12
de setembre
del
2019
Actualitzat
a les
21:11h
Quan glossa la seva trajectòria, Miquel Iceta explica que va conèixer abans el federalisme que el socialisme. I no va ser en va, perquè n'és un dels principals defensors i teòrics dins la classe política catalana i espanyola. Aquest dijous, des de Madrid, ha tornat a onejar la via federal just en un moment en què el líder del PSOE, Pedro Sánchez, no en fa bandera. L'objectiu creixent de consolidar la majoria a Espanya ha estat inversament proporcional al federalisme minvant en el discurs dels socialistes. Fins al punt de no fer-ne pràcticament referència.
"És el millor invent fins avui per tal que els diversos territoris amb identitats, cultures i necessitats diferents puguin conviure harmònicament", ha defensat en una conferència a l'Ateneu de Madrid. Tota una predicació en el desert que s'ha convertit un PSOE: els socialistes, des de que van tornar a la Moncloa, no han explicat quina és la seva proposta per resoldre el conflicte amb Catalunya. Sánchez tampoc ha recuperat la reforma federal de la Constitució recollida a la Declaració de Granada, document rubricat per tot el socialisme l'any 2013 i a partir del qual el PSC no va tornar a defensar "el dret a decidir legal i acordat".
Ara, just en un moment en què el president del govern espanyol en funcions només fa referències a l'enfortiment de l'estat de les autonomies -tampoc parla de l'Espanya plurinacional- i que assenyala les diferències sobre el conflicte català com a escull per forjar una coalició amb Unides Podem, Iceta pretén situar a l'agenda política l'aposta federal. La situa com a desllorigador de la crisi territorial amb Catalunya, però també com la millor fórmula de representació de la diversitat de l'Estat. Reconeix que a hores d'ara té un suport que el CEO situa en el 24,5% i que l'independentisme segueix sent l'opció que aplega més suports, però sota el seu parer Catalunya està ara "a les portes d'un nou cicle polític i social".
Un context per guanyar terreny a l'independentisme
El líder del PSC recepta "temps i encert" perquè la via federal pugui obrir-se pas, però ha desgranat una bateria d'indicadors que suposen una "esperança" per a la via federal. Des d'un Govern de la Generalitat cada cop "més desorientat i dividit", a un electorat que està "perdent confiança" en la via unilateral i un independentisme amb un "únic" factor de cohesió: l'empresonament de dirigents i el rebuig al judici i a la sentència del Suprem prevista per a l'octubre. També ha mencionat els pactes derivats de les eleccions municipals, que considera que han "debilitat la política de blocs". De fet, Iceta ha tret pit d'haver aconseguir esquerdar-la amb acords de govern com el de la Diputació de Barcelona amb Junts per Catalunya i dels pactes municipals amb ERC i el PDECat.
En tot cas, el dirigent socialista augura un camí llarg que hauria de tenir com a punt de partida el "diàleg entre catalans" dins del marc legal, la proposta que el PSC ha anat pregonant el darrer any al Parlament. Fruit d'aquest diàleg, els socialistes catalans entenen que s'hauria de produir un acord que aplegués almenys dues terceres parts de la cambra i que hauria de pivotar en un reforçament de l'autogovern, millora del finançament, lleialtat institucional i un "millor reconeixement del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüe" d'Espanya.
La llavor de la reforma constitucional
Aquesta seria, ha dit Iceta, la llavor de la reforma federal de la Constitució. I és en aquest punt on ha desempolsat la Declaració de Granada per recordar que en ella es planteja que la carta magna reconegui la identitat i l'"aspiració nacional" de Catalunya. També ha defensat incorporar al text constitucional els seus drets històrics, recollits a l'Estatut, i que fan referència a la posició "singular" de la Generalitat pel que fa a la llengua, la cultura, el dret civil i la seva projecció a l'àmbit educatiu i el sistema institucional. El text de Granada recollia també que el finançament s'havia de regir pel principi d'ordinalitat, és a dir, que un territori no perdi posicions en recursos per càpita un cop distribuïda la solidaritat. Iceta, però, no ha fet referència a aquesta qüestió que trepitja ulls de poll dins del PSOE.
De fet, la confecció de la Declaració de Granada no va ser precisament plàcida. Al contrari, va ser motiu de disputa per a un PSOE que no comparteix la mateixa translació de la plurinacionalitat de l'Estat al text constitucional. A ulls dels socialistes catalans ha estat sempre un punt de partida. Per al PSOE, en tot cas, un d'arribada. Però a jutjar per l'oblit intencionat de Sánchez d'aquesta proposta que per ara no compta amb prou suport a Catalunya però tampoc al Congrés dels Diputats, no hi ha pressa per donar-li embranzida. Fonts socialistes expliquen que el president espanyol en funcions espera que passi la sentència i que unes eleccions catalanes resolguin quin interlocutor i amb quina estratègia s'asseu a la Generalitat per reprendre el diàleg.
En tot cas, a les portes de certificar-se una legislatura fallida, Iceta ha reivindicat que un govern del PSOE és l'únic que pot garantir l'impuls a una organització federal de l'Estat que, per ara, ha vist més escrita que no pas defensada. Ha recordat que precisament ha estat la percepció que la relació de Catalunya amb Espanya és "impossible de modificar" la que ha portat un gruix important de catalans a abraçar la causa independentista. Tot un avís per a navegants.
"És el millor invent fins avui per tal que els diversos territoris amb identitats, cultures i necessitats diferents puguin conviure harmònicament", ha defensat en una conferència a l'Ateneu de Madrid. Tota una predicació en el desert que s'ha convertit un PSOE: els socialistes, des de que van tornar a la Moncloa, no han explicat quina és la seva proposta per resoldre el conflicte amb Catalunya. Sánchez tampoc ha recuperat la reforma federal de la Constitució recollida a la Declaració de Granada, document rubricat per tot el socialisme l'any 2013 i a partir del qual el PSC no va tornar a defensar "el dret a decidir legal i acordat".
"El federalisme és el millor invent fins a la data per a què els diversos territoris amb identitats, cultures i necessitats diferents puguin conviure harmònicament", sosté Iceta
Ara, just en un moment en què el president del govern espanyol en funcions només fa referències a l'enfortiment de l'estat de les autonomies -tampoc parla de l'Espanya plurinacional- i que assenyala les diferències sobre el conflicte català com a escull per forjar una coalició amb Unides Podem, Iceta pretén situar a l'agenda política l'aposta federal. La situa com a desllorigador de la crisi territorial amb Catalunya, però també com la millor fórmula de representació de la diversitat de l'Estat. Reconeix que a hores d'ara té un suport que el CEO situa en el 24,5% i que l'independentisme segueix sent l'opció que aplega més suports, però sota el seu parer Catalunya està ara "a les portes d'un nou cicle polític i social".
Un context per guanyar terreny a l'independentisme
El líder del PSC recepta "temps i encert" perquè la via federal pugui obrir-se pas, però ha desgranat una bateria d'indicadors que suposen una "esperança" per a la via federal. Des d'un Govern de la Generalitat cada cop "més desorientat i dividit", a un electorat que està "perdent confiança" en la via unilateral i un independentisme amb un "únic" factor de cohesió: l'empresonament de dirigents i el rebuig al judici i a la sentència del Suprem prevista per a l'octubre. També ha mencionat els pactes derivats de les eleccions municipals, que considera que han "debilitat la política de blocs". De fet, Iceta ha tret pit d'haver aconseguir esquerdar-la amb acords de govern com el de la Diputació de Barcelona amb Junts per Catalunya i dels pactes municipals amb ERC i el PDECat.
En tot cas, el dirigent socialista augura un camí llarg que hauria de tenir com a punt de partida el "diàleg entre catalans" dins del marc legal, la proposta que el PSC ha anat pregonant el darrer any al Parlament. Fruit d'aquest diàleg, els socialistes catalans entenen que s'hauria de produir un acord que aplegués almenys dues terceres parts de la cambra i que hauria de pivotar en un reforçament de l'autogovern, millora del finançament, lleialtat institucional i un "millor reconeixement del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüe" d'Espanya.
La llavor de la reforma constitucional
Aquesta seria, ha dit Iceta, la llavor de la reforma federal de la Constitució. I és en aquest punt on ha desempolsat la Declaració de Granada per recordar que en ella es planteja que la carta magna reconegui la identitat i l'"aspiració nacional" de Catalunya. També ha defensat incorporar al text constitucional els seus drets històrics, recollits a l'Estatut, i que fan referència a la posició "singular" de la Generalitat pel que fa a la llengua, la cultura, el dret civil i la seva projecció a l'àmbit educatiu i el sistema institucional. El text de Granada recollia també que el finançament s'havia de regir pel principi d'ordinalitat, és a dir, que un territori no perdi posicions en recursos per càpita un cop distribuïda la solidaritat. Iceta, però, no ha fet referència a aquesta qüestió que trepitja ulls de poll dins del PSOE.
El líder del PSC recorda que la percepció que la relació de Catalunya amb Espanya és "impossible de modificar" ha portat un gruix important de catalans a abraçar la causa independentista
De fet, la confecció de la Declaració de Granada no va ser precisament plàcida. Al contrari, va ser motiu de disputa per a un PSOE que no comparteix la mateixa translació de la plurinacionalitat de l'Estat al text constitucional. A ulls dels socialistes catalans ha estat sempre un punt de partida. Per al PSOE, en tot cas, un d'arribada. Però a jutjar per l'oblit intencionat de Sánchez d'aquesta proposta que per ara no compta amb prou suport a Catalunya però tampoc al Congrés dels Diputats, no hi ha pressa per donar-li embranzida. Fonts socialistes expliquen que el president espanyol en funcions espera que passi la sentència i que unes eleccions catalanes resolguin quin interlocutor i amb quina estratègia s'asseu a la Generalitat per reprendre el diàleg.
En tot cas, a les portes de certificar-se una legislatura fallida, Iceta ha reivindicat que un govern del PSOE és l'únic que pot garantir l'impuls a una organització federal de l'Estat que, per ara, ha vist més escrita que no pas defensada. Ha recordat que precisament ha estat la percepció que la relació de Catalunya amb Espanya és "impossible de modificar" la que ha portat un gruix important de catalans a abraçar la causa independentista. Tot un avís per a navegants.