat per superar la repressió i deixar clar que no els funciona, que no serveix per escapçar lideratges o debilitar-nos. Al contrari. També volem adaptar l'estructura al creixement electoral que ha experimentat ERC, però també cal adaptar-nos per donar el millor servei als representants que tenim i a la ciutadania.

"La repressió i la persecució política que ha patit ERC han afectat el seu dia a dia, els seus lideratges i tota l'organització"

- L'objectiu d'aquesta nova direcció ha de ser consolidar l'hegemonia d'ERC al país?


- La candidatura porta per lema Compromís Republicà i pretén fer la síntesi dels dos lemes anteriors de la candidatura liderada per l'Oriol Junqueras i la Marta Rovira, que van ser al 2011 Construïm confiança i al 2015 Una eina útil al servei del país. Aquest compromís republicà pretén fer d'ERC una eina en la qual s'hi pugui confiar per tal de ser útil al país i consolidar el partit al servei de la ciutadania i de la construcció de la República catalana.

- Sembla que a ERC fa certa recança verbalitzar que, després d'haver guanyat les eleccions espanyoles a Catalunya i les municipals per primera vegada, l'assignatura pendent és la de tenir la presidència de la Generalitat.

- L'objectiu és fer la República catalana. Aconseguir la independència i fer un país just, amb llibertat, amb drets i amb igualtat d'oportunitats. És l'objectiu pel qual portem molts anys treballant i assumirem tots els rols que ens pertoquin per tal de complir-lo.
 

Marta Vilalta serà, a partir d'aquest diumenge, secretària general adjunta d'ERC. Foto: Adrià Costa


- Quina ha de ser la funció del tàndem que anomenen "executiu" i que formaran Pere Aragonès i vostè?

- Hem presentat un doble tàndem a la direcció. El primer, òbviament, liderat per l'Oriol i la Marta amb aquesta voluntat de no assumir que la repressió serveix per apartar lideratges. Al contrari, més que mai tant l'Oriol com la Marta estan convençuts i determinats que cal seguir. Malauradament, un des de la presó i l'altra des de l'exili, però estan convençuts del seu paper de seguir contribuint a enfortir ERC i avançar cap a l'objectiu de la República. És evident, però, que per les seves situacions de repressió no poden fer tot allò que fins ara havien fet i aquí és on apareix el segon tàndem format pel Pere Aragonès i jo mateixa per tal d'arribar on no arribin ells. Per tant, de poder arribar al territori i parlar amb tothom amb qui ells no poden parlar i desenvolupar les funcions que, per la seva situació de repressió, malauradament no poden fer. Al final, el missatge és que som un equip i que, per molt que en toquin a un o una, hi ha molta gent per sumar i contribuir.

- Què suposa personalment assumir aquest repte tenint present que, després d'haver-se forjat políticament a les joventuts del partit, ara amb 35 anys se situarà al capdavant?

- És un repte molt gran, però a la vegada hi ha moments en què no dubtes en fer els passos endavant que facin falta. Sobretot quan tenim gent al nostre voltant que està patint o que ho està passant malament per la repressió. Però també quan veus que hi ha molta feina a fer i no es pot mirar cap a una altra banda. Evidentment que els reptes fan molt vertigen, però la sensació que hi ha molta gent al voltant de tota la família republicana per la qual val la pena sacrificar un munt d'hores i els millors anys de vida, encoratja a treballar pel projecte comú.

"Podem preveure una sentència que serà dura i que pot comportar una inhabilitació de Junqueras. Ara bé, l'Oriol és el nostre president i seguirà sent referent del republicanisme i el moviment independentista del país i més enllà"

- En la nova estructura, la figura del gerent assumirà la captació de nou talent i de coneixement dels dirigents. Pateix ERC un dèficit de lideratges més enllà de Junqueras i Rovira?

- Crec que, precisament, és més aviat el contrari. Aquests darrers anys s'ha vist com dins d'ERC hi ha gent amb capacitat per liderar des del Govern, el Parlament i els municipis. Ara bé, això vol dir que cal seguir preparant-nos, aprenent i traspassant el coneixement a la gent que representa el projecte d'ERC a les diferents institucions. A la vegada, tenim un lideratge molt important, que és el de Junqueras, que més que un lideratge és un referent que ha sabut connectar amb molta gent del nostre país. Per la manera de ser, pels seu discurs i per la manera de fer del junquerisme. Justament per la seva capacitat de connectar amb molta gent, fins i tot allunyada en un principi de les tesis independentistes, que se l'ha volgut apartar, silenciar i empresonar. Per sort, hi ha moltíssima gent i un dels reptes que tenim és que la gent que dona la cara per ERC estigui el màxim de preparada.

- També necessiten preparar-se per a un escenari d'eventual inhabilitació de Junqueras.

- És preparar-nos constantment pel que pugui venir. Sabem que seran moments complicats i malauradament la repressió ha vingut per quedar-se. No ens volem anticipar, però podem preveure una sentència que serà dura i que pot comportar una inhabilitació. Ara bé, l'Oriol és el nostre president, aquest diumenge a les votacions internes seguirà sent-ho i, per molt que hi hagi una inhabilitació, seguirà sent referent del republicanisme i el moviment independentista del país i més enllà. La sentència no podrà privar la seva veu ni fer canviar les seves idees, i ens encarregarem que arribin a tot arreu.
 

Vilalta admet que potenciar lideratges femenins és una assignatura pendent al seu partit. Foto: Adrià Costa


- ERC no ha tingut mai una dona candidata a la presidència de la Generalitat. Tampoc com a cap de llista a les eleccions espanyoles. Hi ha un pla d'actuació per esmenar aquesta situació i potenciar nous lideratges femenins?

- Aquesta és una assignatura pendent. Venim des de fa anys d'un partit masculinitzat on hi havia molts lideratges masculins, i aquesta és una assignatura pendent que en els darrers quatre anys s'ha volgut assumir. Crec que de moment l'hem anat aprovant i hem d'anar a buscar més nota. Aquests últims anys hem fet passos grans, com ara dotar-nos del pla d'igualtat, que ens ha servit per conscienciar l'organització d'aquest gran repte. No es tracta només d'incorporar talent femení i visibilitzar les veus femenines del partit, sinó ser un partit obertament feminista i liderar el feminisme. Fer que les dones no només siguin membres dels òrgans de direcció i s'incorporin al projecte, sinó que siguin partícips de la presa de decisions i de lideratge.

A més del pla d'igualtat, tenim les llistes cremallera i ara tenim moltes més regidores. Ens falta seguir fent passos i una de les coses que hem aconseguit és que de ser un partit on majoritàriament ens votaven homes, hem passat a ser un partit on ens voten més dones que homes. Estem orgulloses que les dones, que han estat les grans abstencionistes al país, s'hagin incorporat a participar a les eleccions i ho facin optant per ERC.

- Utilitzant les seves paraules, vostè se sent partícip de la presa de decisions del pinyol d'ERC?

- Sens dubte, quan parlem de paritat no és només la quantitat, sinó el poder que tenen aquests homes i aquestes dones. S'ha d'aconseguir la paritat quantitativa i la paritat qualitativa. Per sort, cada vegada m'he sentit més partícip de la presa de decisions. Crec que hem de seguir avançant perquè ens queda feina per poder sentir-nos perfectament partícips i trencar estructures que de vegades són més informals que formals, on s'acaben prenent les decisions i on acaben decidint sempre els mateixos. Som moltes les dones que volem superar aquest sostre de vidre intern que tenim.

"Cada vegada m'he sentit més partícip de la presa de decisions, però hem de seguir trencant estructures que de vegades són més informals que formal i on s'acaben prenent les decisions"

- S'hauria de plantejar que les decisions importants del partit fossin votades per la militància i, per tant, incorporar els referèndums interns?

- Segur que afavorir la democràcia interna sempre és positiu. Volem que el consell nacional torni a ser un espai de debat deliberatiu més enllà de compartir les informacions, que pugui ser el Parlament del partit. Que sigui l'espai de la presa de decisions, de debat estratègic i polític. I, a la vegada, potenciar les assemblees territorials també deliberatives perquè fins ara han estat informatives. Els òrgans del partit, com més oberts i participats millor, però a la vegada ho hem de fer compatible amb la immediatesa i la incertesa de tot plegat. És trobar l'equilibri entre prendre de vegades decisions molt ràpides -que són canviants perquè la realitat és complexa- i poder fer els debats pausats, tranquils i estratègics amb el territori.

- Passada la votació d'aquest diumenge, tocarà afrontar el pla estratègic. Quina ha de ser la prioritat d'ERC: els governs d'esquerres o els governs independentistes?

- Ara tenim una estratègia que vam aprovar fa un any i s'hi recollia que tenim com a objectiu fer la República catalana perquè no hi ha alternativa possible. La independència del nostre país és inevitable, però hem d'aconseguir generar les condicions que la facin real. Com ho podem fer? Consensuant múltiples coses a la vegada. Necessitem un consens estratègic dins de l'independentisme, perquè les organitzacions que compartim el projecte ens hem de poder posar d'acord, marcar unes fites comunes i fer un camí conjunt.

Però amb això no n'hi ha prou, hem de seguir sumant. El que diem "eixamplar la base". S'ha volgut ridiculitzar, però és molt clar: volem ser més i més forts perquè si no no podrem completar el nostre objectiu. Hem de sumar sectors sobiranistes i autodeterministes, entenent-nos amb els actors que entre tots representem el 80% de la societat. Tot això és el que concretarem en la ponència estratègica, adreçada a sumar i a enfortir-nos a tots els nivells per poder culminar el procés.
 

La portaveu d'ERC sosté que l'independentisme necessita enfortir-se. Foto: Adrià Costa


- Qui són els que han volgut "ridiculitzar" l'objectiu d'"eixamplar la base"?

- Ho haurien de dir ells. Nosaltres ens hem sentit atacats, ridiculitzats i menystinguts per dir-ho.

- Però és un sector de l'independentisme?

- Segurament, i segurament és gent que no comparteix la diagnosi que hem de ser més. Però no conec cap projecte que no vulgui ser més i més forts. Quan saps que allò que vols és el millor per a la gent del país, perquè no hi ha alternativa possible i l'estat espanyol és irreformable i no canviarà, volem enfortir-nos per arribar a la República catalana. Potser són aquells que creuen que ja som prou i que ja ho hem fet tot. Nosaltres no deixarem de treballar-hi perquè segurament això ens aproparà més ràpid a l'objectiu.

"Ens hem sentit atacats, ridiculitzats i menystinguts per dir que calia eixamplar la base"

- En la diagnosi que feia Joan Tardà en el document impulsat de cara al pla estratègic assegurava que, malgrat els esforços dels consellers d'ERC, no s'ha aconseguit sumar més gent a la causa per la República a través de la governabilitat. Ho comparteix?

- Es fa difícil saber fins a quin punt el Govern aconsegueix o no sumar. El que és segur és que, com més fort sigui l'executiu i més fortes siguin les institucions, millor perquè estarem en una posició de més fortalesa i menys debilitat. Per això dèiem que havíem de tenir un Govern efectiu i sortir del 155 i diem que després de la sentència s'ha d'enfortir l'executiu. Necessita dotar-se d'aquelles eines que li puguin fer desplegar les millors polítiques per donar resposta a la gent i que la gent se senti identificada amb aquest Govern. Això vol dir uns pressupostos i unes majories parlamentàries que l'afavoreixen en la presa de decisions. Segur que es pot fer més.

- L'acció unilateral ha de ser la darrera que es contempli per intentar exercir l'autodeterminació?

- Ha de ser una opció. Però prioritzem aquelles que creiem que poden facilitar una resolució democràtica i política del conflicte. Volem prioritzar el diàleg i la negociació perquè creiem que és el que més fàcil pot ser sabent que és molt difícil. Sobretot sabent que a l'altra banda no hi ha ningú. El govern de l'estat espanyol no s'asseu i és extremadament difícil que s'hi asseguin, però no deixarem d'insistir. Haurem de fer accions que forcin el govern espanyol a negociar i facin inevitable el diàleg i la negociació. Això vol dir mobilitzacions, protestes, accions al carrer i a nivell internacional per evidenciar que no s'asseuen a la cadira. Batallarem perquè el referèndum sigui una realitat sense descartar cap de les vies.
 

Vilalta afirma que prioritzen la via del diàleg i la negociació per davant de la unilateral. Foto: Adrià Costa


- Amb aquesta cadira del govern espanyol que diuen que està buida, és necessari dir a l'independentisme que caldrà molt de temps?

- No sabem quant de temps caldrà. Que no serà ràpid i immediat crec que ja majoritàriament tots els actors de l'independentisme ja ho hem assumit. Voldríem que fos demà mateix. De fet, voldríem que ja hagués sigut. Perquè és una necessitat per les oportunitats que aquest país tindrà quan sigui una República. Però a la vegada sabem que ara mateix no hi ha les condicions que fan que pugui ser tan ràpid. Per tant, generem aquestes condicions. Com més ràpid les generem més ràpid anirà també la culminació del procés. Això vol dir acumular forces, estar mobilitzats al carrer i una feina incansable a nivell internacional.

"L'1-O marca un abans i un després i és evident que hi ha un mandat clar. Però a la vegada és evident que amb aquest mandat no n'hi ha hagut prou"

- Diu Marta Rovira que l'1-O no va tenir "prou legitimitat". Fins fa poc ERC defensava que se'n derivava un mandat. No és una contradicció?

- Crec que no. L'1-O marca un abans i un després i és evident que hi ha un mandat clar. Però a la vegada és evident que amb aquest mandat no n'hi ha hagut prou. Recollint la força i l'aprenentatge que va significar l'1-O, tot aquest bagatge l'hem de posar al servei del camí que hem de continuar. També s'ha de tenir en compte la violència extrema per part dels cossos policials de l'Estat. Qui va fer saltar pels aires l'1-O va ser l'estat espanyol, que davant de persones que van anar de forma pacífica a votar van aixecar les porres i exercir la violència. Hem de seguir treballant per seguir tenint aquest mandat i caldrà tornar a passar per les urnes i que no hi hagi violència, i tenir un reconeixement de tota la societat i a nivell internacional.

- La sentència del Suprem sobre l'1-O marcarà un fi de cicle?

- El que segur que farà és iniciar una nova etapa. Ens agradaria una nova etapa després d'aquests anys on hem estat a la defensiva. Ens hem hagut de defensar de la repressió i de la persecució política i jurídica. Ara hem de tornar a prendre la iniciativa, a part de defensar-nos. Hem de tornar a fer passos i tenir fites clares en el calendari. La sentència pot ser la palanca per recuperar el pas i reprendre la iniciativa.

- La gent que es va manifestar a la Diada reclamava unitat. Què és el que dificulta l'acord amb Junts per Catalunya?

- Per una banda, les diagnosis diferenciades sobre d'on venim. La falta de consens de la diagnosi de què ha passat aquests dos últims anys. Més o menys ho hem anat superant perquè la perspectiva del temps de vegades facilita poder llegir bé allò que hem viscut o reinterpretar-ho. Estem en la direcció de consensuar els aprenentatges, les debilitats i fortaleses i posar-les al servei del camí a seguir. ERC va fer l'any passat aquesta reflexió. Un segon element ha estat el trencament de les confiances que hi havia hagut. Aquí un dels culpables ha estat la repressió, que a banda d'escapçar lideratges i silenciar persones referents, ha volgut trencar les relacions de confiança entre els dirigents que van ser necessaris a l'octubre del 2017.

El fet de trencar els llaços ha dificultat les relacions. També els cicles electorals que hem anat encadenant, alimentats per retrets mutus i per una dinàmica autodestructiva de mirar-nos més entre nosaltres que sumar contra un adversari comú, fomenta les desconfiances perquè fa que competim entre nosaltres. No ha estat el millor clima. En principi això també estem en vies de superar-ho. Hem intensificat els contactes per recuperar les confiances.
 

Vilalta, a la seu d'ERC al costat d'un cartell amb tots els presos i exiliats. Foto: Adrià Costa


- Assenyala la competència electoral com una de les causes, però ERC també parla d'eleccions com a possible resposta a la sentència.

- Parlem sobretot d'enfortir les nostres institucions perquè si són més fortes seran més útils. I la millor manera d'enfortir-les és aquella en la qual ens posem d'acord. Aquest és el debat que estem tenint en les reunions amb les organitzacions polítiques i socials. Hi ha d'haver unes eines que acompanyin, com ara uns pressupostos per desplegar polítiques a tots els nivells. Segur que la millor manera serà aquella en la qual ens posem d'acord tots plegats perquè enlloc d'entrar en la competència electoral tots estiguem d'acord en què, allò que anem a fer, és el millor dels passos.

"Els cicles electorals que hem anat encadenant, alimentats per retrets mutus i per una dinàmica autodestructiva de mirar-nos més entre nosaltres que sumar contra un adversari comú, fomenta les desconfiances"

- Sembla que un dels punts d'acord seria fer una aturada de país com a resposta immediata a la sentència. Hi ha més avenços en aquest sentit?

- No hi ha acords en aquest àmbit. Se n'ha parlat molt, se n'està parlant i se'n seguirà parlant. La resposta a la sentència cal que tingui diverses expressions. Una resposta institucional i política, del Govern, del Parlament i del món municipal; una resposta internacional, una resposta jurídica i una resposta social. Una resposta que aglutini a molta gent i que connecti amb el sentiment del 3-O, d'aquella majoria que es va mobilitzar contra la violència de l'1-O i a favor de poder decidir. Necessitem mobilitzacions àmplies i transversals perquè s'hi sumi tothom que rebutja la repressió i un sentència que serà dura. Hi haurà múltiples accions i iniciatives i n'ha sortit alguna com el Tsunami Democràtic, però encara estan en construcció.

- Els actors polítics implicats en aquesta resposta han d'estar disposats a assumir noves conseqüències judicials?

- Hem d'estar disposats a defensar els drets, la democràcia i les nostres idees de poder defensar la independència del nostre país. La sentència anirà a carregar-se tot això, a posar límits a la democràcia i a l'exercici dels drets més fonamentals i a criminalitzar el moviment independentista. Creiem que hem de poder defensar la independència del nostre país. Ho seguirem defensant digui el que digui la sentència i exercint els nostres drets, que implícitament a la sentència estaran sent retallats. Exercir la democràcia, que per a nosaltres vol dir fer un referèndum i decidir el nostre futur a les urnes, no es pot limitar. Ho seguirem fent, no abandonarem les nostres idees per molt dura que pugui ser la sentència.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació